Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

Archive for Fragments d’escola

24 juny 2014

La dificultat dels canvis

Filed under: Fragments d'escola,Reflexions @ 19:31

La societat canvia i els alumnes que tenim al davant també. La forma d’ensenyar evoluciona amb el pas del temps, però a vegades no resulta senzill implementar canvis en les escoles. Cal vèncer la resistència a les innovacions. D’una manera o altra és fàcil escoltar: “Sempre ho hem fet així”. Fa mandra fer-ho diferent. És molt més còmode seguir amb les rutines de sempre que a més ens donen seguretat.

Ara bé, el canvi pel canvi no sempre ha de ser positiu, però a petites dosi i després de reflexionar-ho amb cura, es pot convertir en un bon revulsiu. Als mestres ens correspon estar en un constant procés de reflexió al voltant del que fem a les nostres sessions de classe i del que passa a diari a les aules i cercar com introduir formes de millora. Ens cal mantenir el que ja ens funciona, però també analitzar que ens convé modificar, però sense deixar-nos enlluernar pel que és nou, ja que no sempre les novetats són millors que les velles metodologies. Cada mestre té el seu estil i és fàcil acomodar-se i seguir fent el sempre hem fet sense plantejar-se, ni dubtar de res.

Hem de vèncer la inèrcia de mantenir-ho tot igual. Entrem en el període de fer balanç de com ens ha funcionat el curs. És el moment de pensar què podem introduir que ens ajudi a millorar la nostra pràctica diària a l’aula.



12 maig 2014

Quin començament de tercer trimestre!

Filed under: Fragments d'escola @ 20:05

Fa tres setmanes que he iniciat aquest trimestre i encara no he aconseguit agafar el ritme de treball adient. Han estat uns dies molt accidentats, farcits d’esdeveniments extraordinaris o al menys diferents que d’una o altra manera m’han impedit posar-me a treballar com m’agrada.

El segon dia del trimestre va ser Sant Jordi, una celebració sempre especial a les escoles. El mateix divendres d’aquell setmana havíem de celebrar la Jornada Esportiva que finalment van decidir ajornar el mateix dijous a la tarda degut a una previsió meteorològica incerta que després no es va complir.

A conseqüència del pont del primer de maig, la segona setmana següent es va convertir en una setmana de tan sols 3 dies. A part de ser una mini-setmana, al mig hi ha havia una sortida de tot el dia.

I arriba la tercera setmana, la primera sencera. Però no us penseu que ha estat una setmana normal. És la setmana de la prova de les Competències Bàsiques de sisè. Com altres anys sóc aplicador. Per aquesta raó em passo dos matins en una altra escola aplicant aquestes proves. I per acabar la setmana el dijous haig de portar la meva mare al metge i també tinc que substituir a un mestre absent i el divendres acabem celebrant la jornada esportiva que havíem aplaçat.

De tot plegat se’n ressenten les classes, ja que no s’agafa un bon ritme per avançar i seguir aprenent. Espero poder entrar en la normalitat demà ja que avui era festa local a partir d’ara i aprofitar els pocs dies de curs que ens queden i que ja tinc pràcticament planificats fins el final.



24 març 2014

Casa-habitació 3,52

Filed under: Fragments d'escola @ 20:52

Al rebre la meva primera nòmina com a mestre de l’escola pública em va sorprendre molt el concepte de gratificació per casa-habitació. Vaig preguntar. Això ho cobràvem els mestres que no gaudíem d’un habitatge de mestre. Moltes escoles tenien un edifici al costat o a prop on hi vivien sense pagar res alguns mestres. Els que no hi vivíem cobràvem 585 ptes. com podeu comprovar en una nòmina de la època:

EPSON scanner image

Cobrar aquesta quantitat en aquell temps ja servia de ben poc, per no dir per res, si amb això es pretenia llogar algun lloc per viure. Han passat els anys i aquest concepte segueix apareixen a les nostre nòmines. Ara en lloc de pessetes són euros (3,52), però la quantitat és la mateixa.

No entenc aquesta persistència al llarg del temps i molt menys l’actualitat. Des de ja fa uns quants anys que no existeixen (al menys que jo sàpiga) els habitatges de mestres. Per què es manté aquest ridícul concepte en la nòmina ? Només ho rebem els mestres o també ho reben altres tipus de funcionaris ? Crec que seria l’hora de plantejar-se la seva desaparició. És una resta del passat remot que ja seria hora que canviï.



