26 maig 2013
Fàcilment ens omplim la boca defensant l’educació i, sobre tot, l’educació pública com un servei a la societat que ha de servir per lluitar contra les desigualtats socials i que ens ha de conduir a una millor societat en el futur i al desenvolupament personal dels alumnes. Però a vegades no n’estic pas tan segur d’aquestes afirmacions i acabo pensant que l’hem convertit amb un simple objecte de consum, d’aquells que fiquem al carro quan anem de compres o de rebaixes.
De fet en el món en que vivim tot s’ha acabat convertint en un simple objecte de consum. Les escoles es publiciten i fan jornades de portes obertes en les que venen el seu producte de la millor manera possible. Es parla de les famílies com dels clients. La suposada “bona educació” té un preu: escola privada i concertada, Universitats privades, etc. També es parla de l’educació com una inversió. Cal invertir en l’educació dels fills per tal de treure un rendiment amb posterioritat.
A poc a poc tot aquest vocabulari economicista ha anat omplint el món de l’educació. Sense ser-ne massa conscients ens ha envaït i tots plegats ens hem deixat arrossegar per aquests conceptes. Tots els que estem en aquest món educatiu hem de maldar per tal que els alumnes assoleixin els millors resultats possibles però hem d’estar amatents per que les escoles no s’acabin convertint en un simple objecte de consum més.
28 abril 2013
Ja fa anys que vaig començar a utilitzar els blogs a l’aula. Primerament en aquesta mateixa plataforma del blog.cat, i després vaig ser dels pioners en l’ús dels blocs.xtec. Com tot el que es comença de nou, no tenia massa clar quina podria ser la seva utilitat, però intuïa que podia ser molt útil. Amb el temps li he anat trobant noves utilitats i s’ha acabat convertint en una eina imprescindible en la meva tasca docent. De fet no entenc com hi ha molts professors que encara no exploten el potencial que els blogs ofereixen. Per una banda hi ha el tema tècnic que alguns no acaben de resoldre malgrat haver explicat el seu funcionament en moltes ocasions, però per altra banda també hi ha una segona causa, utilitzar els blocs implica un cert volum de feina.
Amb el temps i l’experiència vam estructurar els blogs a l’escola. Ja fa uns cursos que mantenim un blog a cada cicle bàsicament per publicar petites cròniques de les sortides i festes, però on també algun professor aprofita per treballar amb els alumnes amb alguna proposta d’activitats. A cicle superior disposem d’un blog per nivell, que creem a l’inici de 5è i que els acompanya fins que marxen de l’escola. Aquests blogs no són mai del tot iguals, ja que els alumnes hi juguen un paper primordial a l’hora de definir els seus continguts i les seves activitats. Hi ha grups d’alumnes “més tecnològics” i participatius que altres en aquests mitjans. Aleshores és quan aquesta eina es mostra més viva i interessant, ja que s’acaba convertint en una eina de comunicació tant entre els alumnes com entre el mestre i els alumnes.
Utilitzo el blog com un mitja per:
- presentar i iniciar una nova unitat,
- proposar activitats als alumnes que tan poden realitzar a l’aula com a casa seva en qualsevol moment,
- tal que els alumnes realitzin i presentin activitats bàsicament de llengua,
- exposar els treballs tant escrits, d’àudio o d’imatges que realitzen els alumnes,
- tal que els alumnes puguin expressar els que els agrada, les seves aficions, explicar les activitats extraescolars que fan,
- petites cròniques, vídeos, reportatges fotogràfics tan de les sortides com de les festes,
- iniciar als alumnes en la redacció d’articles al bloc, així com ajudar als més interessats en crear els seus propis blogs
Bàsicament podem afirmar que el blog és un espai per aprendre, compartir i comunicar-se.
El bloc de cinquè d’aquest curs ja porta un llarg camí. Hi ha un grup d’alumnes engrescat i participatiu i un altre grup que com és habitual es manté força al marge, i tan sols apareix pel blog quan la tasca que es proposa és obligatòria. Ja tenim alguns alumnes amb blog propi. Sembla que és un grup que promet. Ja veurem. De moment acabem d’acomiadar el bloc de sisè dels alumnes que van marxar a finals de juny i que va assolir el segon premi Espiral Edublogs en la categoria d’alumnes. Aquesta és la segona vegada que assolim un premi, l’altre cop va ser el tercer premi.
