23 abril 2006
Aquesta setmana he omplert els impresos per demanar els ajuts per les activitats fora del centre fetes el curs 2004-2005, bàsicament les popularment conegudes com a colònies i estic indignat per dos motius:
1.- Primer de tot pel nom d’ajuts. No necessito que m’ajudin, tan sols, vull que em paguin per la feina feta. En aquest cas per les hores extra de feina que suposa passar 24 hores al dia amb els alumnes.
2.- Segon pel retard en el que rebré aquests ajuts. Ara tot just acabo de demanar uns ajuts per unes hores extres que vaig fer a l’octubre de 2005 i que segurament no cobraré fins a finals del 2006, o sigui, un any després.
També vull fer algunes altres consideracions, el fet d’haver-ho de demanar des de l’escola on vas participar d’aquestes activitats fa que si canvies d’escola difícilment ho cobres, ja que la formalitat es signar un paper que ha de presentar a l’Administració la direcció de l’escola on vas fer les colònies. Realment el sistema és ben complicat.
Em sembla que seria molt més simple que les direccions comuniquin directament a l’Administració Educativa els mestres que han participat d’aquestes activitats que implica treballar hores extres i que l’Administració es limiti a pagar el que estigui pactat amb els sindicats en el corresponent conveni.
Simplement vull cobrar pel que treballo, no vull que m’ajudin, ni que em facin favors.
[@more@]
20 abril 2006
Ahir a darrera hora del matí estava a l’aula d’idiomes fent anglès amb un grup de cinquè. Després de presentar unes estructures lingüístiques en diferents activitats, feien pràctiques orals guiades en petits grups. Aquesta activitat genera una mica de soroll. De cop i volta, entra la mestra que estava a l’aula del costat, i em pregunta si no he escoltat res “Han sonat els tres timbres anunciadors del simulacre d’emergència”
Evidentment ningú de la classe havia sentit res. Dic als alumnes:
– Atenció, simulacre! – i els indico que ho deixin tot i es posin en fila per sortir de l’aula de la forma més ordenada possible. Per ells és com una festa. Tanquem les finestres i els indico que segueixin la fila de l’altra classe, ja que sóc l’encarregat de fer de mestre escombra de la planta.
Reviso els lavabos i miro que totes les aules de la planta estiguin tancades. Quan arribo a la primera planta em trobo una alumna que tornava a la seva classe des del lavabo. Li explico que estem fent un simulacre i que ha de sortir amb mi al pati. No massa convençuda em segueix.
Un cop al pati fem recompte i falta una classe. Com qui falta és professor d’Educació Física pensem que estarà al gimnàs i que no haurà escoltat els timbres. Comprovem que allà no hi és. Està a la seva aula !!!!!!! S’ha cremat amb tots els seus alumnes !!!!!!
Tampoc havia escoltat res. És una de les aules per les que havia passat per davant i al veure tancada havia pensat que ja havien sortit.
Hem fet el simulacre moltes vegades, però sempre sabíem amb anterioritat que aquella setmana es faria. Aleshores acostumava a sortir bé. Aquesta era la primera vegada que ho fèiem sense avís previ. Està clar que necessitem millorar, començant perquè l’Ajuntament instal·li algun sistema d’avis que es pugui escoltar sense problemes des de tot arreu.
[@more@]
17 abril 2006
Abans de retornar demà a l’escola fem una mica els números d’aquest darrer i intens trimestre que ens espera: 10 setmanes de classe, un total de 46 dies. Les primeres 6 setmanes seguim amb l’horari de matí i tarda, però tindrem tres dilluns festius, comptant el d’avui, un cada dues setmanes.
Abans de l’inici de la jornada continuada gaudirem d’una setmana del que anomenen “Viatge de Fi de Curs” amb els alumnes de 6è. I a la tornada només ens quedaran tres setmanes de jornada continuada només en horari de matí.
Però seran unes setmanes i uns dies moltes vegades canviants i diferents en els serà difícil agafar el ritme de treball adient. Començarem amb una setmana especial que ja varem deixar una mica a punt abans de marxar de vacances: la setmana de Sant Jordi, el dia de la rosa i del llibre. També gaudirem d’una setmana amb els horaris trastocats per les proves de Competències Bàsiques, i de dos dies especials amb les seves respectives preparacions: la Jornada Esportiva amb els alumnes de 6è, i la jornada a les Pistes d’Atletisme amb els alumnes de 5è.
