Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

Archive for Llibres

14 març 2016

Em preocupa la simplicitat de les lectures infantils

Filed under: Llibres,Opinió,Reflexions @ 20:28

El fet de tornar a ser tutor després de molts cursos de treballar gairebé en exclusiva d’especialista d’anglès ha fet que torni a interessar-me per les lectures dels meus alumnes. Ja fa temps que havia observat el fenomen Gerònimo Stilton, Diari de Greg, i altres llibres d’aquest estil.

Al llarg d’aquests dos trimestre m’he llegit alguns dels llibres que hi ha a la biblioteca de la meva aula, entre ells, aquests que els meus alumnes de tercer llegeixen amb fervor, i que ja he citat abans. I el que he pogut copsar és que repeteixen l’esquema de molts dels best-sellers d’adults. Són llibres amb poc interès, que tan sols cerquen situar-se líders de venta i fer un bon negoci. On estant els llibres de col·leccions que en altres moments omplien els prestatges de les aules, com els Grumets de la Galera, el Vaixell de Vapor?, i autors nostrats com Michael Ende, Chirstine Nöstlinger, Roal Dahl, Josep Carbó, Jaume Cela, Gianni Rodari, …? Ja no estan en el centre d’interès dels nens i nenes. Hi ha nous autors que els han substituït? Quins són?

He pogut comprovar que escolten embadalits la lectura en veu alta que faig d’aquests llibres, però ells segueixen amb les seves lectures. No observo cap canvi substancial i em preocupa cap a on anem. Potser només cerquen l’entreteniment fàcil, sense complicacions. Tot plegat no m’agrada gens i em preocupa.

Aquesta setmana he pogut llegir a Núvol “el català infantil està de rebaixes?“. Sense estar del tot d’acord amb el que explica Griselda Oliver, ja que penso que les lectures que posem al seu abast no poden incloure un vocabulari massa allunyat dels seus coneixements, ja que pot dificultar molt la comprensió i el gaudi de la lectura. Però tampoc ens hem de col·locar en l’altre extrem, i deixar que s’abonin a lectures d’un llenguatge pla, sense cap dificultat, i d’argument tan simple que poc o gens fan pensar, i que poca creativitat i imaginació aporten, i en les que tot passa molt i molt ràpid, a la velocitat del videoclip.

Si no provoquem un gir radical en els seus gustos lectors estem abocant a aquests alumnes a no augmentar el seu vocabulari i en futur a tenir veritables problemes per llegir textos amb un mínim de complexitat. I en conseqüència esdevindran uns adults amb un pobre nivell intel·lectual.



29 juliol 2013

La infancia consumidora

Filed under: Llibres,Reflexions @ 17:39

Nada más aprenden a leer (o, quizás, incluso mucho antes),  se instala en los niños una “dependencia de las tiendas”. Bombardeados continuamente a sugrencias sobre lo mucho que necesitan determinados productos para ser las personas que hay que ser, los niños se sienten inadecuados, deficientes y de inferior calidad si no responde con rapidez a la llamada.

En la situación actual los niños de hoy son los consumidores de mañana. … Así que es mejor que los niños empiecen pronto a prepararse para el rol de compradores/consumidores ávidos y avezados que se les vendrá encima. No habrá dinero dedicado a ese entrenamiento que esté mal empleado…

Según Juliet B. Shor en las últimas dos década, “el mercado infantil se ha expandido espectacularmente, tanto en términos de gasto directo como de influencia de los niños y las ninñas en las compras de los padres” … Los padres consideran, por ejemplo, que sus hijos “saben elegir” con buen criterio porque están en posesión de conocimientos de los que sus progenitores tienen una carencia patente, como, por ejemplo, qué se lleva y qué está ya “anticuado” en ese momento en el terreno de la moda. De ahí que los padres consulten cada vez más a sus hijos antes de tomar la decisión de comprar algo para éstos o, incluso, para sí mismos.

Según James U. McNeal: “Los niños y las niñas entre los 4 y 12 años influyeron directamente a lo largo de 2002 en compras de adultos por valor de unos 300.000 millones de dólares

La infancia com sugiere Kiku Adatto se convierte en “una preparación para la venta de la propia persona” ya que a los niños se les educa “para ver todas las relaciones en términos de mercado” y para contemplar a los demás seres humanos (incluidos amigos y familiares) a través del prisma de percepciones y evaluaciones generadas por el propio mercado.