24 març 2013
Estic a la cua del Mercadona per pagar. Davant meu tinc una mare amb un meu alumne de cinquè. En el moment de pagar l’alumne posa la tarja de crèdit en l’aparell corresponent i tecleja el número secret.
No puc menys que quedar completament astorat. Si a un nen d’11 anys, la mare li deixa pagar la comprar amb la seva tarja i teclejar el seu número secret, em demano que no li deixarà fer quan aquest alumne creixi i sigui més gran.
No anem bé si els infants es responsabilitzen de conductes que encara no els hi pertoquen per la seva edat. On estan els límits que tota educació ha d’imposar per facilitat el desenvolupament dels infants? És molt important posar a cadascú al seu lloc i els infants no han de poder fer-ho tot. Hi ha d’haver una edat per cada cosa. No cal avançar el que ja hauran de fer quan siguin més grans. Sembla que tenim pressa per fer-los grans.
10 desembre 2012
L’ésser humà és una espècie que evoluciona i s’adapta la medi. Fa molt de temps que hem abandonat la selva i la sabana i una gran part de la humanitat s’ha instal·lat en medis urbans. Aquests medis urbans estan envaïts d’estris tecnològics. El nostre cervell i tot el nostre sistema nerviós es caracteritza per ser un òrgan i un sistema extremadament plàstic i que evoluciona i aprèn a partir de l’estimulació que rep. Les generacions actuals estan rebent una super-estimulació radicalment diferent a la que van rebre anteriors generacions i en molts casos aquesta estimulació la reben des de ben petits. Per tant cal preveure que el sistema nerviós dels nostres alumnes tindrà tendència a evolucionar en direccions ben diferents a l’evolució que l’espècie humana seguia només fa uns pocs anys. Podem preveure cap on ens portarà aquesta evolució ?
3 novembre 2012
“Cuando la cultura se dota de un lenguaje profesionalment racionalizado del déficit mental y las personas pasan a ser cada vez más comprendidas según este lenguaje, la población de “pacientes” se expande. Esta población, a su vez fuerza a la especialidad profesional a ampliar su vocabulario, y por consiguiente la gama de términos de déficit mental disponibles para su uso cultural. De este modo cuantos más problemas se construyen dentro de la cultura, más ayuda se busca, y el discurso del déficit de nuevo se hincha”
Kenneth J. Gergen
Realidades y relaciones
Als darrers temps a l’escola tenim la impressió que la proporció d’alumnes amb problemes va en augment. A vegades, et poses davant d’un grup i vas pensant en cada un dels alumnes i arribes a la conclusió que pràcticament cada un d’ells té algun tipus de problema. Potser amb tanta definició de síndromes i demés n’estem fent tots plegats un gra massa. Per una banda serveixen a les famílies per justificar uns resultats no massa bons dels seus fills, per altra banda, ajuden a omplir els consultoris de la diferent tipologia de professionals que envolten el fenonem educatiu i així els ajuden a guanyar uns calerons. Cal filar prim amb tot això de trobar nous diagnòstics no sigui que perdem de vista que no tot ho podem categoritzar i classificar i que hem de deixar un cert marge per la normalitat. Avui en dia gairebé sembla que els alumnes “normals” no existeixen.
16 setembre 2012
El curs passat a l’escola encara teníem algun alumne nascut en el segle XX. Es tractava dels que estaven a sisè i havien repetit algun curs. Però aquest any, tots els infants que tenim a la nostra escola ja són plenament del segle XXI. Per tant més que mai els mestres que moltes vegades encara estem ancorats en el segle XX hem de ser conscients que estem educant els futurs ciutadans d’aquest segle. Son els ciutadans que d’aquí a uns anys hauran de fer progressar a aquesta societat, una societat líquida en constant canvi i que és molt difícil de preveure com serà.
Potser sabem com ens agradaria que fos, o ni tan sols sabem això. Hem de procurar donar eines que els permetin adaptar-se al futur i bàsicament que els permetin seguir aprenent al llarg de tota la vida, ja que de ben segur que això els hi serà necessari. També cal sembrar la llavor de la reflexió, de la capacitat d’observar la realitat i pensar sobre la mateixa.
