Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

Archive for Oposicions

25 setembre 2006

Absurditats administratives.

Filed under: Fragments d'escola,Oposicions @ 22:22

Al mes de gener vaig participar al concurs de mèrits per accedir a una plaça en algun Centre de Recursos Pedagògics. Presentar-se a un concurs d’aquestes característiques implica preparar tota la documentació necessària i fer-ne les fotocòpies que s’han de compulsar degudament.

Finalment no vaig obtenir la puntuació suficient per aconseguir la plaça.

Aleshores vaig decidir recuperar la documentació lliurada tal com disposa la mateixa norma “una vegada transcorreguts els terminis per interposar els recursos que caben contra la resolució definitiva del concurs, s’obrirà un termini d’un mes perquè els participants puguin retirar la seva documentació”. Em podria ser útil per si s’obria un nou concurs i em decidia presentar de nou. M’estalviaria la feinada i despesa de tornar a fer fotocòpies, així com el malbaratament inútil de paper i més paper.

A finals del mes de maig tot calculant que ja s’havia complert el termini em vaig acostar a la Delegació Territorial d’Educació. Va ser difícil que entenguessin el que anava a buscar, però quan finalment vaig aconseguir parlar amb la secció que tocava em van dir que encara no s’havia acabat el termini.

Repetia la visita per dues vegades el mes de juliol. La primera vegada la persona encarregada del tema estava de vacances. El segon cop em van dir que encara no tenien la documentació que havien de rebre des dels Serveis Centrals de Via Augusta. Què millor que tornès per setembre.

Bé, ara ja hi anat per quarta vegada. Arribo i primer de tot, em toca esperar una bona estona. En aquests llocs, ja se sap. Finalment surten amb un sobre amb tota la documentació. Em fan signar un paper conforme l’he rebut. Ho he aconseguit! Puc marxar cap a casa amb el meu botí!

Quan ja estic baixant les escales, escolto que em criden. Torno a pujar. Han de revisar el que m’han lliurat!. S’ho emporten cap a dins. Passa una bona estona.

Surt la noia en qüestió i em diu que no m’ho pot donar. No entenc res. Segons ella, només retornen la documentació quan aquesta és original, i no quan són fotocòpies. Li dic que em sembla absurd ja que sempre es lliuren fotocòpies. Veig que no aconseguiré recuperar-la i desisteixo de discutir.

La veritat em resulta incomprensible i absurd, però ja no tinc ganes de fer més viatges. La propera vegada em tocarà fer un altre cop totes les fotocòpies: una bona despesa de paper i energia.

 



6 juliol 2006

Les oposicions en xifres

Filed under: Oposicions @ 21:33

Primera notícia de formar part del tribunal: 21 d’abril

Constitució del Tribunal: 28 d’abril

Primer acte amb els opositors: prova de llengua: 19 de maig

Opositors: 120

Aprovats de la primera prova: 39, un 32.5 %

Aprovats un cop acabat tot el procés: 26, un 21, 66 % del total d’opositors i un 66,66 % dels que havien superat la primera prova.

Dies treballats: 19. Tres dies no vaig estar en les diferents sessions de treball del tribunal per estar de viatge fi de curs amb els alumnes de 6è. D’aquests 19 dies, 5 han estat dissabtes i un diumenge.

Dinars fora de casa per causa de les oposicions: 7

Hores de feina: aproximadament 100 hores

Càlcul provisional en brut de compensació econòmica a percebre: 2200 €

Aproximadament 22 € per hora treballada

Tancament real del Tribunal : 3 de juliol

Tancament oficial del Tribunal: 7 de juliol

 



Oposicions: final

Filed under: Oposicions @ 18:36

Tal com vaig explicar en un post, tot va començar el 21 d’abril al bell mig de la celebració escolar de la diada de Sant Jordi. Estàvem lliurant els premis als millors poemes de Cicle Superior quan una trucada des d’Inspecció m’anunciava la bona nova: “la deessa Fortuna havia decidit que formés part d’un tribunal d’oposicions”.

Han estat dos mesos inacabables amb hores i hores de feina, per una banda, tota la gestió burocràtica del procés de les oposicions, la part més avorrida, i per altra banda la part més acadèmica, amb inacabables correccions, però també la part humà, el contacte i el coneixement dels opositors. Bé de fet, potser hauria d’escriure opositores, ja que les dones han estat majoria. L’ofici de mestre continua sent un ofici de dones.

