Ja ha començat el curs. Ja portem dos dies. Ja he passat per totes les classes. Algunes amb alumnes que ja conec de l’anterior curs i d’altres nous per a mi. La primera classe és on es presenta com serà el curs, i es mostren i reparteixen
els nous materials i llibres que seran els fidels companys d’aprenentatge al llarg de l’any.
Al mateix temps aquests dos dies també han servit que veure que aquest curs amb la sisena hora treballarem d’una altra manera. En molts moments, mentre els alumnes estaran a l’aula, alguns mestres a la sala de profes, o davant d’algun ordinador, prepararan classes o realitzaran algunes de les tasques organitzatives que l’escola els li ha encomanat. Abans totes aquestes tasques es feina de 12 a 13 hores i les feien tots els mestres al mateix temps. Ara això només passarà dos dies a la setmana. Caldrà que tots plegats ens acostumem a aquesta nova forma de treballar.
Aquests dies els diaris no paren de parlar de les escoles i de l’Educació. Som notícia i, fins i tot, sortim a les televisions. L’inici de curs de les escoles és una notícia mediàtica. El gran titular és que les escoles han començat amb normalitat.
Però aquesta no ha estat la única notícia del món educatiu aquests dies.
Ha tornat a aparèixer el fantasma de les xifres que ens converteix en un dels països amb pitjors estadístiques educatives de la OCDE:
- El 30 % dels alumnes no acaben l’ensenyament obligatori, o sigui, 1 de cada 3 adolescents del nostre país no aprèn el que la societat creu que ha de saber per esdevenir ciutadans adults.
- Entre els anys 1995 i 2003 la despesa pública en educació respecte del producte interior brut (PIB) va disminuir. Si el 1995 era d’un 5,3%, l’últim any que s’inclou a l’estudi havia baixat fins a un 4,7%, mentre que la mitjana de l’OCDE el 2003 era d’un 5,9%. És evidentment que aquesta no és una bona dada per permetre la millora d’aquest sistema educatiu de tant mala qualitat i tant precari.
- Som un dels països amb un dels més alts índex d’alumnes que han repetit al menys un curs, un 28 % enfront a una mitjana del 13%.
Esperem que al llarg del curs els mestres de les escoles del país podem donar millors notícies que els diaris als pares i mares dels nostres alumnes.
Hola Ricard,
pel que fa referència a l’escola t’aconsello llegir la següent notícia i si ho creus oportú pots fer un comentari al bloc: http://www.e-noticies.com/actualitat/el-s%edndic-culpa-els-professors-de-lassetjament-escolar-8081.html
La Tarambana i jo ja hem fet els comentaris oportuns, esperem que s’hi apunti més gent.
No m’agrada el sistema actual, amb tants grups i grupets i anades i vingudes. Crec que amb els anys algú ‘descobrirà’ que era millor l’antic, un mestre-un grup. L’excés d’especialistes s’hauria pogut evitar amb una bona formació inicial dels mestres. No tots els canvis són bons però sembla que tot s’ha de canviar. El fet és, però, que amb una despesa important no s’aconsegueixen bons resultats, o sigui, que no tot són diners. També pot ser que em faci gran i ja no m’abelleixin tants canvis. O que pel mateix motiu la meva perspectiva sobre l’escola sigui molt més àmplia i vegi els molts llençols que hem anat perdent a les bugades suposadament ‘renovadores’. A més, a la meva escola, amb tot això, hem perdut aspectes de la vida social, ´de reunir-nos al migdia per anar a dinar a algun lloc, per exemple, coses que crec que són molt importants per a la convivència.
MEF ja he fet referència a les desafortundes declaracions del Sr. Bornal en un dels meus posts
Ja fa temps que sóc de la mateixa opinió. Actualment intervenim massa mestres en un grup classe i segurament això no deu ser bo. M’agradaria molt tenir un grup classe i poder fer totes les matèries, excepte música, la única amb la que no m’atreveixo.