Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

Archive for Opinió

14 març 2016

Em preocupa la simplicitat de les lectures infantils

Filed under: Llibres,Opinió,Reflexions @ 20:28

El fet de tornar a ser tutor després de molts cursos de treballar gairebé en exclusiva d’especialista d’anglès ha fet que torni a interessar-me per les lectures dels meus alumnes. Ja fa temps que havia observat el fenomen Gerònimo Stilton, Diari de Greg, i altres llibres d’aquest estil.

Al llarg d’aquests dos trimestre m’he llegit alguns dels llibres que hi ha a la biblioteca de la meva aula, entre ells, aquests que els meus alumnes de tercer llegeixen amb fervor, i que ja he citat abans. I el que he pogut copsar és que repeteixen l’esquema de molts dels best-sellers d’adults. Són llibres amb poc interès, que tan sols cerquen situar-se líders de venta i fer un bon negoci. On estant els llibres de col·leccions que en altres moments omplien els prestatges de les aules, com els Grumets de la Galera, el Vaixell de Vapor?, i autors nostrats com Michael Ende, Chirstine Nöstlinger, Roal Dahl, Josep Carbó, Jaume Cela, Gianni Rodari, …? Ja no estan en el centre d’interès dels nens i nenes. Hi ha nous autors que els han substituït? Quins són?

He pogut comprovar que escolten embadalits la lectura en veu alta que faig d’aquests llibres, però ells segueixen amb les seves lectures. No observo cap canvi substancial i em preocupa cap a on anem. Potser només cerquen l’entreteniment fàcil, sense complicacions. Tot plegat no m’agrada gens i em preocupa.

Aquesta setmana he pogut llegir a Núvol “el català infantil està de rebaixes?“. Sense estar del tot d’acord amb el que explica Griselda Oliver, ja que penso que les lectures que posem al seu abast no poden incloure un vocabulari massa allunyat dels seus coneixements, ja que pot dificultar molt la comprensió i el gaudi de la lectura. Però tampoc ens hem de col·locar en l’altre extrem, i deixar que s’abonin a lectures d’un llenguatge pla, sense cap dificultat, i d’argument tan simple que poc o gens fan pensar, i que poca creativitat i imaginació aporten, i en les que tot passa molt i molt ràpid, a la velocitat del videoclip.

Si no provoquem un gir radical en els seus gustos lectors estem abocant a aquests alumnes a no augmentar el seu vocabulari i en futur a tenir veritables problemes per llegir textos amb un mínim de complexitat. I en conseqüència esdevindran uns adults amb un pobre nivell intel·lectual.



20 març 2015

Són multitasques els nostres alumnes ?

Filed under: Opinió,Reflexions @ 19:58

Actualment és fàcil llegir i escoltar opinions donant per segur que els alumnes que avui en dia tenim a les nostres aules són multitasques. Personalment no ho tinc pas tan clar. Hi ha algun alumne que potser si que ho és, però en la majoria de casos no és certa aquesta afirmació.

Fan més d’una activitat en el mateix moment, o al menys ho intenten, però els resultats no són bons. Fer qualsevol tasca d’aprenentatge requereix un mínim de concentració, i quan aquesta està absent  l’aprenentatge no es produeix.

El que segurament és cert és que estem davant d’una majoria d’alumnes que són incapaços de centrar-se en una sola tasca. I això no és positiu i possiblement té una relació directe amb l’augment exponencial de diagnòstics de dèficit d’atenció.

Convertir-se en multitasca és entrenable i millorable amb la pràctica, com gairebé tot, però té un límit i a més a més dependrà de les qualitats personals, així com de la complexitat de la tasca a realitzar. No totes les activitats exigeixen el mateix grau de concentració per la seva realització.

Es poden fer diferents feines al mateix temps, sobre tot, si alguna d’elles està molt automatitzada, però quan la feina que s’ha de fer no és automàtica, forçosament hem d’aplicar-hi tota la nostra atenció si volem reeixir en la mateixa. La majoria dels alumnes apliquen la llei del mínim esforç i per aquest motiu s’abonen a la multitasca, ja que no volen renunciar al que es agrada per l’estudi. De ben segur, que el resultat no és el mateix quan apliquem tota l’atenció en una sola activitat que quan repartim la nostra atenció entre diferents activitats.

