Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

Archive for Reflexions

30 octubre 2016

L’escola atrapada

Filed under: Reflexions @ 7:43

L’escola, vulguem o no vulguem, es troba atrapada entre al menys tres focs que ens encaminen en tres direccions diferents:

  • Ensenyar per la vida, despertar la curiositat, aprendre a aprendre
  • Sancionar, als vàlids, validar, seleccionar,
  • Fer de guarderia.

Des de la promulgació de la LOGSE el 1992 i després amb tot el desplegament de les competències bàsiques, s’ha posat en el centre del debat educatiu uns objectius que molts mestres sempre han tingut per prioritaris, però dels que a hores d’ara es parla molt. De fet són tan innovadors com ens volen fer pensar des de algunes de les plataformes que s’han posat en marxa, ja que alguns d’aquests objectius ja formaven part de l’essència de les escoles innovadores que la guerra civil i el franquisme van escapçat.

Ara bé la mateixa normativa que fa aquesta demanda d’educar pel futur, d’aprenentatge cooperatiu, d’educació inclusiva també exigeix una avaluació formal que discrimini entre els que superen els objectius i els que es queden pel camí. Uns podran seguir estudis superiors, els altres hauran encaminar els seus passos per altres viaranys menys valorats socialment, d’altres senzillament abandonaran el camí de l’educació formal.

I finalment, les famílies tenim un objectiu a vegades ocult i és que les escoles, al menys en l’etapa de primària, els hi guardem els seus fills mentre treballen.

Conjugar els tres objectius no resulta gens senzill, però és el que ens toca fer moltes vegades. Molts mestres ens sentim molt identificats amb el primer dels objectius, però no podem obviar els altres, ja que vulguem o no, també formen part de les nostres funcions i de les atribucions que ens atorga la societat que ens confia els seus fills i filles.

En moltes més ocasions de les que voldríem ens trobem atrapats entre aquests tres focs.



14 març 2016

Em preocupa la simplicitat de les lectures infantils

Filed under: Llibres,Opinió,Reflexions @ 20:28

El fet de tornar a ser tutor després de molts cursos de treballar gairebé en exclusiva d’especialista d’anglès ha fet que torni a interessar-me per les lectures dels meus alumnes. Ja fa temps que havia observat el fenomen Gerònimo Stilton, Diari de Greg, i altres llibres d’aquest estil.

Al llarg d’aquests dos trimestre m’he llegit alguns dels llibres que hi ha a la biblioteca de la meva aula, entre ells, aquests que els meus alumnes de tercer llegeixen amb fervor, i que ja he citat abans. I el que he pogut copsar és que repeteixen l’esquema de molts dels best-sellers d’adults. Són llibres amb poc interès, que tan sols cerquen situar-se líders de venta i fer un bon negoci. On estant els llibres de col·leccions que en altres moments omplien els prestatges de les aules, com els Grumets de la Galera, el Vaixell de Vapor?, i autors nostrats com Michael Ende, Chirstine Nöstlinger, Roal Dahl, Josep Carbó, Jaume Cela, Gianni Rodari, …? Ja no estan en el centre d’interès dels nens i nenes. Hi ha nous autors que els han substituït? Quins són?

He pogut comprovar que escolten embadalits la lectura en veu alta que faig d’aquests llibres, però ells segueixen amb les seves lectures. No observo cap canvi substancial i em preocupa cap a on anem. Potser només cerquen l’entreteniment fàcil, sense complicacions. Tot plegat no m’agrada gens i em preocupa.

Aquesta setmana he pogut llegir a Núvol “el català infantil està de rebaixes?“. Sense estar del tot d’acord amb el que explica Griselda Oliver, ja que penso que les lectures que posem al seu abast no poden incloure un vocabulari massa allunyat dels seus coneixements, ja que pot dificultar molt la comprensió i el gaudi de la lectura. Però tampoc ens hem de col·locar en l’altre extrem, i deixar que s’abonin a lectures d’un llenguatge pla, sense cap dificultat, i d’argument tan simple que poc o gens fan pensar, i que poca creativitat i imaginació aporten, i en les que tot passa molt i molt ràpid, a la velocitat del videoclip.

