Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

Archive for Opinió

10 octubre 2012

Fart del ministre Wert

Filed under: Opinió @ 21:48

El ministre Wert és una mina per a tertulians i mitjans de comunicació. Encara no havia acabat d’escriure sobre la primera grossa que va dir que avui mateix n’ha dit una segona. Realments ens té ben distrets.

Fa pocs dies va afirmar amb contundència i sense cap vergonya de que hi ha evidències que relacionen l’augment de l’independentisme amb el sistema educatiu. Realment m’agradria que expliqui on són aquestes evidències. ¿Vol dir potser que tots els que vam sortir amb les estel·lades l’11 de setembre ho vam fer com a conseqüència del pervers i nefast sistema educatiu català?

Tinc molts dubtes que això sigui així. És inevitable que un mestre, com a persona que és, exerceixi una influència en els seus alumnes, ja que a part d’ensenyar els mestres fins i tot, sense voler transmeten unes actituds i uns valors. Però d’aquí a dir que el sistema educatiu català està al darrera de l’augment de l’independentisme hi ha un abisme.

Un exemple ben clar és l’escola religiosa i franquista que vam rebre tots els que ja tenim una edat, en unes classes presidides per la creu, i la foto del dos lladres als costats. Una educació on el català estava prohibit i amb Formació del Espirítu Nacional i Religió a dojo. I per sort els que vam sortir d’aquelles aules que pretenien ser uniformadores som ben diversos. Tanta influència no deuen tenir les aules malgrat les seves malèfiques intencions. Si no ho va aconseguir la dictadura, com es pot pensar que ho aconsegueix l’escola catalana rodejada de cultura castellana per tots els costats.

En l’alumnat de l’escola catalana actual hi trobem de tot: alumnes catalanistes, i espanyolistes i malgrat els ministres i consellers aquestes diferències hi conviuen prou bé. Pot ser viuriem molt millor sense ministre d’Educació i al mateix temps ens estalviariem un sou que bona falta ens fa. Podríem dedicar aquests diners a beques.

La xarxa va plena d’opinions d’aquest ministre. Al menys ha aconseguit que es parli d’ell:

Quina #wertgonya per Jordi Roca

Un ministre d’educació que ha perdut la xaveta per Joan Lladonet

Wert i la Història per Xavier Diez

El ministro Wert españolea sin rubor ni talento per Lluís Foix

 

 



18 abril 2012

Quins ……s!

Filed under: Opinió @ 20:22

Després de reunir-se amb els Consellers d’Educació i proposar entre altres mesures:

  • Augmentar un 20% el nombre d’alumnes per classe (el que implica 30 alumnes/aula a primària i 36 a secundària).

  • Establir un nou pla de substitucions de professorat: el centre ha de cobrir la plaça els primers deu dies de baixa i a partir d’aleshores se n’ocupa l’administració. No es cobriran les baixes del personal de menys de dues setmanes

Wert, el ministre d’Educació  ha afirmat: ‘Estem demanant un sacrifici important als docents. Estem en disposició de parlar amb ells. Són mesures realistes, que no comporten un perjudici substancial o directe a la qualitat de l’ensenyament.’

Dubto que les seves propostes permetin estalviar els 3000 milions que volen estalviar, però el més greu és que s’atreveix a dir públicament que aquestes mesures no comportin un perjudici directe a la qualitat de l’ensenyament. Ja que estan disposats a retallar i retallar al menys el que poden fer és callar i no dir bestieses.

 



18 juny 2011

Canvis, canvis i més canvis

Filed under: Opinió @ 10:05

A finals d’any es va produir el canvi de govern. De nou CiU s’instal·la en el poder. La nova Consellera d’Ensenyament es dedica a realitzar moltes declaracions als diferents mitjans per tal d’anar explicant el que pensa fer. Es fixa bàsicament dos objectius: controlar la despesa i lluitar contra el fracàs escolar. I va realitzant declaracions d’intencions i anunciant mesures que no concreta fins passades les eleccions municipals quan el curs està a punt d’acabar.

Aleshores es succeeixen els decrets, ordres i altres normatives que concreten els canvis anunciats.

I ara ens toca córrer a tots (equips directius, famílies, mestres, …) per adaptar-nos a aquests canvis depresa i corrents sense massa temps a assimilar-los.

No vull entrar a valorar les diferents propostes que potser, fins i tot són encertades. Però la sensació que plana per les escoles és que ens passem el dia fent i desfent. Primer blanc, quan ho tenim organitzat i sembla que funciona, toca negre. Encara no hem paït un canvi que ja en tenim un altre a sobre.