Els primers pensaments que vaig tenir un cop havia assumit la notícia van ser que podia ser una bona experiència i també la responsabilitat que queia sobre les meves espatlles de decidir sobre si una persona era apte o no per l’exercici vitalici de la professió de mestre.

Sens dubte, ha estat una experiència de la que he extret algunes coses positives. Bàsicament la segona prova, la coneguda com “la tancada” m’ha permès, llegir programacions interessants, escoltar altres maneres de fer a la classe, i recollir un bon munt d’idees, algunes d’elles tractaré de posar en pràctica el proper curs. Però han estat dos mesos amb pocs moments de descans.

El fet de ser un tribunal amb cinc components fa que la responsabilitat es dilueixi d’alguna forma i no quedi personalitzada. De fet, en el moment de prendre les decisions, cal dir que hi ha pocs dubtes entre aprovar i suspendre. Els aprovats i els suspensos acostumen a ser clars, després cal matisar la puntuació. En la majoria dels casos tenim opinions molts semblants entre els diferents membres del tribunal. Al llarg de tot el procés també hi ha alguns moments de dubtes i de discrepàncies que resolem tornant a revisar les proves i prenen la decisió que entre tots ens sembla més justa.

El passat dilluns tancàvem definitivament el tribunal. S’ha acabat tot el procés. Ha canviat molt el model d’oposicions des de que les vaig fer. Crec que és molt clar en el model actual que passar la primera prova té un component de coneixements, però també de sort (que et toqui un tema que dominis), però que el factor clau és la segona prova: defensar la teva programació i exposar una unitat de programació. I en aquesta segona part, si la programació està treballada i és fruït de l’experiència personal difícilment es pot fer malament, encara que sempre els nervis podes jugar una mala passada a la opositora.

 



26 juny 2006

Oposicions: ja s’acaben

Filed under: Oposicions @ 22:25

Aquest ha estat el primer cap de setmana des del 13 maig en el que he gaudit de dos dies de festa i relax, abans d’encarar el darrer dia del tribunal de les oposicions Han estat 5 setmanes en les que he tingut molta feina extra i en les que m’ha tocat treballar els dissabtes tot el dia fins tard i, per tant, només comptava amb el diumenge com a dia de descans. No estic acostumat a aquest ritme frenètic. No m’agrada anar tan accelerat i amb tan poc temps per organitzar-me. Sóc lent i necessito el meu temps.

Tenia moltes ganes d’albirar el final d’aquests dies de tribunal, primer van ser les inacabables correccions escrites i després d’aquests dies en els hem tingut que llegir les programacions dels supervivents i escoltar després la seva defensa. Haig de reconèixer que alguns dels opositors han estat molt bons i que m’han aportar excel·lents idees que espero poder aplicar a les meves classes del proper curs. En tinc una bona llista Però avui ja hem acabat i ja tenim les notes posades, malgrat que encara no estan publicades. Ja només resta recollir i baremar els mèrits dels aprovats i fer el tancament del tribunal.

Demà torno a l’escola a la que no m’acosto des del comiat dels alumnes de dijous. M’esperen quatre dies de Claustre, Consell Escolar, reunions de cicle, recollida de la classe, o sigui, bàsicament tancar el curs i començar a preparar el proper, que es preveu si més no diferent amb tot el tema de la sisena hora.

 

18 juny 2006

Un dissabte a les oposicions

Filed under: Oposicions @ 22:26

Els dissabtes no acostuma a sonar el despertador, però avui sona repetidament. Són les 7 del matí i toca aixecar-se i espavilar-se ràpid per anar a la seu del tribunal d’oposicions. En el trajecte em compro un croissant. No sé si després em quedarà massa temps per esmorzar.

Passades les 8 arribo a l’Institut seu del meu tribunal. Les companyes ja han tancat a la primera opositora del dia. Anem a prendre un cafè abans de posar-nos a llegir la programació que ha presentat. A partir d’aquí ens espera una intensa jornada en la que es succeeixen les opositores, per cert, tot dones.

