En una escola hi ha molta feina que no es veu, i que als mestres ens acaba ocupant moltes i moltes hores. Qui no coneix la tasca del mestre pensa que aquest només treballa quan està a l’aula amb els alumnes. Però per tal que el treball a l’aula simplement sigui possible són necessaris molts detalls que amb una mirada superficial des de fora a vegades passen desapercebuts.
Només han passat tres setmanes des que els mestres ens hem reincorporat als centres,i en aquest temps, a part d’haver donat 9 dies de classe hem fet altres innumerables feines:
- Muntar les aules i els diferents espais de l’escola (laboratori, anglès, informàtica).
- Muntar i traslladar mobles amunt i avall. A vegades semblem una brigada de mudances.
- Concretar ja per telèfon o per internet diferents sortides pedagògiques i paquets d’activitats de colònies.
- Sol·licitar pressupost de transport.
- Establir el preu per alumne de cada una de les sortides. Som uns experts i garrepes comptables.
- Traspassar informació dels alumnes que canvien de tutor.
- organitzar els horaris, pensant en les millors opcions possibles per atendre a la diversitat d’alumnes que actualment assisteix a l’escola. Aquest any està sent especialment complicat amb la innovació de la sisena hora.
- Demanar a les editorials els llibres i materials complementaris que ens feien falten.
- Organitzar els diferents esbarjos
- Preparar les reunions d’inici de curs amb els pares i mares dels alumnes.
- Fotocopiar i grapar el dossier informatiu que donem a les famílies el primer dia de curs.
- Preparar, imprimir i fotocopiar documents, exercicis, informacions ….
- Comprar material necessari per les classes.
- Actualitzar la nova pàgina web de l’escola.
- Nous rètols per les aules.
- Organitzar comissions de treball del centre pels temes que considerem prioritaris.
- Ah, m’oblidava! Preparar i programar el què farem a les classes.
Jo em pensava que el gremi que més es mirava el llombrigo era el dels periodistes. Anava ben errat.
Si els mecànics, els paletes, els administratius de tota mena de pelatge, els venedors, etc. etc., ploréssin tant com els mestres (els únics que sembla ser estàn “estressats”), la blogosfera fora una vall de llàgrimes.
Cada any sempre hi ha l’amic, el veí, familiar, etc.. que em diu:
– Què comenceu el 15 no? (ara seria 12)
– No, ens hi podem abans, el dia 1.
– Per què?
Em sembla que ho respon en Ricard.
Crec que la professió de mestre és de les que més fàcilment tothom en parla sense saber-ne realment res. Suposo que aquesta és una de les causes de la manca de respecte que molta gent té cap als mestres.
Senyor Peroides, quan ens queixem no volem dir que nosaltres estiguem pitjor que un paleta, un periodista o un metge, ens queixem quan creiem que alguna cosa no va bé i malauradament és força sovint.
Salut
Cada any sempre hi ha l’amic, el veí, familiar, etc.. que em diu:
– Què comenceu el 15 no? (ara seria 12)
– No, ens hi posem abans, el dia 1.
– Per què?
Em sembla que ho respon en Ricard.
Crec que la professió de mestre és de les que més fàcilment tothom en parla sense saber-ne realment res. Suposo que aquesta és una de les causes de la manca de respecte que molta gent té cap als mestres.
Senyor Peroides, quan ens queixem no volem dir que nosaltres estiguem pitjor que un paleta, un periodista o un metge, ens queixem quan creiem que alguna cosa no va bé i malauradament és força sovint.
Salut
Periodis no em queixo, simplement explico el que un mestre fa a més a més de fer classe als alumnes. És el nostre treball ocult, de la mateixa manera que també hi ha un currículum ocult.
De ben segur que això passa en totes les professions. Hi ha una part que es veu i és el que tothom coneix d’aquella professió i una part que només coneixen els que hi treballen.
Segur que els mestres que circulen per la blogosfera podran ambpliar la llista d’aquestes feines ocultes.