Fragments d'escola

imatge manllevada de la web apuntsdecarmensanchez

Ja som a l’agost, el mes de vacances, i les escoles estan tancades i els mestres estan descansant, però en canvi els nostres legisladors no s’aturen i de moment a la tornada a l’escola ens trobarem amb tres novetats:

1. La carmanyola.
2. Canvis en Educació per la Ciutadania.
3. I en el País Valencià decret-llei per implantar el trilingüisme a les escoles. 

Aquesta és una vella tàctica dels governants: imposar lleis al llarg del període vacacional, per tal d’evitar les possibles protestes dels afectats. I aleshores, a primers de setembre i amb els alumnes a punt de començar, correm-hi tots a organitzar l’escola amb les novetats.

És positiu que es legisli sobre la utilització de les carmanyoles en els menjadors escolars en que aquestes s’utilitzin. Però moltes vegades quan es fan les lleis és quan sorgeixen els conflictes i a molts centres i famílies que mai s’ho havien plantejat sortiran els dubtes i les preguntes. Als centres de secundària no té per què implicar massa problemes organitzatius, però als centres de primària on molts alumnes no tenen la suficient autonomia és una qüestió molt complexa i difícil de posar en pràctica. Com moltes vegades es convertirà en un problema afegit per les direccions i les AMPAs de les escoles com si no tinguessin res més a fer.

Poc ha durat l’assignatura d’Educació per la Ciutadania que ja va néixer envoltada de polèmica. La veritat és que no tinc massa clar que sigui una assignatura necessària en el currículum. Però li ha faltat temps al PP un cop al poder per canviar-la. Ara bé, posats a introduir canvis, ho podia haver fet amb més temps per endavant, ja que en aquests moments moltes famílies ja han comprat els llibres que evidentment no són com els del curs passat. De fet, tampoc és massa problema, ja que cada professor feia una mica el que li venia de gust en funció de la seva manera de pensar dins dels objectius generals que marcava l’assignatura i no crec que amb els canvis introduïts això canviï massa.

Més greu i de fons em sembla el canvi al País Valencià, un pas més cap a el mensyteniment de la llengua catalana, per part d’un PP cada cop més en contra de totes les llengües que es parlen a l’Estat excepte el castellà, la llengua d’aquest imperi en decadència.

Tweet

El primer trimestre del 2011-2012 ja s’ha acabat. Des que vaig tornar a l’escola ordinària que només havia donat classes a Cicle Superior. Aquest curs per necessitats de l’escola (ens han suprimit una mestra d’anglès) tinc que impartir classes a Cicle Mig.

A 4rt. em vaig adaptar bé i ràpid, però a 3er. l’adaptació ha estat més lenta. En tots els meus anys de mestre mai havia treballat amb alumnes d’aquestes edats de manera continuada si exceptuo el meu pas per l’escola d’Educació Especial. Però allò era un món molt diferent. En escoles ordinàries sempre havia estat a Cicle Superior o en el que abans era la Segona Etapa.

Els primers dies a tercer no van ser fàcils. Els podríem qualificar de dies de prova fins trobar el ritme i les activitats més adients. Però ara m’hi trobo a gust i m’agrada. Primer de tot va ser implantar unes rutines de treball que després ens havien de permetre avançar més ràpid. Ara això ja està  fet i només em cal preveure que per qualsevol activitat necessiten el seu temps, encara que en els darrers dies del trimestre el seu ritme ja era molt millor. Després d’aquests dies de descans quant reprenguem la feina estic convençut que ens esperen uns dies molt profitosos.

Twittear

Coll de Tres Creus

Tweet

Queden lluny aquells cursos en els que tradicionalment començàvem el 15 de setembre i a més ho fèiem
amb una setmana de treball de jornada continuada. El primer que vam perdre va ser la jornada continuada de setembre i ens van anar reduint la jornada continuada de juny a la mínima expressió.
Després es va avançar l’inici de curs al 12 i aquest any ja hem començat el 7 de setembre.

Això ha reduït els dies de preparació prèvia per l’inici de curs. Quan començaven el 15 en teníem 9 o 10, després van ser 6 o 7 i aquest curs en el nostre cas han estat tan sols 3 dies, degut a la Festa Major del poble. Amb els anys hem passat d’una tornada a la feina progressiva a posar-nos a treballar a ple ritme d’una forma sobtada.

Començar el 7 de setembre ha estat possible però realment els dies de preparació han estat una mica
justos per un bon inici. Vam iniciar les classes, malgrat el treball avançat a finals de juny i principis de juliol, amb la sensació de tenir moltes tasques encara per resoldre del tot,

De fet aquests tres dies aprofitats al màxim han donat per posar apunt els diferents espais i fer
algunes reunions per arribar als acords mínims però tenim la sensació de tenir temes pendents que esperen resolució. Esperem que aquesta sensació no ens acompanyi massa temps. De fet ara ja estem
treballant a ple ritme, però aquesta sensació encara persisteix.