Si no provoquem un gir radical en els seus gustos lectors estem abocant a aquests alumnes a no augmentar el seu vocabulari i en futur a tenir veritables problemes per llegir textos amb un mínim de complexitat. I en conseqüència esdevindran uns adults amb un pobre nivell intel·lectual.



31 gener 2016

Recursos esportius versus recursos educatius

Filed under: Política educativa,Reflexions @ 6:56

Gairebé cada dia quan surto de l’escola puc veure com entrenen les categories inferiors del C.E. Sabadell a les instal·lacions de l’Olímpia. I també cada dia m’indigno. Veig grups de 8 a 10 nens entrenant amb entusiasme sota les ordres d’un parell d’entrenadors. D’aquesta manera poden polir el més petit detall tècnic.

Aleshores no puc evitar pensar que a l’escola ens passem 5 hores diàries tancats en una aula 1 mestre i 25 alumnes. Suposo que aquesta diferència de ràtio entre mestre i alumne té la seva motivació en la gran dificultat que té l’aprenentatge del futbol comparat amb la diversificació de matèries que intentem ensenyar a l’escola. O potser la raó és que aprendre a jugar a futbol és molt més important que aprendre a llegir i a escriure.

Com a societat ens omplim la boca amb afirmacions sobre la gran importància que té l’educació. Però aquestes afirmacions no es corresponen a la realitat. Només hem de realitzar algunes comparacions amb el món de l’esport i veurem amb claredat qui en surt guanyador i per golejada:

  • comparem els recursos que destinem al món educatiu i el que destinem a l’esport,
  • els sous que es cobren en ensenyament i alguns dels sous que es cobren al món del futbol i altres esports,
  • i també el temps i l’espai que els mitjans de comunicació dediquen a l’esport i a l’educació.

Caldria repensar-ho tot plegat una mica i invertir aquestes proporcions, o simplement ser sincers com a societat i reconèixer que l’esport és prioritari respecte a l’educació i deixar d’enganyar-nos. I ho dic des de la visió d’una persona esportista i que li agrada l’esport, però molt poc satisfet de que aquest sigui considerat com una de les activitats més importants, a la que es destinen milions i més milions, i a les que es dediquen hores i hores en els mass-media.



10 gener 2016

És possible canviar el futur?

Filed under: Diversitat,Reflexions @ 20:32

No ens agrada llegir-lo però en tots els estudis que es fan sobre el rendiment i resultats dels alumnes, el factor més decisiu és l’origen socioeconòmic d’aquests alumnes i la professió dels pares. O sigui que el futur de tots nosaltres està directament relacionat al tipus de família i entorn social del que procedim. Els mateixos resultats de PISA diuen que el 85% de la diferent puntuació assolida pels alumnes són una conseqüència directa del nivell socioeconòmic de la família.

L’escola es baralla per tal que aquestes diferències socials siguin els menys significatives possibles, però malgrat el seu esforç no se n’acaba sortint. De fet un dels objectius de l’escola és fer disminuir aquestes diferència d’origen. Però siguem realistes malgrat que els alumnes passen moltes hores a l’escola, on realment passen més hores és en l’entorn familiar. Aleshores, què és el que es pot fer ?

