Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

Archive for Educació

21 setembre 2015

La guia de la meva tasca educativa

Filed under: Educació,Fragments d'escola,Reflexions @ 20:06

Aprende a leer, aprende a escribir, aprende a contar, aprendre a hablar. Aprende. Es tu única oportunidad de no parecerte a nosotros” però sobre tot “aprende a pensar” li diu l’avia de Nawal Marwan a la seva néta, una dona musulmana que viu en un camp de refugiats en l’obra de teatre Incendis de Wajdi Mouawad.

Està clar, els alumnes han d’aprendre a llegir, escriure, comptar, parlar, però per sobre de tot han d’aprendre a pensar. Pensar és el que els farà persones lliures

Els mestres els hem d’ajudar teixint una bastida que els ajudi a progressar, i amb posterioritat treure la bastida a poc a poc i amb precaució per tal que el coneixement construït s’aguanti dret tot sol, sense ajuda externa.

Però a l’escola no només s’han d’aprendre coneixements. L’altra pilar de l’educació bàsica és l’educació emocional dels alumnes. Ajudar-los a posicionar-se el millor possible en aquest món de les emocions i els sentiments tan complexe. El benestar emocional és cabdal. Si volem que assoleixen aprenentatges, necessitem uns alumnes amb el cap despert i obert a rebre’ls. Si tenen el seu cap ocupat per problemes emocionals que no saben o no poden resoldre poc podran avançar. Cal treballar per tal que es situïn en la posició vital del “jo estic bé, tu estàs bé“, la posició que ens permet està bé dins del món.

Un altre pal de paller de tota educació és la individualització de l’aprenentatge en la mesura del possible. No hi cap alumne igual. Dins d’un aula tenim tantes individualitats com alumnes i malgrat les dificultats que suposa cal ser capaç d’atendre les seves diferències. És tot un repte, però un repte engrescador sens dubte.

Un dels eixos vertebradors de tota la nostra tasca educativa és l’avaluació dels alumnes i al mateix temps l’autoavaluació de la nostra pròpia tasca. Ens ha de permetre conèixer els nostres infants i conduir la classe cap endavant, analitzant amb cura on estem i on volem arribar.

En el món que ens ha toca viure no podem deixar de banda les TIC que ens rodegen a tots en la nostra vida quotidiana. Aquestes han de tenir una presència constant a l’aula. Han de formar part de la vida diària a l’aula de la mateixa manera que formen part de la vida diària fora de les aules. No podem utilitzar-les tan sols de forma esporàdiques o com un premi, estem en l’obligació d’integrar-les com una eina més al servei del coneixement i de l’aprenentatge.

I lectura, lectura i lectura, convertir als alumnes en uns bons lectors. La lectura dóna informació i plaer, i ens condueix cap a la reflexió. Ens ajuda a pensar. Hem de convertir-los ens uns viciosos de la lectura.

I finalment hem de tenir en compte que l’aprenentatge és global. Cal integrar els diferents coneixements. No podem parcel·lar els continguts de les diferents matèries, ans el contrari, necessitem donar un tractament de globalitat als continguts de les diferents àrees que han de deixar de viure en uns espais estancs que són del tot artificials.

No sé si ho assoleixo, però al menys m’agradaria intentar que aquestes idees fossin les guies del meu treball educatiu diari a l’aula

DSCN1790(1)



24 desembre 2012

El sistema educatiu finés

Filed under: Educació @ 20:46

Fa pocs dies tot coincidint amb la polèmica encara inacabada que ha encetat la llei Wert, Jaume Barberà va portar a Singulars a Xavier Melgarejo, psicòleg i doctor en pedagogia per tal que expliques el lloat sistema educatiu finés.

Paga la pena veure el programa. Alguns aspectes que em van cridar l’atenció:

  • 15 alumnes per aula
  • les 80% de les famílies van un cop per setmana a les biblioteques.
  • La llei educativa de Finlàndia té 40 anys. Quants lleis d’educació portem en el nostre país en tot aquest temps ?
  • Fan una detecció precoç del problemes d’aprenentatge dels alumnes i hi posen remei de forma immediata.
  • Tots els alumnes dinen a l’escola.
  • No és un problema de més hores d’escola, sinó d’una millor escola.

 Xavier Melgarejo: millorar l’educació per millorar la societat



6 desembre 2012

Què fer amb un fill adolescent ?

Filed under: Educació,Videos @ 10:05

El programa SINGULARS de Jaume Barberà ens va portar a Ricard Jiménez i Pere Salvador, un directors d’Institut i un Tècnic d’Educació que d’una manera divertida van explicar què cal fer per educar als fills quan són adolescents. Moltes de les receptes només són de sentit comú, però ja sabem que moltes vegades aquest és el menys comú dels sentits. Paga la pena escoltar-los, sobre tot, si teniu fills en aquesta edat.

 Ricard-Jimenez-i-Pere-Salvador-Educant-pares-i-mares

 



30 abril 2008

Són tan nous els nous currículums ?

La setmana passada vaig anar a una conferència sobre els nous currículums. Sota la dictadura d’un powerpoint que gairebé es va limitar a llegir i poca cosa més, nova estar malament. Però la suposada reforma del currículum em genera molts dubtes.

Tot gira entorn a les competències bàsiques i les metodologies de treball. Cap de les dues coses suposen una novetat. Per sort desapareix la antipàtica distinció entre els continguts de fets i conceptes, procediments i actituds, valors i normes i són substituïts per les competències bàsiques que ha d’amarar totes les àrees.

