17 setembre 2007
Avui s’iniciava el que ha de ser la primera setmana complerta d’escola, però ha estat un dilluns ben diferent al que és habitual. A mig matí tenia reunió al Departament d’Educació per valorar l’activitat de formació d’aquest estiu.
Ha estat un matí tranquil. Per començar he sortit de casa una mica més tard del que acostumo. Tenia temps. He pogut aprofitar el viatge a Barcelona per gaudir de la lectura. Un cop a la capital encara he tingut temps per prendre un cafè amb llet.
Al Departament ens hem retrobat tot el grup de Broadstairs d’aquest estiu. En algun moment al llarg de la valoració amb la persona que representava el British Council he tingut la sensació de tornar a estar en les classes d’aquest estiu. Tal com ja vaig comprovar al llarg del viatge d’anada i tornada, avui m’era molt més senzill seguir tota l’explicació que no a finals de juny quan ens van presentar el curs. Per poc que pugui penso repetir d’aquí a tres anys, temps que el Departament obliga a que passi abans de permetre demanar un altre d’aquestes activitats a l’estranger.
Un cop acabada la reunió i de petar la xerrada una estona, cap a casa de nou. He arribat al migdia i a la tarda a l’escola hem començat el taller d’audiovisuals, una activitat en la que ens ho passem d’allò més bé.
Acabo el dia amb la sensació de no haver treballat. Quina sort!
15 setembre 2007
Ja ha arrancat el nou curs. Els tres dies d’aquesta setmana han servir per retrobar-se amb els alumnes ja coneguts i per conèixer als nous i poca cosa més.
Amb les pocs dies que s’han tingut per preparar l’inici de curs encara estem acabant d’ultimar els horaris definitius: repartiment de les hores de reforç i atenció a la diversitat i els horaris de les aules d’ús comú: laboratori, biblioteca, informàtica… Suposo que la propera setmana quedarà del tot enllestit.
Com gairebé sempre, encara que crec que aquesta any de forma més acusada, vaig començar el curs amb una estranya sensació de tenir moltes qüestions pendents per organitzar. A mesura que treballo amb els alumnes aquesta sensació disminueix i la propera setmana, la primera complerta espero que ja començarem a agafar el ritme de treball del curs.
3 setembre 2007
Com gairebé per tothom, o la menys, per molta gent avui ha estat el dia d’arrencar de nou, de torna a posar en marxa tota la maquinària de l’escola. Aquest any amb el nou calendari escolar només disposem de 5 dies (4 si descomptem avui) per posar l’escola a punt per rebre els alumnes el proper 12. És poc temps per posar ordre en el caos que sempre sembla regnar a l’escola abans de començar.
Aquest dia sempre hi ha una primera estona pel retrobament amb els mestres ja coneguts i la salutació a les cares noves que cada any s’incorporen. Es formen uns grupets, gairebé sempre els mateixos. És una escena ja viscuda que es repeteix on els mestres nous resten a l’expectativa de conèixer que se’ls assignarà en concret.
A part d’aquests moments inicials i d’un Claustre de presentació hem dedicat la resta del matí al que podríem anomenar treballs manuals. No teníem massa ganes de posar-nos a pensar i ens ha anat molt bé passar el matí buidant el material d’uns armaris vells per procedir a substituir-los per armaris nous. De pas aprofitem per fer neteja de rampoines que sempre s’acaben acumulant i que moltes vegades no s’utilitzen per res. Demà acabarem i un cop fetes les assignacions de tasques dels nous ens posarem a enllestir les feines més organitzatives.
31 agost 2007
Són les darreres hores en que el rellotge restarà dins d’un calaix. Segurament aquest és el senyal més inequívoc de que acaben les vacances. En els dies de treball el rellotge marca el ritme de tot el dia i s’acaba convertint en una peça cabdal, marcant que toca fer a cada una de les hores del dia.
El ritme dels dies de vacances i dels dies de festa és ben diferent, malgrat que el temps també s’escola a vegades sense que en tinguem massa consciència, el rellotge ja no ens marca amb tanta claredat el que hem de fer en cada moment. En els dies de treball la tirania del rellotge ens té atrapats encara que no vulguem.
Bé, en els que ens agraden les curses, el rellotge també ens tiranitza quan entrenem i, sobre tot, en les competicions, però ho fa d’una altra manera. El que volem és arrancar-li uns segons per millorar, o per orgull personal, o simplement com un petit repte amb nosaltres mateixos.
Malgrat tot encara resta el cap de setmana per endavant, dos dies que seran de ben aprofitar abans de que el dilluns comencem a preparar l’escola per rebre als alumnes amb un nou curs per endavant.
Aquests darrers dies, els diaris i els telenotícies, ja van plens de notícies en referència a aquest imminent inici de curs:
- serà un curs amb més barracons malgrat l’esforç inversor en noves construccions escolars
- els nomenaments dels mestres interins.