Continuant amb els números he comptat que em queden unes 18 sessions d’Educació Física, 24 sessions d’anglès i unes 19 de català. Aquest curs l’horari de l’àrea de català ha estat el pitjor i és el que ha sortir més malparat cada vegada que hem fet alguna activitat especial (festes, sortides pedagògiques, …) i continua així aquest trimestre.
Aquests números m’han servit per deixar planificat una mica a grosso modo les classes que resten per acabar aquest curs, tenint en compte que sempre sorgeixen entrebancs i imprevistos que fa que la programació prevista no es pugui portar a terme en la seva totalitat.
[@more@]
8 abril 2006
Migdia del darrer dia del trimestre: baixo amb la fila i a la sortida hi ha un grup d’ex-alumnes esperant. Són alumnes de segon d’ESO. Venen a ensenyar les notes que els hi acaben de donar a l’IES. Abans d’anar a casa seva passen per l’escola per mostrar la seva satisfacció davant de les notes que els hi ha posat. Les mirem i els felicitem. És una de les grans alegries del mestres, constatar que els teus ex-alumnes encara es recorden de tu.
De fet, aquesta alegria encara és més gran, quan els ex-alumnes que et trobes, o millor dit que et troben, ja estan casats i tenen fills o filles.
L’altre dia a la oficina d’atenció ciutadana un alumne de la primera classe de vuitè d’EGB que vaig tenir, allà per 1981, encara recordava anècdotes de classe i alguna de les meves preferències més secretes. A mi m’agradava Rory Gallagher, un guitarrista irlandès de rock. Ell era un gran fan de Pink Floyd i de les curses de formula 1, sobre tot, d’Alain Prost.
I també un altre dia, sortint de l’escola en la que treballo ara, m’atura un pare i em pregunta si jo havia treballat en un altre escola. Li responc que si. Resulta que també és un alumne del mateix grup de vuitè que l’anterior. Ara és pare d’un alumne de P4 del centre. Feia dies que m’ho volia preguntar perquè tenia dubtes de si era jo. Quan era el seu profe no portava barba com ara i a més han passat molts anys. Varem parlar una bona estona d’alguns companys de la seva classe.
[@more@]
4 abril 2006
Arriba el final de trimestre i com sempre s’acumula la feina: correccions, reunions d’avaluació, informes …. Malgrat els anys i l’experiència i haver-ho planificat per tal de poder-ho fer amb certa tranquil·litat, sempre hi ha moments que s’apoderade mi la sensació de tenir molta i molta feina. Segurament a tot això cal afegir les ganes de gaudir d’uns dies descans. Aquestes augmenten a mesura que s’apropen.
Finalment no ha estat, per tant. Puc dir que pràcticament ja ho tinc tot fet, tan sols em resten els darrers serrells per poder dir que he acabat del tot. I aquesta tarda tot aprofitant que he tingut que acompanyar a la meva mare a fer-se una petita operació ambulatòria en un ull he aprofitat per relaxar-me de la feinada d’aquests dies. Primer a la sala d’espera i després llegint una bona estona assegut en un banc del parc de l’hospital tot gaudint d’una temperatura primaveral.
Demà espero poder donar per completament acabades aquestes tasques de final de trimestre. Jo només restarà el Consell Escolar de dijous que espero que no acabem massa tard. I el dissabte marxaré uns dies a donar un tomb per les Terres de l’Ebre. Ja en tinc ganes.
2 abril 2006
Dins del programa de la Diputació de Barcelona Conèixer els Parcs Naturals, dijous passat varem anar d’excursió al Montcau, amb dos grups de sisè.