Realitzar intervencions en l’àmbit familiar que generin alguns canvis podria ser el camí. Alguns dels canvis que serien desitjables podrien ser que:

  • els alumnes tinguin un temps i un lloc per poder treballar/estudiar a casa seva.
  • dediquen una part del lleure familiar a la lectura. Tots sabem que una bona lectura és cabdal per la millora escolar i acadèmica.
  • la família vagi sovint a l’escola a parlar amb el mestre del seu fill
  • la família valori el treball escolar del nen i que ho faci evident.
  • s’estableixen en el sí de la família unes rutines favorables al treball escolar
  • l’alumne dormi les hores necessàries per arribar ben descansat al matí a l’escola.
  • la família s’asseguri que el seu fill porti cada dia tot el que necessita pel treball escolar.
  • la família estimuli les visites a la biblioteca del barri.
  • s’estableixin períodes de tranquil·litat amb els diferents aparells tecnològics actuals tancats.
  • es milloren les expectatives de futur del nen

¿On podem trobar el desllorigador d’aquesta situació en que la família i la seva situació socioeconòmica són la part més important per oferir una millor possibilitat de futur al nen?

Només veig una possibilitat: establir una mena de formació de la família. L’escola ha de treballar tant amb l’alumne com amb la família per incidir el màxim en aquests punts i ajudar a la família per establir els canvis que poden afavorir un millor esdevenidor per l’infant. No és fàcil, però ningú ha dit mai que l’educació i oferir un millor futur al nostre alumnat per tal de trencar les barreres de la desigualtat sigui un camí de roses.

10 desembre 2015

Del 1981 al 2015

Filed under: Fragments d'escola,Reflexions @ 21:07

El setembre del 1981 començava a fer de mestre i fins ara. Són un munt anys, de classes i d’alumnes. Era jove i inexpert. Ara ja sóc gran i amb experiència. Al llarg d’aquests anys tot ha canviat i molt.

Vaig començar en una escola concertada religiosa en el que aleshores s’anomenava segona etapa (6è, 7è i 8è d’EGB). A les aules hi havia de 35 a més de 40 alumnes. Eren aules només de nois. L’educació mixta que ja s’estava implantant a l’escola no havia arribat als cursos més alts. Entre d’altres matèries impartia francès. Era la llengua estrangera majoritària. L’anglès tot just arribava a algunes escoles. La llengua vehicular era el castellà. El català feia poc que havia arribat a les aules. Si em falla la memòria a part del català, també es feien amb català les socials i poca cosa més. L’atenció a la diversitat estava a les beceroles. Bé de fet gairebé ningú en parlava. Les TIC no sabíem el que eren. En els cinc cursos que hi vaig treballar és va construir una sala d’usos múltiples amb televisor per veure alguns vídeos i vam començar a gravar amb una càmera Betamax. Tota una modernitat!

Entre el 1981 i el 2015, he vist passar per les aules un bon nombre de reformes educatives. La més sonada i que va implicar grans canvis organitzatius va estar la LOGSE als anys 90 . Altres reformes han passat sense pena ni glòria. Els mestres estem tan acostumats a les lleis de Reforma Educativa, gairebé una cada quatre anys, que ja no fem cas. També he vist alguns invents de durada efímera: la sisena hora, la setmana blanca, … Val a dir que al llarg de tots aquests anys també he constatat alguns encerts i alguns canvis conceptuals que han arribat per quedar-se: alumnes amb necessitats educatives especials, competències bàsiques, …

2015: després de passar per l’escola d’educació especial pública, ja fa més d’una dècada que treballo en la mateixa escola pública. També he vist la seva evolució en aquests més de 10 anys. Les imparables TIC han entrat a les aules, des de fa ja un temps totes amb ordinador i projector i algunes amb PDI. Però encara no les hem acabat d’integrar del tot en el nostre treball diari. Malgrat les retallades, seguim al voltant de 25-26 alumnes a l’aula. El francès i els vídeos pràcticament han desaparegut de les escoles. El català és la llengua vehicular indiscutible, malgrat el ministre Wert i el seu desig d’espanyolitzar-nos. De l’atenció a la diversitat se’n parla i molt. En el camí han canviat els noms i els conceptes: normalització, integració, inclusió. Però, encara resta molt per fer. Com diu el poeta tot està per fer i tot és encara possible.

Com seran les escoles i l’educació d’aquí a 35 anys? 2050!!!!