Abonar-se a la multitasca vol dir accés fragmentat a tot el que s’està intentant realitzar, i res s’acaba fent realment bé. Es poden fer diferents tasques a l’hora, però centrant l’atenció ara en una, ara en l’altra. Fer-ho així significa no tenir l’atenció al cent per cent en cap d’elles, i propiciar la realització de treballs molt superficials i poc aprofundits i en el que prima és simplement presentar la feina encomanda més que aprendre d’aquesta feina. Si el que realment es desitja és aprendre, aquesta no és de ben segur la millor opció. Potser el que cal és ensenyar als alumnes a no ser multitasca.

Imatge del bloc del Casal del Mestre de Granollers: https://casaldelmestregranollers.wordpress.com/

 



1 març 2015

Religió i escola: anem a pams

Filed under: Opinió @ 20:28

Aquesta setmana s’ha publicat al BOE el currículum de la religió catòlica i m’agradaria fer algunes consideracions sobre la qüestió:

1.- Encara que pertànyer a una o altre religió és en part un fenomen social, les creences religioses de cadascú són una qüestió estrictament personal.

2.- Considero molt important tenir coneixements de cultura religiosa i m’agradaria que aquests coneixements entrin a formar part de la educació bàsica, com també en formen part coneixements de geografia, història, medi natural, valors, ….

3.- Amb els anys que han passat des del final de la dictadura franquista nacionalcatòlica, un sistema polític imbuït de les més ràncies creences religioses, em faig creus que encara no s’hagi trobat la manera de tancar de forma definitiva el debat entre educació i religió.

4.- La religió de cap de les confessions existents no ha d’entrar dins de l’escola pública. Ara bé si hi entra una religió també tenen dret a entrar-hi totes les altres. Per què una sí, i altres no ?

5.- La religió s’ha d’ensenyar fora de les escoles, ja sigui en la pròpia família o en els temples respectius. Com a molt es pot ensenyar en les escoles privades que pertanyen a ordres religiosos. Quan una família hi porta al seu fill ja sap el que s’hi trobarà.

6.- Segons el currículum publicat al BOE per ser feliç cal creure en Déu. No ho entenc. Fa molts anys que no crec en Déu, i em considero feliç.

7.- Fins i tot, aquest currículum publicat en el BOE ha estat criticat per membres de les pròpies escoles cristianes. Mira que ho arriben a fer malament que ni els que pensen igual que ells mateixos no ho veu bé.

Imatge de la web http://locampusdiari.com/

 



24 desembre 2014

La LOMCE, o la llei infumable

Filed under: Opinió,Política educativa @ 21:02

Realment s’han de posar-hi moltes ganes per llegir la LOMCE. És un llei escrita amb un llenguatge que fa olor a ranci i molt allunyada del que són les pràctiques educatives actuals.

En el preàmbul parla molt de lluitar contra els mals resultats internacionals que situen el nostre sistema educatiu molt lluny del que seria desitjable per penjar-se medalles. Des que les proves PISA s’han posat de moda aquestes centren les preocupacions dels nostres polítics entorn al món educatiu. Tots els polítics s’emmirallen en Finlàndia i els seus excel·lents resultats, sense prendre massa exemple de que allà tenen una llei general educativa de consens entre els diferents grups polítics i educadors que no ha canviat en els darrers anys.

La LOMCE, en canvi,  ha estat una llei elaborada amb molt poc de temps, per uns suposats tècnics tancats en algun despatx ministerial en aquells edificis imperials i neoclàssics que emplenen el centre de Madrid. I un cop l’han tingut elaborada i el ministre ha donat el seu vist-i-plau tot va estar llest per sentència i res a dir. La amenaça de l’oposició de que la derogarà en el moment en que guanyi les eleccions ha servit de ben poc. Esperem tenir sort i que ho compleixin: en pocs mesos pot ja no estar en vigor. Quina pèrdua de temps per tothom!