Tan sols dos exemples:

1.- Després d’uns cursos experimentant amb petits canvis al calendari pràcticament hem tornat on estàvem. No hi ha valor per obrir un debat amb temps i amb estudis reals per saber realment quin seria el millor calendari i horari possible pels alumnes encara que el més probable és que no hi ha una resposta única a aquesta qüestió en la que també es barregen molts interessos personals de cadascú que són els que acostumen a primar en les decisions.

2.- A les escoles l’adaptació a la sisena hora no va se gens fàcil. De fet els mestres no hi estàvem d’acord. Ens hi vam manifestar en contra per activa i per passiva. I com sempre no ens van fer cap cas. Som ben manats, i hi vam dedicar moltes hores a la seva organització. Va costar però ara ja hi estàvem adaptats. De nou haurem de dedicar temps a reorganitzar la distribució horària en lloc de dedicar aquest temps a pensar com ho hem de fer per tal que el rendiment dels nostres alumnes millori i assoleixin les competències bàsiques i avancin en el seu coneixement.

Com demana el Doctor Enric Roca en el seu bloc a l’ara.cat estaria bé d’una vegada per totes que confiessin de veritat en els centres educatius i els seus equips docents. Només demano un marc normatiu general i la suficient autonomia per poder treballar amb tranquil·litat sense tenir que estar pendents de les declaracions dels polítics i del DOG a partir del que cada centre elabori el seu projecte i el pugui avaluar i introduir les  mesures de millora adaptades al seu context i als seus alumnes. És això tan difícil ? Estic molt cansat de perdre el temps en assumptes que no m’interessen (25 o 30 hores, comença el 7, el 12 o el 15, jornada continuada, dies de lliure disposició). Si us plau senyora Consellera deixi’ns treballar.

La normativa estreta per la que hem de circular i allà al fons la nova normativa que ens espera.  (Castell de Montsoriu)



24 abril 2011

Notes d’opinió

Filed under: Opinió @ 9:52

El passat diumenge el programa 30 minuts de TV3 va estar dedicat a l’educació amb un reportatge on es mostraven experiències d’Estats Units i de Finlàndia i comentaris sobre les mateixes d’alguns experts d’aquí.

Aquestes experiències posen l’accent de la millora en el professorat i en la tria dels professors i en el paper fonamental de les direccions i dels equips directius com a líders dels equips docents. També van presentar una escola que actualitzava a diari la seva web amb informació constant dels alumnes i els seus progressos. Estic convençut que encara no li hem tret tot el suc possible a les noves tecnologies com a forma de comunicació amb les famílies.

A Finlàndia es mostraven aules amb molt pocs alumnes. Allà la professió de mestre, és una professió molt reconeguda socialment i a la que hi accedeixen els millors. En els barris amb més problemes d’immigració construeixen la millor escola. L’alumne passa tota la primària (6 anys) amb el mateix mestre i gairebé l’imparteix totes les matèries que suposa un coneixement molt aprofundit de l’alumne. Un lema important és que cap alumne pot quedar enrere, tots han de tirar endavant, amb les ajudes que calgui. Solucionar els problemes d’aprenentatge individuals és vital.

Veure i escoltar el reportatge planteja unes qüestions i convida a fer algunes reflexions:

  • Què fer amb un centre que no dóna bons resultats ?

  • Per què hi ha escoles que no funcionen ? I què es pot fer per tal que funcionin i els seus alumnes assoleixin bons resultats ? Aquesta és una qüestió sobre la que ja fa temps que es parla. De fet hi ha estudis que determinen quines actuacions fa diferents una escola amb bons resultats i amb mals resultats, però després les conclusions d’aquests estudis no es porten a la pràctica.

  • Què és millor una avaluació externa dels centres o una avaluació interna ? A vegades és té la sensació d’excessiu control governamental de les escoles amb moltes proves. Tanta avaluació sobre el sistema és bona, serveix per millorar ?

  • El nostre país pateix un dèficit de directors preparats. Venim d’una tradició de directors com a representant dels treballadors i és difícil passar a un altre tipus de model. Fa anys que s’intenta, però no s’avança. Hi ha un rebuig i una resistència enfront als directors de carrera, però per altra banda pocs mestres volen exercir el càrrec de director. És una tasca difícil i amb poques compensacions i per la que cal preparació.

