Fragments d'escola

Poques vegades es pot fer alguna activitat pel simple plaer de passar-ho bé o per aprendre. Gairebé sempre s’espera quelcom a canvi, una recompensa. Ja sigui una qualificació acadèmica en el cas d’activitats escolars, o alguna petita recompensa material quan pensem en participar en un concurs, o en una activitat esportiva. Poques per no dir cap de les activitats es converteixen en una recompensa per si mateixes.

Tenim als alumnes i els joves molt instal·lats en la necessitat de rebre quelcom pel que fan. Aquesta és una conducta apresa, per tant hem de reflexionar per esbrinar què és el que no fem bé. No tot el que es fa a la vida té premi. De fet la major part de les vegades el simple fet de la realització de l’activitat ja és un premi en si mateix. Hem d’ensenyar a gaudir del que fan sense esperar res a canvi.

Tweet

(Escoltat en una entrevista al Telenotícies Vespre de TV3 del diumenge 29 de maig de 2011)

Boira a la Serra de El Corredor

El domini del llenguatge és cabdal per articular el propi pensament. Sense un llenguatge precís no és possible desenvolupar el propi pensament. D’aquí la importància d’un bon ensenyament del llenguatge comprensiu i expressiu a les escoles.

Tweet

Fa uns anys quan es van fer públics els resultats de l’informe PISA es va crear un estat d’alarma sobre el nostre sistema educatiu. Ara en canvi s’ha creat un estat de satisfacció. Segurament ni en un cas ni en altre hi havia per tant.

És cert que l’informe PISA és un informe que genera molts interrogants en la forma que està fet, però ja que el tenim, el millor que podem fer és utilitzar-lo en allò que ens pot ser útil.

Es bo comptar amb avaluacions externes al sistema i que aquestes siguin útils per posar-lo en qüestió i cercar metodologies de millora, però tampoc cal sacralitzar aquests resultats, ja que en tres anys tampoc ha donat temps per fer tantes meravelles que puguin justificar aquests canvis que per altra banda tampoc han estat tan espectaculars.

Ens hem de posar contents i ser optimistes, sobre tot, pensant que als nostres centres educatius hi ha una bona colla de professionals que treballem molt i que procurem treure el millor dels nostres alumnes per tal que siguin capaços
d’arribar al màxim de les seves potencialitats.

Assolir una bona capacitat en comprensió lectora és un dels aspectes més cabdals en l’aprenentatge dels joves, ja que exerceix una gran influència en el seu progrés en la major part de les àrees educatius, així com, en la comprensió del món que l’envolta i en la seva vida quotidiana futura.

A la nostra escola és un aspecte que ens preocupa, o potser he de dir millor que ens ocupa, i que en les reunions periòdiques de l’equip docent en parlem i posem sobre la taula els resultats i les nostres observacions a l’aula cercant
estratègies i propostes d’activitats que ajudin als nostre alumnat a millorar-la.

Però les diferències de resultats segons l’origen de l’alumnat, així com en els baixos nivells en els alumnes repetidors és una data preocupant de l’informe PISA, així com en el dia a dia en les aules. Els alumnes de bon nivell moltes vegades progressen sols i no ens preocupen massa, però aquests altres s’estanquen i necessiten d’esforços addicionals i els retalls econòmics i de recursos deguts, en part, a la crisi econòmica, no ajudaran a superar aquestes diferències.

Una de les accions prioritàries del nou govern segons va afirmar Artur Mas en el seu discurs d’investidura i també al llarg de la campanya és reduir la xifra de fracàs escolar, però en cap moment ha explicat com. Esperarem a veure si ho explica aviat.

Podeu trobar a la xarxa més apunts
sobre els resultats PISA 2009:

Els per quès de l’informe PISA

Informe PISA

Millorem, però això només és el
principi

PISA 2009: res de nou

La torre esbiaixada de PISA

Els resultats de l’informe PISA 2009

PISA: Oscil·lacions, sí; tendències
clares, no

Tweet

Aquest és el curs del nou calendari escolar que com a grans novetats inclou:

1.- Inici una setmana abans

2.- La anomenada setmana blanca al mig del segon trimestre

3.- La supressió de la jornada continuada.

Els dos primers punts no es veuen massa clars a les escoles, però el que realment molesta és la supressió de la jornada continuada que provoca que un bon nombre de centres educatius prenguin la decisió de no organitzar sortides
pedagògiques i colònies amb diferents matisos segons cada Claustre.

És una decisió difícil però són molts els centres que la tiren endavant. I ara als dos mesos de l’inici del curs el Departament en unes declaracions a la premsa, i sense informar oficialment als centres, com ja acostuma sent habitual, torna on estava i els centres podrem demanar de nou de la jornada intensiva.

A les escoles s’havien elaborat els plans anuals, programacions i pressupost amb la nova realitat i ara ens tocara refer-ho tot amb el curs començat. No tenim tota la informació del que se’ns demanarà per poder sol·licitar la jornada continuada però si és cert el que s’explica a la premsa haurem de córrer a refer tota la planificació de sortides, trucar i concretar
dates a diferents llocs, explicar-ho a les famílies, … Ja se sap fent i desfent aprenent l’aprenent.

