Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

Archive for Diversitat

10 gener 2016

És possible canviar el futur?

Filed under: Diversitat,Reflexions @ 20:32

No ens agrada llegir-lo però en tots els estudis que es fan sobre el rendiment i resultats dels alumnes, el factor més decisiu és l’origen socioeconòmic d’aquests alumnes i la professió dels pares. O sigui que el futur de tots nosaltres està directament relacionat al tipus de família i entorn social del que procedim. Els mateixos resultats de PISA diuen que el 85% de la diferent puntuació assolida pels alumnes són una conseqüència directa del nivell socioeconòmic de la família.

L’escola es baralla per tal que aquestes diferències socials siguin els menys significatives possibles, però malgrat el seu esforç no se n’acaba sortint. De fet un dels objectius de l’escola és fer disminuir aquestes diferència d’origen. Però siguem realistes malgrat que els alumnes passen moltes hores a l’escola, on realment passen més hores és en l’entorn familiar. Aleshores, què és el que es pot fer ?

Realitzar intervencions en l’àmbit familiar que generin alguns canvis podria ser el camí. Alguns dels canvis que serien desitjables podrien ser que:

  • els alumnes tinguin un temps i un lloc per poder treballar/estudiar a casa seva.
  • dediquen una part del lleure familiar a la lectura. Tots sabem que una bona lectura és cabdal per la millora escolar i acadèmica.
  • la família vagi sovint a l’escola a parlar amb el mestre del seu fill
  • la família valori el treball escolar del nen i que ho faci evident.
  • s’estableixen en el sí de la família unes rutines favorables al treball escolar
  • l’alumne dormi les hores necessàries per arribar ben descansat al matí a l’escola.
  • la família s’asseguri que el seu fill porti cada dia tot el que necessita pel treball escolar.
  • la família estimuli les visites a la biblioteca del barri.
  • s’estableixin períodes de tranquil·litat amb els diferents aparells tecnològics actuals tancats.
  • es milloren les expectatives de futur del nen

¿On podem trobar el desllorigador d’aquesta situació en que la família i la seva situació socioeconòmica són la part més important per oferir una millor possibilitat de futur al nen?

Només veig una possibilitat: establir una mena de formació de la família. L’escola ha de treballar tant amb l’alumne com amb la família per incidir el màxim en aquests punts i ajudar a la família per establir els canvis que poden afavorir un millor esdevenidor per l’infant. No és fàcil, però ningú ha dit mai que l’educació i oferir un millor futur al nostre alumnat per tal de trencar les barreres de la desigualtat sigui un camí de roses.



8 juliol 2014

Jornades sobre les diferències d’aprenentatge

Filed under: Diversitat,Reflexions @ 18:57

Em vaig inscriure a una Jornada Internacional sobre experiències en l’àmbit de les diferències d’aprenentatge que es feien a l’auditori de Sant Cugat. El títol de la Jornada, així com les diferents ponències del programa prometia. A més feia temps que no m’apuntava a un d’aquests esdeveniments.

La primera sorpresa és que ens donen una entrada, com si d’un espectacle es tractés, per entrar. Mai m’havia passat això en una jornada, com a molt donen una acreditació.

En la presentació de les jornades, un representant de la Fundació Ricardo Fisas que dóna suport a la jornada explica el motiu de la mateixa. Havia anat a viure a Dallas per feina. En el moment de la matrícula a l’escola passen unes proves a les seves filles. Van observar alguns petits problemes en una d’elles i el van adreçar a la Shelton School. Allà li van detectar dislèxia i li van aplicar un programa. D’això ja fa uns anys. Des d’aleshores havia insistit en portar aquesta experiència a Catalunya i finalment aquesta jornada serà el punt de partida per fer-ho. El proper curs s’aplicarà un programa pilot en 6 escoles de Sant Cugat amb el suport de l’Ajuntament, el Departament d’Ensenyament i la UAB. La idea és que si la experiència funciona i obté resultats positius es traslladarà a d’altres zones educatives.

