Al llarg del darrer mes i mig cada dia escric un vers a la pissarra de la classe que sóc tutor. Tot va començar escoltant a l’Emili Teixidor sobre la importància de la paraula per donar forma als nostres pensaments.
Va dividir els llibres en tres categories: els llibres escombraries, els bons llibres i la Literatura en majúscules. Dins d’aquests estaven els llibres de poesia. I va donar dos consells: llegir un vers cada dia com una manera de superar les dificultats que comporta la lectura de la poesia, i a les escoles, en lloc d’escriure l’avorrida data de cada dia a la pissarra, escriure-hi un vers.
Als pocs dies ho vaig comentar a classe i es van mostrar interessats per aquesta darrera proposta. Aleshores varem decidir posar-ho en pràctica. Així ha estat com cada dia al matí abans de començar les classes o a la tarda al acabar-les escrivia el vers en un racó de la pissarra. Procurava sempre que en aquest vers poguessin llegir alguna paraula “especial”, ja sigui pel seu so, com per la seva possible novetat. Al llarg del dia el vers presidia aquest racó de la pissarra al costat de la data.
Malgrat que observava a un parell d’alumnes que prenien nota del vers sempre que podien, i que a vegades alguns preguntaven pel significat del vers o d’alguna paraula en concret, tenia la impressió que estava sent una tasca inútil que no portava en lloc. Fins i tot, arribava a dubtar si realment els llegien.
Abans de començar les vacances he volgut fet una valoració amb els alumnes d’aquesta activitat. He repartit una còpia de tots els versos que aquests dies han estat escrits a l’aula. La major part ha confessat que els llegeixen, que a vegades no els entenen, però que els hi agraden molt, fins i tot, quan no els entenen. Hem dedicat un temps a cercar algunes paraules al diccionari i a triar els que més els hi han agradat:
Sóc fugitiu de no sé on
Ja no tinc res, només la veu
L’hivern és just,
restitueix la llum
al seu límit més pur
Quan recomencem les classes continuarem amb aquesta activitat. És més valorarem en l’equip de cicle si la exportem a la resta de grups de cicle. I la recomençarem amb:
Ara el que cal és que tot recomenci
ben certament,
el que més cal
és l’esforç de recomençar
un cop més encara.
Ho trobo una molt bona idea!
De quina edat són els teus alumnes?
A mi m’hagués agradat molt que algun profe hagués fet quelcom d’aquest tipus! 🙂
Menxu, són alumnes de sisè de primària. Tenen 11 anys.
Jo també m’invento cosetes d’aquest tipus. Els alumnes t’ho agraeixen més del que sembla. La llàstima és que de vegades, la urgència del currículum o la programació fa que anem a pinyó fix. I ens equivoquem tant!!!