Fragments d'escola

Em pregunto quants funcionaris treballen al Departament. Suposo que la seva funció primordial són les tasques pròpiament administratives d’aquest Departament de la mateixa manera que la tasca principal dels mestres és la d’educar als alumnes.

Realment se’m fa difícil d’entendre que gairebé per norma les lleis, decrets, instruccions, etc. acostumin a sortir a darrera hora amb retard i envoltades de dubtes.

Hi ha molts exemples d’això en els darrers temps. Realment cada cop estic més decebut d’aquest Departament des que governa el tripartit.        

Respecte a la darrera ordenació dels ensenyaments d’educació primària el calendari de la seva normativa ha estat veritablement singular.

1.- Es publica el 26 de juny de 2007 un decret que s’ha de començar a aplicar en el Cicle Inicial al setembre del mateix any i en el moment en que ja fa dies que les escoles han escollit els llibres i materials que faran servir. I evidentment a l’inici de curs els mestres de Cicle Inicial no saben massa exactament que es demana d’ells amb aquesta nova llei. Però no acaba aquí el via crucis

2.- El 7 de desembre publiquen el Reial Decret que estableix els nous principis d’avaluació, en el moment en que mols centres i mestres ja teníem les avaluacions ultimades. Aleshores corre-m’hi tots a canviar els informes que tenim que lliurar a les famílies.

3.- I ara la darrera, el 6 de juny publiquen les instruccions per l’avaluació final, quan moltes d’aquestes avaluacions ja estan fetes. I a més amb l’afegit de que els aplicatius informàtics sobre els que té que realitzar la part més administrativa de la mateixa aquesta avaluació no estan a punt. Un exemple de les mateixes instruccions: “S’autoritza els centres a ajornar el lliurament de l’historial acadèmic fins al moment que l’aplicatiu informàtic en permeti l’elaboració.”

És realment possible fer-ho pitjor ? ¿ No és possible publicar totes aquestes normatives en uns terminis que permetin fer les coses com cal i no donar la impressió de tenir que canviar-ho tot al darrer moment ?

I tot això mentre esperem el pitjor de la Llei d’Educació de Catalunya. Què la Moreneta ens agafi confessats amb el desgavell que poden organitzar.

Tweet

Dissabte al matí al Centre Cultural La Bòbila de l’Hospitalet una conferència sobre l’anglès a Educació Infantil, la nova tendència del Departament.

Hi ha estudis que demostren la importància de començar l’estudi d’idiomes com més aviat millor. Segurament seria millor parlar de la importància de la immersió en idiomes en aquestes edats primerenques que no pas de l’estudi, ja que no podem considerar que els alumnes de tres any estudiïn idiomes.

¿Però realment els alumnes de 3 anys que escolten anglès amb molta sort 90 minuts a la setmana podem considerar que estan immersos en un nou idioma?

¿Realment això serà tan útil com pretenen? Personalment tinc els meus dubtes.

Tweet

Molts han estat els blocs que han expressat la seva opinió sobre la vaga de mestres del 14 de febrer. Aquí en teniu una mostra:

EL DRET DE VAGA DELS MESTRES; I ELS DRETS DELS PARES?…

Vaga

Bases d’educació i vaga preventiva

Vaga a l’ensenyament

14 F – Vaga en contra de la llei catalana de l’educació (I)

La vaga ha estat un èxit! Un dia memorable.

A VOLTES AMB LA VAGA DELS MESTRES

LA LEC NO ME LA CREC

HUELGA

14-F: sindicats contra Tete

Preocupacions personals

Jo no faig vaga, i m’he llegit el document de bases

Dret a rèplica

De jardiners a caçadors

Avui de vaga

Sóc mestre i faig vaga, i què? Tinc dret com a treballador

Reflexions (en fred ) després de la vaga

Vaga 14F

[@more@]

Tweet

El darrer dia de treball dels mestres del curs passat, el Departament d’Educació publicava després de parlar-ne al llarg de molt de temps, el decret pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. El que aquest Decret deia s’havia d’aplicar a partir de l’1 de setembre al Cicle Inicial de les escoles. Excepte la seva publicació al DOGC i a Internet no s’ha fet cap altre divulgació del seu contingut. Els mestres que l’han d’aplicar pràcticament no el coneixen. Poc es pot aplicar quelcom que no es coneix.

