Fragments d'escola

Ha finalitzat el castell de focs de la Festa Major. I amb aquest acte es pot donar oficialment per tancat el període de vacances. Divendres ja vaig anar a l’escola, però sabent que a continuació venen tres dies de festa, aquest primer dia es treballa d’una manera diferent.

Demà ja serà el moment de començar a preparar seriosament l’inici del nou curs, només amb quatre dies caldrà tenir-ho tot a punt. Sort que ja tenim els horaris fets!

I així a poc a poc anirem entrant en les velles rutines de la feina: reunions, presa de decisions, preparar classes i materials, trucades per organitzar les sortides, posar en ordre les classes, pensar si m’inscric en algun curs de formació, …. Malgrat que la feina anirà sortint aquests dies encara mantindrem el ritme lent del temps de vacances que paulatinament anirem accelerant a mesura que el compte enrere s’apropi al zero.

Tal com la seva paral·lela li explica en un poètic missatge a elqvulldiral llarg dels feixucs dies de curs restaran en la nostra memòria els bons records d’aquests dies de descans i esperarem poder fruir dels caps de setmana tot fent plans amb les activitats que a cadascú ens són més plaents.

Tweet

Per fi han arribat les vacances. Aquesta primera setmana no ha estat totalment de vacances. Encara he anat alguns dies a l’escola, bàsicament per renovar la pàgina web de l’escola tant en imatge com en continguts. També tinc unes gestions a realitzar que sempre que puc les deixo pendents per aquests dies. Però a poc a poc vaig agafant el ritme de vacances, aquell ritme lent, d’anar fent sense presa i amb el rellotge oblidat al calaix. És un ritme que em permet establir unes rutines que em són agradables: entrenar sense pensar en l’hora de tornar a casa per anar a treballar, llegir el diari al bar, fer el vermut tot llegint alguna novel·la, …

Al llarg d’aquests dies tinc previst estar un parell de setmanes fora. La propera setmana aniré uns dies a la comarca del Ripollès, en concret a la vila de Camprodon, i més tard, a principis del mes d’agost uns dies a la vall de Pineta al bell mig del Pirineu Aragonès.

I la resta de dies, tinc un bon grapat de llibres que vull llegir: novel·les, poesia, assaigs, i alguns que podríem anomenar de psicologia social i de teoria de l’educació. Unes quantes pel·lícules per veure, aquelles que al llarg del curs no m’ha estat possible. També em caldrà temps per reordenar la casa. Cada estiu trec tots els llibres i papers dels prestatges i cerco una millor manera d’ordenar-los. Serveix entre altres coses per fer neteja d’alguns papers inútils que acumulo al llarg del curs. Escriure i continuar amb el bloc i potser també revisar i actualitzar la meva pàgina web que tinc abandonada fa temps.

Tot aprofitant les idees que m’ha donat escoltar els opositors m’agradaria revisar i refer la programació d’anglès.

Al final de les vacances serà el moment de fer balanç i veure que ha donat de si l’estiu.

[@more@]

Tweet

Han marxat els alumnes de 6è. S’ha acabat tota una etapa per ells. Molts porten a l’escola des dels tres anys. Al setembre començaran una nova etapa en un altre centre molt més gran.

Sisè és un curs especial, sobre tot, les darreres setmanes. Tot comença amb la preparació del que anomenem viatge fi de curs, cinc dies d’activitats lúdiques i esportives a Cala Monjoi que els alumnes esperen amb gran il·lusió. Allà es desfermen les primeres emocions del comiat de l’escola que els ha acollit al llarg de tan de temps.

A la tornada del viatge ja queden pocs dies, amb classes ja només de matí, que utilitzem per anar tancant temes, acabar feines o repassar els aspectes més importants de les diferents matèries. Entre mig és succeeixen diferents capítols de la festa de fi de curs: una tarda esportiva i una altra tarda dedicada al teatre, balls i danses.

El darrer dissabte tota la comunitat educativa acomiada als alumnes de sisè que reben l’orla amb la foto de tots els companys i professors i al mateix temps es dóna la benvinguda als futurs alumnes de P-3 amb el lliurament de la clau de la seva nova escola. Aquesta clau és de fang i ha estat feta pels alumnes de sisè que ara marxen.

Finalment arriba avui el darrer dia de classe, on fem de tot. menys classe: balls, representacions de teatre, jocs i darrers moments a l’aula amb la recollida del darrer informe i de les poques pertinences que encara hi ha per la classe.

