Fa temps que el Departament d’Educació vol que els centres educatius romanguin més hores oberts i ofereixin facilitats per tal que les famílies puguin conciliar millor els seus horaris laborals amb la seva vida familiar. Tinc la impressió que en aquesta qüestió tot ha de començar per establir canvis en els horaris escolars. Pràcticament mai es parla de fer canvis en els horaris laborals, del comerç i dels espais d’oci. Tots aquests tenen via lliure per marcar els horaris que vulguin.
Honestament no crec que la solució a tots els problemes de la societat i de l’educació passin per una hora diària més de classe.
Estic d’acord que és una queixa freqüent del professorat la manca de temps per ensenyar als alumnes el que voldrien, o el que els hi diuen que han d’ensenyar. Però no és menys cert que també s’escolten comentaris constants de que a mesura que la jornada lectiva avança els alumnes estan més cansats i el seu rendiment intel·lectual i acadèmic disminueix considerablement. Segurament hi ha raons poderoses que podrien avalar la imposició d’aquesta nova hora lectiva, però també en trobaríem per defensar la posició contrària. En educació, com en gairebé totes les qüestions de la vida es pot trobar justificacions per cada una de les posicions que es defensen.
La implantació d’aquesta sisena hora ha sortit repetidament als mitjans de comunicació al llarg de tot aquest curs, com un missatge de la seva necessitat i de la bona voluntat del Departament d’Educació en front a la societat, però se n’ha parlat poc amb els que directament l’han d’aplicar, i de les implicacions que tindrà sobre l’actual organització dels centres educatius. Dóna la impressió que el Departament té presa per prendre la decisió i posar-la en marxa el proper curs. La urgència prové moltes vegades dels desastrosos resultats que el nostre país han obtingut en l’informe PISA. La conclusió d’aquest “idolatrat” informe és que estem al vagó de cua i, per tant, cal prendre decisions radicals per millorar aquesta situació: si es fan més hores de classe millorarem els resultats.
Però potser abans seria necessari:
1.- Comparar l’horari lectiu del nostre país (tant en nombre d’hores, com en distribució horària), amb l’horari lectiu que apliquen els països amb millors resultats. Així com també comparar els nostres horaris amb els de les altres comunitats autònomes. Desconec aquestes dades i m’agradaria saber-les.
2.- Pensar en dotar de més temps als mestres per la preparació de les seves classes. Una millor preparació de les classes, i una millor coordinació entre els components d’un equip docent redundaria directament en millors resultats dels alumnes. Cal canviar la mentalitat tant de l’Administració Educativa com de la societat de que el mestre només treballa quan està a l’aula amb els alumnes. El mestre també treballa, i molt, quan prepara les classes i es coordina amb la resta de l’equip docent i pren decisions.
3.- Reflexionar en el model d’escola i de currículum que oferim a la societat. En la societat del segle XXI, l’escola encara està ancorada en els principis del segle XX. Poc ha canviat l’escola, malgrat l’aplicació de les darreres reformes. Les TIC només han entrat tímidament a l’escoles. Són un simple apèndix, però no han revolucionat la manera d’ensenyar, ni la manera de relacionar-se professors i alumnes amb l’ensenyament i aprenentatge. El bloc “Notes d’opinió” de Ferran Ruiz ofereix reflexions molt interessants al respecte.
4.- Les aules cada cop estan més plenes d’alumnes diversos. La diversitat dels alumnes ha augmentat considerablement amb poc temps, i abordar-la amb garanties, és cabdal per tal que tots i cada un dels alumnes puguin progressar adequadament.
5.- Les necessitats de les escoles han canviat i es necessiten professionals amb perfils diferents. Actualment, a l’escola se li demana quelcom més que ensenyar, però la formació dels professionals que hi treballem és la de mestres i, en canvi, moltes vegades se’ns demana que fem d’educadors socials, psicòlegs, ….
Potser és millor aparcar la urgència de posar en pràctica aquesta sisena hora pel proper curs. No vindrà d’un curs. No és una decisió que es pugui imposar. No es pot pensar en aplicar-la bé, amb els mestres d’esquena o en contra, cal aprofundir en el debat i cercar la forma d’oferir solucions més globals que la simple oferta d’una hora més de classe cada dia. Si no canvien més coses en l’ensenyament, una hora més de classe no serà cap solució als problemes i als mals resultats que el “Deu” PISA diu que tenim.
[@more@]