Vida Líquida

Zygmunt Bauman

Imatge de la web http://octaedro.es/bauman-y-la-vida-liquida/



10 juliol 2013

Caos a les aules

Filed under: Llibres @ 19:36

Assaig de plagi a la sala de profes

Oh! que cansat estic d’aquesta

covarda, vella, tan salvatge feina,

i com m’agradaria allunyar-me’n nord enllà,

on diuen que la vida d’un profe pot ser neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç.

Aleshores, a la Delegació, els psicopedagogs dirien,

desaprovant: “Com l’ocellot que deixa el niu,

així el profe poc reciclat i carca abandona l’institut”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i l’antiga bestiesa

d’aquest seu caòtic sistema.

Però no he de complir mai el meu somni,

i em quedaré aquí fins a la jubilació.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo, a més, amb un desesperat dolor

aquesta pobra, bruta, trista, dissortada feina.

Així acaba Antoni Dalmases el seu llibre sobre l’ensenyament públic. És un llibre farcit d’opinions personals amb un punt àcid i irònic. Està molt centrat en el món de la secundària. Explica moltes anècdotes viscudes al llarg de tota una vida dedicada a l’ensenyament. De fet fa pocs dies que s’acaba de jubilar.

El títol m’agrada ja que des de fa temps que penso que una de les tasques principals del mestre a les escoles es tractar, gairebé sempre sense èxit, de posar ordre al caos que suposa impartir classe a un grup d’alumnes, on en qualsevol moment pot donar-se el que menys s’espera, i aleshores cal modificar tot el que amb tanta cura s’havia planificat.

Va arribar a les mans a través d’un company d’escola que l’havia llegit. No estic pas plenament d’acord amb totes les seves opinions. Però si els canvis en els centres educatius i en tot el sistema són necessaris per resoldre preguntes que ens hem formulat moltes vegades sense trobar-hi les solucions:

  • Què poden fer els professors amb els alumnes que no volen aprendre ?
  • Com actuar davant dels alumnes mal educats ?
  • Com canviar l’actitud de les famílies protectores dels seus fills ?
  • Quant ens deixaran de canviar les lleis i normes cada dos per tres ?

Segurament que hi ha molts més interrogants, però si poguéssim tenir aquests ben resolts a les escoles es deixaria de tenir la sensació de perdre molt el temps i avançaríem amb pas molt més ferm i segur en la nostra feina de cada dia.

La xarxa també opina:



28 març 2011

Plans múltiples i personalitzats per a l’aula inclusiva

Filed under: Llibres @ 19:45

Atendre la diversitat és tot un repte per l’educació i pel dia a dia dels mestres a l’aula. Els alumnes d’una classe són tots ben diferents. Sempre ha estat així, però possiblement cada cop aquesta constatació és més evident
pels mestres. Trobar recursos per atendre aquesta diversitat de manera satisfactòria no és gens fàcil.

Hom va provant estratègies i metodologies. Algunes funcionen però d’altres no. Poques vegades s’assoleix la satisfacció desitjada. Bé, de fet els mestres acostumem a ser inconformistes i gairebé sempre tenim la sensació
de que ho podem fer millor. Incorporem les pràctiques que alguna vegada ens han funcionat i les que no ens funcionen intentem canviar-les.

Aquest llibre de Robert Ruiz és una bona eina de reflexió. En alguns moments la seva lectura no resulta del tot fàcil i es fa feixuga, però ofereix idees que segurament es poden aplicar a l’aula.

La seva proposta és l’elaboració d’uns plans de treball d’aula multinivell que puguin permetre el treball dels alumnes en diferents nivells de dificultats en funció de les seves característiques particulars. De fet no dista massa del que algunes vegades fem a l’aula on oferim diferents nivells de treball als alumnes, encara que en ocasions no d’una forma del tot
sistemàtica. La seva proposta és sistematitzar una mica aquesta oferta multinivell i que amb el temps aquestes propostes de treball es vagin acumulant i estenent en les nostres programacions del dia a dia a l’aula. No és fàcil, però tampoc és impossible. Segurament és més qüestió de posar-s’hi que una altra cosa.

