Finalment, després de molts rumors i de diferents notícies en els mitjans de comunicació, el nou calendari escolar va agafant la forma definitiva. Cal reconèixer la valentia del Conseller Margall i el seu equip per abordar una qüestió que feia molts anys que es volia reformar i que ningú s’hi acabava d’atrevir. Però tinc molts dubtes de si realment val la pena tot l’enrenou que generaran aquests canvis per tocar ben poca cosa.
Els motius per abordar un canvi en el calendari escolar, són per una banda, la famosa conciliació de la vida laboral i familiar. És evident que aquesta conciliació passa més aviat pel canvi d’horaris en el món laboral que no pas per l’horari escolar, i també per una bona organització familiar. L’objectiu de l’escola no pot ser cuidar dels infants mentre els pares treballen sinó que els alumnes aprenguin.
Per altra banda, se suposa que amb aquests canvis, el calendari escolar serà més racional i s’aproparà més al que alguns experts en educació recomanen. Això també amb genera dubtes.
De fet l’únic canvi substancial en aquest àmbit és reduir les vacances d’estiu en una setmana i posar una setmana de vacances al febrer, al mig del segon trimestre.
Personalment aquesta proposta de canvi en el calendari té molts aspectes que no m’agraden i que consti que m’és igual treballar uns dies que uns altres.
1.- Començar una setmana abans, no soluciona res a les famílies i tampoc soluciona el suposat oblit dels aprenentatges que es produeix al llarg dels mesos d’estiu. A més cal pensar que a Catalunya tenim l’11 de setembre com a dia festiu i que fàcilment pot generar un pont llarg només iniciar el curs.
2.- La setmana de vacances al mes de febrer es produeix al mig del període escolar més productiu. Ja sé que els experts en educació parlen que l’ideal són alternar períodes d’aprenentatge amb períodes de descans. Però la meva experiència diu que també és molt important el ritme de treball que s’assoleix en períodes llargs de treball i aquest ritme costa d’assolir quan es produeixen interrupcions, sobre tot, si aquestes interrupcions són llargues.
3.- L’únic que produirà aquesta setmana de festa al febrer serà un nou enrenou a les famílies que tindran que organitzar de nou com atendre als seus fills.
4.- L’eliminació de la jornada continuada al juny l’únic que provocarà és tenir que treballar en aules petites, moltes d’elles orientades cap el sol, amb 25 alumnes i a temperatures molt altes i que suposa han de realitzar un treball intel·lectual, en edificis no preparats per suportar aquestes temperatures, i en un país en que en una gran part de llocs de treball es gaudeix d’aire condicionat (oficines, bancs, hospitals,….). És clar aquesta gran idea la tenen uns senyors que treballen en un despatx refrigerat.
A la llarga potser serà un bon negoci per les empreses que posen aire condicionat i per les elèctriques i un mal negoci per abordar el canvi climàtic.
5.- Els mestres prepararem el nou curs la primera setmana de juliol. Personalment no em sembla el millor moment per fer-ho. Prefereixo tancar el curs al juny amb les propostes del que haurà de ser nou curs i engegar una setmana abans (agost, per què no?) per preparar el nou curs amb nova empenta. Al juliol estarem pensant més en les vacances que en el proper curs. A això cal afegir que moltes vegades a l’1 de setembre no hi ha les plantilles al complert per començar el curs. Hem de suposar que a partir d’ara l’1 de juliol ja les tindrem. Si no és així preparem el curs amb mestres que al setembre estaran en una altra escola. No té massa sentit. A més cal pensar que el Departament està en període d’estalvi per la crisi: nomenarà el mestres al juliol i els hi pagarà les vacances ? No m’ho crec.
Malgrat tot, espero estar errat i que aquest nou calendari suposi la solució d’alguns dels problemes pels que s’ha plantejat el canvi.
