Fragments d'escola

Pujo a la classe a preparar els materials necessaris per l’activitat d’expressió oral de la tarda. A l’aula d’anglès han instal·lat fa poc el Rack (nosaltres l’anomenem familiarment com a nevera, pel seu tamany i forma) que centralitza tot el cablejat de l’escola. Escolto un estrany pi-pi-pi-pi insistent. Hi ha llum a  l’aula, per tant, no és falta de corrent elèctrica.

No hi ha internet a cap ordinador i tampoc accés a les diferents unitats de la xarxa. Informo del que passa a la coordinadora d’informàtica. Cal trucar a avaries. Li passem a l’encàrrec a la secretaria.

Torno a l’aula ja disposat a iniciar la classe. Ja no s’escolta el pi-pi-pi-pi. Igual s’ha arreglat sol. Deixo als alumnes a la classe i reinicio la xarxa, però seguim sense connexió. Segueixo fent classe.

Puja la secretaria amb la resposta que li han donat. Em miro al Rack i no té cap llumeta encesa. En aquest mateix instant veig que està desendollat. Automàticament entenc el que ha passat. L’insistent
pi-pi-pi-pi era la seva queixa per manca d’alimentació elèctrica. Aquell migdia havia plogut i els monitors del menjador havien posat un vídeo als alumnes en la tele que està al costat del Rack i l’havien desendollat.

A partir d’aquí ja tot és fàcil endollar de nou i ja tornem a tenir xarxa i connexió a Internet.

Tweet

19 de març, dia del pare i de la cremà i també jornada de vaga en l’ensenyament català: tercera jornada de vaga en poc més d’un any.

No anem gens bé. No hi ha cap tipus de diàleg, malgrat que totes les parts s’omplen la boca amb aquesta paraula.

El Conseller segueix amb la seva línia plena d’incongruències, improvisacions, ocurrències, canvis d’opinió sobtada, falta de respecte per la opinió dels altres i amb una LEC en tràmit parlamentari farcida d’esmenes de tot tipus i des de tots els grups de l’arc parlamentari. Per tant una llei que no agrada a ningú, però que cal tirar endavant sigui com sigui.

Una Llei Catalana d’Educació, millor dit d’Ensenyament és clar que fa falta des de fa temps, però el més segur que aquesta no és la LEC, que des d’un principi ha nascut amb mal peu: no és acceptada per una part molt important de la comunitat educativa.

Ha de ser una Llei àmplia, en la que la major part de la societat (diferents grups parlamentaris i sectors de la comunitat educativa) estigui d’acord i en la que es contemplin tots els elements necessaris. No és ni una cosa ni l’altra.

En el llarg camí d’aquesta LEC no para de patir entrebancs i sotracs, entre els més importants les diferents ocurrències que en aquest camí té el Conseller. Cada cop que obre la boca davant dels mitjans és explicar alguna de les seves brillants idees. A veure quina serà la propera ?

Ha faltat i falta un diàleg seriós i profund amb totes les parts implicades. Per molt que digui aquest diàleg no s’ha produït, o al menys jo no l’he vist per enlloc. Algú ha tingut més sort ?

Els sindicats tampoc juguen un paper clar i net. El rebuig frontal a la LEC no ens porta enlloc. Tampoc ens expliquen tota la veritat i a vegades tenen una visió distorsionada de la realitat. No tota la LEC és dolenta, ni tampoc hem d’aconseguir una LEC exclusivament al nostre gust. La LEC ha de ser la llei d’Educació de tots i totes i no ho és.

Mentrestant els mestres seguim treballant el millor que sabem a les aules, tractant de formar el millor possible als alumnes que tenim davant nostre. Fem tot el que bonament sabem per tal que les escoles funcionin el millor possible, però moltes vegades ens sentim desorientats davant de les diferents normatives que moltes vegades es publiquen sense massa cap i peus i sense massa explicació al darrera, així com amb tantes declaracions i tertúlies als mitjans de comunicació que en molts moment l’únic que fan és posar l’èmfasi en els punts més polèmics i moltes vegades els menys importants de tot plegat.