12 març 2014

Tres tòpics

Filed under: Fragments d'escola,Reflexions @ 20:55

Com a tot arreu les escoles estan plenes de tòpics i de converses que es repeteixen una vegada i un altre:

1.- No tenim temps: és una constant escoltar dir als mestres que ens falta temps. En certa manera ho podem considerar cert. La feina de mestre requereix de molt de temps i sempre tens la sensació de no poder arribar a tot. Aquesta sensació és més aguda en els inicis quan encara et manca experiència. Però amb posterioritat el que cal es relativitzar-ho: disposem d’un temps de dedicació diari i setmanal i el que hem de fer és prioritzar les nostres tasques en el ben entès que sempre ens deixarem feines al tinter que no podrem abordar. Simplement ens hem d’organitzar i procurar que res del que considerem important resti per fer.

2.- Papers i més papers que no serveixen per res. Als mestres no ens agrada omplir papers sota l’argument que no tenen cap utilitat i que considerem que són tan sols una tasca burocràtica que ens pren temps del nostre objectiu cabdal que és l’atenció dels alumnes. Per altra banda, tenim molta facilitat de caure en la trampa d’elaborar papers que ens poden ser útils i deixar-los abandonats de forma immediata al fons d’un calaix. De ben segur que si volem, els papers ens podem ser d’utilitat. Són un bon moment per reflexionar sobre la nostra feina i trobar noves formes per a millorar-la en la mesura del possible. Ara bé si els elaborem depresa i corrents sense pensar, seran del tot inútils i no tindran cap sentit.

3.- El nivell dels alumnes baixa en cada promoció. Aquesta és una cantarella que s’escolta a la sala de mestres així com en moltes converses informals entre educadors. Fins i tot sorgeix de tarda en tarda en els mitjans de comunicació. L’altre dia tot parlant amb un company a l’hora de l’esbarjo em va dir que aquesta ja era una frase que deia Plató en el segle V abans de Crist sobre els seus deixebles.  Si realment fora certa aquesta afirmació podríem pensar que l’especie humana en lloc d’evolucionar el que està és en regressió. La realitat és que els temps canvien i els alumnes també i que cada promoció és diferent. Quan afirmem que els nivells baixen no ho fem amb les dades a la mà, sinó que simplement ens basem en impressions personals del moment. Hem de pensar que si fora així ens estaríem tirant pedres sobre el nostre propi terrat, ja que voldria dir que la nostra experiència serveix de ben poc i que en realitat cada any ho fem pitjor.

Aquests tres tòpics són tres simples exemples. Hi ha molts més temes que fàcilment s’acaben convertint en un tòpic en la nostra feina. Ara bé això no tan sols passa entres mestres sinó que també passa en altres àmbits laborals.

Imatge manllevada del bloc de Carmelo Urso: tiempo presente

16 febrer 2014

Vull ser famós o famosa

Filed under: Fragments d'escola @ 6:52

És evident que els temps han canviat. Quan jo era alumne a la pregunta que volies ser de gran, potser les respostes més habituals eren les d’algunes professions uniformades (policia, bomber,…) i d’altres d’un cert prestigi social com metge o fins i tot, futbolista. Però ara han canviat del tot i la resposta potser més escoltada és “vull ser famós o famosa” o al menys aquesta és la idea que hi ha al darrera de voler ser futbolista, cantant, actriu, …

De fet fa pocs dies en un control d’anglès on demanava en una pregunta demanava que em posessin noms d’oficis en anglès i la seva traducció al català. En no pocs exàmens va aparèixer com a professió: famous = famós

Wordle: Famós

Com i quan es produeix aquest canvi  ? La gran popularització dels mitjans de comunicació en tenen una gran part de responsabilitat. El somni dels nostres infants és ser popular i sortir als mitjans de comunicació. Qui no surt a la tele, no existeix. Ser objecte de conversa, o potser ser objecte de desig i enveja dels altres. I darrera de ser famós també hi ha el somni de destacar per sobre dels demés. Com que no ho podré ser pel saber, potser per aquest camí serà tot plegat més fàcil. També hi ha al darrera el desig de ser algú reconegut dins de la societat i deixar de ser un subjecte anònim al qui ningú coneix. Aquest és l’actual somni dels contes de fades dels nostres infants. És sa això ?

