Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

Archive for Política educativa

31 gener 2016

Recursos esportius versus recursos educatius

Filed under: Política educativa,Reflexions @ 6:56

Gairebé cada dia quan surto de l’escola puc veure com entrenen les categories inferiors del C.E. Sabadell a les instal·lacions de l’Olímpia. I també cada dia m’indigno. Veig grups de 8 a 10 nens entrenant amb entusiasme sota les ordres d’un parell d’entrenadors. D’aquesta manera poden polir el més petit detall tècnic.

Aleshores no puc evitar pensar que a l’escola ens passem 5 hores diàries tancats en una aula 1 mestre i 25 alumnes. Suposo que aquesta diferència de ràtio entre mestre i alumne té la seva motivació en la gran dificultat que té l’aprenentatge del futbol comparat amb la diversificació de matèries que intentem ensenyar a l’escola. O potser la raó és que aprendre a jugar a futbol és molt més important que aprendre a llegir i a escriure.

Com a societat ens omplim la boca amb afirmacions sobre la gran importància que té l’educació. Però aquestes afirmacions no es corresponen a la realitat. Només hem de realitzar algunes comparacions amb el món de l’esport i veurem amb claredat qui en surt guanyador i per golejada:

  • comparem els recursos que destinem al món educatiu i el que destinem a l’esport,
  • els sous que es cobren en ensenyament i alguns dels sous que es cobren al món del futbol i altres esports,
  • i també el temps i l’espai que els mitjans de comunicació dediquen a l’esport i a l’educació.

Caldria repensar-ho tot plegat una mica i invertir aquestes proporcions, o simplement ser sincers com a societat i reconèixer que l’esport és prioritari respecte a l’educació i deixar d’enganyar-nos. I ho dic des de la visió d’una persona esportista i que li agrada l’esport, però molt poc satisfet de que aquest sigui considerat com una de les activitats més importants, a la que es destinen milions i més milions, i a les que es dediquen hores i hores en els mass-media.



24 desembre 2014

La LOMCE, o la llei infumable

Filed under: Opinió,Política educativa @ 21:02

Realment s’han de posar-hi moltes ganes per llegir la LOMCE. És un llei escrita amb un llenguatge que fa olor a ranci i molt allunyada del que són les pràctiques educatives actuals.

En el preàmbul parla molt de lluitar contra els mals resultats internacionals que situen el nostre sistema educatiu molt lluny del que seria desitjable per penjar-se medalles. Des que les proves PISA s’han posat de moda aquestes centren les preocupacions dels nostres polítics entorn al món educatiu. Tots els polítics s’emmirallen en Finlàndia i els seus excel·lents resultats, sense prendre massa exemple de que allà tenen una llei general educativa de consens entre els diferents grups polítics i educadors que no ha canviat en els darrers anys.

La LOMCE, en canvi,  ha estat una llei elaborada amb molt poc de temps, per uns suposats tècnics tancats en algun despatx ministerial en aquells edificis imperials i neoclàssics que emplenen el centre de Madrid. I un cop l’han tingut elaborada i el ministre ha donat el seu vist-i-plau tot va estar llest per sentència i res a dir. La amenaça de l’oposició de que la derogarà en el moment en que guanyi les eleccions ha servit de ben poc. Esperem tenir sort i que ho compleixin: en pocs mesos pot ja no estar en vigor. Quina pèrdua de temps per tothom!

Afirma en el preàmbul “es necesaria una reforma sensata y pràctica que permita desarrollar el máximo potencial de cada alumno/a” Si amb el que han escrit i que fa un trimestre que en teoria estem aplicant ho pretenen assolir estem arreglats.

Costa de veure reflectit en el seu articulat molt complex ja que en tot moment s’està referint a l’anterior Llei General d’Educació (LOE 2006), alguns dels principis en els que diu que pivota i alguns dels àmbits en els que afirma fer més incidència.

Parla d’augmentar l’autonomia als centres, però sura centralització per tots els costats, augmentant les avaluacions externes i deixant molt poc marge d’actuació als centres. Recorda allò “de todo atado y bien atado”



2 desembre 2013

De la llei Wert res de res

Filed under: Opinió,Política educativa @ 19:44

Ja tenim aprovada la setena llei general d’educació de la democràcia. Una llei més que no passarà a la història per la seva efectivitat. De nou l’únic que fa és maquillar i posar pedaços al gust personal de la ideologia del ministre de torn: posar i treure matèries, unes hores per aquí, unes hores allà i poca cosa més. Això si una introducció afirmant que amb aquesta llei es superarà el fracàs escolar endèmic que sembla patir aquest país i que amb la seva aplicació tot seran flors i violes.

