Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

Archive for Reflexions

1 agost 2014

Expressió escrita i TIC

Filed under: Reflexions,TIC @ 10:17

La millora de l’expressió escrita dels estudiants és un camp de batalla des de fa temps a l’educació. És una de les competències bàsiques a assolir al final de l’escolaritat. Fàcilment es confon una bona expressió escrita amb absència de faltes d’ortografia, però tots sabem que no és tan sols això. L’elaboració d’un text per part d’un alumne és tot un procés, des del moment en que es planteja la tasca a realitzar fins que tenim el producte final.

No podem tan sols valorar aquest producte final, sinó que cal tenir en compte els diferents passos realitzats fins arribar al text final i en la realització d’aquests passos les eines TIC poden jugar un paper facilitador.

Qualsevol escrit requereix tot un procés d’elaboració llarg on la reescriptura acostuma a jugar un paper important si volem assolir un mínim de resultats satisfactoris. Segons com afrontar aquest procés de reescriptura amb paper es pot fer feixuc. Possiblement la utilització de les eines TIC en aquest procediment pot resultar una eina afavoridora important ja que el fet de reescriure no és una feina tan pesada.



8 juliol 2014

Jornades sobre les diferències d’aprenentatge

Filed under: Diversitat,Reflexions @ 18:57

Em vaig inscriure a una Jornada Internacional sobre experiències en l’àmbit de les diferències d’aprenentatge que es feien a l’auditori de Sant Cugat. El títol de la Jornada, així com les diferents ponències del programa prometia. A més feia temps que no m’apuntava a un d’aquests esdeveniments.

La primera sorpresa és que ens donen una entrada, com si d’un espectacle es tractés, per entrar. Mai m’havia passat això en una jornada, com a molt donen una acreditació.

En la presentació de les jornades, un representant de la Fundació Ricardo Fisas que dóna suport a la jornada explica el motiu de la mateixa. Havia anat a viure a Dallas per feina. En el moment de la matrícula a l’escola passen unes proves a les seves filles. Van observar alguns petits problemes en una d’elles i el van adreçar a la Shelton School. Allà li van detectar dislèxia i li van aplicar un programa. D’això ja fa uns anys. Des d’aleshores havia insistit en portar aquesta experiència a Catalunya i finalment aquesta jornada serà el punt de partida per fer-ho. El proper curs s’aplicarà un programa pilot en 6 escoles de Sant Cugat amb el suport de l’Ajuntament, el Departament d’Ensenyament i la UAB. La idea és que si la experiència funciona i obté resultats positius es traslladarà a d’altres zones educatives.

No tan sols l’anècdota és molt americana, l’escenari i els continguts de la jornada també ho són. Ho sento però tot aquest espectacle em genera un cert rebuig. Malgrat tot, les hores assegut a la butaca escoltant els diferents participants em fa reflexionar:

  • La major part de la jornada es centra en la dislèxia i el TDAH i els processos d’ensenyament de la lectura. En el programa inicial això no era evident. Tenia la impressió que parlarien de les dificultats d’aprenentatge sense centrar-se gairebé en exclusivitat en aquestes dues.
  • Hi ha una certa cultura entre els mestres que posa en dubte la existència tant de la dislèxia com del TDAH, en canvi els científics de la jornada no en tenen cap de dubte. Aquest coneixement científic moltes vegades no arriba als docents que treballen a les aules. Caldria cercar mecanismes per tal d’evitar aquest distanciament.
  • Els agrada més parlar de diferències d’aprenentatge que no de dificultats d’aprenentatge. Ja tornem a estar amb un canvi de nom per continuar dient el mateix. Mira que ens agrada canviar el nom de les coses. És un fenomen molt típic del món educatiu.
  • La detecció precoç d’aquestes dificultats és cabdal per posar-hi remei. No entenc que sigui tant important i que encara no estigui generalitzada. Ja seria hora que es faci alguna cosa per tal que funcioni d’una vegada. Fa molt de temps que sabem de la seva importància.
  • Pel que expliquen existeixen formes clares d’establir diagnòstics i també programes que funcionen i resolen la major part de les diferències d’aprenentatge que generen aquests dificultats. El problema estaria en que no s’apliquen o s’apliquen poc. Doncs a què esperen per implantar-ho d’una vegada ?
  • Què ens manca a l’escola ? Treballar amb mètode i remar tots en la mateixa direcció. ¿Si hi ha metodologies que s’ha demostrat que funcionen i tot és tan senzill com expliquen alguns dels ponents de la jornada per quina raó no s’aplica als centres educatius? Segurament els mestres estem massa acostumats anar cadascú a la nostra i compartir poc el que fem. I tampoc ens agrada que ningú ens expliqui què hem de fer i cóm ho hem de fer.