Recordo que al 1992 quan es va publicar la darrera gran Reforma de l’Educació en van fer molta divulgació i moltíssims cursos de formació. Pràcticament no va quedar cap mestre que no assistís a la formació de la Reforma. I ara res. Resulta força incomprensible.

Fa pocs dies el Conseller va fer una conferència per presentar les bases de la que serà la Llei d’Educació de Catalunya, de la que excepte el que va dir a la conferència els mestres no en sabem res més.

Pel camí als mitjans de comunicació no paren de sortir dades i més dades negatives del nostre sistema educatiu. Les lleis no paren de canviar però continuem com el pitjor sistema del món mundial.

Finalment acaba d’aparèixer la resolució que aprova les instruccions per a formalitzar els documents d’avaluació de l’educació primària.

Hi ha una bona notícia, la desaparició, per fi, dels obsolets llibres d’escolaritat. Fa temps que em preguntava quina era la seva utilitat, a part de donar molta feina administrativa i burocràtica als centres. No sé si l’alternativa que donen serà millor, però al menys s’haurà acabat amb aquesta rèmora del passat.

I l’altra gran novetat és tornar a les notes d’abans. S’han acabat els PA (Progressa Adequadament) i NM (Necessita Millorar). Està clar que en aquests 15 anys des de l’inici de la Reforma mai s’han entès ni s’ha sabut aplicar aquests conceptes. Els mestres continuen posant números als exercicis dels seus alumnes. Quan algun mestre no ho fa aquest ho reclamen. Entenen millor els números que explicacions com: “has treballat i el teu resultat ha estat molt bo” “aquests exercicis no t’acaben de sortir. Serà necessari seguir treballant per millorar”, …  Les famílies tampoc entenen aquests conceptes. A mi sempre m’han agradat, però cal fer cas de la majoria i si tothom se sent més còmode amb el insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent ho haurem de fer així a partir d’ara.

No sé que farà ara l’Antoni Bassas en els matins de Catalunya Radio a l’inici de la tertúlia. Continuarà amb els PA i NM o també canviarà ?

[@more@]

Tweet

 Fa temps que en el si del Departament d’Educació hi ha una corrent d’opinió a favor de que com més aviat s’inicia l’aprenentatge d’una llengua estrangera molt millor per la seva assimilació. També ja fa temps que com a mestre d’anglès, idea que comparteixo amb d’altres companys de professió, crec que això no és exactament així. L’aprenentatge d’un idioma depèn de factors molt diferents a l’edat.

Ahir a directe.cat van publicar una notícia referent als resultats d’una investigació que s’ha presentat al Parlament que està en la línia de pensament que fa temps que defenso. Espero que els que han de prendre les decisions sobre la política educativa del nostre país els escoltin o al menys els tinguin en compte i deixin de fer demagògia amb l’ensenyament de l’anglès. Ja està bé que vulguin que aquest millori, però potser abans cal millorar altres aprenentatges més bàsics.

Tweet

La Direcció Territorial del Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament havia convocat per avui a tots els Caps d’Estudis dels centres de Primària de la zona i a dos coordinadors de cicle de cada un dels centres a una jornada amb el títol de “Educació per competències: del currículum a l’aula”. S’anunciava com una jornada per divulgar el nou currículum que començarà a desplegar-se als centres el proper curs.

La convocatòria era a les 9.30 i allà s’han anat aplegant un bon grup de mestres disposats i disposades a escoltar el que ens explicarien. Com és habitual en aquest tipus d’actes s’han començat amb puntualitat catalana a les 9.45. El programa que ens han lliurat no prometia pas un matí massa interessant i així ha estat. Poques novetats han exposat els diferents ponents. De fet gairebé tot el que deien ja era conegut.

No entenc com a aquestes alçades de curs amb la feina que hi ha a les escoles es poden convocar a tres mestres de cada centre tot un matí per pràcticament no fer cap nova aportació. Tampoc puc entendre com a finals del mes de maig el currículum que s’ha d’aplicar a cicle inicial encara està per publicar oficialment.

Fa temps que el Departament d’Educació m’està decebent i molt. Tinc la impressió de que no saben exactament cap a on va i de retruc tots plegats no sabem massa cap a on hem d’anar. A les escoles fem el que podem, però malgrat els meus esforços no acabo d’entendre massa ni al Departament ni a la societat en general cap a on volen que ens encaminem. Anem sobrevivint al dia a dia, fent la nostra feina el millor que podem, però sense saber si és realment això el que hem de fer. Detectem el que no funciona i tractem de posar-hi remei, però realment anem pel bon camí.

