Profe, quan farem futbol ? Quantes vegades hauré escoltat aquesta pregunta ? I de fet encara l’escolto, malgrat que saben la resposta.
Entre d’altres activitats dins de l’àrea d’educació física introdueixo el treball d’alguns esports com a eina motivadora per assolir tot tipus d’objectius. En aquests moments en concret estic treballant la introducció al hoquei amb els grups d’alumnes de cinquè i la introducció al voleibol amb els alumnes de sisè. I en general, puc dir que en no massa sessions es veuen progressos importants en l’adquisició de les diferents habilitats necessàries per la pràctica d’aquests dos esports, cada alumne dintre de les seves possibilitats. Ara que ja portem unes quantes classes els veig gaudir en la pràctica de les diferents propostes d’activitats al llarg de les sessions. Però malgrat que reconeixen que s’ho passen bé practicant aquests esports i d’altres segueixen reclamant el futbol.
Està clar que el futbol és l’esport que mana. Fins i tot, a l’escola on treballo que té un equip federat de handbol des de fa 25 anys, es fa molt difícil engrescar un grup de nois i noies que puguin mantenir la pedrera d’aquest esport. Aprofitant que al principi de curs és quan els alumnes han de fer la seva opció respecte a les activitats extraescolars a les que s’inscriuran tan a cinquè com a sisè programo unes sessions d’handbol el més divertides possibles. Molts reconeixen que els hi agraden, que s’ho passen bé, però la major part d’ells acaben fent futbol, ja sigui a l’escola, o amb altres equips del barri o de la ciutat. Anar a contracorrent és veritablement difícil.
Fas bé anant a contracorrent. Jo també sóc mestre d’educació física i, com no, m’enfronto a la mateixa pregunta gairebé a diari. Però crec que de futbol ja en tenen prou a les extraescolars i a la tele. Nosaltres els hem d’oferir altres cares de l’esport i l’activitat física. Fins i tot caldria excloure de l’esport que s’ha d’ensenyar a l’escola la majoria de manifestacions que d’aquest esport ens arriben (i arriben als nens) a través dels mitjans de comunicació.
Hi ha dos tipus de professors d’educació física: els que no es preocupen gaire d’innovar i quan comença la classe donen una pilota de futbol i deixen fer… i els que treballen desde diferents perspectives i fan realment suar i treballar als nanos… sembla que ets dels segons… et felicito, perquè quan veig un dels primers em poso a 100… l’altre dia vaig veure un que va fer fer als nanos 300 abdominals, quan no en fan habitualment!
Algun de vosaltres ha introduït el rugby?. M’interessaria saber-ho i que en penseu d’aquest esport
Certament ets dels MEF bons. Dels que en cap cas farien classe amb texans i dels que programen amb la clara intenció de motivar i divertir alhora. Me n’alegro d’haver trobat aquest bloc, a partir d’ara hi passaré més sovint, segur que em veuré reflexat en moltes coses.
Salut i pau.
Jordi Roca
PD: Respecte el comentari de “rugby” jo no en faig a l’escola perquè no tinc prou espai, faig adaptacions d’esports aplicades a l’espai, al material i a l’alumnat que tinc. Si tens prou espai el rugbi pot ser un esport vàlid però jo personalment crec que és més de secundària que de primària. Amb el volei em passa igual, no el faig perquè el veig més d’ESO per la dificultat tècnica.
MEF: Evidentment que si exigeixo que els alumnes portin la roba adient per la practica esportiva, jo també tinc la obligació de portar-la.
Jaume: he llegit el teu bloc i m’ha agradat. D’aquí endavant el seguiré i també l’afegiré al meu.
Rugby: Faig un parell de sessions amb un joc adaptat del rugby on hi introdueixo alguna de les seves normes bàsiques: juguem amb pilota de rugby, no es pot passar la pilota endavant, la pilota només es pot jugar amb la mà, i es té que deixar la pilota quan el jugador que la porta es tocat dues vegades per algú de l’equip contrari. Hi ha grups d’alumnes que hi disfruten molt i altres que el fet de no poder passar la pilota endavant no els hi agrada.