Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

30 octubre 2016

L’escola atrapada

Filed under: Reflexions @ 7:43

L’escola, vulguem o no vulguem, es troba atrapada entre al menys tres focs que ens encaminen en tres direccions diferents:

  • Ensenyar per la vida, despertar la curiositat, aprendre a aprendre
  • Sancionar, als vàlids, validar, seleccionar,
  • Fer de guarderia.

Des de la promulgació de la LOGSE el 1992 i després amb tot el desplegament de les competències bàsiques, s’ha posat en el centre del debat educatiu uns objectius que molts mestres sempre han tingut per prioritaris, però dels que a hores d’ara es parla molt. De fet són tan innovadors com ens volen fer pensar des de algunes de les plataformes que s’han posat en marxa, ja que alguns d’aquests objectius ja formaven part de l’essència de les escoles innovadores que la guerra civil i el franquisme van escapçat.

Ara bé la mateixa normativa que fa aquesta demanda d’educar pel futur, d’aprenentatge cooperatiu, d’educació inclusiva també exigeix una avaluació formal que discrimini entre els que superen els objectius i els que es queden pel camí. Uns podran seguir estudis superiors, els altres hauran encaminar els seus passos per altres viaranys menys valorats socialment, d’altres senzillament abandonaran el camí de l’educació formal.

I finalment, les famílies tenim un objectiu a vegades ocult i és que les escoles, al menys en l’etapa de primària, els hi guardem els seus fills mentre treballen.

Conjugar els tres objectius no resulta gens senzill, però és el que ens toca fer moltes vegades. Molts mestres ens sentim molt identificats amb el primer dels objectius, però no podem obviar els altres, ja que vulguem o no, també formen part de les nostres funcions i de les atribucions que ens atorga la societat que ens confia els seus fills i filles.

En moltes més ocasions de les que voldríem ens trobem atrapats entre aquests tres focs.



14 març 2016

Em preocupa la simplicitat de les lectures infantils

Filed under: Llibres,Opinió,Reflexions @ 20:28

El fet de tornar a ser tutor després de molts cursos de treballar gairebé en exclusiva d’especialista d’anglès ha fet que torni a interessar-me per les lectures dels meus alumnes. Ja fa temps que havia observat el fenomen Gerònimo Stilton, Diari de Greg, i altres llibres d’aquest estil.

Al llarg d’aquests dos trimestre m’he llegit alguns dels llibres que hi ha a la biblioteca de la meva aula, entre ells, aquests que els meus alumnes de tercer llegeixen amb fervor, i que ja he citat abans. I el que he pogut copsar és que repeteixen l’esquema de molts dels best-sellers d’adults. Són llibres amb poc interès, que tan sols cerquen situar-se líders de venta i fer un bon negoci. On estant els llibres de col·leccions que en altres moments omplien els prestatges de les aules, com els Grumets de la Galera, el Vaixell de Vapor?, i autors nostrats com Michael Ende, Chirstine Nöstlinger, Roal Dahl, Josep Carbó, Jaume Cela, Gianni Rodari, …? Ja no estan en el centre d’interès dels nens i nenes. Hi ha nous autors que els han substituït? Quins són?

He pogut comprovar que escolten embadalits la lectura en veu alta que faig d’aquests llibres, però ells segueixen amb les seves lectures. No observo cap canvi substancial i em preocupa cap a on anem. Potser només cerquen l’entreteniment fàcil, sense complicacions. Tot plegat no m’agrada gens i em preocupa.

Aquesta setmana he pogut llegir a Núvol “el català infantil està de rebaixes?“. Sense estar del tot d’acord amb el que explica Griselda Oliver, ja que penso que les lectures que posem al seu abast no poden incloure un vocabulari massa allunyat dels seus coneixements, ja que pot dificultar molt la comprensió i el gaudi de la lectura. Però tampoc ens hem de col·locar en l’altre extrem, i deixar que s’abonin a lectures d’un llenguatge pla, sense cap dificultat, i d’argument tan simple que poc o gens fan pensar, i que poca creativitat i imaginació aporten, i en les que tot passa molt i molt ràpid, a la velocitat del videoclip.

