Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

Archive for Fragments d’escola

10 desembre 2015

Del 1981 al 2015

Filed under: Fragments d'escola,Reflexions @ 21:07

El setembre del 1981 començava a fer de mestre i fins ara. Són un munt anys, de classes i d’alumnes. Era jove i inexpert. Ara ja sóc gran i amb experiència. Al llarg d’aquests anys tot ha canviat i molt.

Vaig començar en una escola concertada religiosa en el que aleshores s’anomenava segona etapa (6è, 7è i 8è d’EGB). A les aules hi havia de 35 a més de 40 alumnes. Eren aules només de nois. L’educació mixta que ja s’estava implantant a l’escola no havia arribat als cursos més alts. Entre d’altres matèries impartia francès. Era la llengua estrangera majoritària. L’anglès tot just arribava a algunes escoles. La llengua vehicular era el castellà. El català feia poc que havia arribat a les aules. Si em falla la memòria a part del català, també es feien amb català les socials i poca cosa més. L’atenció a la diversitat estava a les beceroles. Bé de fet gairebé ningú en parlava. Les TIC no sabíem el que eren. En els cinc cursos que hi vaig treballar és va construir una sala d’usos múltiples amb televisor per veure alguns vídeos i vam començar a gravar amb una càmera Betamax. Tota una modernitat!

Entre el 1981 i el 2015, he vist passar per les aules un bon nombre de reformes educatives. La més sonada i que va implicar grans canvis organitzatius va estar la LOGSE als anys 90 . Altres reformes han passat sense pena ni glòria. Els mestres estem tan acostumats a les lleis de Reforma Educativa, gairebé una cada quatre anys, que ja no fem cas. També he vist alguns invents de durada efímera: la sisena hora, la setmana blanca, … Val a dir que al llarg de tots aquests anys també he constatat alguns encerts i alguns canvis conceptuals que han arribat per quedar-se: alumnes amb necessitats educatives especials, competències bàsiques, …

2015: després de passar per l’escola d’educació especial pública, ja fa més d’una dècada que treballo en la mateixa escola pública. També he vist la seva evolució en aquests més de 10 anys. Les imparables TIC han entrat a les aules, des de fa ja un temps totes amb ordinador i projector i algunes amb PDI. Però encara no les hem acabat d’integrar del tot en el nostre treball diari. Malgrat les retallades, seguim al voltant de 25-26 alumnes a l’aula. El francès i els vídeos pràcticament han desaparegut de les escoles. El català és la llengua vehicular indiscutible, malgrat el ministre Wert i el seu desig d’espanyolitzar-nos. De l’atenció a la diversitat se’n parla i molt. En el camí han canviat els noms i els conceptes: normalització, integració, inclusió. Però, encara resta molt per fer. Com diu el poeta tot està per fer i tot és encara possible.

Com seran les escoles i l’educació d’aquí a 35 anys? 2050!!!!



21 setembre 2015

La guia de la meva tasca educativa

Filed under: Educació,Fragments d'escola,Reflexions @ 20:06

Aprende a leer, aprende a escribir, aprende a contar, aprendre a hablar. Aprende. Es tu única oportunidad de no parecerte a nosotros” però sobre tot “aprende a pensar” li diu l’avia de Nawal Marwan a la seva néta, una dona musulmana que viu en un camp de refugiats en l’obra de teatre Incendis de Wajdi Mouawad.

Està clar, els alumnes han d’aprendre a llegir, escriure, comptar, parlar, però per sobre de tot han d’aprendre a pensar. Pensar és el que els farà persones lliures

Els mestres els hem d’ajudar teixint una bastida que els ajudi a progressar, i amb posterioritat treure la bastida a poc a poc i amb precaució per tal que el coneixement construït s’aguanti dret tot sol, sense ajuda externa.

Però a l’escola no només s’han d’aprendre coneixements. L’altra pilar de l’educació bàsica és l’educació emocional dels alumnes. Ajudar-los a posicionar-se el millor possible en aquest món de les emocions i els sentiments tan complexe. El benestar emocional és cabdal. Si volem que assoleixen aprenentatges, necessitem uns alumnes amb el cap despert i obert a rebre’ls. Si tenen el seu cap ocupat per problemes emocionals que no saben o no poden resoldre poc podran avançar. Cal treballar per tal que es situïn en la posició vital del “jo estic bé, tu estàs bé“, la posició que ens permet està bé dins del món.

Un altre pal de paller de tota educació és la individualització de l’aprenentatge en la mesura del possible. No hi cap alumne igual. Dins d’un aula tenim tantes individualitats com alumnes i malgrat les dificultats que suposa cal ser capaç d’atendre les seves diferències. És tot un repte, però un repte engrescador sens dubte.