Afirma en el preàmbul “es necesaria una reforma sensata y pràctica que permita desarrollar el máximo potencial de cada alumno/a” Si amb el que han escrit i que fa un trimestre que en teoria estem aplicant ho pretenen assolir estem arreglats.

Costa de veure reflectit en el seu articulat molt complex ja que en tot moment s’està referint a l’anterior Llei General d’Educació (LOE 2006), alguns dels principis en els que diu que pivota i alguns dels àmbits en els que afirma fer més incidència.

Parla d’augmentar l’autonomia als centres, però sura centralització per tots els costats, augmentant les avaluacions externes i deixant molt poc marge d’actuació als centres. Recorda allò “de todo atado y bien atado”

7 desembre 2014

3 mesos d’aplicació de la LOMCE

Filed under: Fragments d'escola,Opinió @ 21:06

Portem tres mesos d’aplicació de la LOMCE als cursos de 1r., 3r. i 5è, precisament en els que imparteixo docència. I en que s’ha notat ? En el meu cas particular que sóc especialista d’anglès en res. Però, i la resta de l’escola ?

En ben poca cosa.

Ara que ens toca avaluar en lloc de posar una única nota de Coneixement del Medi, aquesta quedarà desglossada en Medi Natural i Medi Social, dues notes en lloc d’una, però cap canvi en el que s’ensenya i en el com s’ensenya, i tampoc en els llibres de text que són els mateixos.

L’altra novetat és l’aparició de l’educació en valors de la que també haurem de posar nota. No sabem massa com es poden avaluar els valors, però ho intentarem. En l’horari, aquesta suposada nova matèria ha ocupat el que abans era la tutoria i poc més.

La resta tot segueix igual. Penso que el canvi de lleis cada cop influeix menys en la forma de treballar dels centres. La història i tradició del propi centre s’imposa a aquest intent de modificar-ho des de fora a cop de llei, sobre tot, quan la llei és com la LOMCE que en realitat poques aportacions “reals” fa, ja que tan sols introdueix canvis formals, als que els mestres cansats de tantes i tantes lleis d’educació cada cop fem menys cas.

La nostra preocupació és que l’alumne aprengui a desenvolupar-se en aquest món tan complex que ens ha tocat en sort i que adquireixi els coneixements i les eines necessàries per poder-se adaptar al futur que li correspondrà viure. I les lleis amb les que es vol vestir tot això no ens afecten massa.

Imatge manllevada de la web de l’AMPA del CEIP Mario Benedetti de la comunitat de Madrid

23 maig 2014

MUFACE, un contrasentit en si mateixa

Filed under: Opinió @ 18:53

MUFACE va ser una de les meves sorpreses en el moment en que em vaig convertir en funcionari després de guanyar les oposicions. I d’això ja fa molts anys. De fet encara no em deixa de sorprendre. Resulta que sóc funcionari públic i si vull puc gaudir de sanitat privada de manera gratuïta. Per mi és tota una contradicció. Personalment m’he acollit sempre a la Seguretat Social i mai he estat en cap de les mútues que m’ofereix el privilegi de ser de MUFACE. És una qüestió de principis.

S’organitzen manifestacions i ens omplim la boca en defensa dels serveis públics, però ens beneficiem dels privilegis que ens atorga MUFACE.

Conec una mica la història i MUFACE va néixer per tal de donar cobertura sanitària als funcionaris ja que molts no en tenien, però ara ens hem convertit en uns privilegiats. Tenim feina vitalícia i podem escollir entre diferents mútues. I filant una mica prim, encara que no ho sé del cert, suposo que els metges del servei públic de sanitat poden escollir ser beneficiaris d’una mútua privada.

Si realment creiem que la societat del benestar ha de cobrir les nostres necessitats bàsiques, no té cap sentit que els funcionaris públics gaudim del privilegi de MUFACE. Tots haurien de rebre els serveis de la sanitat pública com la resta de treballadors.

12 febrer 2014

El castellà està en perill d’extinció ?

