Fragments d'escola

“La immersión lingüística es una immersión en la ignorancia y en la limitación de miles de jóvenes catalanes” Va afirmar Javier Mayor Oreja.

Sembla molt evident qui és l’ignorant de la realitat.

De nou tenim al PP a l’atac. Ja ha tornat a despertar la fera ferotge. Com esgota aquesta gent amb les seves mentides i les seves falsedats i quina mania que tenen al català i a la immersió lingüística a les
escoles una de les poques coses que funciona bé del nostre sistema educatiu i volen carregar-se-la sigui com sigui.

Després d’aquest començament ha vingut l’anunci als mitjans i així continuaran sense voler veure que malgrat la immersió a les aules, als patis de totes les nostres escoles, així com a molts carrers es parla
exclusivament en castellà i és el català el que continua estant en minoria.

Però potser pensant un mica, igual és simplement una maniobra de distracció. Ara que tot està a punt per l’aprovació de la LEC amb una part important de la comunitat educativa en contra de la mateixa, potser el fet que el PP faci aquestes declaracions de nou tan incendiaries servirà per tal que molts pensin que si el PP està en contra de la LEC, potser aquesta no és tan dolenta.

Però ja que ells estan tan acostumats a presentar denúncies davant dels tribunals, haurem de ser tota una generació de catalans que va tenir que fer el seu aprenentatge amb “la lengua del imperio” per imposició de la dictadura de les que ells són els hereus directes, els que haurem de presentar denúncia pels danys i perjudicis rebuts ja que no va ser fins ja ben adult que no vaig poder aprendre a escriure en la meva llengua.

Tweet

19 de març, dia del pare i de la cremà i també jornada de vaga en l’ensenyament català: tercera jornada de vaga en poc més d’un any.

No anem gens bé. No hi ha cap tipus de diàleg, malgrat que totes les parts s’omplen la boca amb aquesta paraula.

El Conseller segueix amb la seva línia plena d’incongruències, improvisacions, ocurrències, canvis d’opinió sobtada, falta de respecte per la opinió dels altres i amb una LEC en tràmit parlamentari farcida d’esmenes de tot tipus i des de tots els grups de l’arc parlamentari. Per tant una llei que no agrada a ningú, però que cal tirar endavant sigui com sigui.

Una Llei Catalana d’Educació, millor dit d’Ensenyament és clar que fa falta des de fa temps, però el més segur que aquesta no és la LEC, que des d’un principi ha nascut amb mal peu: no és acceptada per una part molt important de la comunitat educativa.

Ha de ser una Llei àmplia, en la que la major part de la societat (diferents grups parlamentaris i sectors de la comunitat educativa) estigui d’acord i en la que es contemplin tots els elements necessaris. No és ni una cosa ni l’altra.

En el llarg camí d’aquesta LEC no para de patir entrebancs i sotracs, entre els més importants les diferents ocurrències que en aquest camí té el Conseller. Cada cop que obre la boca davant dels mitjans és explicar alguna de les seves brillants idees. A veure quina serà la propera ?

Ha faltat i falta un diàleg seriós i profund amb totes les parts implicades. Per molt que digui aquest diàleg no s’ha produït, o al menys jo no l’he vist per enlloc. Algú ha tingut més sort ?

Els sindicats tampoc juguen un paper clar i net. El rebuig frontal a la LEC no ens porta enlloc. Tampoc ens expliquen tota la veritat i a vegades tenen una visió distorsionada de la realitat. No tota la LEC és dolenta, ni tampoc hem d’aconseguir una LEC exclusivament al nostre gust. La LEC ha de ser la llei d’Educació de tots i totes i no ho és.

Mentrestant els mestres seguim treballant el millor que sabem a les aules, tractant de formar el millor possible als alumnes que tenim davant nostre. Fem tot el que bonament sabem per tal que les escoles funcionin el millor possible, però moltes vegades ens sentim desorientats davant de les diferents normatives que moltes vegades es publiquen sense massa cap i peus i sense massa explicació al darrera, així com amb tantes declaracions i tertúlies als mitjans de comunicació que en molts moment l’únic que fan és posar l’èmfasi en els punts més polèmics i moltes vegades els menys importants de tot plegat.