Un dels eixos vertebradors de tota la nostra tasca educativa és l’avaluació dels alumnes i al mateix temps l’autoavaluació de la nostra pròpia tasca. Ens ha de permetre conèixer els nostres infants i conduir la classe cap endavant, analitzant amb cura on estem i on volem arribar.

En el món que ens ha toca viure no podem deixar de banda les TIC que ens rodegen a tots en la nostra vida quotidiana. Aquestes han de tenir una presència constant a l’aula. Han de formar part de la vida diària a l’aula de la mateixa manera que formen part de la vida diària fora de les aules. No podem utilitzar-les tan sols de forma esporàdiques o com un premi, estem en l’obligació d’integrar-les com una eina més al servei del coneixement i de l’aprenentatge.

I lectura, lectura i lectura, convertir als alumnes en uns bons lectors. La lectura dóna informació i plaer, i ens condueix cap a la reflexió. Ens ajuda a pensar. Hem de convertir-los ens uns viciosos de la lectura.

I finalment hem de tenir en compte que l’aprenentatge és global. Cal integrar els diferents coneixements. No podem parcel·lar els continguts de les diferents matèries, ans el contrari, necessitem donar un tractament de globalitat als continguts de les diferents àrees que han de deixar de viure en uns espais estancs que són del tot artificials.

No sé si ho assoleixo, però al menys m’agradaria intentar que aquestes idees fossin les guies del meu treball educatiu diari a l’aula

DSCN1790(1)



14 setembre 2015

14.09.15 on tot comença

Filed under: Fragments d'escola @ 19:53

Primer dia d’escola d’aquest curs superat. És una jornada de presentacions, organitzar els llibres i materials, explicar l’horari i poca cosa més, o al menys això sembla. Però en realitat és molt més.

La primera impressió marca força el que pot ser la marxa del curs: el que es pot fer i el que no es pot fer, i també el meu tarannà i el seu en el moment de treballar, que haurem de modelar al llarg dels dies d’escola que estarem junts.

El grup de tercer del que sóc tutor, no és un grup nou per mi. Ja ens coneixem de primer on era el seu mestre d’anglès. Aquest curs gairebé els impartiré totes les matèries: català, matemàtiques, medi, educació en valors, informàtica, educació física i anglès.

Avui hem començat aquest nou curs que esperem que sigui profitós per a tots i totes i ens permeti assolir grans reptes.



10 setembre 2015

L’aula agafa forma

Filed under: Fragments d'escola @ 5:35

Poc a poc l’aula va agafant forma per rebre els alumnes el primer dia:

  • Les taules i les cadires al seu lloc.
  • Els llibres als prestatges
  • Una mica d’ordre en tot el que al llarg del temps s’acumula a les aules
  • Les etiquetes amb els noms dels alumnes.
  • Comprovació del funcionament de l’ordinador i el projector.
  • Cartells amb les informacions bàsiques de funcionament de l’aula: horari, càrrecs, …
  • Materials necessaris pels primers dies
  • …….

Poc a poc tot està a punt. Avui tocarà fer la darrera revisió abans d’obrir-la el proper dilluns per rebre els alumnes per començar l’aventura d’aquest nou curs que ja tenim aquí.

potes enalireaula a punt

7 setembre 2015

En marxa

Filed under: Fragments d'escola @ 20:03

Ja portem uns dies a l’escola preparant el nou curs, un curs que serà diferent.

Al llarg de tots els anys que porto a l’ensenyament he passat per diferents tasques:

  • Començo en una escola religiosa concertada de tutor a setè d’EGB
  • La meva primera feina a la pública és en una escola de les que ara anomenen d’alta complexitat. Només estic un curs de tutor a sisè, encara d’EGB.
  • Entro en una escola d’Educació Especial i estic un curs de tutor d’un grup de lectoescriptura i 14 cursos de cap d’Estudis i responsable de l’àrea d’educació física.
  • Torno a l’escola ordinària com especialista d’anglès. Els primers 4 cursos estic de tutor a Cicle Superior i després al llarg de 8 cursos faig de coordinador del Cicle Superior i especialista d’anglès en diferents nivells.

Aquest curs que està a punt de començar canvio de nou: sóc tutor de 3er.

Malgrat els anys d’experiència tot serà nou. M’agrada el repte.

22 juny 2015

Temps de balanç

Filed under: Fragments d'escola @ 19:55

De nou els alumnes ja han abandonat l’escola. L’escola resta buida de la seva presència. Un curs més i si no m’he descomptat, ja en són 33! Els alumnes de 6è s’han acomiadat emocionats: en una vida de només 12 anys, 9 anys junts en aquest espai és una part molt i molt important de les seves vides. Ben aviat s’enfrontaran a un nou món i se’ls obriran noves perspectives.