De nou es desborden les emocions del comiat. La resta d’alumnes de l’escola els esperen davant de la porta per aplaudir-los en la darrera sortida de l’escola. Alguns d’ells prometen que el proper curs ens vindran a veure.

Ja han marxat, i l’escola resta en silenci. S’han acabat aquests darrers dies frenètics on tot era acabar feines, corregir, fer informes, ultimar els darrers detalls … Ara arriba el moment de fer balanç, recapitular que volíem fer i que hem fet realment, que ha anat bé, i que no han acabat de funcionar i caldrà rectificar. Sempre en aquest moments m’omplo amb sensacions d’haver fet moltes coses, però totes a mitges. Costa molt arribar a tot el que hom es proposa i penso que tot podia haver estat molt millor. En els finals de curs mai acabo satisfet de la feina feta. Amb els anys he aprés a no angoixar-me i a no comptabilitzar-me, però m’agradaria arribar a algun final de curs on poder lliurar-me d’aquesta sensació desagradable.

I un cop fet balanç serà el moment de començar a pensar i planificar el nou curs.

Tweet

Es van desgranant els darrers dies d’escola. Cada cop són menys normals. Tret de les dues primeres hores, la resta s’omple amb activitats especials: preparació de les diferents activitats de la festa fi de curs, preparació del festival Mozart, i tot d’activitats especials que es fan aquests dies. El ritme de treball i l’aire que es respira és ben diferent. Aquest curs ha trigat més, però la calor ja està arribant i a partir de l’hora de l’esbarjo es fa ben evident, sobre tot quan toca educació física. Les tardes sense classe són de ben aprofitar per anar tancant temes i fer desaparèixer algunes de les anotacions de la llista de coses pendents per fer.

Pels alumnes de sisè es tanca una etapa de la seva vida i se’n obra un altre de diferent. Han passat moltes hores entre les parets d’aquesta escola, més de la meitat 9 anys de la seva vida. Avui des de català tot parlant del que es una autobiografia els he proposat que escriguin alguns dels seus records d’aquests anys, per fer-ne després una mena de llibre que s’emportaran com record del seu pas per primària.

Està clar aquests darrers dies d’escola desperten en ells una mena nostàlgia del temps que han passat junts. Aviat deixaran de ser els grans, pel setembre passar a ser els petits, en un lloc nou i desconegut, que d’alguna manera encara veuen lluny amb unes llargues vacances pel mig.

Tweet

Tota una setmana a Cala Monjoi, prop de Roses, amb els alumnes de sisè. Tret de petits incidents poc remarcables han estat uns dies tranquils. Ja tenia ganes de tornar a casa i refer les rutines diàries. Porto deus setmanes de jornada continuada, primer per les oposicions i després pel viatge fi de curs.

De fet divendres vaig tornar tard i el dissabte tenia un altre jornada maratoniana d’oposicions. Començava el que “popularment” es coneix com la tancada amb els aprovats de la primera prova. Va ser tot el dia non-stop, des de les 9 del mati, fins passades les 7 de la tarda.

Aquest matí m’he retrobat amb els entrenaments. Feia dues setmanes que per unes raons o unes altres no sortia córrer. Han estat 80 minuts suaus per camins de terra. I després he aprofitat la jornada per posar en ordre la casa i planificar aquests darrers dies d’escola. Demà iniciarem la recta final. Per sort només treballarem amb alumnes els matins.

Tinc una llista força llarga de coses per fer: fer alguns exàmens, posar notes, fer els informes per les famílies i per secundària, corregir encara algunes competències bàsiques, les memòries, …. Malgrat que sembla molta feina si m’organitzo bé i no ho deixo tot pel darrer moment finalment no serà tant. Estar clar que caldrà aprofitar les tardes per anar acabant feines el més aviat millor.

[@more@]

Tweet

De sempre he pensat que entre altres podem establir una divisió entre els alumnes escolars i els no-escolars. No necessariament uns són millors que els altres, però si que aconsegueixen una millor adaptació al medi escolar. L’escola i les classes en particular són una institució amb un funcionament molt peculiar i una mica o un molt d’artificialitat. Hem d’ensenyar per la vida en un espai i en una situació en què la vida està reglamentada d’una manera molt específica i que a vegades té poc a veure amb la vida real que hi ha fora les aules. Els alumnes escolars són els que s’adapten a aquesta idiosincràsia pròpia de la institució escolar.