Si no provoquem un gir radical en els seus gustos lectors estem abocant a aquests alumnes a no augmentar el seu vocabulari i en futur a tenir veritables problemes per llegir textos amb un mínim de complexitat. I en conseqüència esdevindran uns adults amb un pobre nivell intel·lectual.



31 gener 2016

Recursos esportius versus recursos educatius

Filed under: Política educativa,Reflexions @ 6:56

Gairebé cada dia quan surto de l’escola puc veure com entrenen les categories inferiors del C.E. Sabadell a les instal·lacions de l’Olímpia. I també cada dia m’indigno. Veig grups de 8 a 10 nens entrenant amb entusiasme sota les ordres d’un parell d’entrenadors. D’aquesta manera poden polir el més petit detall tècnic.

Aleshores no puc evitar pensar que a l’escola ens passem 5 hores diàries tancats en una aula 1 mestre i 25 alumnes. Suposo que aquesta diferència de ràtio entre mestre i alumne té la seva motivació en la gran dificultat que té l’aprenentatge del futbol comparat amb la diversificació de matèries que intentem ensenyar a l’escola. O potser la raó és que aprendre a jugar a futbol és molt més important que aprendre a llegir i a escriure.

Com a societat ens omplim la boca amb afirmacions sobre la gran importància que té l’educació. Però aquestes afirmacions no es corresponen a la realitat. Només hem de realitzar algunes comparacions amb el món de l’esport i veurem amb claredat qui en surt guanyador i per golejada:

  • comparem els recursos que destinem al món educatiu i el que destinem a l’esport,
  • els sous que es cobren en ensenyament i alguns dels sous que es cobren al món del futbol i altres esports,
  • i també el temps i l’espai que els mitjans de comunicació dediquen a l’esport i a l’educació.

Caldria repensar-ho tot plegat una mica i invertir aquestes proporcions, o simplement ser sincers com a societat i reconèixer que l’esport és prioritari respecte a l’educació i deixar d’enganyar-nos. I ho dic des de la visió d’una persona esportista i que li agrada l’esport, però molt poc satisfet de que aquest sigui considerat com una de les activitats més importants, a la que es destinen milions i més milions, i a les que es dediquen hores i hores en els mass-media.



10 gener 2016

És possible canviar el futur?

Filed under: Diversitat,Reflexions @ 20:32

No ens agrada llegir-lo però en tots els estudis que es fan sobre el rendiment i resultats dels alumnes, el factor més decisiu és l’origen socioeconòmic d’aquests alumnes i la professió dels pares. O sigui que el futur de tots nosaltres està directament relacionat al tipus de família i entorn social del que procedim. Els mateixos resultats de PISA diuen que el 85% de la diferent puntuació assolida pels alumnes són una conseqüència directa del nivell socioeconòmic de la família.

L’escola es baralla per tal que aquestes diferències socials siguin els menys significatives possibles, però malgrat el seu esforç no se n’acaba sortint. De fet un dels objectius de l’escola és fer disminuir aquestes diferència d’origen. Però siguem realistes malgrat que els alumnes passen moltes hores a l’escola, on realment passen més hores és en l’entorn familiar. Aleshores, què és el que es pot fer ?

Realitzar intervencions en l’àmbit familiar que generin alguns canvis podria ser el camí. Alguns dels canvis que serien desitjables podrien ser que:

  • els alumnes tinguin un temps i un lloc per poder treballar/estudiar a casa seva.
  • dediquen una part del lleure familiar a la lectura. Tots sabem que una bona lectura és cabdal per la millora escolar i acadèmica.
  • la família vagi sovint a l’escola a parlar amb el mestre del seu fill
  • la família valori el treball escolar del nen i que ho faci evident.
  • s’estableixen en el sí de la família unes rutines favorables al treball escolar
  • l’alumne dormi les hores necessàries per arribar ben descansat al matí a l’escola.
  • la família s’asseguri que el seu fill porti cada dia tot el que necessita pel treball escolar.
  • la família estimuli les visites a la biblioteca del barri.
  • s’estableixin períodes de tranquil·litat amb els diferents aparells tecnològics actuals tancats.
  • es milloren les expectatives de futur del nen

¿On podem trobar el desllorigador d’aquesta situació en que la família i la seva situació socioeconòmica són la part més important per oferir una millor possibilitat de futur al nen?