Hi ha un sentiment general dins del cos docent d’estar farts de ser el centre d’aquests debats estèrils, de ser l’escola el lloc on cal arreglar tots els problemes i de sentir-nos un cop i un altre de que tenim moltes vacances, de que treballem poc, de què som els pitjors d’Europa, de què hem de fer això o això altre …

Estem desconcertats, farts i emprenyats i per tot això avui farem vaga i ens manifestarem. Personalment no acostumo a fer vaga. No crec que sigui cap solució, però aquest cop en tinc moltes ganes. És el moment de dir-li prou a aquest Conseller i demanar-li que rectifiqui en les seves actituds i les seves decisions i, sobre tot, que reflexioni si potser no s’està equivocant en el seu camí i en les seves decisions davant de la Conselleria. Feia molt de temps que no teníem un Conseller d’Educació que generés tant rebuig per part de la major part de la comunitat educativa.

I soc conscient que amb aquesta vaga els mestres pagarem un preu molt alt. No es pot dir que siguem un col·lectiu amb massa prestigi social, però amb aquesta vaga en un moment de vaques magres se’ns titllarà de funcionaris privilegiats i corporativistes que només volem defensar els nostres privilegis. Però de quina altra manera podem fer arribar el nostre rebuig a un Conseller que no escolta res del que li diem i amb el que fa temps que hem perdut tota sintonia ?

I no vull ser mal pensat, però perquè precisament ahir és van produir els greus incidents amb els universitaris després de tants mesos de conflicte i precisament en la Plaça Universitat el lloc on està previst iniciar la manifestació de mestres avui. Potser és un simple avís del que ens espera avui a
nosaltres ? Serà aquesta la resposta del tripartit la protesta dels mestres ?

Bona vaga i manifestació a tothom.

Tweet

Aquesta setmana l’Honorable Conseller d’Educació ens ha enviat a tots els mestres un correu electrònic ensabonant-nos i lloant totes les seves virtuts i les de la seva Conselleria.

Entre altres moltes coses coses respecte a les darreres mesures que ha pres el Departament en la carta escriu: “Cap de les mesures significa que algú es quedi sense feina”

En la mateixa carta ens adreça a un enllaç on podem llegir un document provisional amb la Resolució de xx de xxx de 2009 per la qual s’estableix el procediment per tal d’establir i atorgar individualment una major dedicació lectiva, amb caràcter
voluntari, del personal docent destinat a centres públics dependents del Departament d’Educació, per al curs 2009/10, o sigui, la resolució que ha de regular el procediment sobre les hores extres lectives que a partir del proper curs podrem fer els mestres i en aquesta podem llegir:

6.1. Atès que la realització de major dedicació horària lectiva implica la revisió de les assignacions horàries al professorat del centre i donar resposta a les necessitats educatives de l’alumnat, cal entendre aquest procediment com una opció que afecta a l’organització de les tasques pròpies de l’activitat docent, i que tindrà incidència en la definició de llocs de treball del centre, tant a nivell numèric com de distribució per especialitats.

6.6. D’acord amb els criteris que s’estableixin mitjançant les corresponents resolucions, s’elaborarà la proposta de plantilles dels centres per al curs 2009/10, tenint en compte les propostes de major dedicació efectuades per les direccions, així com també el nombre de llocs que correspongui compensar.

6.7. El nombre de professors que realitzen major dedicació tindrà incidència en el nombre de llocs de treball dels quals disposarà el centre.

No deia aquest senyor en la carta que cap de les mesures significa que algú es quedi sense feina ? Em
sembla evident l’Honorable Conseller és un mentider.Podem seguir aguantant a un mentider com a Conseller ?

Tweet

Poc ha durat la tranquil·litat. Aquesta setmana el Conseller ha tornat a esvalotar el galliner amb la seva proposta de canvi del calendari escolar. Com sempre una proposta poc meditada i sense consultar i consensuar amb ningú. Aquest home està de gust al mig de la polèmica.

Personalment m’és igual un calendari o un altre. Però treure una setmana de classe del mes de febrer per tal de començar una setmana abans el mes de setembre no crec que solucioni cap dels problemes dels que suposa l’actual calendari. Si és necessari reformar-lo cal fer-ho amb cap i peus, i segurament cal un planteig més radical

S’ha de reconèixer que el calendari escolar que fa molts i molts anys que no ha sofert variacions necessita d’una profunda reforma. Ara bé la proposta del Conseller no deixa de ser un simple retoc.

El tema del canvi en el calendari escolar era una qüestió ja anunciada a l’inici del curs en el que com mai s’havien omplert els mitjans d’escrits parlant amb indignació dels tres mesos de vacances de l’alumnat.