Filed under: Opinió @ 21:02

Fa dies que una nova sentència d’aquesta justícia espanyola assentada a Catalunya, que no sap o no vol  escriure en català, vol imposar a 5 aules que el 25 % de les seves hores lectives  s’imparteixin en castellà. I tot tan sols per què els pares d’un dels alumnes de cada una de les aules així ho exigeix. I on estan els drets de les altres famílies dels alumnes d’aquestes aules ?

Veiem el que passa en una escola qualsevol del nostre país. En l’escola on treballo la major part de l’alumnat i de les seves famílies són de parla castellana. També tenim immigrants però no són una xifra important i la major part també són de parla espanyola. Els alumnes catalanoparlants són minoria. Les classes s’imparteixen en català, excepte les hores de llengua castellana.

Malgrat aquesta immersió educativa els resultats de les avaluacions tant internes com externes són prou clars. Els resultats en castellà acostumen a ser molt millors que els resultats en català.

Un factor important d’aquests millors resultats és la utilització massiva que fan els alumnes de la llengua castellana en tots els entorns. La llengua de comunicació habitual entre els alumnes és el castellà. Poques vegades en les seves interrelacions espontànies es pot escoltar el català. Fins i tot, és del tot habitual escoltar als alumnes catalanoparlants parlar en castellà. No ho hem comptabilitzat, però ben segur que supera el 25 %, aquest que volen imposar per la força judicial el nombre d’hores que l’alumnat de les nostres escoles estant exposats i bombardejats per la llengua de l’imperi. No sé pas perquè pateixen tant. De fet, tal com va dir Màrius Serra a la concentració del passat dilluns, algú de vosaltres coneix algun català que sigui monolingüe ? que només parli català tot el dia ? En canvi quants castellanoparlants només parlen castellà al llarg de tota la jornada ?

El grup Contrastant ha publicat aquesta interessant reflexió sobre el tema  a Vilaweb: Qui decideix la llengua de l’escola ?

2 desembre 2013

De la llei Wert res de res

Filed under: Opinió,Política educativa @ 19:44

Ja tenim aprovada la setena llei general d’educació de la democràcia. Una llei més que no passarà a la història per la seva efectivitat. De nou l’únic que fa és maquillar i posar pedaços al gust personal de la ideologia del ministre de torn: posar i treure matèries, unes hores per aquí, unes hores allà i poca cosa més. Això si una introducció afirmant que amb aquesta llei es superarà el fracàs escolar endèmic que sembla patir aquest país i que amb la seva aplicació tot seran flors i violes.

I què farem a les escoles ? Simplement seguir impartint classes com sempre. Cada cop fem menys cas del que diuen les lleis d’educació. Normalment l’únic que suposen és molt soroll per a no res. Provoquen algunes mobilitzacions, protestes, vagues i després tot segueix si fa no fa igual que abans de l’aprovació de la nova llei. De fet la única llei que va suposar un canvi important en l’educació va ser la LOGSE. La resta han passat sense pena ni glòria.

Segur que fa falta un canvi en les nostres lleis d’educació. D’això no hi ha dubte. Però el canvi no es pot fer d’aquesta manera. Si realment és veritat que als nostres polítics els interessa l’educació la recepta és ben fàcil: una llei de consens entre tots els partit i amb el compromís de que sigui una llei de llarga durada. No pot ser que cada ministre i cada govern vulguin deixar la seva petjada i canviïn la llei d’educació. No hauria de ser tan difícil que es posessin d’acord, sobre tot, si d’entrada acceptessin que les persones que elaborin la llei siguin experts en educació i no polítics que d’educació en saben ben poca cosa.

Ja poden anar elaborant lleis generals com la del senyor Wert que les escoles seguirem tranquil·lament amb la nostra feina diària i no canviarem ni una sola coma del que fem a les nostres classes per aquests absurditats legislatives que ens pretenen imposar.