Només veig una possibilitat: establir una mena de formació de la família. L’escola ha de treballar tant amb l’alumne com amb la família per incidir el màxim en aquests punts i ajudar a la família per establir els canvis que poden afavorir un millor esdevenidor per l’infant. No és fàcil, però ningú ha dit mai que l’educació i oferir un millor futur al nostre alumnat per tal de trencar les barreres de la desigualtat sigui un camí de roses.

10 desembre 2015

Del 1981 al 2015

Filed under: Fragments d'escola,Reflexions @ 21:07

El setembre del 1981 començava a fer de mestre i fins ara. Són un munt anys, de classes i d’alumnes. Era jove i inexpert. Ara ja sóc gran i amb experiència. Al llarg d’aquests anys tot ha canviat i molt.

Vaig començar en una escola concertada religiosa en el que aleshores s’anomenava segona etapa (6è, 7è i 8è d’EGB). A les aules hi havia de 35 a més de 40 alumnes. Eren aules només de nois. L’educació mixta que ja s’estava implantant a l’escola no havia arribat als cursos més alts. Entre d’altres matèries impartia francès. Era la llengua estrangera majoritària. L’anglès tot just arribava a algunes escoles. La llengua vehicular era el castellà. El català feia poc que havia arribat a les aules. Si em falla la memòria a part del català, també es feien amb català les socials i poca cosa més. L’atenció a la diversitat estava a les beceroles. Bé de fet gairebé ningú en parlava. Les TIC no sabíem el que eren. En els cinc cursos que hi vaig treballar és va construir una sala d’usos múltiples amb televisor per veure alguns vídeos i vam començar a gravar amb una càmera Betamax. Tota una modernitat!

Entre el 1981 i el 2015, he vist passar per les aules un bon nombre de reformes educatives. La més sonada i que va implicar grans canvis organitzatius va estar la LOGSE als anys 90 . Altres reformes han passat sense pena ni glòria. Els mestres estem tan acostumats a les lleis de Reforma Educativa, gairebé una cada quatre anys, que ja no fem cas. També he vist alguns invents de durada efímera: la sisena hora, la setmana blanca, … Val a dir que al llarg de tots aquests anys també he constatat alguns encerts i alguns canvis conceptuals que han arribat per quedar-se: alumnes amb necessitats educatives especials, competències bàsiques, …

2015: després de passar per l’escola d’educació especial pública, ja fa més d’una dècada que treballo en la mateixa escola pública. També he vist la seva evolució en aquests més de 10 anys. Les imparables TIC han entrat a les aules, des de fa ja un temps totes amb ordinador i projector i algunes amb PDI. Però encara no les hem acabat d’integrar del tot en el nostre treball diari. Malgrat les retallades, seguim al voltant de 25-26 alumnes a l’aula. El francès i els vídeos pràcticament han desaparegut de les escoles. El català és la llengua vehicular indiscutible, malgrat el ministre Wert i el seu desig d’espanyolitzar-nos. De l’atenció a la diversitat se’n parla i molt. En el camí han canviat els noms i els conceptes: normalització, integració, inclusió. Però, encara resta molt per fer. Com diu el poeta tot està per fer i tot és encara possible.

Com seran les escoles i l’educació d’aquí a 35 anys? 2050!!!!

21 setembre 2015

La guia de la meva tasca educativa

Filed under: Educació,Fragments d'escola,Reflexions @ 20:06

Aprende a leer, aprende a escribir, aprende a contar, aprendre a hablar. Aprende. Es tu única oportunidad de no parecerte a nosotros” però sobre tot “aprende a pensar” li diu l’avia de Nawal Marwan a la seva néta, una dona musulmana que viu en un camp de refugiats en l’obra de teatre Incendis de Wajdi Mouawad.