Aquest inici ràpid no ha estat massa problema pels que ja portem molts anys a l’ensenyament, i encara
menys si també portem força anys al mateix centre, però en canvi ha estat feixuc pel personal nou que acaba d’arribar a l’escola i encara desconeix totes les dinàmiques del seu funcionament i encara
més si aquest personal té poca experiència en educació. Per ells no ha estat tan fàcil i una mica més de temps és útil per entrar en el complex engranatge de funcionament particular de cada centre.
Tres dies i en alguns casos dos, per retards en el nomenament són molt pocs per assimilar totes les informacions sobre el funcionament del nou centre on et tocarà treballar tot un curs.

Tweet

Els darrers dies de juny a l’escola quan els alumnes han iniciat el seu període de vacances restem a l’escola els mestres. És temps per valoracions i balanços, i per començar a preparar el proper curs que iniciarem el mes de setembre. Però també es temps de neteja i de posar ordre en tot el que s’ha acumulat al llarg dels intensos 10 mesos que ha durat el curs.

Normalment no aconsegueixo acabar aquesta neteja i els primers dies de juliol encara vaig alguns matins per l’escola.

Cada  any és igual, a mesura que s’apropa el final de curs el desordre va envaint tots els racons de l’aula i ara és el moment de treure tot el que hi ha dins de cada calaix i de cada armari, triar el que cal seguir guardant i llençar tot el que ja no serà útil. És la rutina necessària de cada final de curs.

Amb la classe buida d’alumnes i de crits i sorolls és el temps d’agafar un altre ritme. Ha desaparegut la pressa i el ritme frenètic, i hi ha temps, per anar recol·locant tot el que s’acumula al llarg del temps en un aula i prendre decisions sobre què fer amb algun material obsolet que fa temps ocupa un espai i ningú ja fa servir. Llibres de texts vells, fotocòpies d’activitats diverses que en algun moment es guarden per si poden fer servei, però que passats els anys no tenen ja cap sentit, papers i més papers.

A l’aula d’anglès encara hi ha un munt de cintes de cassets, en un altre temps útils, però que en l’època de les noves tecnologies ja han passat a millor vida. Probablement fa 3 o 4 anys que no en faig servir cap. Anirem al Punt Blau a llençar-les. I una altra andròmina que ocupa una part important d’un armari és un laboratori d’idiomes que en algun moment, el Departament va donar al centre per la realització d’un projecte. Qui no recorda aquests laboratoris ? Jo
mateix els havia utilitzat com alumne, però amb tot el temps que porto a l’escola, ara fa 7 anys, només he vist muntat una vegada i no vam aconseguir fer-lo funcionar. Ara hem de pensar que en podem fer. Sap greu, però si no trobem cap altra solució el més probable és que també acabi en el Punt Blau.

 Encara tinc tot de coses pel mig i encara necessitaré alguns dies més per acabar d’endreçar-ho. Possiblement arribarà un dia de la propera setmana en que diré prou, malgrat que encara podria continuar anant a l’escola a fer una feina a la que mai es veu el final i començaré les meves vacances.

Tweet

Els resultat generals de les proves de competències bàsiques de 6è no han estat massa bons per segon any consecutiu. Partint d’aquests resultats i hem de cercar estratègies que ens permetin millorar. Cal analitzar amb cura on tenim el problema i cercar-hi remei.

Els agents implicats en l’educació són molts: la família, l’escola com a institució i organització, el mestre o grup de mestres, el sistema educatiu, la societat, les lleis i normes i el propi alumne. En quin grau i com incideix cada un dels factors en els resultats de les competències bàsiques de cada un dels alumnes de 6è és difícil de saber i d’esbrinar.

L’alumne arriba a l’escola amb una trajectòria personal i intransferible. És el que fa un temps ençà que s’anomena motxilla. Al llarg dels 9 anys que es passa a l’escola passa per les mans de nombrosos mestres curs rere curs. El grup de companys que l’acompanya al llarg d’aquest camí també exerceix la seva influència, així com la família des de casa amb el seguiment i la col·laboració en les tasques i objectius escolars. Al llarg de tots aquests anys els mestres fan entrevistes amb els pares i parlen d’aquest alumne i del que cal fer per ajudar-lo, els mestres fan reunions i reunions per parlar-ne, tant de
l’alumne com d’aspectes més metodològics sobre el que fan, o faran,i com ho faran. És molt probable que al llarg d’aquests anys com a mínim a l’alumne li toqui viure un canvi de normativa educativa. Són ben pocs el que se n’escapen.