Els alumnes no-escolars són aquells que malgrat tenir bones capacitats, no estan interessats pels continguts que l’escola els vol ensenyar, i no s’adapten a les formes de treballar que els hi volem imposar. Els interessos d’aquests alumnes no passen per l’escola, i d’aquesta manera no aprofiten les seves capacitats. Aleshores acostuma a passar que malgrat que podrien tenir un bon rendiment escolar, s’acaben convertint en alumnes incòmodes que només treballen i s’involucren a les classes quan apareixen temes que són del seu interès, però que la major part del temps el passen distrets, sense treballar i moltes vegades molestant.

Si això ja passa a primària, ¿ què no ha de passar a secundària quan aquests alumnes es fan més grans i la forma que tenen d’entendre la vida és molt diferent de la que oferim des dels centres educatius ?

Tweet

S’apropa el final de curs i d’alguna manera començo a fer balanç. I em passa com en algunes altres ocasions, per sort no en totes.

Ha estat un curs en que ha estat necessari tocar moltes tecles i a la mateixa hora. Tinc la sensació desagradable i alhora compartida amb altres companys del centre d’haver fet moltes coses, però de no haver-les fet prou bé, de fer-ho a mitges i no poder-les fer com realment m’agradaria.

Per acabar-ho d’adobar estem portant un trimestre farcit de reunions i més reunions tant als migdies com a les tardes, plegant gairebé tots els dies força tard. I no sols això, sinó també activitats especials (Sant Jordi, Jornada Esportiva, Competències Bàsiques, preparació del Viatge Fi de Curs, …) amb els alumnes que trenquen completament el ritme habitual de les classes.

Necessito aturar-me i poder pensar amb tranquil·litat, però això és cada cop més impossible. La proximitat del final de curs comprimeix el temps. I malgrat les circumstàncies poc favorables, els mestres hem de seguir, sense cap possibilitat d’aturar, les classes davant d’uns alumnes que ens demanen una acció continuada. Aleshores és quan treus l’ofici i l’experiència que et permet donar classes encara que no sigui en les condicions més òptimes, i en les que moltes vegades simplement et limites a proposar activitats, però sense tenir una consciència massa clara de quins objectius hi ha al darrera d’aquestes, tret de passar l’hora sense massa problemes. És evident que en aquestes situacions els aprenentatges dels alumnes no es veuen afavorits de la mateixa manera que quan les classes les pots preparar amb més cura.

És lamentable que sigui així, però els mestres no som superhomes.

Tweet

Avui ha estat un dia diferent: la VI trobada esportiva. És una jornada on ens trobem uns 800 alumnes de sisè de més de 20 escoles per compartir una matí de 10 a 14 hores tot practicant esports i jocs de tot tipus.

Ha començat la jornada amb la presentació del decàleg de l’esport i l’educació física que ha estat llegit per dos alumnes. La primera activitat és un cros d’uns 500 metres. Per evitar aglomeracions, sobre tot, en el moment de la sortida, dividim els alumnes participants en cinc sèries. Ho havíem preparat a consciència en les darreres setmanes. Alguns tenien per objectiu aconseguir acabar sense tenir que caminar, altres assolir un bon temps, i alguns pocs volien guanyar. Han acabat molt satisfets de com els hi havia anat. Han regulat molt bé el seu esforç i el seu ritme de cursa sense contagiar-se de la rapidesa de la sortida i passat la meitat del recorregut han pogut avançar a molts altres nens i nenes que ja estaven molt cansats. Això els permetia acabar amb un molt bon regust final.

Acabat el cros, cada escola tenia organitzats els seus alumnes en equips d’uns 10 alumnes com a màxim. Cada equip té un capità o alumne responsable i un horari de les 5 activitats (futbol, bàsquet, handbol, volei, jocs, salt d’alçada, llargada, pes, malabars, raquetes, mate, velocitat, relleus, bitlles, ….) que li corresponen fer amb el seu equip al llarg del matí, juntament amb un plànol d’on estan situades. Un professor es responsabilitza de la realització de cada una de les activitats.

He passat una part del matí a futbol i l’altra part a handbol. Encara que ha tots els agrada guanyar, ha estat molt agradable comprovar que tots els nois i noies fonamentalment el que volien era jugar i passar-ho bé. Fins i tot, s’han donat un parell de casos en que al comprovar que hi havia molta diferència entre els dos equips, han acceptat la proposta de barrejar-se i així igualar més el nivell de joc.