Cada cop que fem una excursió hem de recordar la llista d’objectes prohibits: mòbil, mp3, jocs electrònics, etc. Si no ho féssim així les excursions s’acabarien convertint en una gran fira d’objectes per d’alguna manera demostrar qui en té més i de més sofisticació. Amb tot hi això no és evitable que en lloc d’aigua portin tota mena de refrescs, malgrat la recomanació seriosa de que el millor per beure a les excursions és l’aigua. També són inevitables les bossetes amb gormanderies de tot tipus. I també cada cop són més freqüents les càmeres de fotos digitals. Hi ha molts alumnes que en porten i no paren al llarg de tot el dia de fer fotos i fotos sense cap tipus de sentit. De fet per alguns sembla que aquest és l’únic objectiu de l’excursió.
Està clar que aquesta generació que puja està atrapada pel virus del consumisme desenfrenat i sense sentit.
Aquestes excursions de caminar per la muntanya serveixen, entre altres coses, per poder escoltar les converses que els alumnes mantenen entre ells. Un alumne que properament farà anys està preparant la festa de celebració d’aniversari. Ja té decidida la llista dels amics i amigues que vol invitar. Però també ha decidit quin regal vol rebre: una de les darreres novetats de consola. No sé pas exactament què és, ja que aquest és un món desconegut per a mi. Un regal pel que hem esbrinat que costa més de 200 €. Vol que entre tots els convidats a la festa posin una quantitat de diners per poder fer-li el regal desitjat.
A on hem arribat ? Aviat en les festes d’aniversari infantils es farà una llista de regals com en els casament. Està clar que no anem bé. 
[@more@]
29 març 2006
Aquest curs a l’escola hem rebut la dotació d’un canó que permet la projecció en una pantalla gran de les imatges d’un ordinador. De moment i mentre que a l’escola no en disposem més, aquest és un recurs mòbil.
Des d’un principi em vaig plantejar que no podia acabar el curs sense haver provat aquest nou recurs a l’aula. Però com sempre van passant els dies i ho anava deixant per més endavant. La feina del dia a dia ocupa tot el meu temps.
Malgrat que estem finalitzant aquest segon trimestre, també hem de tenir present que s’apropa Sant Jordi i que cal començar a preparar les activitats per celebrar aquesta festa. Al centre és tradicional fer un concurs de poesia entre els alumnes de cicle superior en el que tenen que participar obligatòriament tots els alumnes. Tot cercant quines activitats podia realitzar per incentivar i ajudar als alumnes en la creació dels seus poemes, em vaig trobar a la xarxa amb una webquest (introducció a la poesia a partir del rock català) que em va servir com a punt de partida per preparar una presentació amb Powerpoint per engrescar als alumnes a provar d’utilitzar el llenguatge poètic.
Un company de Claustre em va deixar el seu portàtil per tal de facilitar la feina de la presentació.
Quan a la tarda del passat divendres els alumnes entren a la classe i veuen el muntatge de la pantalla i l’ordinador es crea expectació, i comencen a preguntar què farem, És evident que l’ús d’aquestes tecnologies a l’aula encara no està normalitzat. És més quan s’utilitzen encara es considera una classe diferent i especial. Suposo que amb el temps aquesta sensació anirà canviant i es normalitzarà.
La sessió de classe es va fer curta, i no va donar temps de fer tot el previst. Canviar la presentació dels textos poètics escrits per la presentació en pantalla, on tots ajudaven a cercar els significats i els diferents recursos del llenguatge poètic, va estimular la participació d’alguns alumnes que habitualment resten callats. Al final de la classe els vaig lliurar per escrit els textos que havia utilitzat per la presentació i en grups de dos o tres intentaven escriure poemes sobre objectes de la vida quotidiana. Aquest matí alguns alumnes encara han continuant amb aquest intent amb entusiasme.
Finalment serà la propera setmana que dedicarem una classe on cadascú haurà d’escriure el poema que presentarà al concurs de poesia, i el per Sant Jordi farem un recitat de poemes que hauran d’escollir i preparar prèviament, abans del lliurament dels premis del concurs.