21 setembre 2015

La guia de la meva tasca educativa

Filed under: Educació,Fragments d'escola,Reflexions @ 20:06

Aprende a leer, aprende a escribir, aprende a contar, aprendre a hablar. Aprende. Es tu única oportunidad de no parecerte a nosotros” però sobre tot “aprende a pensar” li diu l’avia de Nawal Marwan a la seva néta, una dona musulmana que viu en un camp de refugiats en l’obra de teatre Incendis de Wajdi Mouawad.

Està clar, els alumnes han d’aprendre a llegir, escriure, comptar, parlar, però per sobre de tot han d’aprendre a pensar. Pensar és el que els farà persones lliures

Els mestres els hem d’ajudar teixint una bastida que els ajudi a progressar, i amb posterioritat treure la bastida a poc a poc i amb precaució per tal que el coneixement construït s’aguanti dret tot sol, sense ajuda externa.

Però a l’escola no només s’han d’aprendre coneixements. L’altra pilar de l’educació bàsica és l’educació emocional dels alumnes. Ajudar-los a posicionar-se el millor possible en aquest món de les emocions i els sentiments tan complexe. El benestar emocional és cabdal. Si volem que assoleixen aprenentatges, necessitem uns alumnes amb el cap despert i obert a rebre’ls. Si tenen el seu cap ocupat per problemes emocionals que no saben o no poden resoldre poc podran avançar. Cal treballar per tal que es situïn en la posició vital del “jo estic bé, tu estàs bé“, la posició que ens permet està bé dins del món.

Un altre pal de paller de tota educació és la individualització de l’aprenentatge en la mesura del possible. No hi cap alumne igual. Dins d’un aula tenim tantes individualitats com alumnes i malgrat les dificultats que suposa cal ser capaç d’atendre les seves diferències. És tot un repte, però un repte engrescador sens dubte.

Un dels eixos vertebradors de tota la nostra tasca educativa és l’avaluació dels alumnes i al mateix temps l’autoavaluació de la nostra pròpia tasca. Ens ha de permetre conèixer els nostres infants i conduir la classe cap endavant, analitzant amb cura on estem i on volem arribar.

En el món que ens ha toca viure no podem deixar de banda les TIC que ens rodegen a tots en la nostra vida quotidiana. Aquestes han de tenir una presència constant a l’aula. Han de formar part de la vida diària a l’aula de la mateixa manera que formen part de la vida diària fora de les aules. No podem utilitzar-les tan sols de forma esporàdiques o com un premi, estem en l’obligació d’integrar-les com una eina més al servei del coneixement i de l’aprenentatge.

I lectura, lectura i lectura, convertir als alumnes en uns bons lectors. La lectura dóna informació i plaer, i ens condueix cap a la reflexió. Ens ajuda a pensar. Hem de convertir-los ens uns viciosos de la lectura.

I finalment hem de tenir en compte que l’aprenentatge és global. Cal integrar els diferents coneixements. No podem parcel·lar els continguts de les diferents matèries, ans el contrari, necessitem donar un tractament de globalitat als continguts de les diferents àrees que han de deixar de viure en uns espais estancs que són del tot artificials.

No sé si ho assoleixo, però al menys m’agradaria intentar que aquestes idees fossin les guies del meu treball educatiu diari a l’aula

DSCN1790(1)

13 maig 2015

Alumnes que dormen amb els seus progenitors

Filed under: Reflexions @ 5:43

Cada cop és més freqüent que pares o mares d’alumnes de Cicle Superior en els entrevistes que tenen amb els seus tutors manifestin que els seus fills o filles encara dormen amb ells. Es fa difícil d’entendre que a principis del segle XXI ens trobem cada cop amb més casos d’aquests. Sense ànims de fer estadística fàcilment ens podem trobar un parell de famílies per cada grup-classe. I això és tan sols la punta de l’iceberg de les mares que s’atreveixen a comentar aquest fet amb els tutors. I dic mares perquè són les que normalment ho expliquen. Estic segur que sempre hi ha qui no ho explica.