Possiblement aquest és el repte: portem molts anys donant voltes a les mateixes qüestions i pràcticament tot segueix igual. Continuem tenint alumnes a les aules que tenen dificultats d’aprenentatge i no és fàcil aconseguir un diagnòstic i tenir clar que és el que s’ha de fer per ajudar-los. Fem el que bonament podem, però no n’hi ha prou, ja seria hora que avancéssim tots junts en el bon camí.



24 juny 2014

La dificultat dels canvis

Filed under: Fragments d'escola,Reflexions @ 19:31

La societat canvia i els alumnes que tenim al davant també. La forma d’ensenyar evoluciona amb el pas del temps, però a vegades no resulta senzill implementar canvis en les escoles. Cal vèncer la resistència a les innovacions. D’una manera o altra és fàcil escoltar: “Sempre ho hem fet així”. Fa mandra fer-ho diferent. És molt més còmode seguir amb les rutines de sempre que a més ens donen seguretat.

Ara bé, el canvi pel canvi no sempre ha de ser positiu, però a petites dosi i després de reflexionar-ho amb cura, es pot convertir en un bon revulsiu. Als mestres ens correspon estar en un constant procés de reflexió al voltant del que fem a les nostres sessions de classe i del que passa a diari a les aules i cercar com introduir formes de millora. Ens cal mantenir el que ja ens funciona, però també analitzar que ens convé modificar, però sense deixar-nos enlluernar pel que és nou, ja que no sempre les novetats són millors que les velles metodologies. Cada mestre té el seu estil i és fàcil acomodar-se i seguir fent el sempre hem fet sense plantejar-se, ni dubtar de res.

Hem de vèncer la inèrcia de mantenir-ho tot igual. Entrem en el període de fer balanç de com ens ha funcionat el curs. És el moment de pensar què podem introduir que ens ajudi a millorar la nostra pràctica diària a l’aula.



5 maig 2014

Més autisme ?

Filed under: Reflexions @ 5:26

El meu primer contacte amb aquesta paraula es va produir al llarg dels meus anys d’estudiant universitari (mitjans dels 70), però aleshores no estava massa interessat pel tema, ja que m’inclinava més per temes de la psicologia social i els fenòmens del poder.

Quan vaig començar a treballar en un centre d’educació especial me’ls vaig trobar al davant i la pregunta era: que els hi passava a aquells nens tan misteriosos que tenien l’etiqueta d’autistes ? Va ser el moment de llegir i llegir llibres i també preguntar i escoltar als experts.

I a partir d’aquí s’ha convertit amb un tema que d’una manera o un altre  m’ha acompanyat sempre. Han aparegut noves etiquetes per explicar el mateix (trastorn generalitzat del desenvolupament, trastorn d’espectre autista) i també descripcions més detallades i aprofundides dels símptomes així com canvis en la forma de treballar amb aquests alumnes.

Imatge del bloc recursos per l’educació especial: http://blocs.xtec.cat/recursosee/

I una pregunta que fa temps que els que treballem a l’ensenyament ens fem a vegades amb veu baixa, és si hi ha cada vegada més alumnes autistes.  Potser és que simplement s’han millorat les eines diagnòstiques. També cal tenir en compte que no fa pas tants que un bon grapat de nois i noies que avui es troben en els nivells alts del Trastorn d’Espectre Autista (TEA) eren simplement considerats rarets i poca cosa més. I avui en dia aquests també els col·loquem en el calaix d’autistes. De fet no hem d’anar pas tants anys enrere per comprovar que autisme i deficiència intel·lectual anaven de bracet i en canvi ara no és ni molt menys així i es coneixen molts autistes capaços de portar una vida que podem qualificar de normal. És evident que no presenten les mateixes dificultats els autistes amb nivells d’intel·ligència normals que els que tenen associada una discapacitat intel·lectual.