I finalment només m’ha faltat llegir el post d’avui de la bitàcola de Xavier Diez: “Perspectives de col·lapse” Si és cert el que diu seguirem patint per uns quants anys més.

Tweet

Des que es va anunciar el nou decret del Govern de Madrid que imposa tres hores setmanals de castellà fa dies que es parla del tema. Crec que ja s’ha dit de tot. Finalment el govern presentarà un recurs per invasió de competències. Els hi ha costat decidir-se!

Cada dos per tres quan es parla d’educació en aquest país el que es discuteix són les hores setmanals que s’han d’impartir de cada una de les matèries. Sempre sembla que aquest és el tema cabdal: que si una estona més d’això, o d’allò ha de solucionar tots els problemes del nostre sistema educatiu.

M’agradaria saber en que es fonamenten per proposar aquest augment d’hores. A les aules de primària els mestres parlem català amb els alumnes, però aquests entre ells parlen constantment en castellà tan a dins de la classe com al pati i al carrer quan juguen amb els seus amics. Excepte en algunes zones i en algunes escoles molt concretes els alumnes que parlen en català estan en franca minoria i en la major part de les ocasions opten per parlar en castellà.

Els propis mestres que en les classes parlen català en moltes de les nostres reunions s’expressen en castellà. A les aules de secundària són molts els mestres que fan les seves classes en castellà.

Tan sols tenim dos diaris en català i les televisions de major audiència són en castellà. És difícil poder anar a veure una pel·lícula en català. Davant d’un immigrant moltes vegades optem per parlar-li en castellà, segurament perquè inconscientment creiem que si li parlem en català no ens entendrà.

No crec que el castellà estigui en perill d’extinció. Ni tampoc crec que necessiti una ajuda suplementària, però també crec que el epicentre de les discussions educatives s’ha de col·locar en altres temes que no sigui les hores que han de correspondre a cadascuna de les matèries dins del currículum: moltes vegades és més important com ensenyem que el què ensenyem.

Tweet

En el Periòdico de Catalunya d’avui un article de Fabricio Caivano, “L’educació del segle XXII”  planteja la necessitat de canvi de l’escola per adaptar-se als ràpids canvis de la societat actual i l’accelerada irrupció de les noves tecnologia en les aules. De moment les escoles s’omplen de nous aparells, però moltes vegades els mestres encara no trobem la manera d’utilitzar-les pedagògicament amb els alumnes. Els canvis tecnològics són molt més ràpids que la nostra capacitat d’adaptació. A les escoles encara estem tremendament encarcarats dins d’un model escolar i educatiu del segle passat i el canvi es produeix de forma excessivament lenta. Cal canviar la organització i les pràctiques educatives dels centres educatius si no volem quedar obsolets i no hem d’esperar al segle XXII. Amb el seu article Fabricio Caivano ens dóna un bon cop d’atenció i en el bloc de Ferran Ruiz hi podem trobar unes bones idees i reflexions per iniciar aquest camí.

Tweet

Aquest he matí he llegit al Periòdico de Catalunya aquest article de l’Antoni Bassas «la importància de dir-se mestre» que he trobat interessant.

Sempre he defensat que els mestres haurien d’estar més ben pagats. Per la importància de la seva feina. I perquè cada cop és més difícil ensenyar a nens superestimulats per tota mena de pantalles, sovint procedents de cultures diferents, o emocionalment ferits pel fracàs familiar. Per no parlar dels alumnes d’ESO que no volen seguir estudiant, entre altres raons perquè han vist a les teleescombraries que no cal cap esforç per arribar a ser un adult. I justament per aquesta creixent dificultat, és urgent revisar de dalt a baix la carrera de mestre. Si els mestres han d’ensenyar en anglès, si han de saber combinar la pissarra amb l’ordinador, si han de gestionar convivències complexes, han de ser professionals més ben preparats que ara i en constant reciclatge.
Per això vaig llegir amb interès les declaracions del nou conseller d’Educació, Ernest Maragall. Deia que pensava lluitar «a mort» per tenir la millor facultat de mestres, i que calia avaluar la feina del professorat de manera més exigent. Crec que el conseller l’encerta. Hem de poder mesurar l’eficiència del professorat. Gastem un pressupost enorme en educació (i que per molts anys) perquè ens hàgim de conformar amb els actuals nivells de fracàs escolar. Els mestres haurien d’acceptar incentius a canvi d’objectius, sense por, no pas com una intromissió de la competitivitat, sinó com una garantia que també obliga l’administració. Vaja, ¡molt millor aquest estímul a la feina ben feta que l’increïble plus dels funcionaris de justícia per no faltar al lloc de treball!
Però Maragall no ho tindrà fàcil, perquè els mestres no ho estan passant bé. Van acceptar la sisena hora amb escepticisme, i, en efecte, els nous docents van arribar justos per començar el curs al setembre i ara, quan han de cobrir una baixa, han de fer mans i mànigues per trobar un mestre disponible.
No li serà fàcil introduir canvis al nou conseller. Costa trencar inèrcies funcionarials. I els estudis de magisteri no són la seva competència. Però un col.lega seu del Govern me l’ha descrit com un home obstinat, un advocat de causes perdudes. Que tinguem sort.