Tot plegat és un desgavell. Qui ens pot assegurar que d’aquí uns mesos no es tornarà a canviar la decisió ? Quantes hores s’han perdut a les escoles darrera d’aquest tema ? Reunions de cicle, de claustre i de consell escolar. I ara hi haurem de tornar. Potser ja n’hi a prou de tants canvis i improvisacions. Només demanem al Departament que ens deixi treballar
tranquils i no afegeix més dificultat a la nostra feina.

Darrerament quan encara no s’ha paït un canvi, ja en tenim un altre al damunt. Qui serà el proper ?

Tweet

Es repeteixen els mals resultats en les proves de competències bàsiques d’enguany. De fet mirant la fredor dels números aquestes han estat pitjor. Ja sé que el propi Departament ha dit que les proves de Llengua Catalana i Castellana eren una mica més difícils. Però, està clar que no són uns resultats per tirar coets.

Tampoc es pot dir que siguin una sorpresa per a ningú fa anys que aquestes són les xifres que surten a tots els estudis. És un tema que fa anys que preocupa, però que no s’acaba de resoldre.

Recordo a poc de començar a donar classes allà pels anys 80 un llibre del professor Bernabé Tierno amb el títol de “El fracaso escolar”. Mireu si en fa d’anys que es parla de mateix i no s’ha resolt. En aquell llibre les xifres que sortien també estaven entre el 25 i el 30 %. I encara estem igual. Potser no és possible fer-ho millor.

Hem de pensar que una part dels alumnes que ara tenim a les aules en molts casos són els fills i filles d’aquells alumnes dels anys 80, dels quals entre un 25 o 30 % havia fracassat a l’escola. Tots els estudis que s’han fet en el temps sempre obtenen un resultat clar: el nivell social, econòmic i cultural de les famílies i juga un paper clau.

Quan hom està davant d’una classe sempre es troba amb un petit grup d’alumnes que té uns resultats brillants, un ampli grup que va seguint sense massa dificultat, i un petit grup que segueix amb dificultats i alguns que es despengen i no assoleixen de cap de les maneres els mínims que se suposa que han de saber. Curs rere curs és així, malgrat que hi anys que hi ha grups millors que altres. Realment es pot fer alguna cosa o és simplement així i no hi ha res a fer. ?

Tweet

Hi ha qui diu que Internet converteix el nostre pensament en immediat, superficial i simple, en canvi hi ha qui defensa que ens fa més intel·ligents, més ben informats, més actius i col·laboratius. De ben segur que com tot té parts positives i parts negatives.

Abans la preparació de les classes era més lineal, només hi havia una font, el llibre de text, ara tot és més complex, Internet està ple de recursos, de massa recursos que cal seleccionar amb cura. El mateix passa amb l’alumne, abans els seus aprenentatges eren lineals tot estava en el llibre de text i si anem una mica més enrere, i tampoc fa tants anys, en la Enciclopèdia Escolar, l’únic llibre de text que teníem els alumnes. Poques més informacions de la realitat rebien els alumnes. Va aparèixer la televisió i molt més tard, de fet no fa gaire, les cases han estat envaïdes per la pantalla dels ordinadors i altres pantalles de tamany divers. I tenen a l’abast molta més informació que han d’aprendre a destriar.

Abans vivíem una vida poc estimulada, amb pocs focus d’interès, ara estem dins d’un món hiperestimulant amb molts focus d’interès que ens obliguen a escollir. Algú ha definit com infoxicació aquest fenomen de rebre una carga excessiva d’informació que cada cop és més difícil de gestionar de forma intel·ligent. Segurament el primer que cal aprendre és a decidir, a no deixar-nos arrossegar per tots els estímuls que des de tot arreu ens bombardegen a cada moment.

Aquest és un dels grans objectius que té plantejada l’educació a hores d’ara, una nova competència a aprendre cada cop més complexe: ensenyar a cercar, destriar i seleccionar la informació important i saber-la utilitzar-la per aprendre i millorar el nostre coneixement. Aprendre a navegar i sobreviure en aquest mar infinit d’informacions i no ofegar-se no és
gens fàcil. Aprendre a ensenyar-ho als nostres alumnes és un dels grans reptes.

Tweet

Fa uns dies havia d’arribar tard a casa i vaig decidir fer un entrepà al Viena i així quan arribés a casa podria anar directament a dormir. Eren les 7.30 que estava menjant l’entrepà.

A prop meu hi havia una parella i dues filles en una taula. La filla més gran devia estar al Cicle Superior. Anava preparada per fer alguna art marcial, i estava sopant. Mentre sopava feia els deures ajudada per la mare.

Ja podem anar dient els mestres a les classes que els deures s’han de fer sempre al mateix lloc, en un lloc tranquil, amb tot el necessari a mà, amb la televisor i altres estris tecnològics apagats, si després les famílies opten per tal que la seva filla els faci tot sopant al Viena, un lloc excel·lent per fer-los.