I què farem a les escoles ? Simplement seguir impartint classes com sempre. Cada cop fem menys cas del que diuen les lleis d’educació. Normalment l’únic que suposen és molt soroll per a no res. Provoquen algunes mobilitzacions, protestes, vagues i després tot segueix si fa no fa igual que abans de l’aprovació de la nova llei. De fet la única llei que va suposar un canvi important en l’educació va ser la LOGSE. La resta han passat sense pena ni glòria.

Segur que fa falta un canvi en les nostres lleis d’educació. D’això no hi ha dubte. Però el canvi no es pot fer d’aquesta manera. Si realment és veritat que als nostres polítics els interessa l’educació la recepta és ben fàcil: una llei de consens entre tots els partit i amb el compromís de que sigui una llei de llarga durada. No pot ser que cada ministre i cada govern vulguin deixar la seva petjada i canviïn la llei d’educació. No hauria de ser tan difícil que es posessin d’acord, sobre tot, si d’entrada acceptessin que les persones que elaborin la llei siguin experts en educació i no polítics que d’educació en saben ben poca cosa.

Ja poden anar elaborant lleis generals com la del senyor Wert que les escoles seguirem tranquil·lament amb la nostra feina diària i no canviarem ni una sola coma del que fem a les nostres classes per aquests absurditats legislatives que ens pretenen imposar.



14 novembre 2008

La Conselleria d’Educació no facilita la feina als mestre

Filed under: Opinió,Política educativa @ 19:48

 

Ahir vaga de mestres, un dia estrany a l’escola pels mestres que vam fer l’opció de no anar la vaga i anar a treballar, en un centre mig buit pels mestres que van exercir el seu dret a fer vaga i els alumnes que no van venir a l’escola.

I després venen les valoracions, com sempre cadascú porta l’aigua al seu molí. Cap de les declaracions em sembla realista, tots plegats són sempre massa triomfalistes. Però sobre tot, no m’agrada gens l’actitud prepotent del Conseller, més aviat em molesta. Tot el recorregut de la LEC fins a la seva arribada al Parlament ha estat un recorregut fosc, ja que malgrat que s’havia anunciat que hi hauria un debat sobre la mateixa aprofitant les possibilitats de les noves tecnologies no ha estat així.

Altres lleis de reformes anteriors havien estat el fruit d’un període d’experimentació i d’un ampli debat. No serà així en aquest moment, ja que de un document de bases hem passat a la proposta de Llei i ara el debat està en el Parlament i ja veurem que en sortirà d’una qüestió ara ja està en mans dels pactes polítics. No tinc massa confiança que finalment sigui massa útil pel treball diari de les escoles.

Aquest mateix camí fosc és el que segueixen les diferents lleis, normes i instruccions que elabora aquesta Conselleria, la major part de les mateixes publicades al DOG en període de
vacances, fet que recorden a altres temps. Veiem alguns exemples:

1.- El nou currículum es va publicar a final del juny de 2007 per començar-se a aplicar al setembre de 2007 en el cicle inicial i sense haver fet una distribució del mateix als mestres que l’han d’aplicar (de fet encara no ho han fet) i ni haver previst cap tipus de formació específica pel mateix. Resultat cadascú fa el que pot que ja és molt, però l’únic que s’han generat són molts dubtes. No ha servit per millorar res, ni per canviar gairebé res. Estem com estàvem, però amb més interrogants

2.- La nova avaluació a primària. S’anuncia als mitjans de comunicació (novembre 2007) que hi haurà un nou model d’avaluació abans de que la llei vegi la llum (desembre 2007) i quan la llei veu és tan ambigua que cada centre fa el que pot per adaptar-s’hi. Acaba el curs i les escoles encara no saben exactament quin són els nous documents (expedients, …) que s’han de complimentar. La normativa sobre els mateixos surt al juliol de 2008. És difícil d’entendre aquest desgavell. No era possible publicar aquestes normes a temps ?

3.- El Projecte Lingüístic del Centre. Portem dos cursos darrerament del mateix amb aplaçaments i més aplaçament sobre el termini del seu lliurament. Després de dos cursos encara no sabem exactament quan s’haurà de lliurar i exactament que haurà de ser. Els centres que ja l’han fet es poden trobar amb que igual el tindran que refer. Ja ho diu la dita:
fent i desfent aprèn l’aprenent. Quantes hores malgastades per no res.