El temps també ha acompanyat, ja que en el moment en que el sol començava molestar, els núvols l’han tapat una mica. El proper divendres ens trobarem per fer-ne una valoració, recollir els aspectes positius i negatius i començar a preparar l’edició del 2007.

[@more@]

Tweet

A gairebé totes les aules sempre hi ha alumnes que donen la impressió que han renunciat a aprendre. No mostren interès per gairebé res i els seus resultats acadèmics tampoc els importen. En alguns casos, no sempre, hi ha alguna matèria en la que treballen i s’esforcen, però a vegades ni això. La pregunta sempre és que hem fet entre tots, i sobre tot, que hem fet des de l’escola per produir aquest tipus d’alumnes, quines son les nostres responsabilitats, quines son les responsabilitats de l’ambient i què podem fer per revertir la situació, si és que això és possible. Moltes vegades us he de dir que em sembla impossible.

Normalment aquests alumnes presenten dificultats d’aprenentatge. Aleshores ens plantegem presentar activitats al seu abast per tal que partint del seu nivell de coneixements puguin avançar en el mesura del possible. Però aquí tornem a topar amb la seva manca d’interès i de nou amb la seva renúncia a aprendre. No és el mateix, l’alumne al qui li costa aprendre però que amb esforç va millorant, que l’alumne que no vol aprendre, crec que amb aquest hi molt poca cosa a fer, excepte esperar que en algun moment de la seva vida es produeixi algun canvi. Mentrestant estan a les aules escalfant cadires, i moltes vegades molestant i entorpint el procés d’aprenentatge dels companys de classe.

És fotut pensar així, però hi ha alumnes ben petits que ja no volen aprendre, si més no, no volen aprendre el que els oferim des de l’escola.

[@more@]

Tweet

Dimarts va estar un dia complert. El matí abans d’anar a treballar un entrenament d’una hora de rodatge suau. Les dues primeres hores de classe d’anglès normals. Però després de l’hora d’esbarjo tenia classe d’educació física amb un grup de sisè.

Estem preparant una jornada esportiva en la que participen altres grups de sisè d’escoles de Sabadell. Una de les proves d’aquesta jornada és un cros d’uns 500 metres. Malgrat que la participació en el cros és voluntària m’agrada que hi participin tots els alumnes de la classe i que cadascú es marqui uns objectius realistes en la cursa. Ja fa dies que ho estem treballant, però els hi costa molt agafar el ritme adient. Acostumen a sortir molt ràpid i després tenen problemes per acabar en condicions i sense tenir que posar-se a caminar.

Vaig decidir córrer amb ells, però no tots a l’hora sinó amb tres grups diferents segons els seus objectius i els seus possibles ritmes de curses. Primer varem fer un bon escalfament per posar el cos a punt per l’esforç al que l’havíem de sotmetre. El primer grup amb el que vaig córrer era el dels lents, l’objectiu era fer-ho en tres minuts, i així va estar. Vaig entrar amb les dues darreres amb 3-05 i sense aturar-se en cap moment. Fins i tot, alguns d’aquest grup van poder apropar-se als 2-30.

L’objectiu del segon grup, un grup força nombrós era 2-30. En aquest grup els primers van arribar en 2-10 i els darrers ho varem fer en 2-25.

I per fi el darrer grup, ens posàvem com objectiu baixar dels 2 minuts. Només eren 4 nois, els més ràpids. I així va ser el primer va fer 1-55 i els dos darrers que van entrar amb mi ho van fer amb 1-59.

Al final, tots estaven molt contents amb els seus temps, molt millors que els de la setmana passada i demanant que el proper dimarts ho tornem a repetir. D’alguna manera havia fet un 3 x 500 metres.

Però aquí encara no s’havia acabat la meva jornada esportiva. Per la tarda tenia educació física amb un grup de cinquè. Estem fent una unitat de programació d’atletisme i em tocava introduir el salt d’alçada. En aquesta sessió introductòria faig un mica de repàs de les diferents formes de saltar alçada fins arribar a l’estil Fosbury, l’estil actual. També és una activitat de molt èxit, però que en molts moments em suposa fer molts salts de demostració.

Finalment vaig arribar a casa francament cansat, després de tanta activitat física al llarg de tot el dia.

[@more@]

Tweet