Fragments d'escola

L’educació física és l’assignatura preferida d’una gran part dels alumnes. D’entrada amb això ja tens molt de guanyat. Fins i tot, alumnes pocs hàbils manifesten aquesta preferència i estan contents el dia de la setmana que els hi toca.

És clar que és una assignatura molt diferent a la resta. D’entrada la seva pràctica no té lloc dins de les quatre parets de l’aula. Els alumnes no estan quiets i asseguts ja que la seva base és l’educació del moviment i per això s’han de moure.

D’entrada cal deixar clar des d’un començament quina és la dinàmica de les classes:

1. Un primer moment previ a qualsevol activitat en que cal escoltar les explicacions del que els hi proposem fer: objectius que cerquem, normes, …

2.- Un segon moment de pràctica

3.- Un tercer moment de recull i valoració de com ha anat.

En una societat tan sedentària com en la que vivim, on els infants juguen poc al carrer, i passen moltes hores davant de pantalles de diversa tipologia les poques estones en les que el moviment es situa en primer pla s’acaben convertint en moments importants. De fet l’objectiu últim d’aquesta àrea seria que quan aquests alumnes siguin adults conservin l’hàbit d’una certa pràctica esportiva continuada, si més no, caminar mitja hora tres vegades a la setmana.

A més de la importància pels hàbits saludables, es converteix en un bon observatori de les relacions socials que s’estableixen en els si dels diferents grups-classes. Moltes de les activitats que es proposen es converteixen en moments ideals de transmissió i pràctica de molts dels valors que des de l’escola volem transmetre: tolerància, acceptació de les errades, autocontrol, ajuda, col·laboració, …. Cal estar atent. i tractar també de canviar, encara que en alguns casos és molt difícil, els models i estereotips que els espectacles esportius transmeten: competitivitat, guanyar per sobre de tot, ….

Un dels moments més interessants d’aquestes classes és la de formació de grups per treballar. És molt freqüent tenir que canvia el tipus d’agrupaments al llarg d’una sessió. Aleshores pots observar com s’organitzen per formar aquests grups, qui es queda sol, qui es rebutjat, qui manipula la situació per estar amb el grup més favorable, ….

Un bon treball en aquestes classes per llimar moltes de les diferències i intervenir i preveure possibles conflictes en el grup.

Tweet

Quan era petit cantava aquesta cançó, però feia molt de temps que no passava tant de fred a l’escola com avui. Anava ben abrigat ja que tenia dues sessions d’educació física a la pista, però on he passat més fred ha estat a l’aula.

Al llarg d’aquest cap de setmana l’edifici escolar s’ha refredat molt i l’automàtic que posa en marxa la calefacció des del comandament centralitzat de l’Ajuntament no ha funcionat. El conserge no l’ha pogut engegar fins a les 8.30.

A primera hora del matí fèiem català a la classe a 8 graus amb les jaquetes posades, i amb més ganes de posar-se a fer unes carreres que d’estar escrivint a les llibretes. Està clar que no és la temperatura ideal per posar-se a treballar en una classe. Alguns, fins i tot, em preguntaven si després faríem física que diuen ells. Suposo que dubtaven que amb aquell fred que tenien poguéssim sortir al pati.

Acabada la classe i abans de baixar els he explicat que faríem a la classe d’educació física. Normalment ho explico asseguts al pati abans de començar cada sessió, però avui era millor fer-ho a la classe. Només arribar al pati ens em posat a córrer una mica per entrar en calor abans de practicar els diferents jocs i activitats de la sessió d’avui. Normalment no corro amb ells, ni jugo amb ells, però avui era necessari per entrar en calor. Deixaré les observacions per un altre dia.

He continuat a l’aire lliure vigilant pati i amb un altre classe d’educació física amb un altre grup d’alumnes. Malgrat que feia fred el moviment que implica aquest tipus de classe el feia suportable, i els alumnes no se’n queixaven.

Acabades les classes del mati tenia reunió d’avaluació. Dins de l’edifici la temperatura continuava freda (11 graus). De fet la sensació de fred era més acusada que al pati. No és el mateix estar movent-se que estar quiet. Hem avaluat amb fred i amb ganes d’acabar el més aviat possible.

Com acostumo a fer molt dilluns, tenia previst dinar a l’escola i aprofita el migdiada per avançar feina: preparar fotocòpies, corregir dossier, posar algunes notes,…. Però he canviat de plans i he anat cap a casa per escalfar-me una mica i recuperar-me.