Està clar, els alumnes han d’aprendre a llegir, escriure, comptar, parlar, però per sobre de tot han d’aprendre a pensar. Pensar és el que els farà persones lliures

Els mestres els hem d’ajudar teixint una bastida que els ajudi a progressar, i amb posterioritat treure la bastida a poc a poc i amb precaució per tal que el coneixement construït s’aguanti dret tot sol, sense ajuda externa.

Però a l’escola no només s’han d’aprendre coneixements. L’altra pilar de l’educació bàsica és l’educació emocional dels alumnes. Ajudar-los a posicionar-se el millor possible en aquest món de les emocions i els sentiments tan complexe. El benestar emocional és cabdal. Si volem que assoleixen aprenentatges, necessitem uns alumnes amb el cap despert i obert a rebre’ls. Si tenen el seu cap ocupat per problemes emocionals que no saben o no poden resoldre poc podran avançar. Cal treballar per tal que es situïn en la posició vital del “jo estic bé, tu estàs bé“, la posició que ens permet està bé dins del món.

Un altre pal de paller de tota educació és la individualització de l’aprenentatge en la mesura del possible. No hi cap alumne igual. Dins d’un aula tenim tantes individualitats com alumnes i malgrat les dificultats que suposa cal ser capaç d’atendre les seves diferències. És tot un repte, però un repte engrescador sens dubte.

Un dels eixos vertebradors de tota la nostra tasca educativa és l’avaluació dels alumnes i al mateix temps l’autoavaluació de la nostra pròpia tasca. Ens ha de permetre conèixer els nostres infants i conduir la classe cap endavant, analitzant amb cura on estem i on volem arribar.

En el món que ens ha toca viure no podem deixar de banda les TIC que ens rodegen a tots en la nostra vida quotidiana. Aquestes han de tenir una presència constant a l’aula. Han de formar part de la vida diària a l’aula de la mateixa manera que formen part de la vida diària fora de les aules. No podem utilitzar-les tan sols de forma esporàdiques o com un premi, estem en l’obligació d’integrar-les com una eina més al servei del coneixement i de l’aprenentatge.

I lectura, lectura i lectura, convertir als alumnes en uns bons lectors. La lectura dóna informació i plaer, i ens condueix cap a la reflexió. Ens ajuda a pensar. Hem de convertir-los ens uns viciosos de la lectura.

I finalment hem de tenir en compte que l’aprenentatge és global. Cal integrar els diferents coneixements. No podem parcel·lar els continguts de les diferents matèries, ans el contrari, necessitem donar un tractament de globalitat als continguts de les diferents àrees que han de deixar de viure en uns espais estancs que són del tot artificials.

No sé si ho assoleixo, però al menys m’agradaria intentar que aquestes idees fossin les guies del meu treball educatiu diari a l’aula

DSCN1790(1)

14 setembre 2015

14.09.15 on tot comença

Filed under: Fragments d'escola @ 19:53

Primer dia d’escola d’aquest curs superat. És una jornada de presentacions, organitzar els llibres i materials, explicar l’horari i poca cosa més, o al menys això sembla. Però en realitat és molt més.

La primera impressió marca força el que pot ser la marxa del curs: el que es pot fer i el que no es pot fer, i també el meu tarannà i el seu en el moment de treballar, que haurem de modelar al llarg dels dies d’escola que estarem junts.

El grup de tercer del que sóc tutor, no és un grup nou per mi. Ja ens coneixem de primer on era el seu mestre d’anglès. Aquest curs gairebé els impartiré totes les matèries: català, matemàtiques, medi, educació en valors, informàtica, educació física i anglès.

Avui hem començat aquest nou curs que esperem que sigui profitós per a tots i totes i ens permeti assolir grans reptes.

10 setembre 2015

L’aula agafa forma

Filed under: Fragments d'escola @ 5:35

Poc a poc l’aula va agafant forma per rebre els alumnes el primer dia:

  • Les taules i les cadires al seu lloc.
  • Els llibres als prestatges
  • Una mica d’ordre en tot el que al llarg del temps s’acumula a les aules
  • Les etiquetes amb els noms dels alumnes.
  • Comprovació del funcionament de l’ordinador i el projector.
  • Cartells amb les informacions bàsiques de funcionament de l’aula: horari, càrrecs, …
  • Materials necessaris pels primers dies
  • …….