No és fàcil, però al mestres ens cal aixecar el cap del present en el que vivim i mirar lluny i a part de coneixements i continguts transmetre valors, sentit crític, actituds cíviques, alegria, i capacitat de superació i de sacrifici que els permeti afrontar amb més garanties d’èxit el futur incert que els espera.
6 agost 2012
imatge manllevada de la web apuntsdecarmensanchez
Ja som a l’agost, el mes de vacances, i les escoles estan tancades i els mestres estan descansant, però en canvi els nostres legisladors no s’aturen i de moment a la tornada a l’escola ens trobarem amb tres novetats:
- La carmanyola.
- Canvis en Educació per la Ciutadania.
- I en el País Valencià decret-llei per implantar el trilingüisme a les escoles.
Aquesta és una vella tàctica dels governants: imposar lleis al llarg del període vacacional, per tal d’evitar les possibles protestes dels afectats. I aleshores, a primers de setembre i amb els alumnes a punt de començar, correm-hi tots a organitzar l’escola amb les novetats.
És positiu que es legisli sobre la utilització de les carmanyoles en els menjadors escolars en que aquestes s’utilitzin. Però moltes vegades quan es fan les lleis és quan sorgeixen els conflictes i a molts centres i famílies que mai s’ho havien plantejat sortiran els dubtes i les preguntes. Als centres de secundària no té per què implicar massa problemes organitzatius, però als centres de primària on molts alumnes no tenen la suficient autonomia és una qüestió molt complexa i difícil de posar en pràctica. Com moltes vegades es convertirà en un problema afegit per les direccions i les AMPAs de les escoles com si no tinguessin res més a fer.
Poc ha durat l’assignatura d’Educació per la Ciutadania que ja va néixer envoltada de polèmica. La veritat és que no tinc massa clar que sigui una assignatura necessària en el currículum. Però li ha faltat temps al PP un cop al poder per canviar-la. Ara bé, posats a introduir canvis, ho podia haver fet amb més temps per endavant, ja que en aquests moments moltes famílies ja han comprat els llibres que evidentment no són com els del curs passat. De fet, tampoc és massa problema, ja que cada professor feia una mica el que li venia de gust en funció de la seva manera de pensar dins dels objectius generals que marcava l’assignatura i no crec que amb els canvis introduïts això canviï massa.
Més greu i de fons em sembla el canvi al País Valencià, un pas més cap a el mensyteniment de la llengua catalana, per part d’un PP cada cop més en contra de totes les llengües que es parlen a l’Estat excepte el castellà, la llengua d’aquest imperi en decadència.
28 gener 2012
Ja fa una colla de cursos que la PDI va aterrar a la meva aula. El Departament va dotar a l’e’scola d’un d’aquests enginys moderns i es va decidir instal·lar a l’aula d’idiomes. Al principi tot van ser provatures. El primer que calia era treure la por i el respecte dels alumnes a tocar-la i remenar-la . Però passada aquesta primera fase calia posar-se a treballar i a treure-li suc. A molts llocs llegeixo que tenir aquest recurs ha de canviar la metodologia i la forma de treballar. De fet no tinc tan clar que en el meu cas hagi canviat tant.
De fet és gairebé la única pissarra amb la compto a l’aula tret d’una petita pissarra al seu costat. Per tant és el referent dels alumnes al davant de l’aula. Reflexionant diria que la faig servir per les següents activitats.
- Presentació de les activitats que realitzarem al llarg de la sessió.
- Visualització del llibre que utilitzem a la pissarra fent parar atenció en el que es requereix en cada moment.
- Utilització del potent audio del que disposa. Lluny queden els casets i els lectors de CDs
- Presentació de pàgines web.
- Presentació de les novetats del bloc de l’aula.
- Realització d’activitats on-line.
Moltes d’aquestes activitats per no dir totes es poden realitzar disposant simplement d’un canó i una pantalla a l’aula. Que la pantalla sigui interactiva ofereix un plus, però no sé si aquest justifica la diferència de preu.