A la tarda ja s’estava millor, encara que no hem assolit la temperatura ideal pel treball escolar. Al marxar he tornat a mirar el termòmetre i estàvem a 15. La instal·lació és antiga i necessita molt de temps per escalfar tot l’edifici escolar. M’ha recordat altres temps que ja tenia molt oblidats.

Tweet

A l’escola no hi ha mai dos dies igual. Malgrat planificar el que faràs a la classe sempre sorgeixen imprevistos. Estem immersors en una Avaluació Externa Globalitzada per haver sol·licitat poder gaudir d’un Projecte d’Autonomia de Centre. Dos inspectors de fora de la nostra zona educativa en són els responsables. La setmana passada van fer la presentació al Claustre de què implicava sotmetre al centre a aquest tipus d’avaluació.

Els mestres hem tingut que contestar un qüestionari per via telemàtica. Avui era el torn dels alumnes de Cicle Superior. Els alumnes van escollir als seus representats, en total 12 entre cinquè i sisè. A mi m’ha tocat acompanyar als inspectors i als alumnes mentre contestaven les preguntes del qüestionari. Per sorpresa meva les preguntes eren les mateixes que vàrem contestar els mestres, i per tant, amb el vocabulari críptic dels docents i de molt difícil comprensió pels alumnes, tal com els mateixos inspectors han reconegut. La feina que tenien per fer comprensible les preguntes als alumnes! De fet, els pobres han contestat el que han pogut i com han pogut. A la tarda comentaven que era molt difícil i que moltes coses no les entenien.

Respondre totes les preguntes ha comportat el seu temps, però el més interessant ha estat en el moment d’enviar les respostes. Quan ho han fet han estat rebutjades pel servidor del Departament. Després hem esbrinat que a l’excedir-se en el temps de resposta, el servidor no les admetia.

Hem enviat els alumnes a les seves respectives aules, però la pregunta era ¿ què podíem fer per no perdre la informació que teníem en pantalla ? La solució era imprimir-ho, però la impressora que tenim en xarxa a l’aula no funciona des de fa uns dies i encara no han vingut a reparar-la. Un nou entrebanc.

Finalment hem optat per una solució casolana. Un de nosaltres entrava en un nou qüestionari en un dels ordinadors que estava lliure, mentre un altre li dictava les respostes d’un dels alumnes i així amb els 12 qüestionaris, un a un. Està clar, a gran mals, grans remeis.

Tweet

El curs passat dins de l’espai de tutoria dels grups de cinquè i amb motiu de l’arribada de tres alumnes nous vàrem fer una mica d’història dels dos grups. Ambdós grups han sofert molts canvis des dels seus inicis a P-3, amb molts alumnes que han marxat a altres centres i d’altres que s’han anat incorporat, ja sigui a l’inici del curs, ja sigui amb el curs començat. De fet, a hores d’ara, només la meitat dels alumnes d’aquests dos grups de sisè van iniciar la seva escolaritat a l’escola.

Hem pensat donar un pas més per afavorir el coneixement que tenen dels companys amb una proposta de treball que hem presentat avui i que ja havíem comentat en la reunió amb les famílies de principi de curs.

L’objectiu és conèixer en profunditat a un company o companya de classe. Per fer-ho, hauran de conviure (visitar casa seva, fer els deures junts, jugar, anar al cinema, …) amb ell al llarg de dues setmanes i conèixer la seva família.

Un cop creguin conèixer bé al company tindrà que d’entrevistar-lo.

Al final haurà de lliurar un petit treball que es tindrà en compte per l’avaluació de català amb l’entrevista que hagi fet, una descripció (aspecte físic, manera de ser, relacionar-se, comportar-se, …, ), un petit resum de les coses més sorprenents que ha descobert i que abans de fer aquest treball desconeixia, explicar els moments més agradables de la relació establerta al llarg d’aquest període, així com els possibles moments desagradables, si aquests s’han produït, i aconsellar al company algun aspecte del seu caràcter o manera de ser que creu que seria millor que canviés. Per últim lliurar un cartell publicitari que penjarem a l’aula per fer propaganda de les bones qualitats descobertes en el nou amic.

La presentació d’avui ha creat una gran expectació, sobre tot, el moment del sorteig que determinaria el company amb el que tindran que conviure tot aquest període de temps. Alguns han estat més contents que altres del resultat del mateix, però a l’hora de l’esbarjo, ja he vist algunes parelles fent plans del que farien aquest dies.

Tweet

Ja portem més de dos mesos de curs i d’aquí un mes s’haurà acabat el primer trimestre.

He revisat la meva planificació de classes fins a final de trimestre. Malgrat les poques classes que resten crec que portem un bon ritme i que aconseguirem fer tot el que havia previst per aquest trimestre a l’inici de curs. No sempre és així.