Es fa molt difícil de treure’n l’entrellat a aquesta qüestió. No sempre s’utilitzen els mateixos criteris per emetre el diagnòstic i segurament la metodologia també és diferent. Això fa que les dades de les que es disposa no són comparables les unes amb les altres.

Ara bé, els que fa temps que treballem en el món de l’educació tenim la impressió que el nombre de diagnosticats, sigui pel motiu que sigui ha anat en augment de forma progressiva. De fet 30 o 40 anys enrere eren ben pocs els que coneixien el tema i ara pràcticament ha arribat a totes les aules i a tots els mestres. Gairebé tots els mestres en un moment o altre de la seva pràctica educativa han tingut un alumne amb diagnòstic d’autista a l’aula. Tan sols això ja ha fet aquests trastorns a hores d’ara siguin molt més visibles.

Ara bé la popularització del terme també fa que a vegades es parli amb molta facilitat d’alumnes amb trets autistes, i cal clarificar que no és el mateix tenir trets que ser autista. De fet qui no té en algunes ocasions trets o reaccions autistes ?

La diferència entre tenir trets autistes i ser autista és molt gran i cal vigilar i no posar a tots en el mateix calaix de sastre, ja que ens pot portar a confusions que no ens ajudaran gens en la nostra pràctica a l’aula.

Cal ser molt curós amb el tema. Diagnosticar bé és important i cal fer-ho amb cura. Però més que diagnosticar el que necessitem es trobar la millor manera d’abordar aquests trastorns i la millora manera d’ajudar a aquests alumnes a afrontar el repte de adaptar-se a una realitat ja de per si difícil i feixuga per molts alumnes i molt més per ells.

12 març 2014

Tres tòpics

Filed under: Fragments d'escola,Reflexions @ 20:55

Com a tot arreu les escoles estan plenes de tòpics i de converses que es repeteixen una vegada i un altre:

1.- No tenim temps: és una constant escoltar dir als mestres que ens falta temps. En certa manera ho podem considerar cert. La feina de mestre requereix de molt de temps i sempre tens la sensació de no poder arribar a tot. Aquesta sensació és més aguda en els inicis quan encara et manca experiència. Però amb posterioritat el que cal es relativitzar-ho: disposem d’un temps de dedicació diari i setmanal i el que hem de fer és prioritzar les nostres tasques en el ben entès que sempre ens deixarem feines al tinter que no podrem abordar. Simplement ens hem d’organitzar i procurar que res del que considerem important resti per fer.

2.- Papers i més papers que no serveixen per res. Als mestres no ens agrada omplir papers sota l’argument que no tenen cap utilitat i que considerem que són tan sols una tasca burocràtica que ens pren temps del nostre objectiu cabdal que és l’atenció dels alumnes. Per altra banda, tenim molta facilitat de caure en la trampa d’elaborar papers que ens poden ser útils i deixar-los abandonats de forma immediata al fons d’un calaix. De ben segur que si volem, els papers ens podem ser d’utilitat. Són un bon moment per reflexionar sobre la nostra feina i trobar noves formes per a millorar-la en la mesura del possible. Ara bé si els elaborem depresa i corrents sense pensar, seran del tot inútils i no tindran cap sentit.

3.- El nivell dels alumnes baixa en cada promoció. Aquesta és una cantarella que s’escolta a la sala de mestres així com en moltes converses informals entre educadors. Fins i tot sorgeix de tarda en tarda en els mitjans de comunicació. L’altre dia tot parlant amb un company a l’hora de l’esbarjo em va dir que aquesta ja era una frase que deia Plató en el segle V abans de Crist sobre els seus deixebles.  Si realment fora certa aquesta afirmació podríem pensar que l’especie humana en lloc d’evolucionar el que està és en regressió. La realitat és que els temps canvien i els alumnes també i que cada promoció és diferent. Quan afirmem que els nivells baixen no ho fem amb les dades a la mà, sinó que simplement ens basem en impressions personals del moment. Hem de pensar que si fora així ens estaríem tirant pedres sobre el nostre propi terrat, ja que voldria dir que la nostra experiència serveix de ben poc i que en realitat cada any ho fem pitjor.