En les pàgines finals del llibre ofereix unes reflexions a tenir en compte i més venint d’una de les persones que més va treballar i treballa per estendre el concepte d’integració i normalització, primer, i d’inclusió després.
Robert Ruiz va ser el que va introduir i desenvolupar tant el concepte d’els ACI com diferents eines per la seva utilització a casa nostra, que des de fa uns pocs anys han desaparegut de la normativa en educació sent substituïts per un eteris i fantasmagòrics Plans Individualitzats que a ben pocs ens queden clars com s’han d’utilitzar.

La nostra tradició és la de plantejar la planificació personalitzada o individualitzada dels suports sense cap vinculació legal amb la provisió i el finançament públic i gratuït” Poques vegades l’Administració garanteix els suports que en la planificació individualitzada dels alumnes es realitza des dels centres o des dels tècnics dels EAP

Els ACI eren en els seus orígens un dispositiu pensat per a la integració escolar, però per unes o altres raons alguns dels seus termes han servit, en algunes memorables ocasions, per fonamentar idees i pràctiques més aviat vinculades a vestir endèmics processos i realitats d’exclusió”
En moltes ocasions s’ha fet una utilització perversa de les ACI, ja que més que justificar processos d’integració, han
justificat processos de segregació.

L’empobriment del currículum i la limitació d’oportunitats no semblen una història del passat, sinó la resposta habitual que molts alumnes amb necessitats especials experimenten quotidianament. Es tracta d’uns esquemes organitzatius que, la majoria de vegades, no semblen contemplar altra possibilitat que la de continus suports fora de l’aula de referència, suposadament per reforçar “el bàsic”. Això sí, presentat sota l’etiqueta “d’adaptacions curriculars” que del seu original plantejament només solen conservar el nom, i sempre embolicades amb la traïdorenca actitud de les “bones intencions”, que deixa les consciències tranquil·les però discrimina els alumnes que les pateixen” ECHEITA i VERDUGO (2004) Massa vegades es treu l’alumne de l’aula per donar-li un suport que segurament es podria oferir dins de l’aula i dins del seu grup-classe i que és molt possible que més alumnes en poguessin treure beneficis en el seu aprenentatge.

20 gener 2008

Mil cretins

Filed under: Llibres,Recursos @ 21:53

Mirar per la finestra, la visita a la família en un geriàtric, una trobada en una cantonada, un dissabte, les lloances a un escriptor, dos somnis,  un tall al coll, escriure un conte curt de trenta línies, un home que va al cinema, una festa i un llibre de moda, començar a ordenar un armari, l’enyorament de la infància, una trobada familiar, un noi que penja cartells pel carrer, una forquilla que cau al terra en un restaurant, un home en una taula d’un bar, ….. tot això són gestos quotidians que molts fem o veiem fer en la nostra vida diària. També són els contes de Quim Monzó.

En els seus contes darrera d’una acció quotidiana sempre succeeix algun fet extraordinari que la converteix en diferent que a vegades ens fa somriure, d’altres estremir per la crueltat que destil·la, però que sempre ens sorprèn. Alguns d’aquests contes, molts d’ells molt i molt curts (dos o tres pàgines) es poden llegir a classe. Als nois i noies els hi agraden, els troben divertits. Fa un parell d’anys quan feia català, en algunes classes els hi llegia algun conte i després en parlavem. Quan en veien entrar a classe amb el llibre blanc de vuitanta-sis contes alguns alumnes ja preguntaven si els hi llegiria algun conte. Només cal escollir bé el conte a llegir, que aquest sigui comprensible per ells i no excessivament llarg.

La lectura de contes i també llegendes en les classes de llengua pot ser un bon exercici. Són curts s’entenen amb facilitat. Tot passa en poca estona i moltes vegades són sorprenents, donen un punt de vista diferents de la realitat. I en català tenim una bona colla de contistes que es poden utilitzar a les classes. No només Quim Monzó, penso en Sergi Pamies, Pere Calders i molt d’altres.

[@more@]

6 gener 2008

El dimoni dels nombres

Filed under: Llibres @ 19:55

Aquest era un llibre que feia temps que tenia a la llista per ser llegit, però com passa amb molts llibres que resten anys en aquesta llista, a vegades no simplement mental, no acaben de trobar el moment oportú fins que hi ha casualitat o causalitat que fa que els acabem llegint.

I aquesta vegada va ser un post al blog de tot una mica del meu company d’escola Eloy, el que li va donar l’empenta decisiva. Quan vaig llegir el que havia escrit, vaig deixar un comentari al seu blog i a l’endemà ja tenia el llibre a l’escola.