12 gener 2014

Llibres de text, lleis educatives i editorials

Filed under: Fragments d'escola,Reflexions @ 20:36

Treballo en una escola que fa temps que aplica la política de reutilització de llibres. D’aquesta manera aconseguim disminuir la despesa de les famílies a l’inici de cada curs. Ara fa temps que no renovem llibres i comencen a estar força malmesos. Ho hem revisat i els llibres que utilitzem actualment a les aules tenen entre 4 i 6 anys. Com una curiositat a cada llibre figura el nom de l’alumne que l’ha utilitzat en cada un dels cursos al llarg dels seus anys de vida útil. Estem estudiant quina serà la millor manera d’organitzar la renovació dels llibres ara que el programa de reutilització de llibres de la Generalitat està aturat com un efecte més de les retallades. L’idea és renovar un llibre cada curs començant pels més vells,  i així en 4 cursos podrem tenim tots els llibres renovats. Però la organització d’aquesta renovació se’ns complica amb la reforma educativa del Sr. Wert pel mig. Les editorials estan a l’espera de saber com acaba tot plegat per llançar al mercat els seus nous productes: moltes vegades llibres iguals que els anteriors amb simples canvis d’ordre i de fotos.

Llibres

Parlant de tot això en les darreres reunions a l’escola ens ha sortit la sospita que darrera aquestes reformes continuades del sistema hi ha el lobby de les editorials de llibre de text molt interessades en que les escoles canviem de llibres més sovint i així augmentar els seus guanys. I cercant informació sobre el tema de les editorials de llibres de text el que hem comprovat és que darrera de moltes editorials hi ha capital de diferents ordres religioses. Per tant la darrera reforma educativa suposa un doble guany per l’Església Catòlica: a més de guanyar protagonisme dins dels continguts del currículum que es volen imposar també augmentaran els seus beneficis amb el canvi de llibres de text a l’escoles. No deixa de ser una jugada perfecta. Potser aquests polítics tan interessats en els canvis educatius constants ens haurien d’explicar quina pressió reben d’aquests lobbys editorials. Al menys d’aquesta manera tot quedaria molt més clar.

23 desembre 2013

Aula global

Filed under: Fragments d'escola @ 20:09

De cop i volta deixa de funcionar el projector de la PDI de l’aula d’angles. Després de fer les oportunes comprovacions i de consultar el manual del model de projector arribem a la conclusió que es tracta de la bombeta. Ja és la segona vegada que ens passa en aquesta aula.  Aquest va ser el primer espai de l’escola on es va instal·lar aquesta tecnologia. I malgrat que sembla que va ser ahir, d’això ja en fa un munt de cursos. A hores d’ara i des de ja fa un temps en disposem a totes les aules del centre amb o sense PDI.

Fem una cerca per Internet per trobar el recanvi més econòmic i el demanem. Aquests recanvis no baixen de 120-140 €, els més econòmics i suposen una despesa important pels minvats pressupostos de les escoles després de totes les retallades que hem patit, tot i no comprar les bombetes originals de l’aparell.

Amb poc menys de dues setmanes ja torno a tenir el projector en funcionament. Però la sorpresa ha estat que la bombeta ha vingut de Praga. Estic fent classes en una autèntica aula global: és l’aula d’anglès, el projector és de la comunitat valenciana degut a que per una averia en el mateix quan encara estava en període de garantia ens van canviar l’aparell i per la nostra sorpresa ens en van posar un que porta en lletres ben grans Conselleria d’Educació de la Generalitat de la Comunitat Valenciana, i ara la bombeta que dóna llum a aquest projector ha vingut de Praga. Treballo en una aula totalment global.

Pojector

15 desembre 2013

Silenci avaluem

Filed under: Fragments d'escola @ 19:05

En els darrers dies del trimestre entrem en ple període d’avaluació dels alumnes. Bé de fet els alumnes estant en avaluació continua al llarg de tot el trimestre. Els mestres fem observacions, prenem anotacions del que fan i del com ho fan, però quan arriba el moment de lliurar l’informe a les famílies tot això s’ha de convertir en una nota i poca cosa més i no resulta gens fàcil. Hi ha alumnes molt clars, però altres et presenten molts dubtes. Acostumen a ser dies de molta feina, ja que a part de preparar i donar les classes amb normalitat cal afegir-hi aquesta altra tasca que per molt prevista que tinguem sempre suposa un “plus” més.