No tan sols l’anècdota és molt americana, l’escenari i els continguts de la jornada també ho són. Ho sento però tot aquest espectacle em genera un cert rebuig. Malgrat tot, les hores assegut a la butaca escoltant els diferents participants em fa reflexionar:

  • La major part de la jornada es centra en la dislèxia i el TDAH i els processos d’ensenyament de la lectura. En el programa inicial això no era evident. Tenia la impressió que parlarien de les dificultats d’aprenentatge sense centrar-se gairebé en exclusivitat en aquestes dues.
  • Hi ha una certa cultura entre els mestres que posa en dubte la existència tant de la dislèxia com del TDAH, en canvi els científics de la jornada no en tenen cap de dubte. Aquest coneixement científic moltes vegades no arriba als docents que treballen a les aules. Caldria cercar mecanismes per tal d’evitar aquest distanciament.
  • Els agrada més parlar de diferències d’aprenentatge que no de dificultats d’aprenentatge. Ja tornem a estar amb un canvi de nom per continuar dient el mateix. Mira que ens agrada canviar el nom de les coses. És un fenomen molt típic del món educatiu.
  • La detecció precoç d’aquestes dificultats és cabdal per posar-hi remei. No entenc que sigui tant important i que encara no estigui generalitzada. Ja seria hora que es faci alguna cosa per tal que funcioni d’una vegada. Fa molt de temps que sabem de la seva importància.
  • Pel que expliquen existeixen formes clares d’establir diagnòstics i també programes que funcionen i resolen la major part de les diferències d’aprenentatge que generen aquests dificultats. El problema estaria en que no s’apliquen o s’apliquen poc. Doncs a què esperen per implantar-ho d’una vegada ?
  • Què ens manca a l’escola ? Treballar amb mètode i remar tots en la mateixa direcció. ¿Si hi ha metodologies que s’ha demostrat que funcionen i tot és tan senzill com expliquen alguns dels ponents de la jornada per quina raó no s’aplica als centres educatius? Segurament els mestres estem massa acostumats anar cadascú a la nostra i compartir poc el que fem. I tampoc ens agrada que ningú ens expliqui què hem de fer i cóm ho hem de fer.

Possiblement aquest és el repte: portem molts anys donant voltes a les mateixes qüestions i pràcticament tot segueix igual. Continuem tenint alumnes a les aules que tenen dificultats d’aprenentatge i no és fàcil aconseguir un diagnòstic i tenir clar que és el que s’ha de fer per ajudar-los. Fem el que bonament podem, però no n’hi ha prou, ja seria hora que avancéssim tots junts en el bon camí.



19 gener 2007

Què difícil és atendre la diversitat a l’aula !

Filed under: Diversitat,Fragments d'escola @ 20:10

Aquesta reflexió la vaig escriure al finalitzar el primer trimestre d’aquest curs:

Comença un nou curs amb cinquè. Són dos grups de 21 i 22 alumnes respectivament amb alguns alumnes immigrants però ja integrats en el grup i amb dos alumnes d’educació especial. Aquest curs s’incorpora també un alumne de nova matrícula per canvi de domicili que feia molt absentisme en l’anterior escola, i que per les informacions de que disposem també és un alumne d’educació especial. Aquests alumnes són sempre una dificultat afegida a les classes ja que no segueixen el mateix currículum que els demés.

Sóc el seu professor d’anglès. Disposo d’una aula d’anglès just al costat de les aules de cinquè per poder-hi fer les classes. Al llarg de l’estiu havia reprogramat i repensat les classes del primer trimestre, i havia planificat algunes tasques de reforç pels alumnes amb algunes dificultats, però no tinc un material específic per aquest tipus d’alumnes amb coneixements molt limitats d’anglès (si en tenen algun!) i amb una progressió d’aprenentatge sempre lenta i difícil.

La  primera unitat didàctica és una revisió del vocabulari i les principals estructures apreses en els anteriors cursos.

Al llarg de les dues primeres setmanes de curs es produeix un constant degoteig de noves matrícules en aquests dos grups fruit de l’arribada de nous immigrants al barri. En concret, una alumna xinesa i 4 alumnes sud-americans, 2 a cada grup.

A les dues setmanes de curs la situació és la següent: 24 alumnes a cada grup, un grup l’A amb 5 alumnes immigrants, dos d’ells acabats d’arribar i sense cap coneixement d’anglès, i dos alumnes d’educació especial., un grup el B amb 9 alumnes immigrants, tres d’ells acabats d’arribar, un d’ells sense cap coneixement d’anglès, i un alumne d’educació especial de nova matrícula aquest curs.

És evident que el gran problema d’aquests dos grups és la diversitat. La major part del grup pot seguir les activitats i els continguts programats, sobre tot, pel fet que són continguts de revisió, encara que alguns alumnes necessiten ajudes puntuals en forma d’activitats de reforç. El problema es centra com abordar el treball amb aquests alumnes “nous” i amb els alumnes d’educació especial.

 

Primers intents

 

En les primeres classes l’organització dels alumnes a l’aula d’anglès és per parelles. Situo a alumnes avançats com a companys dels nouvinguts i dels d’educació especial per tal que els ajudin en la mesura del possible. No faig un tracte diferenciat amb alumna xinesa ja que en el cas de l’anglès està amb el mateix problema que els altres.

