Fragments d'escola

Ja fa uns dies que ha sortit el calendari escolar pel proper curs. De nou tornarem a començar el 12 de setembre i amb una setmana haurem d’organitzar l’escola per rebre els alumnes el primer dia de classe. Tot seran presses. En canvi acabarem el 19 de juny. Crec que serà el curs en que les classes acabaran més aviat que mai. I aleshores els mestres disposarem de gairebé dues setmanes per tancar el curs, fer les valoracions i començar a preparar el següent curs.

No em sembla massa raonable. Quan realment es necessita més temps són els primer dies de preparació i no a final de curs. Al principi hi ha més ganes de posar-se a la feina i es pot comptar amb tota la plantilla que ha d’afrontar el nou curs al complert i a ple rendiment.

En canvi, al juny un cop els alumnes ja són a casa, el que hi ha és cansament i ganes és d’acabar definitivament. Es pot argumentar que es pot aprofitar el temps per deixar coses a punt pel setembre, però no és tan fàcil en escoles no hi ha mai la seguretat de quina serà la plantilla exacte pel proper curs, amb mestres que ja saben que el proper curs no estaran a l’escola, d’altres més pendents de preparar les oposicions, amb places que s’hauran de cobrir al setembre.

Però ja fa uns anys que el Departament s’ha entestat a fer-ho així, tot omplint-se la boca sobre la conciliació de la vida familiar i vida laboral. No crec que aquest calendari sigui de gran ajuda. El nombre de dies lectius són els mateixos i les famílies tenen els mateixos problemes si comencem el 12 i acabem el 19 que si comencem el 15 i acabem el 22. I això darrer seria més raonable pel bon funcionament dels centres. Però darrerament ja ens tenen acostumats a aquest tipus de decisions per quedar bé amb les famílies i amb l’electorat i amb poca preocupació per la realitat dels centres.

Tweet

El cap de setmana passat vaig estar a Montserrat. I tot fent el tafaner en una petita sala on hi ha els exvots que els fidels deixen per demanar coses a la verge vaig veure un full de sol·licitud de preinscripció a una escola pública. Ja he descobert una nova manera de tenir punts per aconseguir la plaça escolar desitjada. Ja no cal preocupar-se dels punts per viure a la zona, etc. només cal esperar la intervenció divina.

Tweet

S’apropa el final de curs i hem entrat en la recta final, aquells dies en que s’acumula la feina. S’olora el final, però la llista de coses a fer s’allarga.

Avui hem començat a passar les competències bàsiques. Però un cop passades vindrà la feina de la correcció i una primera valoració del resultats. També avui era el darrer dia per presentar els projectes d’innovació. A l’escola en presentem dos: un per la millora de l’expressió oral de l’anglès, i un per desenvolupar l’ensenyament del llenguatge audiovisual. Com sempre el darrer dia tot són preses per ultimar els papers que es demanen. Aquesta setmana també estem amb la memòria del primer any d’implantació del Projecte d’Autonomia de Centre. Això suposa  reunions per recollir les diferents opinions, justificar que hem fet i planificar i explicar que volem seguir fent el proper curs. També tenim obert el debat sobre l’horari del proper curs.

I aviat haurem de pensar en elaborar les memòries, posar les notes finals, les reunions de final de curs amb les famílies, preparar les activitats de final de curs, i segurament alguna cosa més que ara mateix em deixo al teclat.

Demà ens visita l’Emili Teixidor. Els alumnes estan engrescats. Alguns han llegit uns quants llibres d’ell amb molt d’interès. El viatge de fi de curs dels de sisè s’apropa i també cal anar ultimant els preparatius.

La cursa a contrarellotge per acabar el curs ha començat i cal planificar-ho amb compte per tal de poder fer-ho tot sense massa estres.

Tweet

Avui tocava la VII Dia de l’Educació Física. Es tracta d’una jornada on s’apleguen uns 400 alumnes de sisè de diferents escoles de Sabadell amb l’objectiu de practicar esports i jocs. La meva funció al llarg de la jornada ha estat arbitrar partits de futbol-7. Abans de cada partit deixava clar que no es tractava d’una competició, sinó que estàvem allà amb l’objectiu de passar-ho bé i que volia que tinguessin un comportament esportiu. Feta l’explicació començava el partit.

Evidentment aquesta petita introducció abans dels partits la feia en català. Però al llarg de tot el matí no he escoltat a cap noi, ni noia parlar en català, ni per parlar entre ells, ni per dirigir-se a mi. Em sentia una illa idiomàtica i després hi ha qui fa reportatges com els de Telemadrid i clamen al cel afirmant que el castellà està sotmès a persecució!

Tweet

I dimarts de nou cap a l’escola després d’una setmana i un dia de descans. El primer dia després d’un període vacacional, o fins i tot, també després d’un pont, és un dia feixuc en el que et trobes descol·locat i sense ritme de treball, com si d’alguna manera tot tornés a ser nou, malgrat que ja és vell i conegut. A mesura que avança la jornada la situació millora , però s’acaba el dia amb regust amarg. Els alumnes també estan desconcentrats. Bé de fet dubto, de què és primer la seva poca concentració o la meva.