Primer de tot cada un de nosaltres fa la seva valoració personal de cada alumne, però després ens reunim en una sessió d’avaluació on posem en comú el que pensem de l’evolució de cada un dels alumnes del grup. Evidentment no és la primera vegada que parlem dels alumnes al llarg del trimestre. Dels alumnes que evolucionen sense entrebancs en parlem ben poc., tot s’ha de dir.  Fonamentalment ocupen el nostre temps els alumnes que considerem que no aprenen com haurien d’aprendre.  Sobre aquests tractem de consensuar mesures que els puguin ajudar a superar les seves dificultats. També ocupen temps en aquestes sessions els alumnes que no compleixen amb les perspectives que teníem d’ells, així com , els que s’han mostrat irregulars al llarg d’aquest període. Finalment tot això es tradueix en una nota, amb algunes observacions a l’informe i en alguns casos amb intervencions d’algun especialista o una entrevista amb la família.

L’avaluació del primer trimestre és segurament la més important del curs. Pensem que encara tenim sis mesos per endavant per redreçar la situació, però caldrà començar-ho el mes de gener sense perdre més temps, ja que si aquestes mesures les dilatem en el temps arribarà el final de curs i tot seguirà més o menys igual.

Just avui he finalitzat del tot aquesta tasca i ara ja tan sols resta la darrera setmana de classe de trimestre, una setmana diferent, ja que a part de començar a treballar temes nous també caldrà dedicar algun dia a celebracions pròpies d’aquestes festes.

Notes primer trimestre

25 novembre 2013

De pressa, de pressa

Filed under: Fragments d'escola,Reflexions @ 20:04

De pressa, de pressa. Tot ha de ser de pressa i corrents i immediat. No podem esperar. No sabem esperar.

Tinc la sensació que cada vegada els alumnes van més i més accelerats. De ben segur que són els signes del temps, però penso que n’estem fent un gra massa. A vegades, es fa difícil realitzar una tasca reflexiva a classe que requereixi temps. Tot ha de ser ràpid i estímuls potents Molts alumnes acaben les tasques el més ràpid possible sense aturar-se a pensar si allò que han fet està bé, o si ho podrien fer millor. Manifesten una gran necessitat d’enllestir les feines com més aviat millor i un cop han acabat no saben estar-se sense fer res. També cal aturar-los de manera constant per tal que no comencin la feina abans d’hora sense escoltar les explicacions del que es demana o simplement llegir els enunciats.

I per altra banda també cada cop manifesten menys autonomia i necessiten preguntar sovint què és el que han de fer. No intenten resoldre els seus dubtes amb les eines que tenen a l’abast (instruccions pròpies de l’exercici, llibres de consulta, …). No llegeixen les instruccions amb atenció. És més fàcil i còmode, preguntar que esforçar-se a llegir i entendre el que es llegeix.

La rapidesa i l’acceleració a fer-ho tot en un moment i la manca d’autonomia en resoldre tasques senzilles, semblen dues característiques contradictòries, però es presenten moltes vegades en un mateix alumne. Deuen ser els signes del temps, o potser, és que ja començo a tenir una edat i no m’agraden les presses.

5 novembre 2013

Debut a primer

Filed under: Anglès,Fragments d'escola @ 19:47

Impartir classes per primera vegada en un curs sempre genera dubtes i un cert respecte i més encara quan l’edat dels alumnes és molt diferent de la que hom està acostumat a treballar.

Com ja he explicat en un post anterior després de molts anys a l’ensenyament, per primera vegada faig classes a primer, en concret classes d’anglès. Després de gairebé mes i mig ja puc fer un primer balanç.

A la nostra escola aquest és el primer contacte dels alumnes amb la llengua anglesa. Encara que cal tenir en consideració que hi ha alumnes que han fet extraescolars d’anglès i altres que algun dels seus pares és angloparlant.

Tot el treball és oral. L’escriptura i lectura en anglès no apareixerà fins que aquest aprenentatge estigui consolidat en català. Són classes molt actives basades en la introducció del vocabulari i les estructures més bàsiques a partir de jocs i cançons i amb la inestimable ajuda del Colin.

Colin (Small)

Colin és el gran protagonista de les classes. Només parla anglès, sap moltes cançons i molts jocs, però és molt dormilega i quan els alumnes criden massa o fan molt enrenou s’enfada i es refugia dins de la seva bossa a dormir, ja que no li agrada el soroll. La relació que els alumnes mantenen amb aquest personatge és quelcom ben especial. Només cal veure la cara de sorpresa quan els hi parla. Algunes vegades quan en veuen per altres espais de l’escola em pregunten on és el Colin. Where’s Colin ?

Són unes classes engrescadores on no hi ha temps per avorrir-se. M’ha costat però ara ja puc dir que m’he aprés el nom de tots els alumnes. Ja se sap que els “caterpillars” són animals amb poca memòria.

« Previous PageNext Page »

© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php