S’han d’avaluar els continguts de les àrees, però al mateix temps les competències bàsiques.  Aquestes semblen requerir una avaluació més qualitativa i en canvi el nou decret d’avaluació acaba de tornar a l’avaluació més numèrica més tradicional.

En els centres haurem de tornar a donar voltes al PCC. Ja estem escamats de l’altre cop i crec que no en tenim massa ganes, ja que en la major part dels casos va suposar molta feina per al final deixar el document en un calaix i no tornar-lo a mirar més.

Els autors de referència tornen a ser els mateixos: Zabala, Marchesi,…. Quin negoci s’han muntat darrera d’anar canviant el nom a les coses! No m’agrada pensar-ho. però crec que és allò del mateix amb diferents noms.

Tot plegat em sembla un bon garbuix que no sé si ens porta a algun lloc. I per acabar-ho d’adobar van treure el currículum l’estiu passat i ara treuen l’esborrany de la Llei d’Educació de Catalunya. No creieu que l’ordre havia de ser un altre?

14 novembre 2005

A voltes amb l’educació

Filed under: Educació,Reflexions @ 22:51

Els mitjans de comunicació, els polítics, fins i tot, els bisbes parlen d’educació. Hauríem d’estar contents i alegres que consideren que l’educació és molt important, que és la peça clau per qualsevol canvi. Estan preocupats perquè les dades dels resultats del nostre sistema ens situa a la cua dels països del nostre entorn. Cal fer alguna cosa per tal de canviar la situació.

Però no s’atreveixen a fer una reforma amb profunditat i es passen el dia discutint per petits detalls fent veure que aquests són molt importants

  • fer religió o no i que aquesta sigui o no avaluable permetrà augmentar els índex de lectura
  • les repeticions de curs amb dos, tres o quatre suspensos solucionarà l’alt índex de fracàs escolar, i els nostres alumnes augmentaran espectacularment la seva motivació i disposició per l’estudi.
  • noves assignatures com l’educació per la ciutadania evitaran les conductes violentes i de falta de respecte.
  • una hora més de classe al dia evitarà que els nens estiguin sols quan arribin a casa.

 Com sempre en els darrers intents d’introduir reformes tot són grans paraules i grans principis, però els canvis que es proposen sempre són petits detalls que no passen de ser exercicis de maquillatge per continuar tal com estàvem.

Els temps canvien, però les escoles segueixen funcionat si fa no fa com molts anys enrera. Les assignatures són les mateixes i el món i els interessos de l’alumnat són molt diferents.

La diversitat ha augmentat de forma considerable. Ara tothom va a l’escola fins els 16 anys. La realitat que ens envolta és molt més complexa, la estimulació que rep avui en dia un alumne en un dia supera a la que es rebia en tota la vida només fa uns quants anys: la televisió, la publicitat, la ciutat, els viatges, el ritme de vida, ….

La organització de les escoles és també molt més complexa. Abans un mestre a la classe ho ensenyava tot. Ara tenim especialistes i molts més recursos, però els resultats estan lluny dels nostres desigs.

Segurament cal repensar el currículum que s’ensenya i, sobre tot, com s’ensenya. Ens falta molta reflexió sobre la pròpia pràctica. Aniria molt bé poder analitzar com fem les classes i variar el que no funciona.

Malgrat que a vegades treballem amb equip, en el moment en que ens enfrontem als alumnes ho fem sols i es fa molt difícil poder valorar com interaccionem amb els alumnes com posem en pràctica el que hem planificat, en definitiva valorar les nostres actuacions amb els alumnes. Potser estaria bé trobar moments en que dos mestres poguessin treballar junts en una mateixa aula i després poder avaluar i compartir com han anat les classes.

 

 

[@more@]

7 novembre 2005

Una definició d’educar i molts interrogants

Filed under: Educació,Reflexions @ 22:45

“Educar a l’escola és ajudar als alumnes a convertir-se en amos de seu destí, a desenvolupar i adquirir les capacitats que els permetin actuar i interactuar constructivament amb els altres i amb l’entorn” (C. Coll)

Quina definició més bonica! ¡Ja m’agradaria tenir la sensació de que és això, o alguna cosa similar, el que faig amb el meu treball diari a l’aula! Els llibres d’educació van plens d’aquestes definicions tan boniques. ¿ Però què fem realment els mestres en el nostre batallar diari amb els alumnes ?

Moltes vegades simplement presentem coneixements als alumnes, els hi proposem unes activitats per ajudar-los a assimilar aquests continguts, corregim les seves errades i avaluem la seva adquisició. Però al mig de tot aquest procés sorgeixen mil i un imprevistos que ens obliguen a canviar el que inicialment havíem previst: l’alumne que molesta, les conseqüències d’una baralla al pati, els dubtes sobre alguna qüestió, un tema d’actualitat que cal aprofitar, …

Realment a les escoles ajudem als alumnes a convertir-se en amos del seu destí ? M’agradaria pensar que si, però ¿com ho podem fer, si segurament nosaltres mateixos no som amos del nostre destí en moltes ocasions?

¿Els ajudem a interactuar constructivament amb els altres i amb l’entorn? Estaria bé que fos així, però aleshores ¿com podem explicar la gran quantitat de conflictes que hi ha a molts dels centres d’ensenyament? Segurament alguna cosa no devem fer bé.

 

© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php