Ahir a darrera hora del matí estava a l’aula d’idiomes fent anglès amb un grup de cinquè. Després de presentar unes estructures lingüístiques en diferents activitats, feien pràctiques orals guiades en petits grups. Aquesta activitat genera una mica de soroll. De cop i volta, entra la mestra que estava a l’aula del costat, i em pregunta si no he escoltat res “Han sonat els tres timbres anunciadors del simulacre d’emergència”
Evidentment ningú de la classe havia sentit res. Dic als alumnes:
– Atenció, simulacre! – i els indico que ho deixin tot i es posin en fila per sortir de l’aula de la forma més ordenada possible. Per ells és com una festa. Tanquem les finestres i els indico que segueixin la fila de l’altra classe, ja que sóc l’encarregat de fer de mestre escombra de la planta.
Reviso els lavabos i miro que totes les aules de la planta estiguin tancades. Quan arribo a la primera planta em trobo una alumna que tornava a la seva classe des del lavabo. Li explico que estem fent un simulacre i que ha de sortir amb mi al pati. No massa convençuda em segueix.
Un cop al pati fem recompte i falta una classe. Com qui falta és professor d’Educació Física pensem que estarà al gimnàs i que no haurà escoltat els timbres. Comprovem que allà no hi és. Està a la seva aula !!!!!!! S’ha cremat amb tots els seus alumnes !!!!!!
Tampoc havia escoltat res. És una de les aules per les que havia passat per davant i al veure tancada havia pensat que ja havien sortit.
Hem fet el simulacre moltes vegades, però sempre sabíem amb anterioritat que aquella setmana es faria. Aleshores acostumava a sortir bé. Aquesta era la primera vegada que ho fèiem sense avís previ. Està clar que necessitem millorar, començant perquè l’Ajuntament instal·li algun sistema d’avis que es pugui escoltar sense problemes des de tot arreu.
[@more@]
A mi també em va passar una cosa semblant amb un simulacre, no vaig sentir res! Ara, vaig veure moviment estrany i després de comentar-ho amb altres companys vam decidir fer el simulacre com marquen els cànons, sem sembla que va quedar prou bé.
La millor anècdota sobre la simulacre és de fa anys. De fet va ser el meu primer simulacre. Aleshores treballava en una escola d’Educació Especial i pel fet de ser una escola d’aquestes característiques va venir la premsa local a cobrir la notícia. Fem el simulacre i semblava que tot havia anat bé, quan al fer recompte falta un alumne. Entrem a l’escola i descobrim que ens havíem deixat una noia tancada en una lavabo. Sort que els de la premsa van ser discrets i no van explicar aquest descuit.
A mi també m’ha passat això no de sentir res! Menys mal que era un simulacre! De fet, tot plegat és bastant absurd… A més, sempre hi ha els profes que van de guais perquè han sortit els primers de l’aula! Bueno, pues jo no! Jo m’espero a sentir els tres tocs.
Fa poc vaig saber que també hi ha un protocol per si ataquen l’escola (qui?), crec que sonen 4 tocs i vol dir que t’has de quedar tancat a l’aula sense sortir! Jo us aviso, si ataquen la meva escola, estan sonats, perquè els meus nens els “maxaquen”!
Annatarambana de fet els plans d’emergència consten de dos plans, un pla d’evacuació, normalment pensat per cas d’incendis i un pla de confinament en el que cal quedar-se tancat a les aules amb totes les finestres tancades. En aquest segon cas entre els exemples es fa esment d’una possible fuita de gassos tòxics. Sempre serà el director el que decidirà quin pla activarà en cas d’emergència.