Dins del programa de la Diputació de Barcelona Conèixer els Parcs Naturals, dijous passat varem anar d’excursió al Montcau, amb dos grups de sisè.
Cada cop que fem una excursió hem de recordar la llista d’objectes prohibits: mòbil, mp3, jocs electrònics, etc. Si no ho féssim així les excursions s’acabarien convertint en una gran fira d’objectes per d’alguna manera demostrar qui en té més i de més sofisticació. Amb tot hi això no és evitable que en lloc d’aigua portin tota mena de refrescs, malgrat la recomanació seriosa de que el millor per beure a les excursions és l’aigua. També són inevitables les bossetes amb gormanderies de tot tipus. I també cada cop són més freqüents les càmeres de fotos digitals. Hi ha molts alumnes que en porten i no paren al llarg de tot el dia de fer fotos i fotos sense cap tipus de sentit. De fet per alguns sembla que aquest és l’únic objectiu de l’excursió.
Està clar que aquesta generació que puja està atrapada pel virus del consumisme desenfrenat i sense sentit.
Aquestes excursions de caminar per la muntanya serveixen, entre altres coses, per poder escoltar les converses que els alumnes mantenen entre ells. Un alumne que properament farà anys està preparant la festa de celebració d’aniversari. Ja té decidida la llista dels amics i amigues que vol invitar. Però també ha decidit quin regal vol rebre: una de les darreres novetats de consola. No sé pas exactament què és, ja que aquest és un món desconegut per a mi. Un regal pel que hem esbrinat que costa més de 200 €. Vol que entre tots els convidats a la festa posin una quantitat de diners per poder fer-li el regal desitjat.
A on hem arribat ? Aviat en les festes d’aniversari infantils es farà una llista de regals com en els casament. Està clar que no anem bé. 
[@more@]
POc en falta i tant, perquè les festes d’aniversari tinguin llista de regals… Sembla ja que un aniversari sense regal tingui menys significat, menys sentit…
No sé pas on anirem a parar! Molta bona educació és el que ens fa falta a tots plegats, i als més petits i petites que estan saturats d’informació per totes bansdes, encara més! Ens toca fer molta feina als mestres, però també la societat ha de col·laborar…
Sóm moltes les vegades que tinc la sensació que els mestres i les escoles anem a contracorrent, que som els defensors d’un model de societat que està passat de moda i que l’únic que fem és perdre el temps i predicar en el desert.