4.- El Pla Individualitzat pels alumnes amb necessitats educatives especials. Fins ara per aquests alumnes els centres en alguns casos elaboraven els A.C.I. (Adaptacions Curriculars Individualitzades). A partir de les instruccions d’inici d’aquest curs sembla que el que cal fer és diferent i rep també un nom diferent, però ningú pràcticament sap que és això dels plans individualitzats ni tal sols els professionals de l’EAP que són els encarregats d’assessorar als centres en aquests aspectes.

Dóna la impressió que en aquesta Conselleria no hi ha unes directius clares de cap on anem. Mentrestant les escoles treballem el millor possible tractant de formar ciutadans. És tan complicat elaborar unes normes coherents que facilitin la feina enlloc d’entorpir-la ?


 

13 novembre 2008

L’autonomia dels centres i les direccions, una reclamació de fa temps que ara no ens agrada.

Filed under: Opinió,Política educativa @ 8:04

 

Portem molts anys reclamant autonomia pels centres i també fa temps que el Departament ha anat progressant cap aquest camí. La LEC és un pas més en aquest camí. Que els centres tinguin autonomia té els seus inconvenients, ja no tots els centres serem iguals. En realitat mai ho hem estat. Volem la uniformitat dels centres, ser tot iguals ?

Les escoles amb projectes, amb ganes d’innovar tindran més recursos i diferents en funció dels objectius del seu projecte. Si els projectes es generen des dels propis equips docents que han de portar endavant els centres aquests s’adequaran a les diferents realitats de cada centre. Sembla que això no ha de ser dolent.

Ara bé la utilització que es farà d’aquests recursos extres serà avaluada. Això de ser avaluats no ens agrada. Tampoc entenc perquè. Atribuïm intencions malèvoles i sancionadores a l’avaluador. L’avaluació forma part de la nostra tasca i per tan nosaltres també hem de ser avaluats. Ser avaluat no és en si dolent, simplement ens ha de servir per millorar en la nostra tasca del dia a dia. Quin problema hi ha ? No avaluem també nosaltres als alumnes ?

També fa temps que reclamen unes direccions fortes i amb autoritat, sobre tot, pel que ens interessen. Quan la direcció es mostra autoritària en la línia del que pensem ja ens agrada i fins i tot li exigim que ho sigui: per tal que ens treguin de sobre aquell company que no compleix i ens molesta, per tal que ens defensi davant d’aquella família que ens crítica o ens vol denunciar, per tal que aquell company que fa bona feina al centre i no té la plaça definitiva a l’escola es pugui quedar a treballar a l’escola el proper curs, …. Això fa temps que es fa així, i a més demanem que sigui així. Volem les avantatges d’una direcció amb autoritat però rebutgen els seus inconvenients. Diem és perillós que tinguin massa poder. Realment sabem el que volem ? També hauríem de reflexionar per quina raó hi ha tan pocs mestres que vulguin accedir a la direcció dels centres.

La LEC ofereix un marc general i dependrà molt de com s’apliqui en cada cas concret. Com qualsevol llei la seva aplicació té diferents possibilitats d’aplicació. Caldria fer un esforç per no veure simplement el seu cantó fosc.

 

 

12 juny 2008

El Departament d’Educació del tripartit

Filed under: Opinió,Política educativa @ 20:21

Em pregunto quants funcionaris treballen al Departament. Suposo que la seva funció primordial són les tasques pròpiament administratives d’aquest Departament de la mateixa manera que la tasca principal dels mestres és la d’educar als alumnes.

Realment se’m fa difícil d’entendre que gairebé per norma les lleis, decrets, instruccions, etc. acostumin a sortir a darrera hora amb retard i envoltades de dubtes.

Hi ha molts exemples d’això en els darrers temps. Realment cada cop estic més decebut d’aquest Departament des que governa el tripartit.        

Respecte a la darrera ordenació dels ensenyaments d’educació primària el calendari de la seva normativa ha estat veritablement singular.

1.- Es publica el 26 de juny de 2007 un decret que s’ha de començar a aplicar en el Cicle Inicial al setembre del mateix any i en el moment en que ja fa dies que les escoles han escollit els llibres i materials que faran servir. I evidentment a l’inici de curs els mestres de Cicle Inicial no saben massa exactament que es demana d’ells amb aquesta nova llei. Però no acaba aquí el via crucis

2.- El 7 de desembre publiquen el Reial Decret que estableix els nous principis d’avaluació, en el moment en que mols centres i mestres ja teníem les avaluacions ultimades. Aleshores corre-m’hi tots a canviar els informes que tenim que lliurar a les famílies.