Fa un segle dormir a l’habitació amb els pares era el més normal, ja que moltes famílies vivien en estatges d’una sola habitació. Però des de que l’habitatge ha evolucionat, la situació més normalitzada és disposar d’habitacions pels fills i per tant, aquests ja fa temps que des de ben petits acostumen a dormir sols, o amb algun germà.

Alguna cosa no acaba de funcionar en l’educació dels fills, quan a edats ja pre-adolescents encara els fills o filles dormen amb els pares o les mares. No és una situació de normalitat en la vida actual i de ben segur que genera més problemes que cap altra cosa.

Moltes d’aquestes confessions familiars als tutors es produeixen poc abans de la marxa de colònies, ja que aquests alumnes no hi volen anar. Cada família és una història particular i el seu argumentari per justificar aquesta pràctica de la que a vegades són conscients que haurien de canviar és ben divers. És clar que perjudica l’assoliment de l’autonomia del pre-adolescent i que pot afectar de manera directa el desenvolupament de la seva personalitat.

Tot infant des del moment del naixement, fins a convertir-se en adult amb plena autonomia recorre un camí que l’ha d’anar deslliurant dels lligams físics, mentals i emocionals que té amb els seus pares. Els pares han d’ajudar en aquest camí ja de per si prou difícil, creant entorns de confiança, i facilitant espais on es pugui desenvolupar amb seguretat. Embolcallar-lo i sobreprotegir-lo no suposa cap ajuda. Els infants han d’emprendre el seu camí, prendre les seves decisions, equivocar-se i anar trobant el seu lloc a la vida  Dormir sol forma part d’aquest procés i allargar desmesuradament el període en que els fills dormen amb els pares no ajuda gens a aquesta necessària autonomia i creixement personal del infant.

20 març 2015

Són multitasques els nostres alumnes ?

Filed under: Opinió,Reflexions @ 19:58

Actualment és fàcil llegir i escoltar opinions donant per segur que els alumnes que avui en dia tenim a les nostres aules són multitasques. Personalment no ho tinc pas tan clar. Hi ha algun alumne que potser si que ho és, però en la majoria de casos no és certa aquesta afirmació.

Fan més d’una activitat en el mateix moment, o al menys ho intenten, però els resultats no són bons. Fer qualsevol tasca d’aprenentatge requereix un mínim de concentració, i quan aquesta està absent  l’aprenentatge no es produeix.

El que segurament és cert és que estem davant d’una majoria d’alumnes que són incapaços de centrar-se en una sola tasca. I això no és positiu i possiblement té una relació directe amb l’augment exponencial de diagnòstics de dèficit d’atenció.

Convertir-se en multitasca és entrenable i millorable amb la pràctica, com gairebé tot, però té un límit i a més a més dependrà de les qualitats personals, així com de la complexitat de la tasca a realitzar. No totes les activitats exigeixen el mateix grau de concentració per la seva realització.

Es poden fer diferents feines al mateix temps, sobre tot, si alguna d’elles està molt automatitzada, però quan la feina que s’ha de fer no és automàtica, forçosament hem d’aplicar-hi tota la nostra atenció si volem reeixir en la mateixa. La majoria dels alumnes apliquen la llei del mínim esforç i per aquest motiu s’abonen a la multitasca, ja que no volen renunciar al que es agrada per l’estudi. De ben segur, que el resultat no és el mateix quan apliquem tota l’atenció en una sola activitat que quan repartim la nostra atenció entre diferents activitats.

Abonar-se a la multitasca vol dir accés fragmentat a tot el que s’està intentant realitzar, i res s’acaba fent realment bé. Es poden fer diferents tasques a l’hora, però centrant l’atenció ara en una, ara en l’altra. Fer-ho així significa no tenir l’atenció al cent per cent en cap d’elles, i propiciar la realització de treballs molt superficials i poc aprofundits i en el que prima és simplement presentar la feina encomanda més que aprendre d’aquesta feina. Si el que realment es desitja és aprendre, aquesta no és de ben segur la millor opció. Potser el que cal és ensenyar als alumnes a no ser multitasca.