A partir d’ara ho poden incorporar a la seva publicitat. Ja m’imagino els cartells i l’eslògan: faci els deures escolars davant d’un bon entrepà i millori el rendiment educatiu dels seus fills. Per assolir unes bones competències bàsiques un entrepà al Viena ha de menjar.

Tweet

Tal com explica Jordi Adell en el seu article “Políticas TIC en educación: ¿un viaje a ninguna parte?”  el còctel que formen polítics, educació i TIC tan sols genera confusió que no ajuda gens a la seva integració del currículum.

Tweet

Ahir el Departament d’Educació presentava el Pla d’acció de l’educació inclusiva (2008-2015) “Aprendre junts per viure junts” amb l’objectiu de passar del 55 % de l’alumnat amb discapacitat escolaritzat en centres ordinaris al 70 %. O sigui augmentar aquesta inclusió d’alumnes amb un 15 % en 7 anys,
una mica més del 2% anual.

M’agrada, però ho sento molt, no m’ho crec. Fa massa anys que escolto promeses d’aquest tipus. Fa més de 20 anys en el transcurs d’unes jornades organitzades pel Servei d’Educació Especial del Departament d’Ensenyament l’assessor i un dels caps visibles d’aquest servei va anunciar l’imminent tancament de les escoles d’Educació Especial. Amb aquests anys, algunes han tancat, però la majoria continuen funcionant.

En aquells moments es parlava de normalització i de PDI (Programa de Desenvolupament Individual). Amb els els anys s’han canviat els noms moltes vegades: integració i ACI (Adequació Curricular Individualitzada) i ara inclusió i PI (Programa Individualitzat), i d’altres noms i sigles que s’han quedat pel camí.

Les USEE i els programes interdepartamentals que semblen la gran solució, tampoc són grans novetats. Ja es parlava d’aquests recursos i en alguns llocs es van posar en marxa a principis d’aquesta dècada.

I no diguem de la gran panacea: utilitzar els centres d’educació especial com a centres de referència o “centres de recursos”. Una altra idea vella de la que s’ha parlat i escrit molt, i sobre la que hi ha bones pràctiques però que mai s’ha volgut generalitzar, malgrat que és una afirmació que s’ha repetit moltes vegades al llarg dels anys, amb defensors i detractors de la idea. Torna a sortir com un dels eixos del nou pla.

Avançar cap a l’escola inclusiva és un problema de presa de decisió política i la posterior organització del que calgui per tal que sigui possible. Una de les excuses és la manca de diners i de recursos. ¿I tots els recursos i diners que s’esmercen en les escoles d’educació especial no serien suficients per la inclusió del alumnat amb discapacitat en les escoles ordinàries? Sempre he cregut que si, que l’únic que mancava era la voluntat de fer-ho.

Ara bé tampoc anem enlloc si integrem a un ciutadà a l’escola per després portar-lo a treballar a un centre de treball especial. Hem de saber amb claredat que volem.

Tweet

Un nou capítol en les incoherències d’aquest Departament d’Educació, la darrera maragallada s’ha fet pública. Només hem tingut que esperar dos dies i ja tenim la primera gran notícia que va encapçalar alguns titulars als diaris i també ha estat tema d’algunes tertúlies de la setmana: a partir de setembre els mestres que vulguin i d’acord amb les direccions dels centre podran treballar quatre hores més
amb alumnes.

Primer va ser la sisena hora que com a contrapartida pels mestres que no hi estaven d’acord van reduir la seva jornada de treball amb alumnes en dues hores, passant de 25 a 23, sense reduir el seu horari de
treball, ni de permanència en el centre. Per tant s’augmentava el nombre d’hores de treball en el centre dedicades a tasques d’organització, gestió, preparació, atenció a famílies, tutoria d’alumnes, …. Això s’havia de considerar un pas endavant. Disposar de més hores de treball en el centre per crear un equip docent cohesionat és un benefici directe per l’atenció dels alumnes.

Però ara tornem enrere, amb una mesura que augmentarà les diferències i les complicacions en el moment de fer els horaris dels mestres. Com sempre no s’acaben de calcular els problemes que una mesura d’aquestes característiques pot comportar. Només n’enumero algunes:

1. Quan un mestre titular que fa 4 hores de més es posa malalt el seu substitut haurà d’assumir també aquest horari extra, però això no és possible ja que aquest substitut no té plaça definitiva.

2. Els mestres que treballin més hores amb els alumnes faran menys hores de reunions i coordinació amb els seus companys. Quan es faran aquestes reunions ? Què m’ho expliquin.

3. Un altre exemple: en un centre que tot el personal definitiu vulgui fer aquestes quatre hores de més sobraran mestres i per tant alguns hauran de canviar d’escola. Tot plegat una mica pervers.

4. És un contra sentit amb les mesures que diuen que han de prendre contra l’atur que tan els preocupa.

   La veritat és que no ho entenc, semblen ganes de ser protagonistes i de complicar cada vegada més les coses. Clar si es pot fer difícil, per quina raó ho hem de fer fàcil ?

Tweet