L’endemà ja és diferent. Ràpidament ja entres en la rutina diària de la feina. Malgrat que encara enyores els dies de festa sense responsabilitats laborals, ja recuperes el to habitual i ja comences a planificar tot el trimestre que tens per endavant i les tasques que havien quedat pendents abans de marxar i que ara ja comencen a ser una urgència.

Tweet

La setmana passada els alumnes de sisè van fer aquest taller amb el nom d’històries de vida. Es tracta d’un taller gratuït que ens va oferir l’Ajuntament. Venen des d’una associació d’ajuda a l’immigrant del Raval, un treballador d’aquesta associació que dinamitza l’activitat i dos immigrants, un amb papers que porta més temps entre nosaltres, en Younes del Marroc, i un altre sense papers i que fa poc que està per aquí, en Massu del Senegal.

Després d’una petita introducció on es demostra als alumnes que tots tenim el nostre origen en algun fenonem migratori, i que de fet no fa tants anys els espanyols per diferents motius hem estat immigrants al llarg dels temps, tant el Younes com el Massu expliquen amb poques paraules el seu viatge fins a Espanya, un va passar 24 hores sota un camió, i l’altre 7 dies en una “cayuco”.

A partir d’aquesta breu explicació els alumnes pregunten si van passar por, que els va empènyer a deixar tot i venir cap aquí, com van ser els seus primers moments aquí, quina és la seva situació actual, si pensen en tornar al seu país. Aconsegueixen captar plenament la seva atenció. Entre els alumnes també hi ha uns quants immigrants que també aporten el seu granet de sorra, el que ells saben, i el que ells han viscut de primera mà.

En els seus països d’origen només hi ha gent molt rica, poca, i gent molt pobre, molta. La classe mitja no existeix. Allà el concepte de família és molt diferent al concepte de família. Aquí les famílies tenen pocs fills per poder-los mantenir fins que aquests són grans. Allà no es cobra ni atur, ni jubilació, i aleshores es tenen molts fills tot esperant que aquests quan siguin grans mantindran als pares. De fet, no fa massa anys aquest també era el concepte de família que teníem per aquí.

Amb les diferents preguntes i les corresponents respostes es van fent una idea de les dificultats que comporta la decisió d’emigrar a un altre lloc i que els immigrants no són persones estranyes, sinó que simplement volen aconseguir millorar les seves condicions de vida, i pensen que això tan sols ho poden assolir venint al món occidental. També s’assabenten d’algunes de les costums, formes de vida i tradicions dels països d’origen dels Younes i del Massu

L’hora i mitjà de l’activitat ha passat volant. Ha estat una classe molt profitosa i en la que tots hem aprés molt.  

[@more@]

Tweet

El cap de setmana passat va ser el de corregir els darrers exàmens del trimestre. Al llarg de la setmana vaig recollir els dossiers amb tota la feina del trimestre per valorar com havien treballat i la seva capacitat per ordenar i presentar el seu treball. També al llarg d’aquesta setmana hem fet dues reunions d’avaluació on parlem de la dinàmica dels grups i dels alumnes que més ens preocupen, tant pel seu rendiment, com per la seva actitud. Encara ens queda una reunió pendent per acabar de parlar d’un dels grups, però aquest matí he acabat de posar les creus en els informes que lliurarem a les famílies el darrer dia del trimestre.  

Avaluar és una de les moltes funcions que realitza el mestre al llarg del curs,i quan avalua el que fa, entre altres coses, és informar a les famílies del grau en el que seus fills han assolit els aprenentatges que pretenia ensenyar. És aquesta una tasca feixuga i en certa manera burocràtica. Cal revisar totes les anotacions preses des del mes de gener fins ara, tan en la feina diària a la classe, així com en els exàmens puntuals. Tota aquesta informació s’ha de traduir en paraules entenedores per la família de l’alumne per tal que aquesta pugui copsar la nostra opinió sobre l’evolució dels aprenentatges del seu fill o filla. Quan aquesta informació és positiva i afalagadora no hi problema, però quan no és així sorgeixen els interrogants.

De fet l’avaluació no només és aquest moment en el que es posen les “notes”, sinó que és un procés, que va estretament lligat a tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, i no tan sols implica l’avaluació de l’alumne sinó que també implica l’autoavaluació del propi mestre, qüestionant-se la metodologia d’ensenyament i la idoneïtat les diferents activitats d’aprenentatge que proposa als alumnes. D’alguna manera el moment de l’avaluació representa un moment d’inflexió, d’aturada i reflexió de si els alumnes estan aprenent, però també com estem ensenyant els mestres.

Quan has acabat de posar les “creus” i les “observacions” en els informes estàs tranquil i descansat perquè has acabat una feina, però això no és només que un punt i seguit i la tasca d’ensenyar continua amb el dia a dia l’aula.