Hi ha un sentiment general dins del cos docent d’estar farts de ser el centre d’aquests debats estèrils, de ser l’escola el lloc on cal arreglar tots els problemes i de sentir-nos un cop i un altre de que tenim moltes vacances, de que treballem poc, de què som els pitjors d’Europa, de què hem de fer això o això altre …

Estem desconcertats, farts i emprenyats i per tot això avui farem vaga i ens manifestarem. Personalment no acostumo a fer vaga. No crec que sigui cap solució, però aquest cop en tinc moltes ganes. És el moment de dir-li prou a aquest Conseller i demanar-li que rectifiqui en les seves actituds i les seves decisions i, sobre tot, que reflexioni si potser no s’està equivocant en el seu camí i en les seves decisions davant de la Conselleria. Feia molt de temps que no teníem un Conseller d’Educació que generés tant rebuig per part de la major part de la comunitat educativa.

I soc conscient que amb aquesta vaga els mestres pagarem un preu molt alt. No es pot dir que siguem un col·lectiu amb massa prestigi social, però amb aquesta vaga en un moment de vaques magres se’ns titllarà de funcionaris privilegiats i corporativistes que només volem defensar els nostres privilegis. Però de quina altra manera podem fer arribar el nostre rebuig a un Conseller que no escolta res del que li diem i amb el que fa temps que hem perdut tota sintonia ?

I no vull ser mal pensat, però perquè precisament ahir és van produir els greus incidents amb els universitaris després de tants mesos de conflicte i precisament en la Plaça Universitat el lloc on està previst iniciar la manifestació de mestres avui. Potser és un simple avís del que ens espera avui a
nosaltres ? Serà aquesta la resposta del tripartit la protesta dels mestres ?

Bona vaga i manifestació a tothom.

Tweet

El Departament d’Educació parla constantment de promocionar la utilització de les noves tecnologies a l’escola, però tampoc ho posa fàcil. És cert que les escoles gaudim de bones dotacions i que al llarg dels anys l’oferta de formació al respecte ha estat molt considerable i realment qui no està format i no les fa servir és simplement perquè no vol o perquè no les considera necessàries. Tinc clar que la utilització de les mateixes té molt a veure amb les ganes de cadascú i amb una dedicació de temps important. Però a vegades es perden les ganes.

A l’escola hi pot haver pel cap baix un centenar d’ordinadors. Fa temps que tenim un virus que es passeja d’ordinador a ordinador amb tota impunitat i és va reproduint i multiplicant a través dels pen-drives una de les millors eines per la propagació d’aquests mals. Els ordinadors el detecten però no aconsegueixen fer-ne net del tot, ja que torna a aparèixer. Amb tan de temps entre nosaltres, ja hem aprés a conviure amb ell. No sembla que ocasioni mals irreparables, no hem perdut informació i els ordinadors continuen funcionant. Hem cercat ajuda al Departament, però de moment el que tenim són unes instruccions molt complicades, tan sols aptes per experts, de com podem netejar primer els ordinadors i després els pen-drives. Si hem de fer-ho a tots els ordinadors de l’escola no sé pas quan de temps necessitaríem i a més se suposa que els mestres hem de continuar fent classe, no ? No seria millor que enviessin un tècnic a fer-ho ? No és aquesta la seva feina ? O potser els centres ens hem de pagar de la nostra butxaca un tècnic que ho faci ?

Però no és aquest l’únic problema tecnològic d’aquests darrers dies. Per segona vegada amb poc més d’un mes l’escola s’ha quedat sense connexió Internet per uns dies. I no tan sols això, ja que també teníem problemes de connexió amb la xarxa interna. La primera vegada van estar tres dies, ara ha estat dia i mig. De moment hem recuperat la connexió per cable, però la inalàmbrica no funciona tal com vaig poder comprovar el dimecres a la tarda quan en una classe ja teníem preparats tots els portàtils per treballar amb els alumnes i varem tenir que canviar de tasca per manca de connexió.

Avui en dia per una escola no tenir connexió suposa molts problemes. Infinitat de gestions administratives es realitzen per aquesta via. Alguns e-mails urgents no poden ser enviats, i tampoc són rebuts. I si a l’escola s’ha fet una forta aposta per la utilització de les TIC en les diferents àrees i crèiem en la seva integració en el currículum les activitats a realitzar tal com hem fet nosaltres també en reben conseqüències importants les activitats lectives que cal deixar per un altre dia.

Sort que els mestres ja acostumem a tenir un plan B, o simplement utilitzem la nostra capacitat d’improvisació, per quan has planificat utilitzar les TIC i per alguna raó això no és possible, però quan això és una sessió darrera l’altre és clar que el correcte funcionament de las classes queda tocat.

