Al rebre la meva primera nòmina com a mestre de l’escola pública em va sorprendre molt el concepte de gratificació per casa-habitació. Vaig preguntar. Això ho cobràvem els mestres que no gaudíem d’un habitatge de mestre. Moltes escoles tenien un edifici al costat o a prop on hi vivien sense pagar res alguns mestres. Els que no hi vivíem cobràvem 585 ptes. com podeu comprovar en una nòmina de la època:
Cobrar aquesta quantitat en aquell temps ja servia de ben poc, per no dir per res, si amb això es pretenia llogar algun lloc per viure. Han passat els anys i aquest concepte segueix apareixen a les nostre nòmines. Ara en lloc de pessetes són euros (3,52), però la quantitat és la mateixa.
No entenc aquesta persistència al llarg del temps i molt menys l’actualitat. Des de ja fa uns quants anys que no existeixen (al menys que jo sàpiga) els habitatges de mestres. Per què es manté aquest ridícul concepte en la nòmina ? Només ho rebem els mestres o també ho reben altres tipus de funcionaris ? Crec que seria l’hora de plantejar-se la seva desaparició. És una resta del passat remot que ja seria hora que canviï.
A les escoles nacionals del meu poble hi havia un edifici adosat amb tres pisos que eren tres vivendes per a profes i estaven dos d’ells habitats per dos mestres meus i les seves famílies…
A la majoria de pobles petits encara es poden veure les vivendes de mestres al costat de les escoles. És una bona mesura per incentivar que els mestres vulguin anar a treballar a aquests llogarets allunyats de les capitals. El que és obsolet i del tot anacrònic és que a les nostre nòmines encara tinguen aquest concepte de casa-habitació, i més encara amb aquesta quantitat. Sembla que se’n fotin de nosaltres.