Ha estat bé començar a poc a poc. Les vacances han anat bé per desconnectar del rítmic frenètic del dia a dia de l’escola, i sobre tot del final de trimestre amb totes les seves celebracions i dies especials. He posat en ordre tota la paperassa que amb el pas dels dies s’acumula a la carpeta que carrego sempre
amunt i avall. Començo el trimestre amb molt menys pes de papers.
El primer dia és simplement una nova presa de contacte amb els alumnes, un com dèiem ahir, i un fer una revisió on ens havíem quedat i una petita revisió de les darreres activitats i del vocabulari i expressions que estàvem treballant abans de continuar endavant. Ja el divendres ens hem posat de nou a treballar de valent i a mirar de recuperar el ritme de l’aprenentatge, i també la recuperació de rutines dels dies de feina.
En aquesta tornada ens hem trobat una escola plena de substituts. Hi ha moments en que trobes a algú per les escales o els passadissos i saludes (s’ha de ser educat al menys) però no saps qui és.
Malauradament ràpidament ja tornem a agafar el ritme dels dies laborals. M’agrada molt més el ritme de les vacances. Per sort només han estat dos dies i ja estic gaudint de nou del cap de setmana.
PD. Dedicat a David de la Cueva un company de l’escola, altrament conegut com David el viejo, que dimecres manifestava públicament que volia tornar a la rutina de la feina.