11 desembre 2011
El Departament d’Ensenyament ha posat en marxa el que anomena un Pla per l’Impuls de la Lectura. Així ho va anunciar fa poc la Consellera. Promocionar la lectura i convertir aquesta en un dels eixos de l’aprenentatge és un objectiu lloable. També és ben cert que assolir un bon nivell lector així com aficionar-se a llegir són dos bons puntals per millorar no tan sols els resultats acadèmics del nostre alumnat sinó també per formar uns bons ciutadans amb eines personals per seguir avançant de manera autònoma en el seu aprenentatge al llarg de la vida.
Les mesures que proposen sembla que poden ser d’utilitat, però també val a dir que aquest no és el primer pla que posa en el punt de mira la promoció de la lectura entre els infants i adolescents. De ben segur estaria bé estudiar on han fracassat els anteriors plans. També seria bo preguntar-se si d’aquests grans plans que sempre és presenten amb bombo i plateret se’n fa alguna mena de seguiment i de si s’acaben implementant fins al final. Moltes vegades em queda la sensació que sempre es queden a mitges i mai acabem res del que comencem, encara que igual és una simple sensació personal.
En aquest país a nivell de resultats educatius tenim unes assignatures pendents que es van repetint amb el temps. S’elaboren i es proposen uns plans d’actuació però seguim estant en el mateix lloc, els nivells de lectura és un d’ells, i l’impuls de l’aprenentatge de l’anglès és un altre. ¿Quantes vegades hem escoltat que és molt important assolir millores en l’aprenentatge de l’anglès i en el nivell lector? I passen els anys i estem al mateix lloc, més o menys amb els mateixos resultats, i les mateixes estadístiques.
Espero que aquest no es converteixi en un pla més ple de bones intencions i poc més i que d’aquí un temps, al final de la legislatura seria un bon moment, es faci un balanç dels resultats obtinguts, encara que també són conscient que els beneficis d’aquests plans són sempre a llarg termini i que potser caldrà esperar.
A les escoles i als mestres ens preocupa i fa molts anys que treballem en aquesta línia de promoció de lectura. Moltes de les propostes que fa el Departament no suposen cap novetat, però incentivar la lectura i assolir una millora, així com millorar el nivell d’anglès de la població va més enllà del treball que es pugui fer des de les escoles. Si volem avançar s’ha de convertir en un objectiu “real”, no en un simple desig de tota la societat.
25 octubre 2011
Les famílies crien als seus fills i filles, però els eduquen ?
Educar és quelcom més que procurar menjar, escalfor, protecció i benestar material. Educar significa dotar-los de valors i normes. Ensenyar que a la vida no es pot fer tot el que hom vol sinó que hi ha uns límits. En definitiva, educar vol dir ajudar al procés de socialització d’aquest petit individu que per força haurà d’entrar a formar part d’una societat i haurà de conviure amb altres individus. Aquest aprenentatge és lent i necessita temps per produir-se. Per anar bé és necessari començar-lo de ben petits, d’altra manera es succeiran les dificultats en el seu procés d’adaptació a aquesta societat a vegades tan exigent i competitiva, encara que en altres moments molt tolerant. Per educar cal no tenir pressa i armar-se de paciència i a vegades no és gens fàcil en el món en que ara vivim en que tot està accelerat i en el que sempre volem resultats immediats.
Avui en dia en moltes ocasions es contraposen dos enfocaments d’abordar l’educació dels infants.
La família bàsicament s’ocupa de criar al seu fill o filla i incentiva el seu procés d’individualització cobrint tots els desitjos, siguin aquests necessaris o no. A l’infant des de ben petit se li deixa escollir el que vol menjar, el que vol vestir, així com el seu horari. El desig i el plaer es converteix en el centre de la seva criança. A l’escola li correspon el procés de socialització, que comporta en molts moments negacions a poder complir alguns dels seus desitjos.
Aleshores aquests dos mons entren en conflicte i sorgeixen les frustracions. Assolir el que es desitja no sempre és possible. El procés de socialització de l’infant i l’aprenentatge no sempre és divertit ni plaent. Necessita d’esforç, treball, temps i paciència i és tasca de tots els adults que envolten al nen facilitar aquest camí remant tots en la mateixa direcció.