Realment estaria bé poder tenir un servei més ràpid per la solució de tots aquests contratemps tecnològics que no ajuden gens a la integració curricular de les TIC en les diferents àrees i que es converteixen en un bon argument pels mestres reticents aquestes eines i a més ens fan perdre molt de temps que podríem utilitzar en altres tasques.

Tweet

Serà l’edat o serà que les generacions canvien ? Aquest any no paro de recriminar als alumnes que estan mal asseguts. És una constant. Potser abans no m’hi fixava tant. No ho sé, però ara és un continuu.

El professorat ja sabem que no disposem del millor mobiliari del món per evitar les males postures dels alumnes, però és important ja que han de passar moltes hores asseguts a les aules al llarg del dia que ho facin de la millor manera possible, per minimitzar en el possible les desviacions de columna que el estar mal assegut pot provocar amb el temps.

Però a l’aula hi ha ben pocs alumnes que mantingui una postura adient.

Entre els que no seuen bé en trobem de diferents tipus:

1. Els alumnes que sempre col·loquen una cama sota l’altra

2. Els que es posen de genolls o amb les cames creuades a la cadira, com si fossin un indi. Aquests acostumen a ser alumnes petits.

3. Els que sembla que estiguin al sofà de casa, amb el cos el més estirat i horitzontal possible, cercadors constant de la màxima comoditat.

4. Els que posen el cos massa endavant i molt a prop de la taula, sense recolzar l’esquena en els respatller de la cadira.

5. Els que inclinen la cadira enrere tot aixecant les potes del davant sense que toquin al terra. A vagades s’inclinen tant que pot resultar perillós ja que poden caure d’esquena.

Quan el professor fa el discurs de la importància de seure bé veus que aviat la majoria es recol·loca. La teoria la saben però la seva pràctica quotidiana és deficitària.
Alguns a base d’insistir cada cop passen més temps asseguts en una postura correcta, però d’altres no hi ha manera.

El més probable és que passar tantes hores en aquestes postures tan incorrectes s’acabi pagant de gran amb mals d’esquena.Què hi podem fer ? A tots us passa el mateix en les vostres aules ? Algú ha trobat algun remei ?

Tweet

Sóc un ferm defensor de la utilització de les TIC a l’aula com una eina habitual. I entre les diferents possibilitats que ofereix considero que els blocs ofereixen moltes possibilitats d’interès, sobre tot, si es troben activitats que engresquin.

Feia temps que tractava de posar en marxa un mena de concurs on line (“Who is who”) amb els alumnes de sisè, però els dos o tres intents en cursos anteriors, un fins i tot, a través del Messenger no havien reeixit. Pocs alumnes hi participaven i aviat abandonaven. Finalment aquest curs ha arrencat amb força i ja en portem 4. Es tracta que endevinin el personatge amagat amb preguntes fetes correctament en anglès. Participar i construir bones preguntes en anglès els hi dóna punts i establim un rànquing. Al principi tenien dificultats amb la correcció gramatical de les preguntes però han anat millorant. A mesura
que hem trobat problemes amb les normes les hem anat perfeccionant fins arribar a consolidar-les. De 50 alumnes hi participen una vintena de forma regular i necessiten entre 60 i 90 preguntes fins arribar a la solució.

Aprofitant que aquesta activitat funcionava en el bloc de sisè, en el de cinquè vaig idear una activitat similar (What animal is it?) en el que com és evident del que es tracta amb preguntes correctes en anglès és d’endevinar l’animal. En aquest curs ja en portem dues i també amb força interès i participació per part d’un grup d’alumnes.

Aquesta setmana he iniciat una nova activitat amb aquest mateix model. Els alumnes han pensat un animal i han treballat en la seva descripció, però sense desvetllar el seu nom. Un cop corregit l’escrit del animal secret, graven la descripció amb l’Audacity i la resta de companys han de tractar de saber quin animal és. L’hem anomenat The secret animal. Ja veurem con anirà.

De fet mentre continuïn la bona participació en aquest tipus d’activitats tinc pensat oferint aquesta mena d’exercicis com una forma diferent d’aprendre i posar en pràctica el seu coneixements d’anglès.

Tweet

Un nou capítol en les incoherències d’aquest Departament d’Educació, la darrera maragallada s’ha fet pública. Només hem tingut que esperar dos dies i ja tenim la primera gran notícia que va encapçalar alguns titulars als diaris i també ha estat tema d’algunes tertúlies de la setmana: a partir de setembre els mestres que vulguin i d’acord amb les direccions dels centre podran treballar quatre hores més
amb alumnes.