El procés és sempre el mateix: sorteig de la unitat de programació que ens haurà d’explicar, tancada d’una hora de l’opositora, mentre aprofitem per llegir i puntuar la programació que ha presentat, escoltar la defensa de la programació presentada i l’explicació de la unitat de programació. Disposen d’una hora mitja per aquesta part, mitja hora per la programació i una hora per la unitat, que per sort cap opositora esgota tot el temps. Mentre fan l’exposició ja tanquem a la següent. Aprofitem el temps entre el final d’una exposició i l’inici de la següent per comentar el que ens ha semblat i posar la nota. Acostumem a estar bastant d’acord en les nostres apreciacions. És un no parar tot el dia. Sempre s’agafen algunes idees per les classes del proper curs, però és molt llarg.

Al migdia aconseguim trobar una estona per anar a dinar una mica i continuar la tasca. Acabem al voltant de les 6 de la tarda. Avui han passat set opositores i el balanç final ha estat ben pobre. Només dues s’han explicat amb coherència, altres explicacions han estat ben pobres i, fins i tot, algunes podríem dir que no tenien ni cap ni peus.

És una feina pesada i feixuga. Aquesta és el tercer dissabte seguit de la mateixa rutina. Per sort ha estat el darrer dissabte entretingut amb aquesta “afició”. Encara resten dos dies, però ja no seran dissabtes.

Quan arribo a casa ja no tinc ganes de fer res, però encara em resta el sopar de fi de curs i comiat dels alumnes de sisè. El dia va estar molt llarg, sort que el diumenge ha anat bé per poder descansar una mica abans d’afrontar la propera setmana de classes, que ja serà la darrera del curs.

 

28 maig 2006

Oposicions: setmana de jornada continuada

Filed under: Oposicions @ 22:27

Això sí que ha estat una veritable setmana de jornada intensiva i continuada. Començava el dilluns a les 9 del matí amb la jornada escolar habitual i acabava ahir passades les vuit del vespre, però amb tot corregit i amb les notes posades, encara que no publicades.

Tota la setmana, excepte el dimarts, que tenia reunió de pares i mares, per valorar el curs i preparar el viatge de curs, al finalitzar la meva jornada lectiva normal, a les cinc, iniciava la segona part de la jornada amb la correcció de les oposicions. Eren unes tres hores llargues de llegir i llegir exàmens i valorar-los segons els criteris que havíem prèviament establert. Arribava a casa molt tard, i pensant només en anar a dormir, per descansar i afrontar la nova jornada. No tenia temps de res, de fet, gairebé ni temps per comprar el necessari per la supervivència alimentària del dia a dia.

El dijous, molt tard, passats dos quarts de 10 acabàvem la correcció de tots els exàmens de la primera prova. Semblava que també ens tocaria treballar el diumenge si volíem deixar-ho tot llest, però entre el divendres i amb dissabte maratonià hem aconseguit acabar-ho.

El dissabte a la tarda al passar les notes, era el moment de prendre les decisions difícils. Cada prova és corregida per tres membres del tribunal i la nota que se li dóna és la mitjana de les tres, però quan hi ha dubte, o molta discrepància entre les tres valoracions, es demana una nova correcció a un altre dels components per tractar de ser més objectiu, però amb tot això, en alguns casos sempre et quedes amb dubtes personals sobre l’objectivitat de tot el procés.

Corregir és realment difícil i segurament hi intervenen molts factors: l’estona que portes corregint, l’examen que has corregit abans, la lletra, la presentació, la forma d’expressar-se i d’organitzar-se, …. Es suposa que quan una mateixa prova es valorada per tres persones diferents aquestes variables s’aconsegueixen equilibrar, però …

De fet, és molt clar que aquest sistema no garanteix en cap moment la idoneïtat dels elegits per donar classes. Un examen escrit sobre determinats continguts només garanteix que el “futur mestre públic” té determinats coneixements teòrics sobre la matèria que ha d’impartir, però difícilment pot dilucidar com serà la seva pràctica davant dels alumnes.

Fins ara els opositors són persones sense rostre, només són el número d’una etiqueta enganxada als diferents exàmens, però a partir de dissabte ja tindran nom i rostre. Farà això que sigui més difícil prendre algunes decisions ?

De moment una setmana de parèntesi. Demà me’n vaig de viatge de fi de curs amb els de sisè i no tornaré fins divendres, amb el temps just per descansar i iniciar la segona fase de les oposicions el dissabte.