Poc a poc tot està a punt. Avui tocarà fer la darrera revisió abans d’obrir-la el proper dilluns per rebre els alumnes per començar l’aventura d’aquest nou curs que ja tenim aquí.

potes enalireaula a punt

7 setembre 2015

En marxa

Filed under: Fragments d'escola @ 20:03

Ja portem uns dies a l’escola preparant el nou curs, un curs que serà diferent.

Al llarg de tots els anys que porto a l’ensenyament he passat per diferents tasques:

  • Començo en una escola religiosa concertada de tutor a setè d’EGB
  • La meva primera feina a la pública és en una escola de les que ara anomenen d’alta complexitat. Només estic un curs de tutor a sisè, encara d’EGB.
  • Entro en una escola d’Educació Especial i estic un curs de tutor d’un grup de lectoescriptura i 14 cursos de cap d’Estudis i responsable de l’àrea d’educació física.
  • Torno a l’escola ordinària com especialista d’anglès. Els primers 4 cursos estic de tutor a Cicle Superior i després al llarg de 8 cursos faig de coordinador del Cicle Superior i especialista d’anglès en diferents nivells.

Aquest curs que està a punt de començar canvio de nou: sóc tutor de 3er.

Malgrat els anys d’experiència tot serà nou. M’agrada el repte.

22 juny 2015

Temps de balanç

Filed under: Fragments d'escola @ 19:55

De nou els alumnes ja han abandonat l’escola. L’escola resta buida de la seva presència. Un curs més i si no m’he descomptat, ja en són 33! Els alumnes de 6è s’han acomiadat emocionats: en una vida de només 12 anys, 9 anys junts en aquest espai és una part molt i molt important de les seves vides. Ben aviat s’enfrontaran a un nou món i se’ls obriran noves perspectives.

Les aules, els passadissos, els discos durs dels ordinadors acumulen restes del que han estat 10 mesos de treball i aprenentatge. Ara comença el temps per fer memòria i neteja, i a l’hora, pensar en el que després de l’estiu serà el nou curs. Fer neteja i posar ordre en els espais de l’escola és una tasca que m’agrada: remenar papers, materials, llibres i altres andròmines, endreçar-les i llençar el que ja no resulta útil.

Cansat el que es diu cansat no em trobo, però sí que tinc ganes de tancar el curs de manera definitiva i començar a pensar en el següent després d’un temps de descans.

Segur que ho hauríem pogut fer diferent, però ara ja està fet i no podem tornar enrere. Toca fer balanç, analitzar els resultats i les avaluacions, i cercar estratègies que ens permetin millorar la nostra pràctica docent el proper curs, tant individualment com col·lectivament com equip. Soc de mena inconformista i crític amb mi mateix i acostumo a pensar que sempre em resta un marge per canviar. Ho fem el millor possible, però de ben segur que sempre és millorable. La reflexió sobre la nostra tasca educativa ens genera dubtes, i cal aprofitar aquests dubtes i aquestes inseguretats per plantejar canvis en la nostra acció diària a l’aula. De fet a hores d’ara dins del meu cap bullen algunes idees que encara han de pendre forma. De cada curs, de cada grup i cada alumne s’aprèn i es va fent un pòsit que acaba resultant útil en el moment tant de pensar el proper curs, així com per superar algunes de les dificultats del dia a dia escolar.

Com gairebé cada any en aquest temps, sense gairebé haver acabat el curs, ja vaig prenent notes d’algunes idees. No totes serà possible portar-les a l’aula. Cal deixar temps per tal que madurin, valorar-les i sospesar-les i veure si seran possibles. De fet, primer cal tancar el curs i esperar l’assignació de recursos pel proper i saber quines classes i a quins cursos les impartiré. Aquest serà el veritable punt de partida per posar en marxa alguna d’aquestes noves idees.

Next Page »

© 2016 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php