Aquests tres tòpics són tres simples exemples. Hi ha molts més temes que fàcilment s’acaben convertint en un tòpic en la nostra feina. Ara bé això no tan sols passa entres mestres sinó que també passa en altres àmbits laborals.

Imatge manllevada del bloc de Carmelo Urso: tiempo presente

28 gener 2014

Dades educació 2013

Filed under: Reflexions @ 18:42

La Fundació Jaume Bofill, presenta L’Estat d’Educació a Catalunya 2013.  Com sempre són dades per la reflexió.

21 gener 2014

Els ni-ni, problema pendent

Filed under: Reflexions @ 20:48

 Fa molt de temps que es parla dels ni-nis, però poc s’ha fet per tal de trobar-hi solucions. Segurament sempre hi ha hagut joves en aquesta situació, però sembla que el nombre va en augment. Les raons que porten a un jove a no treballar i a no estudiar per un període de temps poden ser molt diverses. Però tenir a 140.000 joves en aquesta situació i a més de forma molt perllongada es converteix en un problema greu: fàcilment està molt de temps continuat sense fer res, ni tenir unes obligacions pot fer perdre els hàbits de treball adquirits en el temps passat a l’escola i per tant, és molt probable que acabi tenint conseqüències a llarg termini.

Font: L’Estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011. Fundació Bofill

És un col·lectiu que acostumen a no voler seguir estudiant i al no trobar feina es troben en terra de ningú. En altres èpoques quan hom no volia estudiar era molt fàcil trobar feina, però des de ja fa un temps no és així. A més a més, en la cerca de feina pot rebre moltes respostes negatives amb la frustració que aquest fet poc implicar i la sensació d’inutilitat que pot donar.

En molts casos aquests ni-ni abandonen aquesta recerca de feina i aleshores  ser un ni-ni vol dir trobar-se en una situació de lleure permanent, amb pocs recursos, depenent de la família qui és qui finança les seves despeses. Aquesta situació no és gens favorable per tal de promoure l’autonomia del noi o noia.

Si a Catalunya la xifra és 140.000 en el total d’Espanya entre els 18 i 24 anys aquests s’eleven fins a 800.000 ni-nis, un 23,1 % de la població d’aquesta edat.

Víctor Hugo deia que quan la crisi tenalla una nació és més necessari que mai duplicar els fons destinats als sabers i a l’educació dels joves per evitar que la societat es precipiti en l’abisme de la ignorància. Malgrat no ser fàcil aquesta podria estar una via interessant per trobar alguna sortida a aquests nois i noies, però no sembla pas que estem en aquest camí.

12 gener 2014

Llibres de text, lleis educatives i editorials

Filed under: Fragments d'escola,Reflexions @ 20:36

Treballo en una escola que fa temps que aplica la política de reutilització de llibres. D’aquesta manera aconseguim disminuir la despesa de les famílies a l’inici de cada curs. Ara fa temps que no renovem llibres i comencen a estar força malmesos. Ho hem revisat i els llibres que utilitzem actualment a les aules tenen entre 4 i 6 anys. Com una curiositat a cada llibre figura el nom de l’alumne que l’ha utilitzat en cada un dels cursos al llarg dels seus anys de vida útil. Estem estudiant quina serà la millor manera d’organitzar la renovació dels llibres ara que el programa de reutilització de llibres de la Generalitat està aturat com un efecte més de les retallades. L’idea és renovar un llibre cada curs començant pels més vells,  i així en 4 cursos podrem tenim tots els llibres renovats. Però la organització d’aquesta renovació se’ns complica amb la reforma educativa del Sr. Wert pel mig. Les editorials estan a l’espera de saber com acaba tot plegat per llançar al mercat els seus nous productes: moltes vegades llibres iguals que els anteriors amb simples canvis d’ordre i de fotos.