Estem encaparrats en comparar-nos en tot amb Europa i allunyar-nos dels nostres veïns mediterranis històrics (Portugal, Itàlia, i Grècia). Però per sort al nostre país gaudim d’un clima completament diferent a la resta d’Europa i això també s’ha de tenir en compte en els canvis que es vulguin introduir. No és el mateix donar classe en les aules europees en els mesos estiuencs que en les aules catalanes. Si es vol fer així caldrà plantejar uns canvis profunds en els edificis escolars i això costa diners. Cada cop a més llocs de treball hi ha aire condicionat, i en canvi sembla que estem disposats que els nostres petits passin sis hores diàries a temperatures per sobre dels 30 graus.

A punt d’iniciar la discussió parlamentària de la LEC que és on cal centrar tots els esforços, no crec que ara sigui el moment més oportú per encetar aquest polèmic debat sobre l’horari.

Si volem posar l’interès de l’alumne al mig de la polèmica i cercar quin seria el millor calendari i horari possible, el canvi hauria de ser molt més profund i anar més enllà d’aquesta maragallada. L’aprenentatge en aquestes edats s’assoleix per un treball continuat. Segurament fora millor pensar en més dies de classe al llarg de l’any però amb menys hores diàries de classe. Potser quatre hores diàries foren suficients i amb petits períodes de descans. Alguns pedagogs parlen de 45 dies de classe i una setmana de descans com a periodicitat treball-descans ideal per l’òptim rendiment de l’alumnat. Això és clar que tampoc ajuda a la famosa conciliació laboral familiar que a vegades crec que es posa per sobre dels interessos de l’aprenentatge de l’alumne. Però què és el realment volem ?

Tweet

Un nou capítol en les incoherències d’aquest Departament d’Educació, la darrera maragallada s’ha fet pública. Només hem tingut que esperar dos dies i ja tenim la primera gran notícia que va encapçalar alguns titulars als diaris i també ha estat tema d’algunes tertúlies de la setmana: a partir de setembre els mestres que vulguin i d’acord amb les direccions dels centre podran treballar quatre hores més
amb alumnes.

Primer va ser la sisena hora que com a contrapartida pels mestres que no hi estaven d’acord van reduir la seva jornada de treball amb alumnes en dues hores, passant de 25 a 23, sense reduir el seu horari de
treball, ni de permanència en el centre. Per tant s’augmentava el nombre d’hores de treball en el centre dedicades a tasques d’organització, gestió, preparació, atenció a famílies, tutoria d’alumnes, …. Això s’havia de considerar un pas endavant. Disposar de més hores de treball en el centre per crear un equip docent cohesionat és un benefici directe per l’atenció dels alumnes.

Però ara tornem enrere, amb una mesura que augmentarà les diferències i les complicacions en el moment de fer els horaris dels mestres. Com sempre no s’acaben de calcular els problemes que una mesura d’aquestes característiques pot comportar. Només n’enumero algunes:

1. Quan un mestre titular que fa 4 hores de més es posa malalt el seu substitut haurà d’assumir també aquest horari extra, però això no és possible ja que aquest substitut no té plaça definitiva.

2. Els mestres que treballin més hores amb els alumnes faran menys hores de reunions i coordinació amb els seus companys. Quan es faran aquestes reunions ? Què m’ho expliquin.

3. Un altre exemple: en un centre que tot el personal definitiu vulgui fer aquestes quatre hores de més sobraran mestres i per tant alguns hauran de canviar d’escola. Tot plegat una mica pervers.

4. És un contra sentit amb les mesures que diuen que han de prendre contra l’atur que tan els preocupa.

   La veritat és que no ho entenc, semblen ganes de ser protagonistes i de complicar cada vegada més les coses. Clar si es pot fer difícil, per quina raó ho hem de fer fàcil ?

Tweet

Ahir vaga de mestres, un dia estrany a l’escola pels mestres que vam fer l’opció de no anar la vaga i anar a treballar, en un centre mig buit pels mestres que van exercir el seu dret a fer vaga i els alumnes que no van venir a l’escola.

