Aquesta reflexió la vaig escriure al finalitzar el primer trimestre d’aquest curs:
Comença un nou curs amb cinquè. Són dos grups de 21 i 22 alumnes respectivament amb alguns alumnes immigrants però ja integrats en el grup i amb dos alumnes d’educació especial. Aquest curs s’incorpora també un alumne de nova matrícula per canvi de domicili que feia molt absentisme en l’anterior escola, i que per les informacions de que disposem també és un alumne d’educació especial. Aquests alumnes són sempre una dificultat afegida a les classes ja que no segueixen el mateix currículum que els demés.
Sóc el seu professor d’anglès. Disposo d’una aula d’anglès just al costat de les aules de cinquè per poder-hi fer les classes. Al llarg de l’estiu havia reprogramat i repensat les classes del primer trimestre, i havia planificat algunes tasques de reforç pels alumnes amb algunes dificultats, però no tinc un material específic per aquest tipus d’alumnes amb coneixements molt limitats d’anglès (si en tenen algun!) i amb una progressió d’aprenentatge sempre lenta i difícil.
La primera unitat didàctica és una revisió del vocabulari i les principals estructures apreses en els anteriors cursos.
Al llarg de les dues primeres setmanes de curs es produeix un constant degoteig de noves matrícules en aquests dos grups fruit de l’arribada de nous immigrants al barri. En concret, una alumna xinesa i 4 alumnes sud-americans, 2 a cada grup.
A les dues setmanes de curs la situació és la següent: 24 alumnes a cada grup, un grup l’A amb 5 alumnes immigrants, dos d’ells acabats d’arribar i sense cap coneixement d’anglès, i dos alumnes d’educació especial., un grup el B amb 9 alumnes immigrants, tres d’ells acabats d’arribar, un d’ells sense cap coneixement d’anglès, i un alumne d’educació especial de nova matrícula aquest curs.
És evident que el gran problema d’aquests dos grups és la diversitat. La major part del grup pot seguir les activitats i els continguts programats, sobre tot, pel fet que són continguts de revisió, encara que alguns alumnes necessiten ajudes puntuals en forma d’activitats de reforç. El problema es centra com abordar el treball amb aquests alumnes “nous” i amb els alumnes d’educació especial.
Primers intents
En les primeres classes l’organització dels alumnes a l’aula d’anglès és per parelles. Situo a alumnes avançats com a companys dels nouvinguts i dels d’educació especial per tal que els ajudin en la mesura del possible. No faig un tracte diferenciat amb alumna xinesa ja que en el cas de l’anglès està amb el mateix problema que els altres.
Quan es comencen a posar en marxa els mecanismes d’atenció a la diversitat dels que disposa l’escola per atendre aquests alumnes em trobo amb una dificultat afegida: tant els alumnes de nova incorporació com els que van a l’aula d’educació especial es perden alguna de les sessions d’anglès.
Observo que amb aquesta estratègia no aconseguim avançar i a més els alumnes que actuen d’ajudants estan més pendents dels seus companys que no del seguiment de la classe.
Acabo la primera unitat didàctica de revisió del curs anterior i un cop fetes les colònies escolars em cal un canvi per abordar aquesta diversitat a l’aula. No estic satisfet dels resultats obtinguts.
Canvi de rumb
Aleshores canvio d’estratègia. Elaboro uns dossiers de treball amb el vocabulari bàsic d’anglès (nombres, colors, objectes de l’aula, roba, parts del cos, dies de la setmana, …) i situo a aquests alumnes junts en una taula, per tal que s’ajudin en el seu treball. L’objectiu és que aprenguin aquest vocabulari bàsic mínim per poder més endavant incorporar-se a les classes conjuntament amb la resta de companys d’aula. Els ofereixo un material d’ajuda complementària com són els diccionaris amb imatges.
Aleshores a la classes es produeixen dos treballs paral·lels el treball de tot el grup classe i el treball d’aquests alumnes. Sempre que la dinàmica de la classe m’ho permet m’apropo a la seva taula per donar pautes de treball, observar com treballen i donar models de pronúncia del nou vocabulari. Tracto d’organitzar activitats autònomes per tot el grup per tal de poder-ho fer, però no sempre és possible. Malgrat que m’havia plantejat utilitzar als propis alumnes de l’aula com ajudants d’anglès, ho puc fer poques vegades ja que sinó es perden la resta d’activitats de la classe. En realitat ho he fet només tres vegades al llarg d’un mes.
En el grup A funciona així un grup de 4 (2 sud-americans i 2 d’educació especial) amb bona evolució dels 2 sud-americans i el grup B acaba organitzat d’una altra manera, dos alumnes (1 sud-americà i un d’educació especial) segueixen aquesta mateixa dinàmica amb una evolució molt lenta i no tant satisfactòria com en l’altre grup i altres dos alumnes (la noia xinesa i un altre sud-americà) un cop comprovat que tenen un coneixement bàsic d’anglès per haver-ho estudiat amb anterioritat acaben formant un grup a part que tracta de seguir la classe que fan els demés amb adaptacions i algunes ajudes extres, malgrat que els hi costa.
Dubtes, neguits i interrogants
Tota aquesta organització tan complexa acaba generat neguits i dubtes personals difícils de resoldre.
1.- La dificultat de tenir preparat material per treballar a tres/dos nivells dins de la pròpia aula.
2.- Aquests alumnes pràcticament només fan treball escrit i no fan un aprenentatge oral de l’anglès quan aquest és l’aprenentatge bàsic a fer en aquests nivells educatius. No acabo de trobar forma de resoldre aquest problema, els seus companys no són un model de pronúncia i jo només puc estar poques estones dedicades al treball oral amb ells.
3.- En algunes sessions classe la sensació de no arribar a tot amb alumnes esperant instruccions sobre el que han de fer, mentre dedico el temps a altres alumnes del grup.
4.- Alguns d’aquests alumnes avancen (la major part dels immigrants), però hi ha altres, sobre tot, els d’educació especial que estan estancats en el seu aprenentatge. Cal seguir insistint en l’aprenentatge de l’anglès o cal considerar que hi ha matèries més fonamentals com català i matemàtiques i preparar material d’aquestes assignatures ? L’anglès és una matèria obligatòria del currículum i tots els alumnes l’han d’estudiar.
5. M’estic plantejat que un cop passat el primer trimestre i un cop assolit el vocabulari bàsic mínim per poder treballar a l’aula aquests alumnes s’incorporin a la dinàmica general de la classe amb material complementari de reforç.
6.- A tot això s’ha afegit un problema més que ja esperaven. Estant pintant l’escola per tant, hem perdut l’aula d’anglès i ara la organització dels agrupaments és més feixuga, ja que en molts moments estem en un espai súper petit.
Segurament la resolució d’aquests dubtes és la determinarà el camí a seguir a partir d’ara, però a hores d’ara no ho tinc massa clar, em cal acabar de valorar la situació i els aprenentatges assolits pels alumnes per decidir per on encaminar els nous passos.