Ha estat tot un plaer llegir-lo. En certa manera m’ha recordat “El món de Sofia” de Jostein Gaarder que vaig llegir ja fa molt de temps, una novel·la que t’endinsava de manera fàcil i planera pel món de la filosofia. En el seu moment va ser un gran èxit. No sé si ara és encara un llibre que es llegeixi molt.

Hans Magnus Enzensberger fa el mateix amb les matemàtiques. Les matemàtiques sempre han tingut mala fama a les escoles. Aquest llibre les fa fàcils, enigmàtiques entretingudes i divertides. Al mateix temps crec que dóna bones idees per utilitzar-les a les aules per convertir l’ensenyament de les matemàtiques en quelcom de diferent.

Si en algun moment tinc que tornar a ensenyar matemàtiques és molt possible que utilitzi algunes de les propostes d’aquest llibre.

25 febrer 2007

Individualisme i individualitat

Filed under: Llibres,Reflexions @ 22:53

En el sistema educativo actual se considera una herejía el individualismo del profesor frente al concepto de misión y de trabajo en grupo.

Los profesores, en su inmensa mayoría siguen enseñando solos, tras las puertas cerradas, en el ambiente insular y aislado de sus propias aulas. El aislamiento del aula permite mantener su deseado nivel de intimidad, una protección frente a interferencias exteriores. Sin embargo, el aislamiento también tiene problemas. No les gusta ser observados y, aún menos, que los evalúen porque temen la crítica que puede acompañar la evaluación. “Parece que los maestros aislados cubren sus dudas sobre sí mismos y sus ineptitudes con reconfortantes capas de autoengaños”. (ROSENHOLTZ).

Se considera que el individualismo del profesor se deriva del hecho físico del aislamiento, propio de la arquitectura tradicional de las escuelas y sus modelos de organización celular de aulas separadas.

Es curioso que nadie niegue la premisa de que, en último término, el individualismo y el aislamiento son perniciosos y, en consecuencia, haya que eliminarlos. No existe ninguna duda al respecto.

El individualismo ha llegado a relacionarse con una práctica mala y floja, con deficiencias del profesor y con aquello que hay que cambiar. Sin embargo, en la práctica, el individualismo tiene otros significados y connotaciones cuyo carácter no todo es negativo.

Tres determinantes del individualismo:

Individualismo restringido: como respuesta a la fuerza de las circunstancias de la situación que no permiten otra forma de trabajar.

Individualismo estratégico: se escoge una vez realizado el cálculo estratégico de la inversión eficaz del tiempo y la energía, valorada la situación de trabajo, la cantidad de tareas a realizar y el escaso tiempo disponible.

Individualismo electivo: el individualismo como la opción libre de trabajar solo, como la manera preferida de actuación profesional.

Las mayores satisfacciones de la enseñanza son recompensas psíquicas derivadas de la atención a los alumnos y de trabajar con ellos, poniendo la colaboración con los compañeros en un segundo plano. Son muchos los maestros que consideran a sus alumnos como una propiedad.

ANDY HARGREAVES (1994)

Profesorado, cultura y postmodernidad

 

4 gener 2006

Algunes consideracions de A. Hargreaves

Filed under: Llibres,Reflexions @ 7:17

Los profesores trabajan en un mundo en cambio.

GIDDENS (1990): Muchos de nosotros tenemos la sensación de estar atrapados en un universo de acontecimientos que no entendemos del todo y que parece estar, en gran parte, fuera de nuestro control.

Estamos experimentando un cambio desde un pequeño número de singularidades estables de conocimientos y creencias a una pluralidad fluctuante y en continua transformación de sistemas y creencias. La duda está en todas partes, la tradición se muestra en retirada y las certezas moral y científica han perdido su credibilidad. Este paso de la cultura de la certeza a la cultura de la incertidumbre se produce por diversas razones:

  1. La información y las fuentes de conocimiento se expanden a nivel global
  2. La comunicación y la tecnología comprimen el espacio y el tiempo, lo que lleva a un ritmo creciente de cambio lo que amenaza de forma constante los fundamentos de nuestro conocimiento convirtiéndose éste en frágil y provisional.
  3. Las migraciones multiculturales y los viajes internacionales provoca un contacto entre sistemas de creencias diferentes.
  4. La comunicación rápida, la reforzada orientación al conocimiento y su continuo desarrollo y aplicación están llevando a una relación entre investigación y desarrollo social cada vez más fuerte e interactiva, en donde el mundo social cambia a medida que lo estudiamos, en parte debido a nuestra propia investigación.