I després venen les valoracions, com sempre cadascú porta l’aigua al seu molí. Cap de les declaracions em sembla realista, tots plegats són sempre massa triomfalistes. Però sobre tot, no m’agrada gens l’actitud prepotent del Conseller, més aviat em molesta. Tot el recorregut de la LEC fins a la seva arribada al Parlament ha estat un recorregut fosc, ja que malgrat que s’havia anunciat que hi hauria un debat sobre la mateixa aprofitant les possibilitats de les noves tecnologies no ha estat així.

Altres lleis de reformes anteriors havien estat el fruit d’un període d’experimentació i d’un ampli debat. No serà així en aquest moment, ja que de un document de bases hem passat a la proposta de Llei i ara el debat està en el Parlament i ja veurem que en sortirà d’una qüestió ara ja està en mans dels pactes polítics. No tinc massa confiança que finalment sigui massa útil pel treball diari de les escoles.

Aquest mateix camí fosc és el que segueixen les diferents lleis, normes i instruccions que elabora aquesta Conselleria, la major part de les mateixes publicades al DOG en període de
vacances, fet que recorden a altres temps. Veiem alguns exemples:

1.- El nou currículum es va publicar a final del juny de 2007 per començar-se a aplicar al setembre de 2007 en el cicle inicial i sense haver fet una distribució del mateix als mestres que l’han d’aplicar (de fet encara no ho han fet) i ni haver previst cap tipus de formació específica pel mateix. Resultat cadascú fa el que pot que ja és molt, però l’únic que s’han generat són molts dubtes. No ha servit per millorar res, ni per canviar gairebé res. Estem com estàvem, però amb més interrogants

2.- La nova avaluació a primària. S’anuncia als mitjans de comunicació (novembre 2007) que hi haurà un nou model d’avaluació abans de que la llei vegi la llum (desembre 2007) i quan la llei veu és tan ambigua que cada centre fa el que pot per adaptar-s’hi. Acaba el curs i les escoles encara no saben exactament quin són els nous documents (expedients, …) que s’han de complimentar. La normativa sobre els mateixos surt al juliol de 2008. És difícil d’entendre aquest desgavell. No era possible publicar aquestes normes a temps ?

3.- El Projecte Lingüístic del Centre. Portem dos cursos darrerament del mateix amb aplaçaments i més aplaçament sobre el termini del seu lliurament. Després de dos cursos encara no sabem exactament quan s’haurà de lliurar i exactament que haurà de ser. Els centres que ja l’han fet es poden trobar amb que igual el tindran que refer. Ja ho diu la dita:
fent i desfent aprèn l’aprenent. Quantes hores malgastades per no res.

4.- El Pla Individualitzat pels alumnes amb necessitats educatives especials. Fins ara per aquests alumnes els centres en alguns casos elaboraven els A.C.I. (Adaptacions Curriculars Individualitzades). A partir de les instruccions d’inici d’aquest curs sembla que el que cal fer és diferent i rep també un nom diferent, però ningú pràcticament sap que és això dels plans individualitzats ni tal sols els professionals de l’EAP que són els encarregats d’assessorar als centres en aquests aspectes.

Dóna la impressió que en aquesta Conselleria no hi ha unes directius clares de cap on anem. Mentrestant les escoles treballem el millor possible tractant de formar ciutadans. És tan complicat elaborar unes normes coherents que facilitin la feina enlloc d’entorpir-la ?

Tweet

Portem molts anys reclamant autonomia pels centres i també fa temps que el Departament ha anat progressant cap aquest camí. La LEC és un pas més en aquest camí. Que els centres tinguin autonomia té els seus inconvenients, ja no tots els centres serem iguals. En realitat mai ho hem estat. Volem la uniformitat dels centres, ser tot iguals ?

Les escoles amb projectes, amb ganes d’innovar tindran més recursos i diferents en funció dels objectius del seu projecte. Si els projectes es generen des dels propis equips docents que han de portar endavant els centres aquests s’adequaran a les diferents realitats de cada centre. Sembla que això no ha de ser dolent.

Ara bé la utilització que es farà d’aquests recursos extres serà avaluada. Això de ser avaluats no ens agrada. Tampoc entenc perquè. Atribuïm intencions malèvoles i sancionadores a l’avaluador. L’avaluació forma part de la nostra tasca i per tan nosaltres també hem de ser avaluats. Ser avaluat no és en si dolent, simplement ens ha de servir per millorar en la nostra tasca del dia a dia. Quin problema hi ha ? No avaluem també nosaltres als alumnes ?

