Acaben les classes. Passo pel davant de la porta de l’aula d’anglès. Al respatller d’una cadira hi ha una
americana davant un portàtil i uns fulls i un bolígraf. Però, i ell ? on és? L’aula està buida. Portava tot el dia allà sol barallant-se amb el que nosaltres col·loquialment anomenen “la nevera”, el rack on hi ha totes les connexions i tots els cables de les modernes tecnologies de l’escola. Fa por contemplar el reguitzell de cables recaragolats que té en el seu interior
Tot el dia la nevera ha estat oberta de bat a bat, amb tots els seus cables per allà i el senyor tractant
de posar ordre, però al final no se n’ha sortit. No hi és! ha desaparegut!. Ha estat adduït per la màquina. La màquina ha vençut, ha pogut amb ell!
Ja ho diuen tanta tecnologia no pot ser bona. Tot el dia, sol davant el perill amb un portàtil com única arma, i amb un munt de cables indesxifrables.