Tweet

Avui l’escola ha tornat a ser portada dels Telenotícies de TV3. Al migdia una escola de Viladecans que com a resposta a la sisena hora imposada pel Departament ha decidit no fer colònies, ni sortides amb els seus alumnes. Al vespre, un nou suposat cas de bullying.

Aquest serà el curs de la sisena hora. Per avaluar-ne la seva aplicació caldrà esperar com a mínim a final de curs. Ja vaig expressar en un post anterior que no és gens clar que aquesta suposi la solució a tots els problemes de l’educació.

A aquests dubtes cal afegir que, un cop es posa en marxa aquesta recepta, resulta que s’havien previst els diners, però no hi ha prou mestres per garantir el funcionament del sistema. Això és insòlit! Qualsevol gestor de qualsevol empresa quan proposa una mesura de canvi i decideix portar-la a terme ha de preveure si tindrà recursos econòmics i humans per portar-la a bon port. Ara ja tenim els alumnes a les escoles sis hores diàries, però falten mestres per atendre adequadament les seves necessitats educatives. Un mestre es posa malalt i no envien cap substitut! El Departament ha promès que en poques setmanes haurà solucionat aquest problema. Potser faran arribar uns quants “cayucos” plens de mestres!

Crec que aquest fet demostra una vegada més una gran falta de previsió per part de la nostra Administració. En qualsevol empresa s’exigirien responsabilitats per aquestes errades, però dubto que això es produeixi en l’Administració.

El bullying comença a ser un tema de moda en els mitjans de comunicació. Aquesta mateixa setmana un informe d’una Universitat venia a dir que l’escola és una selva, i l’adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels infants, Xavier Bornal en declaracions al programa la nit al dia va assegurar que «la negligència del professorat i la manca de recursos”.
Crec que cal anar molt amb compte en el tractament d’aquest tema en els mitjans de comunicació si no volem generar més problemes a les escoles. Segur que hi ha mestres negligents, com també hi ha polítics, metges, paletes, mecànics … negligents, però no per això podem generalitzar. Generalitzar és sempre perillós. Cal ser molt curós amb les paraules i el que es diu quan es parla d’un tema delicat com és l’educació que afecta als més petits de la nostra societat.

Cal definir clarament que es vol dir amb la paraula bullying. No es pot considerar bullying qualsevol incident entre alumnes. Avui mateix Josep Mª Espinas en la seva columna diària en El Periòdico de Catalunya amb “el sentit comú” que el caracteritza deia: “Avui en dia hi ha nens que són violents, maleducats i indisciplinats, i els mestres prou que ho saben. Però si volem parlar de bullying, siguem seriosos. Reservem la paraula per a casos molt concrets d’agressió permanent i malaltissa i no confonguem aquests casos amb les burles, les manies, les aversions o les incompatibilitats que són pròpies del descobriment de l’altre i que, precisament, en l’àmbit escolar troben camins de moderació i enriquiment. Per descomptat que existeix un bullying autèntic, però no utilitzem aquesta paraula en va. No col.laborem en la sensació d’hipersusceptibilitat de pares i fills. Als problemes reals de la societat no hi afegim l’alarming.”

És positiu que l’educació i les escoles siguin portada dels Telenotícies, però si només ho hem de ser per notíciesnegatives, potser val més que no ho siguem. L’alarming pot ser molt perillòs.

Tweet