 

21 maig 2006

Les oposicions: primer acte

Filed under: Oposicions @ 22:27

Tot va començar dijous a la tarda amb una reunió per concretar els horaris i preparar el material per aquests dies. Divendres a la tarda esperàvem a dos opositors que tenien que fer la prova de català, però no es van presentar. Aprofitarem la tarda per ultimar els preparatius pel dissabte, i deixar a punt el tauler d’anuncis amb totes les informacions necessàries.

A l’IES seu del tribunal, hi ha 4 tribunals més i dissabte està ple d’una munió de joves expectants a l’espera de l’inici de les proves. A les 9.30 acte de presentació per explicar el procés i el calendari i repartir les etiquetes identificatives. Majoria de dones, potser el nombre d’homes arriba com a molt al 10%. A les 10.30 repartits en tres aules s’inicia la primera prova, una traducció i uns exercicis de gramàtica. Tenen tres hores. Dóna temps per seure, passejar, contemplar les vistes que es veuen des de la finestra, llegir tot el que hi ha penjat a l’aula de primer d’ESO: poemes, treballs, murals, informacions diverses. Arriba a ser avorrit això de vigilar exàmens!

A la tarda un cop instal·lats de nou a les 4 aules, procedim al sorteig dels temes. Un cop llegits em sembla que són uns bons temes pels opositors, però uns temes difícils de corregir, ja que tothom hi podrà dir la seva i caldrà filar molt prim en l’estructura i la coherència de les exposicions. Malgrat que a mi em semblen fàcils hi ha alguns opositors que abandonen.

Ja ho tinc tot vist i ara són dues hores més. Passo la tarda observant els diferents estris que fan servir per escriure. La majoria són puntes fines i el color és el blau. Però també hi ha qui utilitza bolígrafs tipus BIC, i també hi ha una noia que escriu amb ploma, i una altra amb llapis. També és una curiositat observar el desplegament d’estris que fan sobre la taula. Hi ha algunes, que no hi tenen res excepte l’estri que fan servir per escriure, però hi ha qui té de tot a sobre la taula, bolis i estris de tots els colors i maneres. Per què en necessitaran tants ? Han passat les dues hores, és hora d’acabar i de recollir.

El diumenge al matí ens tornem a trobar per començar a corregir. És fa feixuc i costa avançar. Alguns respostes als exercicis ens produeixen dubtes i els comentem entre tots per tal d’arribar a un consens i procurar ser el més justos possible.

Al migdia cap a casa, a procurar gaudir del que resta de cap de setmana, agafar forces per poder afrontar amb energia la setmana intensiva de correccions que ens espera després de la jornada diària de classes.

[@more@]

1 maig 2006

Oposicions

Filed under: Oposicions @ 22:28

La setmana passada mentre estàvem lliurant els premis de poesia del concurs de Sant Jordi puja el conserge amb el telèfon: “una trucada des d’inspecció”. Què estrany! Sorpresa, sorpresa! era per informar-me que formava part d’un tribunal d’oposicions i d’una reunió als Serveis Territorials per constituir el Tribunal.

Aquesta si que no me l’esperava. Fa 20 anys que sóc funcionari i fins ara no m’havia tocat. De fet havia oblidat del tot l’existència d’aquesta possibilitat. Però igual amb una mica de sort només m’havia tocat ser suplent. No ha esta així, sóc titular.

A l’escola som dos que ens estrenarem en un tribunal, jo en anglès i un company que estarà en un tribunal d’educació física.

Ja s’ha constituït el tribunal, i ja conec el calendari d’actuacions que s’iniciaran el divendres 19 de maig i acabaran el 3 de juliol. Serà un mes i mig una mica frenètic, ja que a aquesta feina caldrà sumar la ja habitual dels finals de curs, amb viatge fi de curs inclòs amb els de sisè dels que sóc tutor.

Estar en un tribunal no deixa de ser una nova experiència. D’entrada quan t’ho diuen no et ve gens de gust. De fet encara ara no em va massa de gust, però ja que és inevitable tractaré de veure-hi els aspectes positius.

 

Sempre havia estat a l’altre cantó. Pot estar bé, per una vegada, viure l’experiència d’unes oposicions des de l’altra banda. El que abans eren nervis per aprovar, ara es convertirà en responsabilitat davant dels opositors. Avaluar i decidir és sempre una tasca difícil i, sobre tot, quan aquesta decisió pot afectar directament la vida d’altres persones que han esmerçat un temps i uns esforços per superar aquestes proves. Espero fer-ho el millor possible.

 

© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php