Ja portem més de dos mesos de curs i d’aquí un mes s’haurà acabat el primer trimestre.
He revisat la meva planificació de classes fins a final de trimestre. Malgrat les poques classes que resten crec que portem un bon ritme i que aconseguirem fer tot el que havia previst per aquest trimestre a l’inici de curs. No sempre és així.
Comencen els dies dels controls i de les avaluacions. A part de les anotacions i observacions dels alumnes fetes al llarg de tots aquests dies, avaluar, moltes vegades, suposa pensar i preparar les activitats dels diferents controls. Corregir aquests controls, una de les tasques més pesades i poc gratificants pels mestres. També acostumo a revisar els dossiers i les llibretes per veure la feina que han fet cada dia.
Divendres vaig fer el control de català i avui el d’anglès. Segurament encara en faré algun altre abans d’acabar el trimestre i poder decidir amb més fonament les diferents “creus” que posaré en l’informe.
En aquestes matèries hi ha elements objectius que et permeten prendre una decisió més fonamentada en el moment d’avaluar. El realment difícil, moltes vegades, és omplir els apartats de personalitat i habilitats socials.
També resulta complexa l’avaluació de l’educació física. Són classes amb 25 alumnes en moviment continu, realitzant activitats on prendre anotacions no resulta senzill i quan has d’afrontar l’elaboració de l’informe no saps molt bé què posar. Malgrat haver fet alguns intents d’objectivitzar d’alguna manera les observacions, acabo sent intuïtiu amb el risc d’equivocar-me.
En definitiva, l’avaluació és un dels moments més difícils del procés educatiu. Cal sospesar l’evolució de cada alumne al llarg d’aquest període de temps i tot tractant de ser just posar una “nota” que ajudi a l’alumne a continuar en el seu aprenentatge i procés de millora.
Bé, ja s’apropa el moment, i després uns dies d’un bon descans.
[@more@]
Ostres, sí!!!! Que bé que ja s’acaba el trimestre!!! ^^ Ja era hora!! 😉
Voltaire, de fet ja ho faig, però no m’acaba d’agradar. Acostumo a fer-ho dos cops al llarg del curs: a l’octubre i a finals de curs. Són les mateixes proves i poden comparar els seus resultats des de principi de cinquè fins a finals de sisè. Però a vegades aquest tipus de proves genera massa competitivitat entre els alumnes.
A més prefereixo classes d’educació física dinàmiques i participatives i quan s’ha de mesurar aquestes sessions acostumen a ser lentes i amb molt de temps amb els alumnes aturats com a molt ajuden a prendre anotacions.
És difícil avaluar als alumnes… sí que tens raó! Però per altra banda, hi ha vegades que a les avaluacions inicials ja encertes de quin peu calcen, oi? En el cas de l’Educació Física ja era un zero a l’esquerra, absolutament!