- les vacances són massa llargues i moltes famílies, sobre tot al mes de setembre, no saben què fer amb els seus fills.
- el cost dels llibres i la despesa mitjana per fill que suposa a les famílies.
Tot plegat és símptoma inequívoc del que curs comença i que les vacances toquen al seu fi.
24 agost 2007
Només arribar sóc conscient de les meves dificultats amb l’idioma tant a nivell comprensiu com expressiu. De fet ja ho era abans del viatge. No es pot pretendre que un aprenentatge consolidat de jove, passat els anys es mantingui tot sol. Aquest dies han servit per notar una millora evident tant en la fluïdesa al parlar, com en la comprensió. En això hi ha una prova evident: a l’anada pràcticament no vaig entendre res de les instruccions sobre seguretat en el vol, en canvi a la tornada em va resultar fàcil entendre el que explicaven.
Tinc anotat el vocabulari nou, sobre tot, el que em pot ser útil en el meu treball diari a l’aula. Ara es tracta de repassar-lo i incorporar-lo. He pensat en tenir-lo sempre a mà en un full plastificat.
Aquests dies també han estat útils per tenir més clar quines són les meves mancances i també les possibles estratègies que em poden ajudar a encarar-les. Ara em correspondrà cercar estones per poder-les treballar, bàsicament tres aspectes: escoltar i llegir anglès i estudiar els apartats gramaticals que he detectat que són els més fluixos a l’hora que tracto d’incorporar el nou vocabulari de forma més activa. A veure si sóc capaç d’organitzar-me i fer una mica de tot de manera constant, i no com passa la majoria de vegades en que s’obliden aviat els bons propòsits.
[@more@]
6 juliol 2007
Avui ha estat el meu darrer dia a l’escola d’aquest curs. Bàsicament avui ha estat per una reunió de l’equip de coordinació per posar en comú algunes reflexions útils fruit de les diferents memòries per encarar el proper curs amb ànim de millora. També hem rebut bones notícies: el Departament ens ha donat els dos plans d’innovació que havíem demanat (llengües estrangeres i comunicació audiovisual).
Aquesta setmana he anat alguns matins per posar ordre en tota la paperassa acumulada a l’aula d’anglès. Ja tocava! Al llarg dels anys i del pas de diferents professors per l’aula s’acumulen papers i papers i es necessita molt de temps per cercar la manera que la feina de tants anys no caigui en el buit o simplement en la paperera.
Fa poques hores que gaudeixo del temps de vacances. Tinc temps per endavant que ompliré amb activitats d’aquelles que sempre queden al tinter per fer: llegir un bon munt de llibres, escriure alguna cosa, anar sovint a la muntanya, dues setmanes a Anglaterra a fer un curs dels que organitza el Departament pels professors d’anglès, i també, com no, pensar i preparar algunes coses pel proper curs, algunes d’anglès i d’altres de TIC. En aquest apartat sempre acabo el curs amb moltes idees que m’agradaria dur a la pràctica anotades en paperets que circulen per sobre la taula de treball. I quan acaben les vacances, tan sols, algunes les he portat a la pràctica, les altres quedaran pendents per un altre moment, o potser, al llarg del curs trobaré algun lloc on encabir-les.
25 juny 2007
Els temps estan canviant és el títol d’una cançó dels anys 60 del mestre Bod Dylan, i té raó encara estan canviant, no sé massa si per bé o per mal.
Tots estem d’acord en que el treball dels mestres ha canviat, encara que segurament no estarem d’acord en quins han estat els canvis. També és cert que la resta de les professions també han canviat i de fet, tota la societat ha canviat i segueix canviat de forma molt accelerada.
D’alguna manera som animals de costums i aquests canvis constants ens desagraden i sovint ens consta adaptar-nos als mateixos. A l’escola s’escolten queixes constants de que ja no és com abans. Sembla que d’alguna manera enyorem els vells temps, un temps indefinits, com si allò fos el paradís perdut. De fet eren uns temps en que el que s’havia fet per una any servia pels següents sense canvis. Tot era més permanent. Ara estem instal·lats en el canvi permanent.
Quan ens aturem i pensem ens costa definir quins han estat aquests canvis, però reclamem més prestigi i més autoritat del mestre. Un altre reclamació constant és temps, sempre ens falta temps: per preparar classes, per parlar dels alumnes, per una atenció més individualitzada, …. També ha canviat el rol de mestre, ara ja no només fem de mestre, fem una mica de tot, i segurament no està clar quin és el paper que la societat reclama que juguem en l’educació dels nostres alumnes. Segurament cada família té una perspectiva ben diferent de quin és el paper que hem de jugar, i donar resposta a tot no és possible. Hauríem d’estar clares quines són les nostres funcions. Hem d’aprendre a marcar les nostres propis límits, de la mateixa manera que hem de marcar els límits als alumnes i a les famílies en la seva relació amb nosaltres.