Tweet

Tots els alumnes de l’escola van a l’aula d’informàtica del centre una sessió cada dues setmanes, ja que aquesta és petita i no té cabuda per una classe sencera de 25 alumnes. També a totes les aules disposen d’un ordinador. Ara bé la incorporació d’aquests mitjans en el currículum i en l’activitat diària és ben diferent i sempre depèn directament tan del domini d’aquests mitjans per part del mestre com de les ganes que cadascú hi posa per utilitzar-les. Hi ha classes que cerquen totes les oportunitats possibles per fer ús dels ordinadors, tan de l’aula d’informàtica com de les aules, i d’altres que les utilitzen molt poc.

Aquest curs hem actualitzat la imatge i la distribució dels continguts de la pàgina web de l’escola, però en molts moments és fa difícil obtenir materials per penjar. La veritat és que no sabem què fer per tal que tothom tingui més en compte aquesta nova eina de la que disposem. Si algú té idees, us ho agraírem. Procurem mantenir-la actualitzada perquè tingui interès tan pels propis alumnes com per les famílies, però s’acaba convertint en la pàgina web d’unes poques classes. Són les classes que tenen un professor més implicat en aquest món de les tecnologies i que també elaboren programes de ràdio i vídeos. La darrera ha estat l’entrada en el món dels blocs, un bloc per cada grup de sisè: la nosta classe, sisè A. Ara haurem d’esperar la resposta dels alumnes a aquesta nova proposta.

Tweet

És clar que el treball directe amb els alumnes es realitza la major part del temps de manera individual. Però aquesta tasca individual en front del grup d’alumnes tancat tot sol a l’aula, que cadascú assumeix amb el seu propi estil i les seves conviccions pedagògiques, està immersa dins d’una institució escolar. Amb tota seguretat els alumnes sortiran molt més beneficiats d’un treball conjunt dels mestres que no pas d’un treball on cadascú funcioni a la seva. Són importants les reunions dels equips docents per arribar a acords i establir línees mestres d’actuació conjunta que després caldrà respectar i seguir. Però cercar l’equilibri entre el necessari treball en equip i el no menys necessari treball individual de cada mestre per preparar les seves classes moltes vegades no resulta fàcil. Les institucions escolars han esdevingut cada cop més complexes.

Encara que algú pot pensar que el que fa ell és el millor, que no és precisament el meu cas, ja que gairebé sempre estic ple de dubtes, el que no es pot fer en una escola és actuar cadascú a la seva manera sense fer cas als demés, o fins i tot, en clara contraposició a tot el que fa la resta de membres del Claustre. És necessari que cada mestre s’emmotlli en la mesura de les seves possibilitats al tarannà que cada centre, que encara que a vegades sigui ocult sempre existeix d’una manera o un altre de forma més o menys vaga.

Trobar-se bé i a gust en el si d’equip docent, no sentir-se sol i aïllat, saber que darrera la tasca individual a l’aula hi ha un recolzament per part del grup docent és important pel mestre, així com saber que les seves iniciatives personals seran tingudes en compte.

Segurament la clau esta en conjugar els dos pols i assolir un cert equilibri, tot i que no resulta fàcil.

Tweet

Ha acabat la setmana i amb ella uns dies farcits d’activitats extres i diferents. Acostuma a passar un cop o dos per curs que malgrat els intents de programar de forma equilibrada el calendari de sortides, per uns motius o altres, gairebé sempre hem de fer front a aquests períodes on en poc temps els alumnes fan moltes activitats que trenquen el ritme habitual de les classes

Això és així, perquè un cop hem escollit el que considerem interessant les entitats organitzadores són les que determinen les dates en que les podem fer, i aleshores sempre ens resta molt poc marge de maniobra. Per acabar-ho d’adobar a mig curs sempre sorgeix alguna altra proposta engrescadora amb la que no havíem comptat en un primer moment i a la que també ens apuntem.

Així ens hem trobat que en aquestes dues darreres setmanes els alumnes de cicle superior hem rebut la visita de dos immigrants que han explicat als alumnes com van arribar al nostre país i quines raons els van empènyer a fer-ho, hem fet una excursió a peu pel rodal per tal que coneguin el nostre entorn natural i celebrar al mateix temps el dijous gras, la celebració del Carnestoltes amb tot el que implica, una excursió al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, assistir a una representació teatral en anglès, rebre una visita a l’escola d’un escriptor del que havien llegit el seu llibre. Tot això amb la feina afegida d’escriure les nostres aportacions per la revista escolar i per un llibre de la nostra ciutat que estem elaborant entre tota l’escola.

Cada curs arribem a la conclusió de que no tornarem a caure en aquesta trampa, però sembla que és inevitable i malgrat tenir-ho en compte, any rere any ens trobem amb el mateix problema.

Tantes activitats alteren el ritme normal de les classes. En aquestes setmanes el que resulta estrany és poder donar una classe “normal” entre mig de tantes activitats extres. Es fa difícil saber exactament en quin punt et trobes i tot resulta estar una mica alterat. Per fi s’han acabat i tornarem a la normalitat per afrontar la recta final del trimestre.

Tweet