3.- I ara la darrera, el 6 de juny publiquen les instruccions per l’avaluació final, quan moltes d’aquestes avaluacions ja estan fetes. I a més amb l’afegit de que els aplicatius informàtics sobre els que té que realitzar la part més administrativa de la mateixa aquesta avaluació no estan a punt. Un exemple de les mateixes instruccions: “S’autoritza els centres a ajornar el lliurament de l’historial acadèmic fins al moment que l’aplicatiu informàtic en permeti l’elaboració.”

 

És realment possible fer-ho pitjor ? ¿ No és possible publicar totes aquestes normatives en uns terminis que permetin fer les coses com cal i no donar la impressió de tenir que canviar-ho tot al darrer moment ?

I tot això mentre esperem el pitjor de la Llei d’Educació de Catalunya. Què la Moreneta ens agafi confessats amb el desgavell que poden organitzar.

5 maig 2008

Ara si, ara no.

Filed under: Política educativa @ 22:53

Tenim el govern de l’ara si, ara no. Un bon exemple és tot el tema de l’aigua, primer la portarem del Segre, després de l’Ebre, ara cap aquí, ara cap allà.

Però el gran paradigma de l’ara si, ara no és el Departament d’Educació i el nostre conseller Ernest Maragall. Aquesta darrera setmana hem tingut un altre bon exemple. Fa pocs dies va declarar amb rotunditat que el Batxillerat Nocturn quedaria absorbit per Institut Obert de Catalunya que oferirà aquests estudis a distància.

Avui ha declarat que calia matisar aquesta informació dient ho estudiaran i que alguns instituts podran seguir oferint la modalitat del Batxillerat Nocturn.

El mateix ha passat amb altres lleis i iniciatives. Ara afirmo una cosa per després canviar-la. És un govern, i en especial el Departament d’Educació, sense capacitat de decisió que canvia d’opinió cada dos per tres, i que per tant com més passa menys confiança m’ofereix. Un govern ha de governar i governar vol dir prendre decisions.

30 abril 2008

Són tan nous els nous currículums ?

La setmana passada vaig anar a una conferència sobre els nous currículums. Sota la dictadura d’un powerpoint que gairebé es va limitar a llegir i poca cosa més, nova estar malament. Però la suposada reforma del currículum em genera molts dubtes.

Tot gira entorn a les competències bàsiques i les metodologies de treball. Cap de les dues coses suposen una novetat. Per sort desapareix la antipàtica distinció entre els continguts de fets i conceptes, procediments i actituds, valors i normes i són substituïts per les competències bàsiques que ha d’amarar totes les àrees.

S’han d’avaluar els continguts de les àrees, però al mateix temps les competències bàsiques.  Aquestes semblen requerir una avaluació més qualitativa i en canvi el nou decret d’avaluació acaba de tornar a l’avaluació més numèrica més tradicional.

En els centres haurem de tornar a donar voltes al PCC. Ja estem escamats de l’altre cop i crec que no en tenim massa ganes, ja que en la major part dels casos va suposar molta feina per al final deixar el document en un calaix i no tornar-lo a mirar més.

Els autors de referència tornen a ser els mateixos: Zabala, Marchesi,…. Quin negoci s’han muntat darrera d’anar canviant el nom a les coses! No m’agrada pensar-ho. però crec que és allò del mateix amb diferents noms.

Tot plegat em sembla un bon garbuix que no sé si ens porta a algun lloc. I per acabar-ho d’adobar van treure el currículum l’estiu passat i ara treuen l’esborrany de la Llei d’Educació de Catalunya. No creieu que l’ordre havia de ser un altre?

17 febrer 2008

A voltes amb el 14-F: dimiteixi senyor Maragall

Filed under: Política educativa @ 22:54

Després de la vaga del 14 cal esperar la gestió que es farà de tot plegat. De moment no estem en el bon camí.

Les bases per a la Llei d’Educació de Catalunya és un document incomplert, deixa aspectes importants fora (integració de professionals no docents en els centres, escola inclusiva, ….). Malgrat que apunta elements interessants, hi ha una manca important de concrecions, a l’espera del redactat final de la llei.

Des de l’aparició d’aquestes bases el mes de novembre, el Conseller s’ha omplert la boca afirmant que està obert al diàleg i al debat, però en cap moment s’ha produït aquest. La única via oberta és una bústia de suggeriments i aportacions a la pàgina web. Una via de participació massa pobra per creure en les seves paraules.