Ens cal reflexionar sobre el model educatiu que volem. No podem anar copiant d’altres llocs. Tampoc podem anar donant tombs i discutint sobre temes banals: la sisena hora, el calendari escolar, l’uniforme. Com diu el director de l’institut-escola Jacint Verdaguer el nostre sistema educatiu depèn massa de casualitat i l’educació és massa important perquè sigui així. És imprescindible que la societat i l’entorn més immediat tingui confiança en l’escola

Què ha dit la xarxa sobre el programa:

 

Alló dels millors professors europeus


Notes d’educació

5 març 2011

Missatges d’ensenyament, altra època anomenat educació

Filed under: Opinió @ 21:59
Etiquetes:

Coincidint amb el període de pre-inscripció a l’ensenyament obligatori ens vam veure bombardejats de missatges sobre l’ensenyament, primer per la mateixa Consellera i després en els diferents mitjans i tertúlies on tothom es veu amb
cor de dir la seva, opinar i pontificar sobre qualsevol tema.

És ben curiós que cada any quan entrem en el període de pre-inscripció, ensenyament es converteix en el punt de mira de tots els mitjans i informatius.

Del que més s’ha escrit i parlat ha estat de l’aturada del projecte 1×1 i ben poc s’ha dit de la previsió de més alumnes pel proper curs i de l’anunci de no augmentar el nombre de professorat, qüestió que considero que és molt preocupant.

Estic d’acord en aquesta aturada per avaluar resultats del famós projecte 1×1. De fet la seva posada en marxa va ser precipitada després d’un anunci a bombo i plateret del President de Govern en el Congres dels Diputats en el debat de
l’Estat de la Nació. Dubto molt de la eficàcia d’aquest 1×1 per decret. La implementació dels mitjans tecnològics als centres educatius ha de ser progressiva i a mesura que els propis centres presentin els seus projectes i la incloguin en el seu treball quotidià. Segurament no ha esta malament aquesta invasió d’ordinadors a les aules ja que haurà implicat alguns canvis, però la simple aparició dels ordinadors a l’aula no soluciona res si no suposa un canvi important en la metodologia de treball docent. En molts casos la seva aplicació genera molts dubtes.

Es vol lluitar contra el fracàs escolar. De fet aquest es diu que és el gran objectiu del Departament pels propers cursos. I una de les mesures anunciada és la detecció precoç dels problemes d’aprenentatge per tal de poder-hi incidir com més aviat millor. Però incidir vol dir en molts casos disposar de més mestres per tal de poder treballar amb aquests alumnes en grups més reduïts i amb una atenció més individualitzada. És una contradicció directe amb l’anunci de no
augmentar professorat.

Tornem a una política massa d’aparador del Departament amb massa informacions a la premsa i poca informació als centres i als mestres que som els que hem d’aplicar aquesta política. Hi ha massa costum d’informar a través de la
premsa. Estaria bé que alguna vegada les informacions de les novetats del que es pensa fer els primers en saber-ho fóssim els que ho hem d’aplicar.

Foto manllevada del bloc de l’AMPA IPSE

 

 

19 febrer 2011

Paraules de Mas

Filed under: Opinió @ 20:37

El passat dilluns 7 de febrer el President Mas enviava a tots els funcionaris una carta a través del correu electrònic. En la que després de parlar dels moments de greu crisi que estem travessant ens adreçava dos missatges:

El primer, agrair-vos la feina que feu. Feina que cadascú de vosaltres desenvolupeu amb dedicació, interès i ganes envers les tasques que teniu encomanades. És un exercici de responsabilitat i un bon exemple de cara a la nostra societat.

El segon, és demanar-vos tota la complicitat i tot l’esforç. Els temps excepcionals que vivim requereixen de decisions excepcionals, no sempre fàcils d’entendre. És fonamental la vostra col·laboració i ajut per fer una institució més eficient i eficaç. Ens cal assumir que, amb menys, hem de fer més i millor. La gent espera molt de la Generalitat i no els podem defraudar.”

Aquestes decisions excepcionals, no sempre fàcils d’entendre poden ser perilloses i fan mal pensar. El problema no és que no siguin fàcils d’entendre sinó que no ens agradin, que impliquin treballar més hores o que ens toquin un altre cop la butxaca. Estarem a l’aguait.

Imatge manllevada de: infopenedes.cat

 

 

7 gener 2011

Quin desgavell!

Filed under: Opinió @ 7:15
Etiquetes:

Ja tenim nova consellera i les primeres declaracions que fa, són sobre la setmana blanca i la possibilitat que les escoles que així ho decideixin no la facin aquest curs. Només faltava això en aquest calendari!

Aquest tema està sobre la taula des de fa temps.

L’anterior conseller el volia implantar pel curs 2009-2010, però al final ho va deixar per aquest 2010-2011. Ara bé, un cop presa la decisió no es va pas acabar la problemàtica: molt soroll, per fer canvis més aviat superficials, poc útils i poc consensuats amb una comunitat educativa que ja estava molt farta del Conseller.