Llibres

Parlant de tot això en les darreres reunions a l’escola ens ha sortit la sospita que darrera aquestes reformes continuades del sistema hi ha el lobby de les editorials de llibre de text molt interessades en que les escoles canviem de llibres més sovint i així augmentar els seus guanys. I cercant informació sobre el tema de les editorials de llibres de text el que hem comprovat és que darrera de moltes editorials hi ha capital de diferents ordres religioses. Per tant la darrera reforma educativa suposa un doble guany per l’Església Catòlica: a més de guanyar protagonisme dins dels continguts del currículum que es volen imposar també augmentaran els seus beneficis amb el canvi de llibres de text a l’escoles. No deixa de ser una jugada perfecta. Potser aquests polítics tan interessats en els canvis educatius constants ens haurien d’explicar quina pressió reben d’aquests lobbys editorials. Al menys d’aquesta manera tot quedaria molt més clar.

25 novembre 2013

De pressa, de pressa

Filed under: Fragments d'escola,Reflexions @ 20:04

De pressa, de pressa. Tot ha de ser de pressa i corrents i immediat. No podem esperar. No sabem esperar.

Tinc la sensació que cada vegada els alumnes van més i més accelerats. De ben segur que són els signes del temps, però penso que n’estem fent un gra massa. A vegades, es fa difícil realitzar una tasca reflexiva a classe que requereixi temps. Tot ha de ser ràpid i estímuls potents Molts alumnes acaben les tasques el més ràpid possible sense aturar-se a pensar si allò que han fet està bé, o si ho podrien fer millor. Manifesten una gran necessitat d’enllestir les feines com més aviat millor i un cop han acabat no saben estar-se sense fer res. També cal aturar-los de manera constant per tal que no comencin la feina abans d’hora sense escoltar les explicacions del que es demana o simplement llegir els enunciats.

I per altra banda també cada cop manifesten menys autonomia i necessiten preguntar sovint què és el que han de fer. No intenten resoldre els seus dubtes amb les eines que tenen a l’abast (instruccions pròpies de l’exercici, llibres de consulta, …). No llegeixen les instruccions amb atenció. És més fàcil i còmode, preguntar que esforçar-se a llegir i entendre el que es llegeix.

La rapidesa i l’acceleració a fer-ho tot en un moment i la manca d’autonomia en resoldre tasques senzilles, semblen dues característiques contradictòries, però es presenten moltes vegades en un mateix alumne. Deuen ser els signes del temps, o potser, és que ja començo a tenir una edat i no m’agraden les presses.

29 juliol 2013

La infancia consumidora

Filed under: Llibres,Reflexions @ 17:39

Nada más aprenden a leer (o, quizás, incluso mucho antes),  se instala en los niños una “dependencia de las tiendas”. Bombardeados continuamente a sugrencias sobre lo mucho que necesitan determinados productos para ser las personas que hay que ser, los niños se sienten inadecuados, deficientes y de inferior calidad si no responde con rapidez a la llamada.

En la situación actual los niños de hoy son los consumidores de mañana. … Así que es mejor que los niños empiecen pronto a prepararse para el rol de compradores/consumidores ávidos y avezados que se les vendrá encima. No habrá dinero dedicado a ese entrenamiento que esté mal empleado…

Según Juliet B. Shor en las últimas dos década, “el mercado infantil se ha expandido espectacularmente, tanto en términos de gasto directo como de influencia de los niños y las ninñas en las compras de los padres” … Los padres consideran, por ejemplo, que sus hijos “saben elegir” con buen criterio porque están en posesión de conocimientos de los que sus progenitores tienen una carencia patente, como, por ejemplo, qué se lleva y qué está ya “anticuado” en ese momento en el terreno de la moda. De ahí que los padres consulten cada vez más a sus hijos antes de tomar la decisión de comprar algo para éstos o, incluso, para sí mismos.

Según James U. McNeal: “Los niños y las niñas entre los 4 y 12 años influyeron directamente a lo largo de 2002 en compras de adultos por valor de unos 300.000 millones de dólares

La infancia com sugiere Kiku Adatto se convierte en “una preparación para la venta de la propia persona” ya que a los niños se les educa “para ver todas las relaciones en términos de mercado” y para contemplar a los demás seres humanos (incluidos amigos y familiares) a través del prisma de percepciones y evaluaciones generadas por el propio mercado.

Vida Líquida

Zygmunt Bauman

Imatge de la web http://octaedro.es/bauman-y-la-vida-liquida/

« Previous PageNext Page »

© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php