És ben cert que dels alumnes que més es parla amb les famílies i en les reunions de mestres són els alumnes que més preocupen, primer pels problemes conductuals que presenten i després quan aquests alumnes no aprenen.
És molt probable que si aquest alumne no aprèn es demani ajut al professional de l’EAP corresponent o a a un altre professional de la psicologia o o de la pedagogia extern al propi centre. I malgrat esmerçar-hi tantes hores i esforços poques vegades es produeix el canvi suficient que fa passar a aquest alumne al grup que assoleix les competències bàsiques. En molts casos, encara que no sempre, l’alumne millora i assoleix millors resultats, aprèn, però no el suficient per superar les competències bàsiques. L’escola ha aconseguit que aquest alumne progressi en els seus coneixements, però en canvi, aquest seguirà figurant entre el tan per cent d’alumnes que no ha arribat al que es consideren els mínims. És això un fracàs ?

Tweet

Sant Jordi és sempre una festa especial a l’escola. De totes les activitats festives que celebrem és la que més m’agrada i a la que trobo més sentit pedagògic.

Els dies previs recollim els llibres que vendrem el dia de Sant Jordi per la tarda. Els alumnes i també els professors aportem llibres que tenim a casa i que vendrem a preus que van de 1 a 3 €. Posteriorment el total de diners recollits els donarem a una ONG.

Cada cicle posa el preu als seus llibres i prepara la seva parada amb l’ajuda dels alumnes més grans. Un cop tenim les parades a punt van baixant els alumnes i remenen les piles de llibres a la cerca d’allò que més els hi pot interessar. Alguns demanen consell.

Parlem de llibres, d’aquelles històries que les hi agraden i fan volar la seva imaginació. Tots ens emportem a casa algun petit tresor.

Esperem amb aquests petits detalls anar sembrant la llavor del gust per la lectura. S’han donat moltes receptes i consells però encara ningú ha trobat el veritable desllorigador que acaba convertint al futur adult en un entusiasta de la lectura. De ben segur que com en qualsevol conducta complexa hi acaben intervenint moltes variables.

Tweet

Sempre hem cregut en la importància del llibre com a font del saber i de plaer, però les TIC estant canviant aquest paradigma. Fins no fa massa anys els llibres i les biblioteques eren els grans i únics magatzems on s’acumulava el
saber. Ja no és així.

Els llibres continuen sent importantsi malgrat la invasió de les TIC amb tots els seus nous formats continuaran essent una part important del saber. Però també de ben segur que les TIC comporten un canvi en la nostra forma de pensar i de treballar.

El paper i el bolígraf ja fa temps que l’estem arraconant. Ben poc els fem servir. Amb poc temps han deixat de ser les eines més utilitzades. Els llibres encara estan a sobre de la meva taula de treball i també formen part dels meus moments de lleure. Però la taula de treball ha passat a estar presidida per la pantalla de l’ordinador i el teclat. Aquests s’han convertit en l’element més important en la preparació i també en la realització de les classes.

Un dels objectius de l’educació és que els alumnes trobin plaer en la lectura silenciosa en un racó de casa on puguin viure aventures plenes d’imaginació, i on també siguin capaços de trobar i descobrir nous coneixements, però cada cop més aquests coneixements i aquestes aventures les troben a la xarxa i per tant a les pantalles.

El model del llibre com a eina del coneixement està desapareixent i d’alguna manera els que hem crescut passant fulls de papers a la recerca d’emocions ens angoixem, ja que aquest és el nostre món i pensem que en les pantalles no es podrà trobar el mateix.

No ens enganyem aquests canvis són irreversibles i no hi podem pas anar en contra. Quan els alumnes quan han de fer una cerca ja no van a la enciclopèdia, ni al diccionari de paper, ni a la biblioteca, van directament de cap al teclat i a la pantalla, al google i a la wikipedia. Però no tan sols ells, nosaltres també ho fem. O encara feu servir la enciclopèdia per buscar informació de quelcom ?

Hi ha qui pensa que Internet és una font d’informació en la que no podem confiar, però també s’ha de dir que tampoc podem pas confiar en tots els llibres ni en els diaris. De fet, sempre podem tenir dubtes que el que llegim sigui cert. De la mateixa manera que podem dubtar de que el que trobem a la xarxa o sigui.

Ens cal educar tant la utilització del llibre com en la utilització de les pantalles. Son materials complementaris i ambdós molt útils per ajudar-nos a adquirir coneixements i desenvolupar totes les nostres habilitats i competències com a persones.

Tweet

És una sortida amb alumnes que he fet sovint i que m’agrada. Amb diferents variants l’he fet gairebé en totes les escoles per les que he passat. Des de que estic en aquesta escola la fem cada dos anys amb tots els alumnes de Cicle Superior pel Dijous Gras alternant amb una sortida pels torrents de Ribatallada i Gotelles.