Les aules, els passadissos, els discos durs dels ordinadors acumulen restes del que han estat 10 mesos de treball i aprenentatge. Ara comença el temps per fer memòria i neteja, i a l’hora, pensar en el que després de l’estiu serà el nou curs. Fer neteja i posar ordre en els espais de l’escola és una tasca que m’agrada: remenar papers, materials, llibres i altres andròmines, endreçar-les i llençar el que ja no resulta útil.

Cansat el que es diu cansat no em trobo, però sí que tinc ganes de tancar el curs de manera definitiva i començar a pensar en el següent després d’un temps de descans.

Segur que ho hauríem pogut fer diferent, però ara ja està fet i no podem tornar enrere. Toca fer balanç, analitzar els resultats i les avaluacions, i cercar estratègies que ens permetin millorar la nostra pràctica docent el proper curs, tant individualment com col·lectivament com equip. Soc de mena inconformista i crític amb mi mateix i acostumo a pensar que sempre em resta un marge per canviar. Ho fem el millor possible, però de ben segur que sempre és millorable. La reflexió sobre la nostra tasca educativa ens genera dubtes, i cal aprofitar aquests dubtes i aquestes inseguretats per plantejar canvis en la nostra acció diària a l’aula. De fet a hores d’ara dins del meu cap bullen algunes idees que encara han de pendre forma. De cada curs, de cada grup i cada alumne s’aprèn i es va fent un pòsit que acaba resultant útil en el moment tant de pensar el proper curs, així com per superar algunes de les dificultats del dia a dia escolar.

Com gairebé cada any en aquest temps, sense gairebé haver acabat el curs, ja vaig prenent notes d’algunes idees. No totes serà possible portar-les a l’aula. Cal deixar temps per tal que madurin, valorar-les i sospesar-les i veure si seran possibles. De fet, primer cal tancar el curs i esperar l’assignació de recursos pel proper i saber quines classes i a quins cursos les impartiré. Aquest serà el veritable punt de partida per posar en marxa alguna d’aquestes noves idees.

7 desembre 2014

3 mesos d’aplicació de la LOMCE

Filed under: Fragments d'escola,Opinió @ 21:06

Portem tres mesos d’aplicació de la LOMCE als cursos de 1r., 3r. i 5è, precisament en els que imparteixo docència. I en que s’ha notat ? En el meu cas particular que sóc especialista d’anglès en res. Però, i la resta de l’escola ?

En ben poca cosa.

Ara que ens toca avaluar en lloc de posar una única nota de Coneixement del Medi, aquesta quedarà desglossada en Medi Natural i Medi Social, dues notes en lloc d’una, però cap canvi en el que s’ensenya i en el com s’ensenya, i tampoc en els llibres de text que són els mateixos.

L’altra novetat és l’aparició de l’educació en valors de la que també haurem de posar nota. No sabem massa com es poden avaluar els valors, però ho intentarem. En l’horari, aquesta suposada nova matèria ha ocupat el que abans era la tutoria i poc més.

La resta tot segueix igual. Penso que el canvi de lleis cada cop influeix menys en la forma de treballar dels centres. La història i tradició del propi centre s’imposa a aquest intent de modificar-ho des de fora a cop de llei, sobre tot, quan la llei és com la LOMCE que en realitat poques aportacions “reals” fa, ja que tan sols introdueix canvis formals, als que els mestres cansats de tantes i tantes lleis d’educació cada cop fem menys cas.

La nostra preocupació és que l’alumne aprengui a desenvolupar-se en aquest món tan complex que ens ha tocat en sort i que adquireixi els coneixements i les eines necessàries per poder-se adaptar al futur que li correspondrà viure. I les lleis amb les que es vol vestir tot això no ens afecten massa.

Imatge manllevada de la web de l’AMPA del CEIP Mario Benedetti de la comunitat de Madrid

21 novembre 2014

Matrícula permanent ?

Filed under: Fragments d'escola @ 17:10

En aquests dos primers mesos de cursos, s’han produït moltes noves matrícules un cop començat el curs. Per mi es tracta d’un fenomen nou.

Fa uns anys en plena arribada d’immigrants era habitual el que es va conèixer com a matrícula viva: un degoteig d’alumnes provinents d’altres països al llarg de tot el curs. Per la zona on està ubicada l’escola on treballo, aquest fenomen no ens va afectar massa.

Som una escola amb moltes aules a 25 o per sobre de 25, i fins i tot, amb aquesta ràtio s’han matriculat alumnes al centre al llarg d’aquest període d’inici de curs. A hores d’ara sembla haver-se aturat aquest degoteig, encara que sempre és millor no cantar victòria.

Excepte un cas no han estat alumnes provinents de la immigració estrangera sinó que han estat nens i nenes de famílies que han canviat de domicili, ja sigui dins de la mateixa població o de poblacions properes, i fins i tot, en algun cas d’altres llocs d’Espanya.