Es evidente que esta falta de certezas pone en dificultades la elaboración de los currículos escolares. ¿Qué hay que enseñar?

ANDY HARGREAVES.- “Profesorado, cultura y postmodernidad”

 

3 desembre 2005

Entre dos silencis

Filed under: Llibres @ 23:04

Com veu el món la ment d’una persona autista ? Aquesta és una pregunta que m’he formulat moltes vegades. La seva conducta, les seves reaccions ens resulten moltes inexplicables des del que nosaltres considerem els nostre món lògic i racional.

Rosa M. Esteller en la seva novel·la aconsegueix situar-se en el cap d’un autista. El Titus és un nen autista que abans d’anar a dormir explica com se sent i que li ha passat al llarg de la jornada a la foto del seu avi mort que té a la tauleta de nit.

Resulta evident que el que li passa pot resultar per nosaltres quelcom incomprensible, però quan l’autora ens col·loca en el punt de vista del Titus podem comprendre molt millor les seves reaccions i els seus estats d’ànims. El món que ens envolta és realment complex i amb una gran estimulació. En situació normal ja és difícil adaptar-nos a aquest món. Aquesta adaptació encara és més difícil per la ment d’un nen autista.

En les curtes narracions que constitueixen els capítols del llibre podem apropar-nos a l’evolució del Titus des dels seus primers anys fins passats els 20 anys; els seus neguits per no entendre quan li parlen, i per no poder fer-se entendre a través del llenguatge com els altres; els seus anys d’escola en els que no ha aprés a llegir i que només arribar a aprendre fins el tres; l’esplai; la seva relació amb els pares i, especialment, el seu germà; els seus amics; el centre especial de treball, ….

Lluny de les explicacions psicològiques i científiques, Rosa M. Esteller ens apropa des de la literatura al que pot pensar un autista.

 

16 agost 2005

Harry Potter i l’orde del Fènix

Filed under: Llibres @ 21:12

He acabat la lectura del cinc lliurament de les aventures i desventures d’aquest nou heroi juvenil. Haig de dir que dels cinc ha estat l’únic que se m’ha fet pesat i en molts moment he tingut la temptació d’abandonar la seva lectura.

Malgrat el seu èxit mediàtic i de vendes és evident que no els podem considerar cap meravella literària. Són uns correctes llibres de literatura infanto-juvenil dins de la seva corrent fantàstica amb protagonistes juvenils com al llarg de la història de la literatura podem trobar molts altres exemples.

Però si fins ara els quatre llibres anteriors m’havien agradat. Amb aquest em sembla que el model ja queda esgotat i ja no hi ha lloc per a sorpreses. Observo un esquema repetitiu que es dóna a tots els llibres:

    • un començament del Harry Potter vivint amb els seus tiets que el maltracten molt.

 

    • el viatge a Hogwarts amb el retrobament amb tots els personatges.

 

    • un nou professor moltes vegades sospitós

 

    • els partits de quidditch que sempre guanyen en el darrer moment.

 

    • les malvades manipulacions del Voldemort per aconseguir alguna cosa i guanyar en força

 

    • alguna aventura en el bosc prohibit amb alguna nova criatura estranya

 

    • les males relacions amb el Malfoy i amb l’Snape

 

    • el coneixement del passat del protagonista amb comptagotes

 

    • i el final apoteòsic amb l’esperada lluita amb el Voldemort que cada cop està més fort.

 

A banda les bones pràctiques de marqueting i publicitat, hi ha altres factors que han fet d’aquest un llibre d’èxit:

    • un protagonista d’edat infanto-juvenil

 

    • una escola molt diferent on s’aprenen coses molt diferents de les nostres escoles muggles.

 

    • la fantasia de les seves aventures

 

    • l’enfrontament entre les forces del bé i del mal

 

    • la reiteració en l’esquema de la història que tan agrada als nens.

 

Malgrat tot, aquests llibre han estat útils per arrossegar a nois i noies que no llegien cap aquest fantàstic món de la lectura i això és suficient per fer-ne una bona valoració. Esperem que aquests nous lectors que s’inicien amb el Harry Potter siguin capaços de transferir aquesta afecció a altres llibres

 

© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php