Primer va ser la sisena hora que com a contrapartida pels mestres que no hi estaven d’acord van reduir la seva jornada de treball amb alumnes en dues hores, passant de 25 a 23, sense reduir el seu horari de
treball, ni de permanència en el centre. Per tant s’augmentava el nombre d’hores de treball en el centre dedicades a tasques d’organització, gestió, preparació, atenció a famílies, tutoria d’alumnes, …. Això s’havia de considerar un pas endavant. Disposar de més hores de treball en el centre per crear un equip docent cohesionat és un benefici directe per l’atenció dels alumnes.

Però ara tornem enrere, amb una mesura que augmentarà les diferències i les complicacions en el moment de fer els horaris dels mestres. Com sempre no s’acaben de calcular els problemes que una mesura d’aquestes característiques pot comportar. Només n’enumero algunes:

1. Quan un mestre titular que fa 4 hores de més es posa malalt el seu substitut haurà d’assumir també aquest horari extra, però això no és possible ja que aquest substitut no té plaça definitiva.

2. Els mestres que treballin més hores amb els alumnes faran menys hores de reunions i coordinació amb els seus companys. Quan es faran aquestes reunions ? Què m’ho expliquin.

3. Un altre exemple: en un centre que tot el personal definitiu vulgui fer aquestes quatre hores de més sobraran mestres i per tant alguns hauran de canviar d’escola. Tot plegat una mica pervers.

4. És un contra sentit amb les mesures que diuen que han de prendre contra l’atur que tan els preocupa.

   La veritat és que no ho entenc, semblen ganes de ser protagonistes i de complicar cada vegada més les coses. Clar si es pot fer difícil, per quina raó ho hem de fer fàcil ?

Tweet

Ha estat bé començar a poc a poc. Les vacances han anat bé per desconnectar del rítmic frenètic del dia a dia de l’escola, i sobre tot del final de trimestre amb totes les seves celebracions i dies especials. He posat en ordre tota la paperassa que amb el pas dels dies s’acumula a la carpeta que carrego sempre
amunt i avall. Començo el trimestre amb molt menys pes de papers.

El primer dia és simplement una nova presa de contacte amb els alumnes, un com dèiem ahir, i un fer una revisió on ens havíem quedat i una petita revisió de les darreres activitats i del vocabulari i expressions que estàvem treballant abans de continuar endavant. Ja el divendres ens hem posat de nou a treballar de valent i a mirar de recuperar el ritme de l’aprenentatge, i també la recuperació de rutines dels dies de feina.

En aquesta tornada ens hem trobat una escola plena de substituts. Hi ha moments en que trobes a algú per les escales o els passadissos i saludes (s’ha de ser educat al menys) però no saps qui és.

Malauradament ràpidament ja tornem a agafar el ritme dels dies laborals. M’agrada molt més el ritme de les vacances. Per sort només han estat dos dies i ja estic gaudint de nou del cap de setmana.

PD. Dedicat a David de la Cueva un company de l’escola, altrament conegut com David el viejo, que dimecres manifestava públicament que volia tornar a la rutina de la feina.

Tweet

A finals de setembre vam rebre via e-mail la proposta de participar amb els alumnes de 6è en el Youngcast Project, un projecte amb altres escoles catalanes, espanyoles i angleses, utilitzant les eines audiovisuals i les TIC. Ens va semblar interessant i ens vam inscriure.

Consisteix en produir podcasts i penjar-los en el bloc del projecte en anglès i en castellà amb l’objectiu de millorar tan la comprensió com l’expressió oral en la llengua estrangera i conèixer millor les costums d’altres llocs i poder intercanviar idees sobre diferents temes entre els estudiants.

Aquesta setmana hem ultimat la nostra primera tasca, la presentació de l’escola, el nostre horari, i les assignatures que més els hi agraden. Estem força satisfets del resultat final.

Un cop presentat el projecte als dos grups d’alumnes, aquests en parelles van elaborar un petit text en anglès del que volien explicar. Un cop corregit el text el van gravar amb l’audacity. Vam escoltar les diferents gravacions i van escollir les que opinaven que eren les millors. I amb aquestes vam fer el muntatge final. No podia excedir els 3 minuts, però al final és una mica més llarg. Com que el temps se’ns tirava a sobre, dos voluntaris van gravar l’explicació en castellà que també es va afegir al podcast.