Comencen els dies dels controls i de les avaluacions. A part de les anotacions i observacions dels alumnes fetes al llarg de tots aquests dies, avaluar, moltes vegades, suposa pensar i preparar les activitats dels diferents controls. Corregir aquests controls, una de les tasques més pesades i poc gratificants pels mestres. També acostumo a revisar els dossiers i les llibretes per veure la feina que han fet cada dia.

Divendres vaig fer el control de català i avui el d’anglès. Segurament encara en faré algun altre abans d’acabar el trimestre i poder decidir amb més fonament les diferents «creus» que posaré en l’informe.

En aquestes matèries hi ha elements objectius que et permeten prendre una decisió més fonamentada en el moment d’avaluar. El realment difícil, moltes vegades, és omplir els apartats de personalitat i habilitats socials.

També resulta complexa l’avaluació de l’educació física. Són classes amb 25 alumnes en moviment continu, realitzant activitats on prendre anotacions no resulta senzill i quan has d’afrontar l’elaboració de l’informe no saps molt bé què posar. Malgrat haver fet alguns intents d’objectivitzar d’alguna manera les observacions, acabo sent intuïtiu amb el risc d’equivocar-me.

En definitiva, l’avaluació és un dels moments més difícils del procés educatiu. Cal sospesar l’evolució de cada alumne al llarg d’aquest període de temps i tot tractant de ser just posar una «nota» que ajudi a l’alumne a continuar en el seu aprenentatge i procés de millora.

Bé, ja s’apropa el moment, i després uns dies d’un bon descans.

[@more@]

Tweet

Malgrat les previsions meteorològiques i la pluja de la nit, aquest matí camí cap a l’escola el cel estava blau i seré. Res feia pensar que s’havia de posar a ploure. De fet, feia vergonya anar a treballar amb el paraigua a la mà.

Avui els dos grups de sisè anàvem a veure un musical sobre Beethoven. Començava a les 9.45, i com que l’auditori on teníem que anar no estava massa lluny, i hem anat tot passejant. A mesura que ens apropàvem al nostre destí, ja hem observat que el cel ennegria per moments i, fins i tot, hem comentat entre nosaltres que a la tornada ens tocaria mullar-nos.

El musical ha esta força bé i els alumnes han gaudit de l’espectacle tot aprenent algunes curiositats de la vida i l’obra del gran músic. En alguns moments de la representació hem escoltat tronar, i també ens ha semblat sentir la remor d’una forta pluja.

A la sortida hem pogut comprovar que no estàvem equivocats, estava plovent. Ningú portava paraigua, molts l’havíem deixat a l’escola confiant que no plouria.

Hem renunciat al nostre propòsit d’esmorzar al petit parc que hi ha davant l’auditori. I com que no feia aspecte de voler parar de ploure, al poc temps, hem decidit emprendre el camí de tornada a l’escola sota la pluja. No plovia massa, però hem quedat ben xops. Malgrat algunes petites queixes i protestes ha estat un retorn divertit i ple de bon humor.

Ja de nou a la classe, i després de donar temps per menjar-se l’esmorzar, hem aprofitat per comentar l’obra i arxivar, endreçar i posar una mica d’ordre tan en l’aula en general com en les seves carpetes i calaixos. A alguns, els hi feia bona falta.

En definitiva ha estat un matí ben remullat.

Tweet

Porta dues setmanes a la classe. Un divendres a l’hora d’esbarjo l’EAP i l’Equip Directiu em donava la notícia de la matriculació d’una nova alumna pel grup classe del que són tutor.

A la setmana següent vaig parlar amb la família i vaig donar la notícia als alumnes. Es van posar molt contents. Tots la volien conèixer i preguntaven cada dia quan començaria la nova. Per sort amb aquesta nova alumna no tindrem que superar la barrera idiomàtica, malgrat ser estrangera, sap català i castellà, ja que porta un temps al nostre país. Van cercar informació del lloc de procedència i vaig escollir una nena per fer d’alumne-tutor. En un esbarjo li vaig explicar quina seria la seva funció: explicar a poc a poc el que tots sabem del funcionament de l’escola i que la força de la costum fa habitual, però que per una persona nova no sap i a vegades no li expliquem, vetllar per tal que es trobi còmode en aquests primers dies d’adaptació, esbrinar si es troba bé o es troba sola, …

En aquest poc temps que porta a l’escola s’adapta bé, malgrat que és poc xerraire i això fa patir a vegades, però tots els companys volen seure al seu costat, i sobre tot, les nenes de la classe la busquen per jugar i estant pendents d’ella per tal que no es trobi sola. He parlat amb ella d’aquests primers dies i manifesta trobar-se contenta i diu que l’escola li agrada.