8 juny 2007
De mica en mica es van desgranant els darrers dies de curs. A l’escola tots comencem a olorar les vacances d’estiu. Les classes no són com a la resta del curs. Resta poc temps i alguns continguts encara estan dins el tinter. És la darrera oportunitat per tractar d’explicar o practicar allò que es creu que és fonamental i que al llarg del curs no s’ha fet. També és el moment de les avaluacions finals, de fer balanç, lliurar memòries, reflexionar sobre el que ha funcionat i el que cal canviar.
Només fem classes pel matí, però molts dies la nostra jornada s’allarga per la tarda (correccions, reunions amb famílies, informes, …). Són dies en que la llista de feines a fer amb data de caducitat s’allarga a vegades de manera infinita. Les prioritats en aquesta llista van canviant en funció de la urgència de les diferents tasques i malgrat les hores de dedicació és difícil escurçar la llista.
Pels alumnes de sisè que aquesta setmana han arribat del viatge fi d’etapa han començat els seus dies de comiat. Estan inquiets. Molts d’ells han crescut des dels tres anys dins d’aquestes parets. Les emocions estan a flor de pell. Amb pocs dies tancaran una etapa de la seva vida, l’etapa de la seva primera escola.
Els mestres tancarem un nou any escolar, i el setembre repetirem curs amb nous alumnes i amb algunes novetats fruit de les reflexions d’aquests dies de juny.
[@more@]
28 maig 2007
Avui m’ha tocat assistit a la jornada tècnica sobre el wordpress. Feia temps que no anava a cap d’aquestes jornades i no han canviat massa les coses, inclosos alguns problemes amb la connexió a la xarxa. La formació presencial en TiC que organitza el Departament sempre se’m fa massa llarga. Crec que menys temps seria suficient.
Després d’unes informacions prèvies que sempre serveixen per trencar el gel, la primera part de la jornada ha estat força útil, però com sempre la part pràctica és innecessària i massa perllongada en el temps. Serà que sóc molt autodidacta i un cop conec on puc trobar la informació la resta ja correspon a cadascú perdre el temps davant la pantalla de l’ordinador tot provant segons els interessos particulars.
També com sempre em sobta que alguns mestres formats en les TIC (tots eren coordinadors d’aula) trobin tantes dificultats en algunes de les coses que s’expliquen en aquestes jornades.
La jornada tenien per objectiu presentar el wordpress com una nova eina per fer i utilitzar blocs als centres. Malgrat que aquest curs a l’escola hem posat a prova els blocs amb els alumnes de sisè no acabo de trobar quines són les seves utilitats pedagògiques. Val a dir que es tractava d’una simple prova i no tenien uns objectius clars, excepte el simple fet d’observar com funcionava i el grau de participació dels alumnes.
De fet un cop acabat el curs haurem de fer-ne una valoració i planificar-ho millor pel proper curs, però crec que possiblement per l’escola són molt més útils totes les eines que ofereix la intranet de centre que no pas els blocs encara que en principi mai s’ha de descartar res.
27 maig 2007
Aquesta setmana a l’escola han instal·lat dos canons i la seva respectiva pantalla fixa, altaveus, i quadre centralitzat des d’on poder fer servir ordinador, vídeo, dvd, etc., una en una de les dues aules de cinquè i l’altre a una de les dues de sisè. El dijous a darrera hora les instal·lacions van quedar enllestides. Per tant, el divendres es tractava de provar les dues noves joguines.
Tenia que començar una nova unitat a sisè i ho vaig fer utilitzant aquesta nova eina sense fer una preparació específica de la sessió pensant en aquest nou mitjà. Simplement vaig agafar el que ja tenia preparat i ho vaig adaptar una mica. De fet es tractava d’una sessió experimental per comprovar el funcionament de tot el que ens havien instal·lat:
- presentar les imatges de la nova historieta d’anglès,
- resoldre les dificultats de vocabulari en la pantalla en lloc d’utilitzar la pissarra,
- suport escrit en la presentació oral de les noves estructures lingüístiques,
- exercicis interactius per tota la classe en la pantalla. Presentava un exercicis en pantalla amb suport de so i un alumne ho resolia en el teclat de l’ordinador amb el suport de la resta de la classe.
- correcció d’exercicis en la pantalla
Suposo que en part per la novetat, però també per la potència d’estimulació audiovisual que suposa el nou mitjà, el nivell d’atenció dels alumnes va ser molt més alt del que és habitual, i més i tenint en compte la situació especial que es trobaven aquests alumnes el passat divendres: era el darrer dia de classe abans de marxar una setmana de viatge final d’etapa de primària.
L’avançament a les escoles cap a la utilització de les noves tecnologies ja no és pot aturar. El curs passat va arribar al centre el primer canó, un únic canó per tot el centre. Ara ha començat la instal·lació d’aquesta tecnologia en algunes aules. Està clar que en les aules on es disposi d’aquestes pantalles la pissarra tradicional i el guix quedarà progressivament arraconada i en desús.