Imatge del bloc del Casal del Mestre de Granollers: https://casaldelmestregranollers.wordpress.com/

 

10 febrer 2015

El WhatsApp a l’escola

Filed under: Reflexions,TIC @ 6:29

Com moltes de les aplicacions de les ja no tan noves tecnologies el WhatsApp ha irromput amb força en la nostra vida. A l’escola que no deixa de ser un reflex de la societat en la que vivim també ha penetrat encara que en algunes ocasions els mestres no en siguem plenament conscients.

A partir de Cicle Superior els alumnes ja l’utilitzen per comunicar-se i en ocasions els missatges enviats per WhatsApp s’acaben convertint en font de conflictes que requereixen la intervenció de l’escola per trobar solucions a conductes no desitjables. Com tota nova eina tecnològica té la seva part positiva, però també les seus inconvenients.

Les famílies també es comuniquen per aquest mitjà. Es creen grups de famílies que d’aquesta manera estan en contacte. En aquests grups es repeteixen les interaccions que abans només es realitzaven a la porta del centre. Ara va més enllà i poden estar tot el dia en contacte, per lo bo i per lo dolent.

Alguns mestres l’utilitzen per comunicar-se amb alguna família, però no és pas quelcom massa habitual, i també per comunicar-se entre ells.

En realitat, el WhatsApp s’està utilitzant més per l’entorn educatiu que per la pròpia escola. No sé si en algun moment acabarà tenint alguna utilitat educativa. De moment no ho sembla. Potser amb el temps es pot acabar convertint en una eina més de comunicació entre les famílies i l’escola. De moment no sembla que sigui així. Es tracta de quelcom que tenim al nostra voltant, que ens afecta de forma col·lateral, però sense una incidència directa en la nostra pràctica educativa quotidiana.

La lectura d’aquest apunt d’una mare que es nega a ser l’agenda de la seva filla és la que m’ha inspirat a escriure aquest apunt. Com tota nova eina de comunicació les seves bondats i les seves perversions depenen directament de la forma com siguin utilitzades pels propis usuaris que en definitiva som els que donem sentit a aquests mitjans. No matem al missatger que no té cap culpa dels missatges que ens porta i cerquem en que ens pot ser d’utilitat per la nostra tasca educativa diària amb els alumnes i amb les famílies.

Imatge de http://www.elcorreo.com/

14 agost 2014

L’objectivitat és possible ?

Filed under: Reflexions @ 20:17

Entre d’altres tasques als mestres ens correspon avaluar als alumnes i tractem de ser objectius, però realment és possible l’objectivitat en l’avaluació ?

Tractem de dotar-nos d’eines i criteris que ens permetin aquesta objectivitat, però és una tasca molt complexe i no sé si en realitat ens n’acabem sortir. Ser objectius en l’avaluació seria desitjable, però situats davant un grup d’alumnes això és quelcom molt difícil ja que no és el mateix l’alumne que presenta dificultats i s’esforça en aprendre que l’alumne llest i que no treballa gens, però és capaç de treure bé les diferents proves.

Que hem de valorar ? El treball, l’esforç, tot el procés per arribar al final ? o tan sols el producte final, els coneixements adquirits ? Moltes vegades és tot un dilema de solució difícil. De fet prenguem la decisió final que prenguem mai acabem del tot satisfets.

La realitat és que és molt difícil reflectir en un informe i molt menys amb un número el resultat de tot un procés d’aprenentatge.

De ben segur que és un tema que es veu molt diferent segons sigui l’edat dels alumnes.

També cal considerar que la societat el que vol són ciutadans i professionals competents. No n’hi ha prou amb esforçar-se també cal fer les coses ben fetes.

Next Page »

© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php