[@more@]
20 març 2006
Aquest matí el que he faltat un parell d’hores a l’escola he estat jo. He anat a la classe de 9 a 10 i a les 10 he tingut que marxar. He posat feina als alumnes de la classe que deixava sola i el company de l’altre sisè que està al davant havia de fer-se càrrec de les dues aules. Sort que faltem poc i que aquesta situació no es produeix massa vegades. Segons en quin horari es produeix l’absència, algun company pot ocupar el teu lloc, evitant el que ha passat avui, i malgrat que no és el mateix que fer la teva classe amb el teu grup s’aguanta millor fer unes activitats amb un grup que coneixes que tenir que anar d’una classe a l’altre, amb la única funció gairebé de controlar que el seu comportament sigui acceptable i que vagin treballant encara que en alguns casos sigui poc.
En el cas d’avui, en els alumnes que deixava, els tocava educació física. Evidentment s’han perdut de molt mala gana aquesta classe –fins i tot, alguns reclamaven el dret a recuperar-la en un altre moment- i s’han vist obligats a fer uns exercicis de català que ja tenim preparats per aquestes ocasions.
En aquestes situacions acostumem a canviar el que ja teníem programat i cerquem algunes activitats en les que els alumnes són autònoms i poden treballar sols. És molt clar que les absències a les escoles no són com a les altres feines en que quan un falta ja farà la feina al tornar. Aquí repercuteix directament en els companys i també en els alumnes ja que en gran part l’únic que es pot fer és aguantar-los. Però a vegades no hi ha més remei i hom té que absentar-se i quan marxes de l’escola deixant al company amb les dues aules la mala consciència, s’apodera de tu, però que hi pots fer ?
13 març 2006
Després d’un cap de setmana de tranquil·litat en el que he pogut gaudir de les que petites coses que m’agraden, torna a començar la setmana. L’inici d’aquest primer dia de treball es fa dur amb la perspectiva dels cinc dies d’escola que m’esperen. Resten molts dies per tal què torni arribar el cap de setmana desitjat. És un començar de nou i encara que sé que aquests dies passaran volant i aviat tornaré a estar a divendres, el dia trist, gris, humit i plujós que fa no ajuda gens.
Un cop a l’escola, i amb la classe començada el temps passa de pressa. Com moltes vegades em passa, faig menys activitats de les que tenia programades. El dilluns vigilo pati i com aquell que no vol ja ha passat el matí i som al migdia. Normalment el dilluns fem reunió de cicle, però avui teníem reunió amb una família per tal de resoldre uns petits problemes que varen sorgir la passada setmana amb els seus fills.
No vaig a dinar a casa i aprofito el migdia per acabar de planificar les classes i preparar tots els materials que necessitaré aquests dies. A la tarda dues classes d’anglès de 45 minuts, una amb cinquè i l’altra amb sisè, i deixar l’aula apunt per l’endemà. Ha passat ràpid el primer dia de la setmana, el temps avança inexorablement.
10 març 2006
Quan acaba el curs i fem la memòria cada any constatem que hi ha un moment de l’any, una o dues setmanes, en el que s’acumulen moltes sortides. I sempre ens proposem que això el proper curs no ens passarà.
Arriba setembre i planifiquem les sortides pedagògiques del curs, distribuint bé les dates. Per diferents motius, sempre en resten algunes amb data per concretar. I aleshores, a meitat de curs es precipiten els esdeveniments i en poc temps se n’han de fer moltes.
Aquesta setmana que acaba avui, teníem programada una sortida d’educació viària a la Policia Municipal (que per cert, va anar molt bé), però com s’apropa el període de matriculació, aquesta tarda mateix hem anat a visitar un IES.
La propera setmana no teníem cap sortida planificada, però al final el dimecres al matí anirem a la biblioteca de la ciutat i a la tarda visitarem l’altre IES que ens correspon per zona. La visita a la biblioteca ens l’havien denegat en principi, però després d’insistir ens han donat aquesta data sense cap possibilitat de canviar-la i com ens semblava molt interessant que els alumnes coneguin aquest equipament hi anirem. Aprofitarem també la sortida per utilitzar el transport públic.
Les sortides pedagògiques acostumen a ser profitoses per l’aprenentatge dels alumnes, però quan aquestes són molt seguides trenquen el ritme de les classes, i en alguns moments donen una certa sensació de caos i desordre, en el que tant els alumnes com nosaltres no sabem exactament que és el que ens toca fer. D’alguna manera enyorem el retorn a la rutina diària.