No sabem si això és una qüestió puntual o si pot ser el signe d’algun canvi de major durada i potser caldrà que ens acostumem a aquesta entrada i també sortida, encara que en menys mesura d’alumnes.

Per alguns comentaris això no s’ha produït tan sols al nostre centre. Es podria  tractar de quelcom més general. No sé si és un fet puntual o és indicatiu d’alguna mena de canvi de costums: el continu canvi de domicili d’algunes famílies.

12 novembre 2014

Un problema real de matemàtiques: l’alumne sense llibre

Filed under: Fragments d'escola @ 20:59

Per fi aquesta setmana un alumne de l’escola de tercer ha portat el llibre d’activitats d’anglès.

Treballo en una escola on la norma des de fa molts anys és la reutilització dels llibres. Això implica que les famílies tenen una despesa mínima en llibres, ja que aquests els troben a l’aula des del primer dia de classe. Només els cal comprar alguns quaderns i alguns llibres d’activitats. Aquest fet redueix molt la despesa de les famílies a l’inici del curs. Amb tot sempre hi ha a alguna família que per diferents motius no li resulta fàcil realitzar aquesta despesa i triga alguns dies a tenir tot el material

Resulta que aquest alumne que ha trigat dos mesos per portar aquest llibre, molts matins en el meu camí cap a l’escola el veia esmorzar juntament amb la seva mare en un bar.

De fet es tracta d’un un senzill problemes de matemàtiques:

Una família ha de comprar un llibre d’activitats d’anglès que costa 18,8 €. Com que no té massa diners decideix estalviar-se l’esmorzar que alguns dies és pren al bar. Acostuma a anar al bar 3 dies a la setmana. Cada dia que va al bar es gasta 4,7 €. ¿ Quants dies trigarà a estalviar els diners suficients per poder comprar el llibre ?

25 octubre 2014

Necessitem la P

Filed under: Fragments d'escola @ 19:58

Tot comença l’1 de setembre, el primer dia de curs. Com ja comença a ser habitual cada any, comencem amb problemes informàtics. Acostumaven a ser problemes de connexió a Internet. Fins i tot, tenien la teoria que al llarg del mes d’agost Telefònica ens tallava la connexió i fins que no ens queixaven no restablia el servei.

Però aquest any el problema és ben diferent: “ha petat el servidor”. Això vol dir que no tenim accés a tota la informació compartida del centre en els fitxers que guardem en les diferents unitats del servidor: la P, la M, la T, la R, … Sense menysprear les altres unitats la P és la més important pel funcionament general del centre.

No es pot arreglar i aquí comença el calvari. Sort que disposem de còpia de seguretat i tota la feina que tenim emmagatzemada no ha desaparegut, i podem accedir a les carpetes i fitxers més imprescindibles.

El Departament ens proposa una solució amb un nou servidor amb Linux. No ens acaba de convèncer massa perquè a l’escola ningú domina el Linux, però acabem acceptant. Quin remei ens toca!

Amb tot això van passant els dies i comencem el curs amb els alumnes el 15 de setembre i encara no funcionen les unitats de xarxa. Aquest fet implica que una part de la feina de gestió la tenim a mig fer, ja que és cabdal poder compartir documents per avançar. També és un greu inconvenient pel normal funcionament de les classes ja que en aquestes unitats tenim desats activitats que utilitzem a les aules.

Quan ens posen el nou servidor (bé del tot nou no era, tot s’ha de dir), no acaba de funcionar bé i ens dóna problemes que es van solucionant, excepte que la seva poca capacitat no admet la unitat R on guardem les imatges. Això de moment no ens preocupa massa.

Quan ja sembla que la situació s’ha normalitzat, el nou servidor també deixa de funcionar i l’han de canviar de nou. Però resulta que el darrer que ens porten no arriba a funcionar ni 24 hores. Tot aquest llarg procés ha implicat problemes de funcionament per l’escola, hores de feines perdudes per part de molts mestres, sobre tot, equip directiu i coordinadora d’informàtica, moltes anades i vingudes de tècnics informàtics del Departament o contractats pel Departament. La pregunta que ens fem és si no hauria estat més econòmic comprar un servidor nou.

Per l’escola ja circulen teories alternatives del que passa amb aquest servidor, des de que igual està infectat per l’ebola o de que em troba a faltar, ja que fins aquest curs l’aula on estava ubicat el servidor havia estat la English classroom, l’aula que ocupava més estones. Però aquest any és l’aula d’un grup de 3r.

Estem a finals d’octubre i continuem sense la P, i els mestres som uns P addictes i la necessitem. Fins quan podrem sobreviure sense la nostra dosi diària de P és tot un enigma.

Next Page »

© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php