A empentes i rodolons és possible iniciar el curs el 7 de setembre i encara amb moltes decisions dels centres al tinter, i, sobre tot, amb un tema calent: una part important de les escoles no organitzaran ni colònies, ni sortides fora de l’horari lectiu ja que les hores que els mestres fan de més en aquestes activitats no es veuen compensades amb la jornada continuada del mes de juny que havia desaparegut en el nou calendari imposat. No va estar una decisió fàcil. Va suposar moltes hores de reunió. És va malgastar un temps molt valuós que és més útil emprar per preparar classes o per discussions pedagògiques.

De cop i volta, amb un calendari amb menys d’un any de vigència, el Conseller cedeix a la pressió de Claustres i AMPAS i admet que els centres que ho demanin i ho justifiquin podran fer jornada continuada.

Aleshores la major part dels centres fan marxa enrere i organitzaran colònies i sortides de tot el dia. Reconsiderar la decisió presa al setembre suposa més hores de reunió i discussió, així com realitzar les reserves i refer el calendari. De fet marxem de vacances de Nadal i encara hi ha detalls per ultimar.

Ja gairebé ningú parlava de la setmana blanca, i la nova Consellera només arribar al càrrec treu el tema.

El nou calendari es converteix en el calendari dels despropòsits, dels canvis i de les improvisacions. Alguns s’incorporaran a l’escola avui mateix i altres el proper dilluns, a menys de dos mesos de la setmana blanca i amb el més
calent a l’aigüera. De nou haurem de malgastar hores en discussions que poc tenen a veure amb la nostra feina prioritària: educar.

Nevada al Parc de Catalunya, març 2009.
Aquesta va ser la setmana blanca del curs passat.

 

 

28 desembre 2010

No ens accepten com som

Filed under: Opinió @ 9:18

Ja fa temps que a Catalunya ens toca suportar a l’Estat Espanyol imposant els seus criteris en el nostre
territori. Malgrat parlar d’autonomia en tenim ben poca. Només podem decidir sobre el que ens deixen. Quan quelcom del que fem no els agrada només han de posar en marxa els seus múltiples tribunals.

A l’estiu el Constitucional ens va regalar unes bones vacances, i ara ha estat el Suprem, tot coincidint amb la grossa de Nadal. Està clar que estem en un règim de llibertat vigilada.


Com a resposta a tres recursos de pares d’alumnes que volen que els seus fills estudiïn en castellà i també volen rebre en castellà les comunicacions del centre escolar el Suprem declara “el dret a que el castellà s’utilitzi també com a llengua vehicular, juntament amb el català… i el dret a que totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació,
tant oral com escrita, que li siguin remeses pel centre siguin també en castellà”.


De ben segur que el millor és l’aprenentatge a l’escola en la pròpia llengua materna, però en una nació on conviuen dues llengües això és molt difícil d’articular si no es vol crear una doble xarxa escolar amb les conseqüències que aquesta decisió podria comportar. Per tant la decisió d’escolaritzar als alumnes en una situació d’immersió en la llengua més feble ha estat un encert força demostrat amb les comparatives de resultats en proves de comprensió efectuades en les diferents
comunitats, tot tenint en compte que aquests anàlisi sempre poden ser subjectes a manipulació interessada.

Però el que si que és un fet, és que fruït d’aquest procés d’immersió lingüística a les escoles tothom entén i parla el castellà i tothom entén i parla, si vol, el català.


És cert que als centres educatius el català és la llengua vehicular oficial, però en molts d’ells la realitat és que el català és emprat per la majoria de mestres, no tots, a l’hora de fer les classes, però que molts alumnes entre ells parlen sempre en castellà. I això no tan sols és així a les hores d’esbarjo, sinó que també, passa sovint dins les mateixes classes
de català. I també en moltes de les reunions dels mestres el castellà s’acaba convertint en moltes ocasions en la llengua
majoritària, per no dir vehicular. No cal que pateixin els senyors del Suprem, ni els de “Ciudadanos”, ni els de PP, ja que un
estudi sobre el tema demostraria fàcilment que a les escoles la utilització del castellà malgrat no ser oficial està al 50%
respecte al català. Aquesta és la realitat, ningú es perseguit per parlar en català.


La família de Sabadell que ha guanyat aquest recurs és de la barriada de Can Puiggener, una barriada de població castellanoparlant i en la que vaig treballar a la dècada dels 80, en una escola pública on tot alumnat parlava
castellà a tort i a dret, i segurament encara deu ser així. Però la seva filla va a una escola concertada del centre, una escola que al menys quan jo era adolescent era considerada una “escola de pijas”. Segur que ha escollit aquest centre pensant en oferir una millor educació a la seva filla, per tant, quin problema té a què aquesta educació sigui en català ?

