Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

7 novembre 2005

Una definició d’educar i molts interrogants

Filed under: Educació,Reflexions @ 22:45

“Educar a l’escola és ajudar als alumnes a convertir-se en amos de seu destí, a desenvolupar i adquirir les capacitats que els permetin actuar i interactuar constructivament amb els altres i amb l’entorn” (C. Coll)

Quina definició més bonica! ¡Ja m’agradaria tenir la sensació de que és això, o alguna cosa similar, el que faig amb el meu treball diari a l’aula! Els llibres d’educació van plens d’aquestes definicions tan boniques. ¿ Però què fem realment els mestres en el nostre batallar diari amb els alumnes ?

Moltes vegades simplement presentem coneixements als alumnes, els hi proposem unes activitats per ajudar-los a assimilar aquests continguts, corregim les seves errades i avaluem la seva adquisició. Però al mig de tot aquest procés sorgeixen mil i un imprevistos que ens obliguen a canviar el que inicialment havíem previst: l’alumne que molesta, les conseqüències d’una baralla al pati, els dubtes sobre alguna qüestió, un tema d’actualitat que cal aprofitar, …

Realment a les escoles ajudem als alumnes a convertir-se en amos del seu destí ? M’agradaria pensar que si, però ¿com ho podem fer, si segurament nosaltres mateixos no som amos del nostre destí en moltes ocasions?

¿Els ajudem a interactuar constructivament amb els altres i amb l’entorn? Estaria bé que fos així, però aleshores ¿com podem explicar la gran quantitat de conflictes que hi ha a molts dels centres d’ensenyament? Segurament alguna cosa no devem fer bé.

 





3 Comments »

  1.   Silenci — 8 novembre 2005 @ 23:08    Respon

    Noi, no ho sé… L’educació és ensenyar a aprendre, a viure, a fer-se grans i a valer-se per ells mateixos. Crec. L’educació són moltes coses… 😉

    Petonss!

  2.   Liendre — 9 novembre 2005 @ 20:27    Respon

    Els centres educatius són el reflexe de la nostra societat, i en ella trobem “bojos”, “agressius”,”inadaptats”, “mandrosos”,”impertinents”….
    Crec què hi ha un gran nombre de mancances a nivell de recursos humans. Algunes solucions passen per la gestió administrativa i l’ ampliació de presupostos, però d’ altres factors ens haurien de conduir a una profunda autoreflexió i a una autocrítica imprescindible.
    El corporativisme de vegades entel·la el progrés. Amagar les deficiències no és la solució.
    El què tenim a les nostres mans és “materia perillosa”, hem de ser molt conscients.
    Per pagar les hipoteques hi ha d’ altres maneres de guanyar-se el pà.
    La societat actual no té les mateixes espectatives que la de fa 20 anys, hi ha noves realitats socials, econòmiques i culturals…
    ¿Creieu que tota la comunitat educativa ha assimilat aquest fet?
    Sóm pocs i no sóm tots els que estem.

  3.   Ricard — 9 novembre 2005 @ 21:52    Respon

    Aquesta diversitat que trobem entre els alumnes també la trobem entre el professorat i entre les famílies dels alumnes. Si no aprenent a conviure amb aquesta diversitat els que parerem “bojos”, “agressius”, “inadaptats, … serem nosaltes.
    És cert que la nostra societat, i el món educatiu en concret, és molt més complex que fa uns anys i que no ens hi hem adaptat. De fet, moltes vegades penso que la institució escolar és una institució amb moltíssims anys d’existència i que no ha sapigut adaptar-se als nous temps.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php