Cada cop els pintors ocupen més espais i quan un professor entra en un aula per desdoblar un grup d’alumnes o per fer un reforç trobar un lloc on poder-ho realitzar es converteix en una odissea. Bé de fet en alguns moments hem de renunciar-hi o en altres moments en lloc de desdoblar els dos professors treballen junts dins d’una mateixa classe. Per cert, aquesta és una bona estratègia de treball i que poques vegades es utilitzada a les escoles. Potser caldria reflexionar-hi.
Ara també han començat a pintar les tutories. Les tutories són uns petits espais dels que disposa cada cicle i on els mestres fem les nostres reunions i guardem una part dels nostres materials. Fins ara aquest havia estat el refugi on deixava els meus papers, però a partir d’ara tinc que anar tot el dia amunt i avall de classe a classe amb totes les coses a sobre: la roba d’abric, la maleta, el cassette, els llibres ….
S’acaba el trimestre i estan acabant de pintar la planta. El darrer dia de classe quan marxem ja han acabat la biblioteca i han entrat a pintar l’aula d’informàtica. De la segona planta, ja només els hi resta acabar aquesta aula i l’aula d’educació especial. Esperem que l’any que ve ja no veurem als pintors per la segona planta i podrem treballar amb més normalitat!
Jejejejeje és veritat que els pintors resulten empipadors quan s’ha de treballar, igual que els paletes a les nou del matí d’un dia que pots descansar. Tot i això, crec que cal saber apreciar que si es construeix i pinta és perquè les coses no van tan malament. Segur q a l’Afganistan els pintors no els són un problema als professors.
Mil petonets i Bones Festes!! ***