A l’escola la llengua vehicular oficial és el català però encara hi ha molts àmbits en els que el castellà és la llengua preferent i a vegades gairebé única: cinema, justícia, …. Per mostra un parell de botons, ahir vaig sortir a donar un tomb pel barri, en cap de les converses que vaig escoltar ningú parlava en català, aquesta tarda aniré al cinema, si vull anar al cinema en català, només podré escollir entre dos pel·lícules.


Cada cop és més clar que des d’Espanya ni ens entenen, ni ens volen entendre. Ara ho veig no ens poden entendre ja que parlem i escrivim en català. Això no és pas el final, hi haurà més sentències. Fins quan aguantarem ?

 

Ens vigilen atentament, no ho dubteu.

 

 

A la xarxa també es pot llegir:

 

Això és un cop d’Estat

A més sentència, més fermesa

La sentència

Els catalans (anomenats “nous”)
de Veu Pròpia defensen la immersió lingüística

La Nova Planta transgènica

Què cal saber, de Catalunya i de la
resta?

 

26 setembre 2010

Simplement ens prenen el pèl

Filed under: Opinió @ 8:55

Anunci de la Vicepresidenta Segona del Govern de l’Estat Espanyol i responsable d’economia Elena Salgado que apujaran els impostos un 1 o un 2 % a les rentes més altres, i al mateix temps, explica que això suposarà 300 € anuals a aquests contribuents, 25 € al mes, a partir del 2011.

En canvi als funcionaris ens van retallar els nostres sous en un 5% i ja fa uns mesos que estem patint
aquesta retallada que en el meu cas ha suposat uns 100 € al mes i tornar al nivell de sou que tenia el 2007.

A més continuen amb la congelació de les pensions, menys les més baixes que apujaran un irrisori 1%. I
d’aquí uns dies ens apujaran la llum que ja van apujar a principis d’any.

Simplement tot plegat és una presa de pèl.

1 novembre 2009

Aviat fins els 18 anys

Filed under: Opinió @ 22:29

Encara no s’ha tancat l’anterior, ja s’ha obert un altre front de debat en el món de l’educació,
augmentar la obligatorietat fins els 18 anys. Em pregunto si és necessari que tothom estudii obligatòriament fins aquesta edat, quan en alguns alumnes ja es fa molt difícil mantenir-los dins dels
centres educatius fins els 16 i alguns d’ells simplement deixen d’assistir-hi quan s’afarten del món escolar que no respon als seus interessos.

Es pot obligar a estudiar a qui no ho vol fer ? I si és així algú m’hauria d’explicar com, ja que alumnes que no volen estudiar ni aprendre ja n’hi ha primària. I evidentment qui no vol estudiar, no estudia. Estudiar és un dret, però és molt discutible que sigui un deure.

És cert que és desitjable que tothom estudii com més millor, però estudiar no pot ser mai obligatori, qui no vol estudiar no estudiarà i si se l’obliga a escalfar la cadira d’un aula a la força l’únic que provocarem és que generi problemes i conflictes.

Encara no hem resolt que els alumnes de l’ensenyament primari acabin la primària havent assolit les competències més bàsiques i ens estem plantejant allargar l’escolaritat obligatòria fins els 18 amb l’augment de pressupost que això representarà. No és millor cercar solucions per parts i per tant, començar centrant els esforços i les despeses a assolir uns òptims resultats a l’acabar la primària? I cop tinguem això resolt anar pas a pas.

Ja fa massa temps que l’Estat s’entesta en regular i mesurar tot el que pot, fins i tot, el que no és regulable i crea obligacions i interposa prohibicions arreu i en qüestions que moltes vegades són simples decisions personals de cadascú, amb la justificació d’estar-ho fent pel nostre bé. Cansa tanta regulació, ja som una mica grandets per poder decidir per nosaltres mateixos i els joves han poder decidir el que volen fer ajudats per la seva família però també tenen el dret a equivocar-se i a rectificar.

Deixem d’obligar, simplement posem les mesures suficients per incentivar la continuïtat en els estudis, però deixem en les seves pròpies mans la decisió del que volen fer. Prendre decisions també és aprenentatge i si mamà Estat les pren per ells no els deixem créixer i mai es faran grans, i trigaran massa a responsabilitzar-se del seus propis actes i decisions i viuran en els llimbs de la irresponsable adolescència que en molts casos s’allarga gairebé eternament.

 

 

 

« Previous PageNext Page »

© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php