Quan es comencen a posar en marxa els mecanismes d’atenció a la diversitat dels que disposa l’escola per atendre aquests alumnes em trobo amb una dificultat afegida: tant els alumnes de nova incorporació com els que van a l’aula d’educació especial es perden alguna de les sessions d’anglès.

Observo que amb aquesta estratègia no aconseguim avançar i a més els alumnes que actuen d’ajudants estan més pendents dels seus companys que no del seguiment de la classe.

Acabo la primera unitat didàctica de revisió del curs anterior i un cop fetes les colònies escolars em cal un canvi per abordar aquesta diversitat a l’aula. No estic satisfet dels resultats obtinguts.

 

Canvi de rumb

 

Aleshores canvio d’estratègia. Elaboro uns dossiers de treball amb el vocabulari bàsic d’anglès (nombres, colors, objectes de l’aula, roba, parts del cos, dies de la setmana, …) i situo a aquests alumnes junts en una taula, per tal que s’ajudin en el seu treball. L’objectiu és que aprenguin aquest vocabulari bàsic mínim per poder més endavant incorporar-se a les classes conjuntament amb la resta de companys d’aula. Els ofereixo un material d’ajuda complementària com són els diccionaris amb imatges.

Aleshores a la classes es produeixen dos treballs paral·lels el treball de tot el grup classe i el treball d’aquests alumnes. Sempre que la dinàmica de la classe m’ho permet m’apropo a la seva taula per donar pautes de treball, observar com treballen i donar models de pronúncia del nou vocabulari. Tracto d’organitzar activitats autònomes per tot el grup per tal de poder-ho fer, però no sempre és possible. Malgrat que m’havia plantejat utilitzar als propis alumnes de l’aula com ajudants d’anglès, ho puc fer poques vegades ja que sinó es perden la resta d’activitats de la classe. En realitat ho he fet només tres vegades al llarg d’un mes.

En el grup A funciona així un grup de 4 (2 sud-americans i 2 d’educació especial) amb bona evolució dels 2 sud-americans i el grup B acaba organitzat d’una altra manera, dos alumnes (1 sud-americà i un d’educació especial) segueixen aquesta mateixa dinàmica amb una evolució molt lenta i no tant satisfactòria com en l’altre grup i altres dos alumnes (la noia xinesa i un altre sud-americà) un cop comprovat que tenen un coneixement bàsic d’anglès per haver-ho estudiat amb anterioritat acaben formant un grup a part que tracta de seguir la classe que fan els demés amb adaptacions i algunes ajudes extres, malgrat que els hi costa.

 

Dubtes, neguits i interrogants

 

Tota aquesta organització tan complexa acaba generat neguits i dubtes personals difícils de resoldre.

1.- La dificultat de tenir preparat material per treballar a tres/dos nivells dins de la pròpia aula.

2.- Aquests alumnes pràcticament només fan treball escrit i no fan un aprenentatge oral de l’anglès quan aquest és l’aprenentatge bàsic a fer en aquests nivells educatius. No acabo de trobar forma de resoldre aquest problema, els seus companys no són un model de pronúncia i jo només puc estar poques estones dedicades al treball oral amb ells.

3.- En algunes sessions classe la sensació de no arribar a tot amb alumnes esperant instruccions sobre el que han de fer, mentre dedico el temps a altres alumnes del grup.

4.- Alguns d’aquests alumnes avancen (la major part dels immigrants), però hi ha altres, sobre tot, els d’educació especial que estan estancats en el seu aprenentatge. Cal seguir insistint en l’aprenentatge de l’anglès o cal considerar que hi ha matèries més fonamentals com català i matemàtiques i preparar material d’aquestes assignatures ? L’anglès és una matèria obligatòria del currículum i tots els alumnes l’han d’estudiar.

5. M’estic plantejat que un cop passat el primer trimestre i un cop assolit el vocabulari bàsic mínim per poder treballar a l’aula aquests alumnes s’incorporin a la dinàmica general de la classe amb material complementari de reforç.

6.- A tot això s’ha afegit un problema més que ja esperaven. Estant pintant l’escola per tant, hem perdut l’aula d’anglès i ara la organització dels agrupaments és més feixuga, ja que en molts moments estem en un espai súper petit.

Segurament la resolució d’aquests dubtes és la determinarà el camí a seguir a partir d’ara, però a hores d’ara no ho tinc massa clar, em cal acabar de valorar la situació i els aprenentatges assolits pels alumnes per decidir per on encaminar els nous passos.



© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php