També fa temps que reclamen unes direccions fortes i amb autoritat, sobre tot, pel que ens interessen. Quan la direcció es mostra autoritària en la línia del que pensem ja ens agrada i fins i tot li exigim que ho sigui: per tal que ens treguin de sobre aquell company que no compleix i ens molesta, per tal que ens defensi davant d’aquella família que ens crítica o ens vol denunciar, per tal que aquell company que fa bona feina al centre i no té la plaça definitiva a l’escola es pugui quedar a treballar a l’escola el proper curs, …. Això fa temps que es fa així, i a més demanem que sigui així. Volem les avantatges d’una direcció amb autoritat però rebutgen els seus inconvenients. Diem és perillós que tinguin massa poder. Realment sabem el que volem ? També hauríem de reflexionar per quina raó hi ha tan pocs mestres que vulguin accedir a la direcció dels centres.

La LEC ofereix un marc general i dependrà molt de com s’apliqui en cada cas concret. Com qualsevol llei la seva aplicació té diferents possibilitats d’aplicació. Caldria fer un esforç per no veure simplement el seu cantó fosc.

Tweet

No hi ha mobilització de l’ensenyament públic que no estigui emmarcada dins d’aquesta gairebé eterna polèmica entre ensenyament públic i ensenyament concertat. I la vaga del proper dijous no en queda fora.

Treballo a l’escola pública, estic per l’escola pública i els meus fills han anat sempre a l’escola pública, però fa molt de temps que penso que aquesta polèmica és estèril i no ens porta en lloc. No em preocupen gens els diners que rep la concertada. M’agradaria un govern que apostes decididament per l’escola pública però em preocupa molt més que el govern posi l’ensenyament com un element prioritari de la seva política i ho demostri dedicant-li molts més diners.

Crec hi algun tipus d’interès en atiar d’alguna manera aquest enfrontament entre les escoles públiques i les concertades. Jo també he treballat a l’escola concertada (d’això fa ja molts anys) i allà hi tinc una bona colla d’amics i mai he observat massa diferències entre unes i altres. De fet l’escola pública té de llarg molts més recursos tan humans com materials.

Pensem que estem en un país en que prescindir de l’escola concertada voldria dir tenir que construir molts i molts col·legis en moltes zones del país on aquests escoles fan un veritable servei públic, i, fins i tot, arriben a ser majoritàries.
I encara que a alguns no agradi estem en una societat que permet als pares triar l’escola on volen portar els seus fills. I una de les
opcions és l’escola concertada.

Ja n’hi ha prou de fer crides a la mobilització en nom de l’escola pública i enfrontats a l’escola concertada. El que vull és una escola de qualitat i molta més inversió per tal que pugui ser així. Hi ha escoles públiques i concertades que fan bona feina i escoles públiques i concertades que no fan tan bona feina. La diferència no està entre escola pública i escola concertada ni entre mestre de l’escola pública ni mestre de l’escola concertada sinó entre la bona escola i la escola no tan bona i el mestre eficaç, eficient i competent i el mestre menys eficaç, menys eficient i menys competent i d’aquests en troben a les dues tipologies d’escoles.

Tweet

Ja s’apropa la data de la convocatòria de vaga dels mestres en contra de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) per part de CGT, USTEC i STEC. Com és força habitual s’ha trencat la unitat sindical d’acció, ja que CCOO i UGT juntament amb FAPAC, FAPAES i MRP convoquen a una manifestació unitària davant del Parlament de Catalunya pel dia 30 de novembre. D’alguna manera les dues convocatòries estan d’acord amb els motius de les mobilitzacions però utilitzen estratègies diferents per demostrar la seva protesta.

Com gairebé sempre els sindicats em deceben. Convoquen una vaga, aquell cop unitària contra el document de bases de la futura llei d’Educació de Catalunya i és un gran èxit. I després podem dir que es passen 9 mesos discutint entre ells i sense fer cap proposta. No aprofiten que les mestres estem emprenyats, refreden la situació i ara, quan s’inicia la discussió parlamentària de la llei ens volen mobilitzar de nou. Ens volen portar al seu toc de xiulet.

Segurament la LEC és millorable i en una part dels seus articulat si més no discutible. Però una vaga és la millor estratègia per canviar-la ? Hem de tenir en compte que és una llei que ha de passar el tràmit parlamentari, i que els parlamentaries han estat escollits pel poble de Catalunya per elaborar les lleis. Aquest és el nostre sistema de funcionament com a societat, encara que possiblement també això sigui millorable és així, fins que no siguem capaços de trobar una altra manera.

