El penúltim dia de classe d’aquest curs amb la feina enllestida anem amb els alumnes de Cicle Superior al Parc de Catalunya. L’objectiu és donar un tomb amb les barques del llac i jugar una estona.
Els alumnes tenien permís per portar diners i comprar un gelat. Però un cop han donat el tomb amb les barques no només gaudeixen del gelat sinó que s’inicia una mostra de consum compulsiu de tota mena de menges inútils i segurament gent sanes ni aconsellables.
Encara que no sé pas si aquest ha de ser el nostre objectiu, està clar que l’objectiu de convertir-los en addictes al consum hem excel·lit en escreix. La societat de consum en la que vivim ha guanyat una bona colla d’adeptes. Com afirma Z. Bauman “qui no pot consumir s’avorreix”, “qui no consumeix queda al marge d’aquesta societat”. Amb aquest exemple viscut en primera persona també queda molt clara un altre de les afirmacions d’aquest sociòleg polonès: “Els consumidors de la societat consumista són entrenats des que neixen i al llarg de les seves vides”. De fet es tractava d’un consum absolutament innecessari, ja que poc abans havien esmorzat. Era simplement un consum per plaer de consumir i res més.
Cal repensar el que fem a les escoles, però per mi és molt clar que això no és el que hem de fer. Estem condemnats a nedar contracorrent encara que sigui difícil i potser no ens porti a enlloc.
Nosaltres també vam viure una situació similar el dia que fèiem activitats especials a propòsit de l’eix de l’alimentació.
Ricard, podem remar a contracorrent, però les famílies tenen molt a dir sobre com s’eduquen els infants, especialment en aquest tema.
Cert que són opcions de les famílies i que estem imbuïts per aquesta corrent de superconsum contra la que es fa difícil lluitar, però simplement no m’agrada i crec que no anem pel bon camí. Malgrat que amb això de que els infants siguin tan consumistes de ben segur que els economistes deuen estar molt contents i satisfets.
Llavors consumir no ens farà més feliços? llavors que en farà més feliços…? Els diners no donen la felicitats? Però donen una sensació tan semblant que només un expert sabria diferenciar-la? 😛
La felicitat del consum és una felicitat efímera. La felicitat no està en el consum, està en trobar-se bé amb un mateix, amb el que fa i amb el que l’envolta. Els diners no donen la felicitat encara que en alguns moments poden ajudar.
Ricard, crec que actualment es consumeix massa i molt de pressa, i s’està perdent a marxes forçades el sentit del valor de l’esforç. Amb això vull constatar el que dius de la felicitat efímera a partir del consum, que en molts casos no deixa lloc a que es descobreixi una felicitat més autèntica i de llarga durada per mi, que ve del resultat i fruit d’un esforç continuat. Com a pare que sóc d’un nadó de a 8 mesos, intentaré fer el màxim per inculcar-li aquests valors en contra dels més purament consumistes. Però els perills són arreu, i crec que serà una tasca complicada. El que busca aquest sistema és satisfer el més ràpidament possible les “necessitats” creades pel mateix sistema, a canvi d’uns diners. Qui un dia s’adona que com menys necessiti per viure millor viurà, ja té la partida guanyada. Ras i senzill.
Salutacions.
Educar als fills no és una tasca fàcil. I l’educació contra el consum potser encara és una tasca més difícil. Els mitjans publicitaris de la nostra societat són molt poderosos. Lluitar contra ells és molt difícil. De ben segur que el propi exemple és el millor que es pot fer. És ben cert que per viure amb ben poca cosa n’hi ha prou.