24 octubre 2013

He tornat a no fer vaga

Filed under: Opinió @ 19:51

Fa poc que hem començat el curs i ja tenim una nova jornada de vaga. Els darrers cursos sortim a dos o tres dies de vaga per curs i que n’hem tret de tot plegat ? El col·lectiu de mestres i de funcionaris hem fet gairebé vaga per a tot i seguim al mateix lloc. Tinc molts dubtes personals de que la vaga d’un dia sigui un recurs efectiu per canviar les coses, excepte si es converteix en una quelcom més contundent en forma de vaga indefinida. Però a això no estem pas disposats.

Una vaga d’un dia és una excusa perfecte pels sindicats per justificar que fan alguna acció de protesta en contra de tot i de tots, que sembla la seva única funció. A vegades sembla que el seu sou de sindicalista alliberat i per tant sense treballar es justifica per l’èxit de les vagues que convoquen. També va molt bé a l’Administració que s’estalvia un munt de diners: a 100 € per vaguista ja podeu anar calculant l’estalvi que suposa.

Estem bàsicament davant d’una vaga contra la LOMCE. Un bon grup de mestres han fet vaga i s’han manifestat. Altres simplement han fet vaga i altres no n’hem fet. Molts dels que no en fem tampoc estem d’acord amb la LOMCE. Crec que ben pocs mestres estem d’acord amb aquesta llei que no va enlloc i que no servirà per a res. En realitat la seva durada serà ben breu,  ja que quan tinguem un canvi de govern el més probable és que promulguin una nova llei. Aquest és un hàbit ben arrelat en aquest país.

Malgrat que a vegades faig vaga, ja fa temps que no crec massa en aquest mètode per canviar l’educació. És millor treballar des de dins fent la feina el millor possible i proposant projectes des de les pròpies escoles. Els grans canvis comencen per canviar nosaltres la nostra manera d’actuar i pensar i no esperar que vinguin de les grans lleis imposades pel govern de torn. Fa anys que treballo a l’ensenyament, i la promulgació de lleis i més lleis poc ha fet que canviï la meva forma d’ensenyar. Els canvis sempre han vingut de lectures, de la reflexió sobre la pròpia pràctica i de les converses amb els companys de l’equip docent.

Deixem que els polítics vagin canviant les lleis sense cap sentit i sense cap fonament i nosaltres seguim treballant en el que creiem. Encara que s’apliqui la llei Wert tampoc canviarà pas tant la meva manera de treballar i evidentment seguiré utilitzant el català a les meves classes. Ja pot anar cantant missa aquest senyor. Ja som grandets i els temps de la por, per sort, ja han passat a la història.

Foto manllevada de vilaweb.cat

19 maig 2013

Retorn al passat

Filed under: Opinió @ 6:20

Com molt bé ha mostrat el diari Ara en l’edició del dissabte 18 de maig, retornem al passat, a l’època del blanc i negre: revàlides, castellà, història igual per a tothom i imposat des de la capital del Regne, la Reconquesta, els Reis Catòlics, la Literatura Castellana en exclusivitat, ….

Ben aviat els crucifixos tornaran a presidir les aules, juntament amb les fotos dels nostres governants i començarem la jornada escolar cantant, alegres, l’himne nacional. En lloc de les competències bàsiques tornarem a ensenyar als nostres alumnes l’orgull de ser espanyols. Després de contemplar com són capaços d’homenatjar la “División Azul” sense que passi res escoltar segons quines manifestacions en els líders del PP em fa agafar por. Cap on ens condueix aquest gent tot brandant la seva majoria parlamentària ?

Estic segur que ells poden anar cantant missa que a les escoles seguirem el nostre camí. Les seves lleis no ens faran pas canviar en el que sabem que hem d’ensenyar als nostres alumnes. Els governants pensen que les escoles es canvien a cop de llei, però estan ben equivocats. Les escoles es canvien amb la feina del dia a dia dels mestres i amb la pròpia reflexió sobre aquesta feina diària.

Aneu perdent el temps fent una llei rere l’altra amb la ens voleu retornar cap el passat que nosaltres seguirem treballant pel futur dels nostre alumnat i dels nostres ciutadans.

Next Page »

© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php