És una forma d’apropar als alumnes al coneixement del seu entorn més immediat, a la muntanya i a l’excursionisme. I al mateix temps coneixen un cim emblemàtic de la Serralada Prelitoral, i sobre tot, per tots els que vivim al Vallès Occidental. De fet podem contemplar Sant Llorenç del Munt cada dia des de l’escola tant des d’algunes classes com des del pati. Tot un luxe, al mig de la ciutat.

L’autocar ens porta fins el Coll d’Estenalles i des d’allà fem el recorregut clàssic: Montcau, Coll d’Eres, els Òbits, Sant Llorenç del Munt, Can Pobla i Restaurant Cavall Bernat on ens recull de nou l’autocar.

Abans de la sortida en parlem a classe, ho expliquem i fan uns exercicis en un dossier que han de completar al llarg de la sortida i uns dies després a la classe de nou.

Excepte una vegada (1987) que ens va nevar de forma intensa a dalt de Sant Llorenç del Munt, i vam tenir que cercar refugi a Santa Agnès, ja que en aquell temps el restaurant no obria en dies laborables, mai havia passat tant de fred com avui. Tot estava molt glaçat i calia anar amb molt de compte en alguns trossos de camí.

Al pati del Monestir de Sant Llorenç del Munt, el termòmetre marcava 0 graus, ni fred, ni calor. Però si això hi afegim el fort vent en alguns moments, la temperatura de sensació havia de ser molt més baixa.

De fet hem renunciat a pujar al Montcau i ens hem aturat el temps just per menjar. No ens hem aturat a completar alguns dels exercicis que havien de fer del dossier. I en la baixada cap a l’autocar no hem passat tampoc per Can Pobla per arribar abans a l’autocar.

Ha estat una llàstima, ja que per alguns que ja de per si els hi agrada poc caminar i anar a la muntanya, no ha estat una experiència massa agradable i el més probable és que no ho pensin repetir. També és cert un grup molt nombrós ho ha gaudit molt i no ha parat de jugar amb el gel que anàvem trobant pel camí.

Tweet

Acaben les classes. Passo pel davant de la porta de l’aula d’anglès. Al respatller d’una cadira hi ha una
americana davant un portàtil i uns fulls i un bolígraf. Però, i ell ? on és? L’aula està buida. Portava tot el dia allà sol barallant-se amb el que nosaltres col·loquialment anomenen “la nevera”, el rack on hi ha totes les connexions i tots els cables de les modernes tecnologies de l’escola. Fa por contemplar el reguitzell de cables recaragolats que té en el seu interior

Tot el dia la nevera ha estat oberta de bat a bat, amb tots els seus cables per allà i el senyor tractant
de posar ordre, però al final no se n’ha sortit. No hi és! ha desaparegut!. Ha estat adduït per la màquina. La màquina ha vençut, ha pogut amb ell!

Ja ho diuen tanta tecnologia no pot ser bona. Tot el dia, sol davant el perill amb un portàtil com única arma, i amb un munt de cables indesxifrables.

Tweet

Aquest és el quart curs que utilitzo els blocs en la meva classe. Vam començar amb el blocat, però quan la xtec va oferir el servei de blocs ens vam canviar. Trobo que és una eina molt útil i a poc a poc a l’escola ja som una bona colla de mestres que la utilitzem a les nostres classes, i fins fa poc n’estàvem satisfets.

A cicle superior tenim un bloc per nivell i els fem servir des de presentar noves activitats, activitats
de reforç i d’ampliació, i presentar deures de llengües ja que els alumnes son contribuïdors i poden escriure. A final de curs la xtec van canviar l’aplicatiu. Se suposava que era per millorar, però no ha estat així.

No sabem les raons ja que cap dels responsables dóna respostes als nostres requeriments però cada cop és més difícil treballar amb els blocs de la xtec, ja que són més les estones en que no funcionen que les estones en que funcionen i quan ho fa, moltes vegades van molt lent. Constantment apareix en pantalla el missatge 503 Service Temporarily Unavaible , que per cert és totalment incorrecte, ja que el que hauria de posar és que està permanent fora de servei i temporalment funciona.

Un altre dels inconvenients amb que ens trobem és que com que des de que ha començat el curs no es donen més altes d’alumnes a l’edu365.cat, resulta que no podem convertir en contribuïdors als alumnes nous, ja que tenir adreça d’edu365 és imprescindible. Hem demanat alternativa i encara estem esperant.

Tan cansats estem que un mestre de l’escola ha obert un grup al facebook sota el nom d’estic tip del funcionament dels blocs de la xtec. 

No ens agrada, però si abans d’acabar el trimestre no s’arreglen els problemes i ningú ens diu res canviarem els blocs a una altra plataforma, ja sigui blogger o wordpress.

Tweet