Per altra banda els sindicats després de fer un anàlisi parcial esbiaixat i una mica particular del document de les bases no son capaços d’articular una altra forma de pressió que convocar una vaga. Quina poca imaginació que tenen!.

Finalment els mestres molt cansats de tot plegat: del que diu el Departament, de les innumerables canvis de legislació dels darrers anys, sense massa explicació i sense que serveixin per res, dels propis sindicats, d’estar en el punt de mira dels mitjans de comunicació des de fa temps, dels informes que diuen que ho fem molt malament, han fet vaga. Servirà aquesta vaga per alguna cosa ?

L’educació necessita un canvi en profunditat. Això és una evidència en la que tots estem d’acord. Des de 1992 any en que es va aprovar la LOGSE, el darrer gran canvi, la societat s’ha tranformiat molt. Necessitem escoles amb una organització i funcionament diferent, capaces de donar resposta als reptes educatius de la societat actual i de formar als ciutadans de la societat del futur.

Fa temps que Administració, docents, i famílies es miren amb desconfiança. I així no anem enlloc. Tots hem d’anar en la mateixa direcció, però primer cal decidir quina ha de ser aquesta direcció. L’educació és un pilar bàsic del futur del país, encara que per les xifres d’inversió que s’hi dediquen no ho sembla pas.

El Conseller que tenim tant amb els seus gestos com amb les seves darreres declaracions no sembla capaç de liderar aquest canvi en profunditat tan necessari, ni tampoc capaç de conduir aquest diàleg i debat que ens ha de portar a aquesta nova Llei.

Potser ha arribat el moment de demanar la dimissió del Conseller. Ho sento però aquest senyor no m’agrada li falta tarannà, lideratge i coneixement del món educatiu per portar aquest canvi a bon port.

 

 

24 novembre 2007

Són d’utilitat tants canvis en la lleis educatives ?

Filed under: Opinió,Política educativa,Reflexions @ 21:11

El darrer dia de treball dels mestres del curs passat, el Departament d’Educació publicava després de parlar-ne al llarg de molt de temps, el decret pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. El que aquest Decret deia s’havia d’aplicar a partir de l’1 de setembre al Cicle Inicial de les escoles. Excepte la seva publicació al DOGC i a Internet no s’ha fet cap altre divulgació del seu contingut. Els mestres que l’han d’aplicar pràcticament no el coneixen. Poc es pot aplicar quelcom que no es coneix.

Recordo que al 1992 quan es va publicar la darrera gran Reforma de l’Educació en van fer molta divulgació i moltíssims cursos de formació. Pràcticament no va quedar cap mestre que no assistís a la formació de la Reforma. I ara res. Resulta força incomprensible.

Fa pocs dies el Conseller va fer una conferència per presentar les bases de la que serà la Llei d’Educació de Catalunya, de la que excepte el que va dir a la conferència els mestres no en sabem res més.

Pel camí als mitjans de comunicació no paren de sortir dades i més dades negatives del nostre sistema educatiu. Les lleis no paren de canviar però continuem com el pitjor sistema del món mundial.

Finalment acaba d’aparèixer la resolució que aprova les instruccions per a formalitzar els documents d’avaluació de l’educació primària.

Hi ha una bona notícia, la desaparició, per fi, dels obsolets llibres d’escolaritat. Fa temps que em preguntava quina era la seva utilitat, a part de donar molta feina administrativa i burocràtica als centres. No sé si l’alternativa que donen serà millor, però al menys s’haurà acabat amb aquesta rèmora del passat.

I l’altra gran novetat és tornar a les notes d’abans. S’han acabat els PA (Progressa Adequadament) i NM (Necessita Millorar). Està clar que en aquests 15 anys des de l’inici de la Reforma mai s’han entès ni s’ha sabut aplicar aquests conceptes. Els mestres continuen posant números als exercicis dels seus alumnes. Quan algun mestre no ho fa aquest ho reclamen. Entenen millor els números que explicacions com: “has treballat i el teu resultat ha estat molt bo” “aquests exercicis no t’acaben de sortir. Serà necessari seguir treballant per millorar”, …  Les famílies tampoc entenen aquests conceptes. A mi sempre m’han agradat, però cal fer cas de la majoria i si tothom se sent més còmode amb el insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent ho haurem de fer així a partir d’ara.

No sé que farà ara l’Antoni Bassas en els matins de Catalunya Radio a l’inici de la tertúlia. Continuarà amb els PA i NM o també canviarà ?

 

[@more@]

Next Page »

© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php