Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

6 juliol 2006

Oposicions: final

Filed under: Oposicions @ 18:36

Tal com vaig explicar en un post, tot va començar el 21 d’abril al bell mig de la celebració escolar de la diada de Sant Jordi. Estàvem lliurant els premis als millors poemes de Cicle Superior quan una trucada des d’Inspecció m’anunciava la bona nova: “la deessa Fortuna havia decidit que formés part d’un tribunal d’oposicions”.

Han estat dos mesos inacabables amb hores i hores de feina, per una banda, tota la gestió burocràtica del procés de les oposicions, la part més avorrida, i per altra banda la part més acadèmica, amb inacabables correccions, però també la part humà, el contacte i el coneixement dels opositors. Bé de fet, potser hauria d’escriure opositores, ja que les dones han estat majoria. L’ofici de mestre continua sent un ofici de dones.

Els primers pensaments que vaig tenir un cop havia assumit la notícia van ser que podia ser una bona experiència i també la responsabilitat que queia sobre les meves espatlles de decidir sobre si una persona era apte o no per l’exercici vitalici de la professió de mestre.

Sens dubte, ha estat una experiència de la que he extret algunes coses positives. Bàsicament la segona prova, la coneguda com “la tancada” m’ha permès, llegir programacions interessants, escoltar altres maneres de fer a la classe, i recollir un bon munt d’idees, algunes d’elles tractaré de posar en pràctica el proper curs. Però han estat dos mesos amb pocs moments de descans.

El fet de ser un tribunal amb cinc components fa que la responsabilitat es dilueixi d’alguna forma i no quedi personalitzada. De fet, en el moment de prendre les decisions, cal dir que hi ha pocs dubtes entre aprovar i suspendre. Els aprovats i els suspensos acostumen a ser clars, després cal matisar la puntuació. En la majoria dels casos tenim opinions molts semblants entre els diferents membres del tribunal. Al llarg de tot el procés també hi ha alguns moments de dubtes i de discrepàncies que resolem tornant a revisar les proves i prenen la decisió que entre tots ens sembla més justa.

El passat dilluns tancàvem definitivament el tribunal. S’ha acabat tot el procés. Ha canviat molt el model d’oposicions des de que les vaig fer. Crec que és molt clar en el model actual que passar la primera prova té un component de coneixements, però també de sort (que et toqui un tema que dominis), però que el factor clau és la segona prova: defensar la teva programació i exposar una unitat de programació. I en aquesta segona part, si la programació està treballada i és fruït de l’experiència personal difícilment es pot fer malament, encara que sempre els nervis podes jugar una mala passada a la opositora.

 



1 Comment »

  1.   Wienn — 24 agost 2006 @ 22:01    Respon

    Sí que deu ser difícil la tasca d’estar en un tribunal d’oposicions, però jo que estava a l’altre costat, t’asseguro que encara ho és molt més. L’any passat les vaig aprovar. Jo sóc de música i encara hem de passar més proves perquè hem de tocar l’instrument, cantar, fer un supòsit pràctic, l’examen teòric i un cop passat tot això… la tancada. I el més irònic de tot és que bastantes persones que formen part del tribunal si haguessin de passar per totes aquestes proves de ben segur que no les passarien, ja que no tenen el nivell que se’ns demana actualment.
    La veritat és que després de tot m’agradaria formar part d’un tribunal per tot això que tu dius, per agafar noves idees que sempre van bé i per llegir altres maneres d’enfocar l’assignatura.
    Bé, que acabis de disfrutar els poquets dies que encara queden de vacances!!

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

© 2018 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php