Per cert, aquesta tarda preparàvem el mural de l’entrada de l’escola sobre la tardor i uns cartells publicitaris per vendre moltes castanyes el proper divendres. Tota la classe estava molt treballadora i atrafegada. Hem rebut la visita d’una exalumna que va canviar d’escola el passat mes d’abril i que ens ve a veure algunes vegades. Era curiós veure a l’escola una alumna que portava 8 anys en aquest grup i que havia marxat i una alumna recent arribada. Una de les primeres coses que han fet ha estat presentar-li la nova companya.

D’aquí un parell de setmanes mantindré una nova reunió amb la família per valorar com va aquest període d’adaptació.

Caldrà estar atent un cop passats aquests primers dies d’eufòria grupal per l’arribada de la nova alumna, ja que el curs passat es van donar dues incorporacions tardanes d’alumnes al grup, i cop passats aquests primers moments d’eufòria en que tothom volia conèixer la novetat, els van deixar de banda. I aleshores vàrem tenir que prendre mesures per redreçar la situació.

Abans de l’arribada de la nova alumna vàrem parlar d’aquesta experiència del curs passat, i ara esperem que no es repeteixi.

Tweet

A totes les classes, sigui quin sigui el nivell acadèmic, sempre passa el mateix, alguns alumnes no segueixen el ritme general del grup. Aquests alumnes tenen dificultats en l’aprenentatge, es mostren poc interessats per les activitats que es fan a la classe i sovint s’inhibeixen en la realització de les tasques proposades.

Quina explicació es proposa des de les diferents teories psicològiques de l’aprenentatge ? Assajaré uns primers intents d’explicació que segurament caldria matisar i aprofundir.

1.- Segons les teories conductistes aquests alumnes no reben el reforç positiu necessari per tal que es produeixi l’aprenentatge. És possible que es trobin molt allunyats de l’objectiu final que es té per objectiu. Aleshores si és així cal modelar passos intermitjos. En aquest procés de modelatge necessitarà posar en joc atenció, retenció del comportament a la memòria i motivació, però està clar que aquests alumnes no activen els seus processos motivacionals, i que possiblement presenten problemes d’atenció i memòria.

2.- Segons la Teoria de l’assimilació d’Ausubel, aquests alumnes no tenen una estructura cognitiva prou desenvolupada per assimilar els aprenentatges que se’ls hi proposa. El fet de no posseir aquesta estructura cognitiva suficientment desenvolupada comporta que aquests alumnes només els hi quedi la possibilitat de realitzar un aprenentatge mecànic i repetitiu, un tipus d’aprenentatge poc interessant i poc motivador.

Segons aquesta teoria a aquests alumnes els hi manquen dues de les tres condicions bàsiques necessàries per tal que es doni un aprenentatge significatiu:

• No hi ha significativitat psicològica. Els alumnes no posseeixen els coneixements previs pertinents que els puguin possibilitat l’aprenentatge.

• No hi ha una disposició favorable per aprendre.

3.- Segons les Teories del processament humà de la informació aquestes dificultats són degudes a que tenen una capacitat limitada de processament de la informació que els arriba i no són capaços d’arbitrar estratègies que els facilitin l’emmagatzament de tota la nova informació que envaeix el seu processador (el cervell).

Els esquemes de coneixement que posseeixen no són suficients per permetre assolir aquests nous aprenentatges. La inhibició que mostren al enfrontar-se a les tasques que el professor proposa per facilitar el seu aprenentatge implica que, en part, no aprenen per manca de pràctica.

Segons aquesta teoria els alumnes novells (poc experimentats, amb pocs coneixements escolars) tenen una organització de coneixement diferent a la dels alumnes experts amb coneixements escolars consolidats. Sé novell en l’aprenentatge escolar no vol dir que no puguin ser experts en altres tipus de coneixements. Esdevenir expert en qualsevol tipus de coneixement o aprenentatge implica no solament automatitzar determinades destreses, sinó que a més a més és necessari reestructurar tots els coneixements.

4.- Segons la Teoria Genètica de Piaget l’aprenentatge es dóna en la interacció alumne-realitat. L’alumne ha de ser actiu per assolir aprenentatges. Si s’inhibeix davant les tasques proposades no es produirà el progrés i l’aprenentatge buscat. Els alumnes han de posar en joc els seus esquemes d’acció per aprendre. Si no ho fan així no aprendran. Està clar que aquests alumnes no posen en joc els seus processos d’assimilació i acomodació. La seva poca motivació i capacitat d’activitat davant les propostes d’exercicis no provoca el desequilibri necessari per tal que es produeixi el nou aprenentatge.

