Un article de El Periódico d’avui que paga la pena llegir:
La cultura de l’esforç
Pintor.
“Aprengui anglès en 7 dies”, “Deixi de fumar sense esforç”, “Aprimi’s mentre dorm”… Són temps de gimnàstica passiva i bici estàtica, de sofà, telemerda i pizza ràpida; de precuinats i llibres resumits. Ens proposen mil deures per fer sense esforçar-nos. Coses de la postmodernitat. Quan la mala consciència es va allunyar de la nostra vida, es va endur la cultura de l’esforç. Allò que diu que “com més gran és la dificultat superada, més satisfacció se n’obté”, avui només és per a psicòlegs, filòsofs o desesperats. La realitat és una altra: tots alhora buscant el mínim esforç. Ens comuniquem per SMS, abreviatures i onomatopeies, tot molt simple. I ens empobrim perquè, abans, arribar a la simplicitat era qüestió d’artistes, de savis, de llarg i complex recorregut cap a l’essencial; ara la simplificació és d’indolents o de les màquines que alimenten la mandra. S’ha de tenir nassos per dir-li a un adolescent que s’esforci en la seva formació quan respira el contrari i els models socials mostren vagància, riquesa fàcil i falta de recursos personals. La pedagogia es complica.
[@more@]
Potser, i només potser, hi ha una altre manera d’mterpertar la realitat quotidiana al aque estem sotmesos.
Quan més curt, quan més fàcil, quan més ràpid, quan més…més coses podré fer.
La qüestió es:
Vull fer més coses?
O,…
les poques coses que faci, les vull fer bé?
En la resposta trovarem la solució a la pedagogia. Crec jo. (o no)
Salutacions,
P.D.
Ah!! i gràcies per fer-nos reflexionar!!
Amb bona fe, vam predicar això fa anys, en les pedagogies aleshores modernes, per contrast amb aquella escola gris i feixuga, però se’ns en va anar la mà amb tot plegat i amb la creença, ara ja caducada, de que s’havia d’aprendre divertint-se.
Júlia, no està malament aprendre divertint-se, però no només. Encara crec que està bé, però moltes vegades l’aprenentatge també requereix esforç. Estava molt bé fa anys anar en contra d’aquella escola grisa i omplir-la de colors. Potser ara, de fet ja fa temps, cal tornar a canviar a l’escola. El món i la societat ha canviat molt i a vegades l’escola encara està com fa molts anys. Segurament em d’ensenyar d’una altra manera. Quina ? Algú ho sapr de cert ?
La Vanguardia publicava això la setmana passada sobre la generació zapping:
A los niños de hoy les cuesta mucho concentrarse y mantener la atención en lo que hacen, hasta el punto de que ya se les ha empezado a bautizar como generación zapping por su extrema facilidad para dejar una cosa a medias y pasar a otra. Este hecho, detectado por los monitores y educadores de los esplais de Catalunya, constituye un serio aviso para la comunidad educativa, desde los padres hasta colegios y autoridades. Quizás los niños de hoy lleven un ritmo de vida demasiado estresante, con una gran cantidad de actividades extraescolares, y la fatiga que ello les provoca afecte a su concentración. .