Per Setmana Santa visitarem la comarca del Matarranya en terres de l’Aragó. Tot i sabent que pertany a la franja pensàvem que tindríem que parlar castellà.
Estic tant acostumat al català que sempre que arribo a terres de parla castellana, els primers moments en els que tinc que parlar-lo a tot arreu i a tot hora em costa i d’alguna manera se’m fa difícil.
Però de seguida ens adonem que tothom parla en català, nens, adolescents i adults. D’entrada quedem del tot sobtats. De fet al llarg de tots els dies que hem estat per allà no ens ha estat necessari parlar castellà en cap moment. Pràcticament no hem escoltat parlar castellà en cap moment, molt el contrari del que passa en el nostre dia a dia a Catalunya.
Hem preguntat i ens han dit que l’ensenyament a la comarca és en castellà. Això si que és tota una sorpresa. Ens fa pensar en una gran paradoxa. A Catalunya l’ensenyament és en català i els alumnes entre ells es passen el dia parlant en castellà, a l’esbarjo, i per jugar. En canvi al Matarranya és a l’inrevés. Potser ens hem equivocat d’estratègia ?
[@more@]
Hola Ricard.
Com tu dius és una paradoxa. Sóc del Matarranya, allí vaig nàixer (Queretes) i vaig viure fins als setze anys, moment al qual, per motius d’estudis, vaig marxar. Com vas poder comprovar la llengua en la que es parla allí, als carrers, entre les famílies, als comerços, als bars, és el català. L’ensenyament és en castellà. Sol hi ha la possibilitat (des de fa uns quinze anys) de que els alumnes cursin una hora setmanal de llengua catalana de forma optativa. Dir que aquesta opció és la triada per gairebé la majoria de mares i pares.
La meva llengua materna és el català, sóc aragonès, vaig sentir per primer cop el castellà a l’escola, a parvulari en quatre anys. Però l’administració d’allà no fa res per reconèixer aquesta realitat inqüestionable. Fa ja dos legislatures que el govern (en mans de socialistes y Partit Aragonés Regionalista) està prometent una llei de llengües que reconegui la cooficialitat de català i aragonès en el territori de la Comunitat Autònoma en que es parla, però aquesta no arriba… A Saragossa trauria molts vots reconèixer el Català com a llengua cooficial de la Comunitat Autònoma.
L’altre handicap està en que a la gent de la Franja Catalanoparlant d’Aragó li costa molt admetre que el que parla és el català. Hi ha un sentiment, molt generalitzat, i fortament transmès des de fa moltes generacions i des de terres d’occident, de que el que parlem no és una llengua, se’ns ha dit tota la vida que no es pot escriure i que és un dialecte. Se li ha posat el mot, pejoratiu, de “xapurriau”, i la gent així anomena a la llengua que allà parlem, la qual, si volem ser estrictes, hem de definir com una variant oriental del català.
Mentrestant hi ha col•lectius (http://www.matarranya.com/ascuma/llengua.html) que lluiten per la defensa i divulgació de la llengua catalana a l’Aragó.
A part d’aquesta qüestió, comentar-te que he llegit atentament els teus periples pel Matarranya. M’alegro molt de que t’hagi agradat tant i, llegint llegint, dir-te que he descobert la casualitat de que vam estar el mateix dia al mateix lloc, a lo millor ens vam arribar a veure o creuar. El passat dimarts, dia 11, crec que he llegit que vas estar a La Franqueta, jo hi vaig passar als voltants de les quatre de la tarda en una ruta de BTT per allà. El món és un mocador, i les casualitats són el més normal en aquesta vida…
Ah!!! Un consell, he llegit que et va sobtar el ple turístic en aquestes dates. Ja t’ho pots creure sense dubtar-ho, la comarca era tranquil•la fins fa uns deu anys, ara en dates senyalades no s’hi cap, tot s’omple de turisme. Si t’hi vols tornar a perdre (o algun lector) recomanar-vos visitar “Ca la Serreta” (www.calaserreta.com), és una casa de turisme rural a Queretes que no us deixarà indiferents, això si, reserveu amb antelació.
Salut.
Totalment d’acord, penso que el fet de no tenir la cooficilitat de la llengua fa que lluitin més i se la sentin més seva. Malauradament aquí, cada vegada menys gent d’aquí sent aquesta pertinença de la llengua. I és cert que a les aules, entre els propis alumnes el castellà està del tot estès. Alguna cosa cal fer, sinó d’aquí uns anys no vull pensar que pot passar….
I a sobre acaba de néixer un grup polític que diu que s’està marginant el castellano-parlant. Això fa que des de fora es pensin que multem a la gent per parlar castellà o estupideses per l’estil. Jo no sóc gaire optimista pel que fa a la llengua, només cal veure la situació de la llengua a les illes i al País Valencià per veure com es perd.
No he estat mai al Matarranya, a veure si hi fem una escapadeta.
Salutacions amics.
Tampoc són massa optimista amb la llengua, és més crec cada cop es dóna menys importància a parlar bé, i considero que això és greu.
El cas de la comarca del Matarranya crec que malgrat que el català no és la llengua oficial, el fet de ser una comarca amb poca inmigració castellanoparlant ha contribuït a una millor conservació de la “tradició” de parlar en català. A les zones de Catalunya amb forta inmigració castellanoparlant, el castellà s’ha imposat i costarà molt guanyar-hi terreny.
Jaume, malgrat coincidir en el dia, nosaltres varem estar per la zona de la Franqueta una mica més tard. Al voltant de les 6. Però és veritat que el món és un mocador i que a vegades està ple de casualitats.