Possiblement no han arribat a l’estadi evolutiu que els ha de permetre assolir l’aprenentatge proposat. No han assolit la suficient maduresa psicològica.

Aquí no s’acaben les teories de l’aprenentatge. Segurament caldrà continuar la reflexió.

I bé ¿ què pot fer el professor per canviar el rumb de l’aprenentatge d’aquests alumnes que no aprenen i que moltes vegades semblen ja haver renunciat a aprendre ?

I també, ¿ què ha de fer l’alumne ? ¿ i la família ? ¿ i tot l’entorn social que el rodeja ?

[@more@]

Tweet

A l’escola disposem d’una aula específica per fer aquests classes ambientada amb tot de materials amb anglès i amb les eines tecnològiques necessàries. Als alumnes els hi dic que allò és territori anglès. Malgrat que procuro parlar tota l’estona amb aquest idioma, és molt difícil que ells ho facin. He cercat diferents estratègies però sembla que això no és possible. Només utilitzen l’anglès quan han de fer els exercicis orals que els hi demano, o quan han de contestar les preguntes que els hi faig. No aconsegueixo que utilitzen l’anglès per la comunicació habitual de la classe, malgrat els cartells d’ajuda que hi ha repartits per la classe per tal de facilitar-li que ho puguin fer així.

Un altre problema és que fixin el vocabulari bàsic a la seva memòria. Moltes vegades i en una proporció elevada d’alumnes observo que obliden les paraules més usades a l’aula i que han escoltat al llarg dels 3 ó 4 anys que porten estudiant l’idioma. I és clar si cal tornar constantment sobre el que ja s’ha fet es fa molt difícil avançar.

I per últim, amb 25 alumnes a l’aula és molt complicat que puguin parlar un temps significatiu per posar en pràctica de manera significativa els nous coneixements que van adquirint. Si realment un dels objectius de l’educació obligatòria és assolir un domini pràctic de l’anglès caldrà esmerçar-hi recursos per facilitar classes amb un menor nombre d’alumnes.

Malgrat tot els alumnes van aprenent, però no sé si estem en el bon camí.

Tweet

Ja portem un mes d’escola, ja fa dies que estem a ple rendiment. Aquesta setmana acabaran les darreres reunions de principi de curs amb les famílies dels diferents cursos amb la reunió de les famílies de sisè. Ja tenim un primer coneixement dels grup d’alumnes i hem concretat els objectius per aquest curs i les diferents sortides pedagògiques que farem. En algunes encara resta concretar la data exacta.

Els dies passen ràpid. El dilluns al matí tinc la impressió que resta una llarga setmana per endavant, però de cop i volta, ja estem a divendres a la tarda, a punt de començar un nou cap de setmana.

Les sessions de classes passen una darrera d’altra i anem desgranant els diferents continguts i activitats previstes pel seu aprenentatge. En alguns moments cal aturar-se i repetir alguns conceptes o procediments que no han quedat clars. Algunes qüestions caldrà tenir-les present al llarg de tot el curs si volem que els alumnes les acabin incorporant als seus coneixements o a les seves pràctiques quotidianes.

Ja tinc les primeres anotacions del progrés dels alumnes. La major part progressen i treballen a bon ritme. Alguns, pocs per sort, són lents en el seu treball i progrés, i algun sembla que comença a renunciar a aprendre. Són aquells que acostumen a manifestar que l’escola no els hi agrada, no els interessa i que s’avorreixen. I encara els hi queden tots els anys d’ESO !!!!

Només començar i ja entrarem en dues setmanes especials. La propera setmana ens quedarem tres dies (de dimecres a divendres) pràcticament sols a l’escola. Tots els cursos de primària, excepte sisè marxen de colònies. A l’escola només estarem els de sisè i els alumnes d’infantil. És una situació estranya. Continuarem les classes però també aprofitarem per decorar l’escola de tardor i per preparar amb els alumnes la celebració de la festa de castanyada que celebrarem el divendres 28 a la tarda.

Els alumnes de sisè són els encarregats d’anunciar l’arribada de la festa i d’explicar-la a les diferents classes del centre amb petites representacions. El divendres al migdia torrem les castanyes amb ajuda de les famílies, i a la tarda les venen, conjuntament amb alguns pastissos i moniatos al pati de l’escola. Els diners que s’aconsegueixen reunir seran per abaratir el que costa el viatge de fi de curs que farem a finals de maig, principis de juny.

Tweet