Tweet

La primera setmana de curs ja s’ha acabat. He retrobat a alumnes que ja coneixia i he conegut als grups nous. Ha estat com tots els començaments de curs, ni millor ni pitjor. Tinc la sensació que a l’escola serà un bon curs. Hi ha empenta, ganes de treballar, projectes, i un grup d’alumnes important amb ganes d’aprendre.

Però als mitjans de comunicació tot ha estat ben diferent. S’està creant un ambient molt enrarit i un estat d’opinió contrari a les escoles i als mestres que em neguiteja. Tenim la pitjor l’escola d’arreu, amb les vacances més llargues i amb uns mestres que només pensen en convocar vagues.

Anem per parts, segurament no som l’escola amb millors resultats acadèmics, però en realitat s’estan comparant dades procedents de països molt diferents que viuen realitats socials també molt diferents i que no sé si en realitat són tan comparables. Aquest estiu he tingut la sort de poder gaudir d’un curs amb mestres de diferents països europeu i d’altres comunitats de l’Estat Espanyol i inevitablement hem parlat de les nostres escoles i sistemes. Hi ha de tot per tot arreu i en aquestes comparatives la meva realitat no sortia pas tan mal parada com desvetllen les fredes estadístiques. És cert que hem de millorar, però recordar constantment que estem a la cua en resultats no ajuda gens a generar la suficient i necessària confiança de la societat en les seves escoles. La insistència en recordar aquestes dades segurament fa més mal que bé.

87 dies de vacances, aquesta xifra s’ha repetit i repetit com mai en aquest inici de curs. S’està creant un estat d’opinió pública favorable al canvi del calendari escolar. Estic totalment d’acord són massa dies de vacances, però cal tenir en compte que als països on les vacances d’estiu són més curtes, tenen algunes setmanes a l’octubre i al febrer. Estan més repartides que sembla més lògic pensant en les millors condicions de treball dels alumnes, però en definitiva, tenen el mateix nombre total de dies i això provoca el mateix enrenou per les famílies i un dels temes de moda la conciliació laboral i familiar.

És millor pel rendiment dels alumnes, repartir les vacances al llarg de l’any, però també cal tenir en compte les temperatures dels mesos d’estiu en un aula de les nostres escoles amb 25 alumnes al seu interior. No són les millors condicions per l’aprenentatge. Si s’han de fer classes al mes de juliol s’ha de pensar en la instal·lació d’aire condicionat a les aules amb la despesa energètica i econòmica que suposa el seu manteniment.

A això se suma el comentari de que els mestres gaudim de massa dies de vacances, de que treballem poc. De que vivim molt bé. Jo no ho nego visc molt bé, però no pas per gaudir de les famoses vacances de mestre sinó perquè m’agrada la feina que faig. Però si tan bones condiciones laborals tenim els mestres, jo no dubtaria em faria mestre.

Estem entrant en un curs que serà clau amb la aprovació de la LEC, però tal com escrivia Sílvia Barroso en l’Avui del passat 18 de setembre: “la conselleria i els mestres s’enroquenen el seu enfrontament. Amb el conseller parapetat en l’aritmètica parlamentària que li permetrà aprovar la LEC i els sindicats entregats a la demagògia prèvia a una vaga, l’ensenyament continua encallat, sense progressar adequadament” Els sindicats sempre tenen a punt la seva única estratègia convocar una vaga. ¿ Si tan convençuts estan de la seva posició per què no es fa una convocatòria d’una manifestació en dissabte o diumenge (por al fracàs?, por a ser quatre gats?) a la que es pugui afegir la resta de la ciutadania i en canvi directament s’amenaça en una vaga ? I l’altra banda un Conseller prepotent tancat al diàleg i amb una conselleria que darrerament no funciona com cal: improvisacions, errades greus, aplaçament de problemes, poques respostes convincents, … Fins al punt que a vegades, i malgrat que em costa dir-ho, haig de reconèixer que enyoro els temps de Convergència.

M’agrada que els mitjans de comunicació parlin de les escoles i de l’educació però si només han de parlar per crear tensions i desconfiances no val la pena. Tampoc cal que es dediquin a tirar-nos “floretes” però posar més llenya al foc per enrarir l’ambient entre societat i escola no ens porta en lloc. No hem començat gens bé.

Tweet