Aquest curs a l’escola hem rebut la dotació d’un canó que permet la projecció en una pantalla gran de les imatges d’un ordinador. De moment i mentre que a l’escola no en disposem més, aquest és un recurs mòbil.
Des d’un principi em vaig plantejar que no podia acabar el curs sense haver provat aquest nou recurs a l’aula. Però com sempre van passant els dies i ho anava deixant per més endavant. La feina del dia a dia ocupa tot el meu temps.
Malgrat que estem finalitzant aquest segon trimestre, també hem de tenir present que s’apropa Sant Jordi i que cal començar a preparar les activitats per celebrar aquesta festa. Al centre és tradicional fer un concurs de poesia entre els alumnes de cicle superior en el que tenen que participar obligatòriament tots els alumnes. Tot cercant quines activitats podia realitzar per incentivar i ajudar als alumnes en la creació dels seus poemes, em vaig trobar a la xarxa amb una webquest (introducció a la poesia a partir del rock català) que em va servir com a punt de partida per preparar una presentació amb Powerpoint per engrescar als alumnes a provar d’utilitzar el llenguatge poètic.
Un company de Claustre em va deixar el seu portàtil per tal de facilitar la feina de la presentació.
Quan a la tarda del passat divendres els alumnes entren a la classe i veuen el muntatge de la pantalla i l’ordinador es crea expectació, i comencen a preguntar què farem, És evident que l’ús d’aquestes tecnologies a l’aula encara no està normalitzat. És més quan s’utilitzen encara es considera una classe diferent i especial. Suposo que amb el temps aquesta sensació anirà canviant i es normalitzarà.
La sessió de classe es va fer curta, i no va donar temps de fer tot el previst. Canviar la presentació dels textos poètics escrits per la presentació en pantalla, on tots ajudaven a cercar els significats i els diferents recursos del llenguatge poètic, va estimular la participació d’alguns alumnes que habitualment resten callats. Al final de la classe els vaig lliurar per escrit els textos que havia utilitzat per la presentació i en grups de dos o tres intentaven escriure poemes sobre objectes de la vida quotidiana. Aquest matí alguns alumnes encara han continuant amb aquest intent amb entusiasme.
Finalment serà la propera setmana que dedicarem una classe on cadascú haurà d’escriure el poema que presentarà al concurs de poesia, i el per Sant Jordi farem un recitat de poemes que hauran d’escollir i preparar prèviament, abans del lliurament dels premis del concurs.
[@more@]
És tot un món per descobrir aquest de les TIC a l’aula. Penso que just ara estem començant a caminar, tardarem al menys una generació en aconseguir que aquests mitjans siguin una eina habitual a l’aula. Hem de pensar que hi ha molts companys “veterans” als que ja no farem pujar al carro, però això no treu que els que comencem hi dediquem tot el nostre esforç. Jo crec, i m’agradaria, que ha de ser l’eina d’ensenyament del futur.
Jo sóc tot un “veterà” (25 anys a l’ensenyament)i vull pujar al carro de les TIC, encara que és un procès lent i costa. Ara tinc un ordinador a la classe, però amb 26 alumnes i sol ordinador no acabo de trobar perquè el puc utilitzar, i allà el tinc com un element decoratiu no gaire interessant.
Xula aquesta pantalla digital, oi? A la meva escola també la tenim i és una passada…. Realment seria tot un repte a aconseguir poder incorporar totalment les TIC a l’aula, però els recursos sovint no són brillants… Cal tenir-les en compte per tal de poder-les anar incorporant a mida que van arribant els recursos necessaris.