Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

3 desembre 2005

Entre dos silencis

Filed under: Llibres @ 23:04

Com veu el món la ment d’una persona autista ? Aquesta és una pregunta que m’he formulat moltes vegades. La seva conducta, les seves reaccions ens resulten moltes inexplicables des del que nosaltres considerem els nostre món lògic i racional.

Rosa M. Esteller en la seva novel·la aconsegueix situar-se en el cap d’un autista. El Titus és un nen autista que abans d’anar a dormir explica com se sent i que li ha passat al llarg de la jornada a la foto del seu avi mort que té a la tauleta de nit.

Resulta evident que el que li passa pot resultar per nosaltres quelcom incomprensible, però quan l’autora ens col·loca en el punt de vista del Titus podem comprendre molt millor les seves reaccions i els seus estats d’ànims. El món que ens envolta és realment complex i amb una gran estimulació. En situació normal ja és difícil adaptar-nos a aquest món. Aquesta adaptació encara és més difícil per la ment d’un nen autista.

En les curtes narracions que constitueixen els capítols del llibre podem apropar-nos a l’evolució del Titus des dels seus primers anys fins passats els 20 anys; els seus neguits per no entendre quan li parlen, i per no poder fer-se entendre a través del llenguatge com els altres; els seus anys d’escola en els que no ha aprés a llegir i que només arribar a aprendre fins el tres; l’esplai; la seva relació amb els pares i, especialment, el seu germà; els seus amics; el centre especial de treball, ….

Lluny de les explicacions psicològiques i científiques, Rosa M. Esteller ens apropa des de la literatura al que pot pensar un autista.

 





5 Comments »

  1.   edelweiss — 4 desembre 2005 @ 7:54    Respon

    No he llegit el llibre, però permetem dubtar de la veracitat de les coses que s’hi expliquen. El meu germà és autista i dubto:
    1. que ningú sigui capaç de ficar-se dins el cap d’un autista i descriure’n els pensaments
    2. que la persona autista sigui capaç de formular un resum del dia, i menys de verbalitzar-lo de manera coherent.
    3. que només arribar a aprendre fins el tres… bé, això és generalitzar. Hi ha autistes tan profunds que no fan més que balancejar-se i prou (i no teen cap mena de llenguatge) i d’altres que conten bastant més enllà del 3 i fins i tot saben llegir i parlar dues llengües (com seria el cas del meu germà).
    4. que en un esplai tradicional sàpiguen tractar un nen autista (sap l’autora els tipus de comportamnet que té un nen autista hiperactiu?)
    5. els seus amics? dubto que entengui aquest concepte

    El món autista és molt complexe i varia molt en funció de la gravetat de la patologia.

    No em llegiré aquest llibre.

  2.   Silenci — 4 desembre 2005 @ 11:43    Respon

    Doncs jo trobo que ha de ser un llibre molt interessant… Me’l llegiria si tingués temps, però encara em queden 7 llibres per llegir aquest curs…
    Petons!

  3.   Ricard — 4 desembre 2005 @ 11:56    Respon

    Edelweiss, és un llibre de literatura, no pretén ser científic. Ningú pot saber realment que passa pel cap d’un autista, però tots els que d’una manera o una altra hem conegut aquest món tenim curiositat de saber qué és el que hi passa: quan s’enfaden, quan t’atrevessen amb aquella mirada que no saps on mira, quan sembla que amb aquella mirada veuen coses que tu no veus, ….
    Com molt bé dius no hi ha dos autistes iguals, tan en la seva manera de ser, com amb la seva capacitat intelectual, de la matiexa manera que no hi ha dues persones iguals.

  4.   Ricard — 4 desembre 2005 @ 11:57    Respon

    El llibre no és cap meravella, segurament n’hi ha de millors, però alguna de les coses que explica m’han agradat.
    Ah, una cosa … l’esplai del que parla, no és un esplai normal. Però jo he conegut autistes a escoles especials i escoles ordinàries, a esplais normals i a esplais especials. Com molt bé dius hi ha molts tipus d’autistes, millor dit dins del concepte d’autista s’hi encabeixen una tipologia molt diferent d’individus. Els humans tenim l’especial mania de classificar-ho tot.

  5.   Ricard — 4 desembre 2005 @ 12:00    Respon

    Silenci, és un llibre curt que es llegeix fàcil. Arriba just al centenar de pàgines. Si no coneixes massa el tema pot ser una manera amable d’introduir-se.
    Un llibre millor literàriament, sobre el mateix tema, és “La Japonesa” de Jordi Coca.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

© 2017 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php