Vols que els teus alumnes es motivin pel que ensenyes i aprenguin. Aleshores cerques activitats engrescadores amb les que puguin assolir aquests objectius i planifiques una classe amb cura, utilitzant recursos diversos per arribar als diferents nivells d’alumnes amb els que comptes a la classe.
Finalment ho tens tot a punt i arriba el moment de la representació. Moltes vegades una classe no deixa de ser una representació del que prèviament has pensat i planificat.
Presentes a la pissarra el que penses fer al llarg d’aquella hora de classe i vas desgranant les diferents activitats i recursos, normalment amb petites modificacions per adequar-te al que passa a cada moment. Poques vegades la classe és exactament tal com l’has planificat sobre el paper. Convé ser mínimament flexible per adequar-se al moment i al tempo. Gairebé sempre el pas del temps acaba sent determinant. És segurament l’aspecte més difícil de planificar. L’hora de classe acaba sent curta i no pots encabir-hi totes les activitats que havies pensat.
Abans d’acabar preguntes que creuen haver aprés i ets feliç i t’ho has passat bé quan tot va sobre rodes i els alumnes són conscients d’haver aprés els continguts que prèviament havies planificat.
L’Ahmed no sap gaires coses,només l’essencial. Li costa abstrau-re’s i arribar fins a la seva data de naixement, per donar-se compte que potser no és tant clar que va néixer l’any 50. Potser era el 48, o el 52… Txuuuuuufffff, fa amb la seva pipa. Sí. Durant un temps recorda haver anat a l’escola. Però feia tanta fred… i el mestre tenia tanta mala baba… va preferir el món.
salut.
http://www.atlesparticular.blogspot.com