Ja ha passat el primer dia de retorn a l’escola després de tants dies de gaudir del lleure nadalenc.
Per començar, avui he tingut que tornar als entrenaments de matinada. Amb el que m’agrada entrenar amb el solet del migdia com aquests dies de les vacances de Nadal.
Un cop revisades les dades i comparades amb les del passat dilluns en que vaig fer el mateix (10 pujades de 300 metres, davant del Tall Britànic) la mitjana de temps de les mateixes és igual que la setmana passada, però avui he fet la millor pujada amb 1-38, per 1-42 dilluns passat i la mitjana de pulsacions bastant més baixa. De 163 he passat a 157.
Malgrat haver deixat les primeres classes preparades abans de marxar de vacances per no tenir que començar en blanc, com sempre a les primeres hores estava una mica espès i descol·locat, però a mesura que ha avançat la jornada ja m’he anat posant a to. Suposo que com a les curses, cal un petit escalfament. Després del pati, considero que la cosa ja estava normalitzada. A última hora de la tarda, els nois estaven ja molt pesats o potser era jo que ja en tenia prou per ser el primer dia.
Al migdia m’he quedat a l’escola per tal d’orientar-me una mica en aquest inici de trimestre i deixar la setmana a punt. Acostumo a fer-ho molts dilluns. Em menjo un bocata i enllesteixo molta feina (fotocòpies, organització de la classe, …)
Però a la tornada a casa aviat he estat cercant el bocata al fons del meu estomac i no l’he trobat. Era com el conte del Patufet. Patufet, on ets ? Bocata, on ets? Però aquest no apareixia per enlloc. Estava be amagat.
Per tant, a sopar aviat s’ha dit amb un menú força interessant: sopeta de pa torrat amb pilotilles petitetes segons recepta de la mamà i ingredients importants de la comarca d’Osona. Ummmmm! i truita farcida de tot el que he atrapat per la nevera. Ha estat bé. Llàstima que la companyia en forma de les declaracions de Rajoy i d’alguns militars no ha estat gens agradable.
Bona i relaxada tornada a la normalitat.
Jo a les 3 hores ja m’havia oblidat completament de les vacances.
Un encaixada
Si nois.. a mi també em passa el mateix.. una estoneta a l’escola i ja no et recordes de les vacances.
By the way ,Ricard, Navegant per la blogosfera m’ he trobat aquest link a una web que he trobat molt interessant. Vas dir que feies English a cicle superior , no? Dóna un cop d’ ull a això.. ho he trobat completíssim!
http://www.isabelperez.com/
Hola Ricard,
Així que ets profe també? Jo soc profe de la ESO d’una escola concertada a Terrassa… i el primer dia jo estava amb les piles posades, però els nanos de vacances, of course!
Pel que fa als entrenaments… felicitats per les millores! I passo de fer comentaris del menú, perquè encara no he sopat i he anat a córrer… que a mi el córrer em fa gana!