També hem escoltat les presentacions de les altres escoles i ara ens tocarà comentar-les en el bloc.

Ara ja estem treballant en la segona activitat. Farem una presentació d’alguns llocs significatius pels alumnes: Sabadell i Barcelona, en primer terme, però també altres llocs d’Espanya. Ja tenim la part escrita acabada, la propera setmana farem un casting oral i començarem de nou les gravacions.

Tweet

A la major part de les feines quan falta un treballador simplement la seva feina queda per fer o és assumida per un altre però, què passa en una escola quan no ve un mestre ? El Departament d’Educació cobreix les baixes i absències dels mestres de 4 dies o més, però només hi ha nomenaments de substituts els dimarts i els dijous. Això significa que en forces ocasions les absències s’han de cobrir amb el propi personal del centre fins que no arriba el substitut.

Cada escola determina uns criteris i mecanismes per cobrir aquestes situacions extraordinàries. Però sigui quina sigui la decisió presa, l’absència d’algun mestre sempre suposa canviar la planificació del que es tenia previst fer i articular alguna activitat més o menys improvisada per tal d’atendre els alumnes. Un mestre deixa de fer el que tenia previst
fer i va a l’aula on s’ha produït l’absència. Amb una mica de sort acostuma a trobar alguna activitat a realitzar amb els alumnes que ha deixat preparada el mestre absent i tracta de fer-la el millor possible amb uns alumnes que en molts casos no coneix.

Fins i tot, quan el Departament d’Educació envia un substitut cal preveure un primer moment d’adaptació al centre i a la tasca que li tocarà portar endavant. Primer de tot, els alumnes són molt conscients que un substitut no és el mateix que el mestre titular i acostumen a posar-lo a prova, tinguin l’edat que tinguin els alumnes, i si poden li prenen el pel. Els companys de nivell i/o cicle procuren arropar i ajudar a aquest substitut en el temps que ha de durar aquesta substitució. Però és clar que les substitucions segurament afecten el ritme d’aprenentatges dels alumnes, i que un grup d’alumnes que pateix moltes substitucions al llarg de la seva escolaritat no és el mateix que un grup que aconsegueix tenir mestres i, sobre tot, tutors estables. Però també és evident que no es poden fer miracles i que una substitució s’ha d’abordar amb el millor ànim possible.

Aquesta setmana, he estat dues tardes substituint. Una tarda a la USEE i l’altra tarda a 2n., un grup que ja coneixia d’una altra tarda. Tocava matemàtiques. Tenien que començar un nou tema, però he preferit treballar amb ells exercicis de matemàtiques en la pantalla digital, i després he aprofitat per mostrar les utilitats de la pàgina web del centre i del bloc del cicle inicial recent estrenat.

Tweet

Els alumnes estaven expectants i feia dies que a cada classe d’anglès preguntaven per la Jas, la noia que havia ser la nostra auxiliar de conversa al llarg d’aquest curs. Ens va venir a conèixer i a presentar-se el dijous 2 d’octubre i havia de venir i entrar a les classes el dimarts 7.

Era l’hora i no arribava. Vaig començar les classes de la jornada i vaig deixar dit que m’avisessin si arribava. Però al final del dia encara no havia vingut i tampoc teníem cap notícia d’ella. Estava una mica preocupat pensant que li podia haver passat alguna cosa. Un cop a casa li vaig enviar un e-mail que em va contestar d’immediat. Al matí s’havia confós de tren i un cop es va donar compte va tornar cap a casa, però la sorpresa va ser majúscula quan vaig llegir que se li estava fent molt feixuga la seva adaptació al país hi havia decidit tornar a Califòrnia, casa seva.

Vaig contestar l’e-mail tractant d’animar-la i l’endemà vaig informar al Servei de Llengües del Departament. Ells també tractarien de posar-se en contacte amb ella.

Han passat els dies i ningú ha rebut cap resposta de l’auxiliar de conversa. Suposem que ha tornat al seu país i a nosaltres ens ha deixat amb un pam de nas. Encara que pensant-ho, és millor que marxi abans de començar la seva tasca a l’escola que amb aquesta ja un cop començada.
Ara bé, segur que hi ha una millor forma de fer-ho. Els alumnes ja ho saben i ara restem a l’espera de tenir sort i poder gaudir d’aquesta bona oportunitat en una propera ocasió.

Tweet