Fragments d'escola






         Escrits i opinions sobre l'educació i el món de l'escola

Archive for Reflexions

21 novembre 2005

A un mes vista

Filed under: Fragments d'escola,Reflexions — @ 22:06

Ja portem més de dos mesos de curs i d’aquí un mes s’haurà acabat el primer trimestre.

He revisat la meva planificació de classes fins a final de trimestre. Malgrat les poques classes que resten crec que portem un bon ritme i que aconseguirem fer tot el que havia previst per aquest trimestre a l’inici de curs. No sempre és així.

Comencen els dies dels controls i de les avaluacions. A part de les anotacions i observacions dels alumnes fetes al llarg de tots aquests dies, avaluar, moltes vegades, suposa pensar i preparar les activitats dels diferents controls. Corregir aquests controls, una de les tasques més pesades i poc gratificants pels mestres. També acostumo a revisar els dossiers i les llibretes per veure la feina que han fet cada dia.

Divendres vaig fer el control de català i avui el d’anglès. Segurament encara en faré algun altre abans d’acabar el trimestre i poder decidir amb més fonament les diferents “creus” que posaré en l’informe.

En aquestes matèries hi ha elements objectius que et permeten prendre una decisió més fonamentada en el moment d’avaluar. El realment difícil, moltes vegades, és omplir els apartats de personalitat i habilitats socials.

També resulta complexa l’avaluació de l’educació física. Són classes amb 25 alumnes en moviment continu, realitzant activitats on prendre anotacions no resulta senzill i quan has d’afrontar l’elaboració de l’informe no saps molt bé què posar. Malgrat haver fet alguns intents d’objectivitzar d’alguna manera les observacions, acabo sent intuïtiu amb el risc d’equivocar-me.

En definitiva, l’avaluació és un dels moments més difícils del procés educatiu. Cal sospesar l’evolució de cada alumne al llarg d’aquest període de temps i tot tractant de ser just posar una “nota” que ajudi a l’alumne a continuar en el seu aprenentatge i procés de millora.

Bé, ja s’apropa el moment, i després uns dies d’un bon descans.

 

[@more@]

14 novembre 2005

A voltes amb l’educació

Filed under: Educació,Reflexions — @ 22:51

Els mitjans de comunicació, els polítics, fins i tot, els bisbes parlen d’educació. Hauríem d’estar contents i alegres que consideren que l’educació és molt important, que és la peça clau per qualsevol canvi. Estan preocupats perquè les dades dels resultats del nostre sistema ens situa a la cua dels països del nostre entorn. Cal fer alguna cosa per tal de canviar la situació.

Però no s’atreveixen a fer una reforma amb profunditat i es passen el dia discutint per petits detalls fent veure que aquests són molt importants

  • fer religió o no i que aquesta sigui o no avaluable permetrà augmentar els índex de lectura
  • les repeticions de curs amb dos, tres o quatre suspensos solucionarà l’alt índex de fracàs escolar, i els nostres alumnes augmentaran espectacularment la seva motivació i disposició per l’estudi.
  • noves assignatures com l’educació per la ciutadania evitaran les conductes violentes i de falta de respecte.
  • una hora més de classe al dia evitarà que els nens estiguin sols quan arribin a casa.

 Com sempre en els darrers intents d’introduir reformes tot són grans paraules i grans principis, però els canvis que es proposen sempre són petits detalls que no passen de ser exercicis de maquillatge per continuar tal com estàvem.

Els temps canvien, però les escoles segueixen funcionat si fa no fa com molts anys enrera. Les assignatures són les mateixes i el món i els interessos de l’alumnat són molt diferents.

La diversitat ha augmentat de forma considerable. Ara tothom va a l’escola fins els 16 anys. La realitat que ens envolta és molt més complexa, la estimulació que rep avui en dia un alumne en un dia supera a la que es rebia en tota la vida només fa uns quants anys: la televisió, la publicitat, la ciutat, els viatges, el ritme de vida, ….

La organització de les escoles és també molt més complexa. Abans un mestre a la classe ho ensenyava tot. Ara tenim especialistes i molts més recursos, però els resultats estan lluny dels nostres desigs.

Segurament cal repensar el currículum que s’ensenya i, sobre tot, com s’ensenya. Ens falta molta reflexió sobre la pròpia pràctica. Aniria molt bé poder analitzar com fem les classes i variar el que no funciona.

Malgrat que a vegades treballem amb equip, en el moment en que ens enfrontem als alumnes ho fem sols i es fa molt difícil poder valorar com interaccionem amb els alumnes com posem en pràctica el que hem planificat, en definitiva valorar les nostres actuacions amb els alumnes. Potser estaria bé trobar moments en que dos mestres poguessin treballar junts en una mateixa aula i després poder avaluar i compartir com han anat les classes.

 

 

[@more@]

7 novembre 2005

Una definició d’educar i molts interrogants

Filed under: Educació,Reflexions — @ 22:45

“Educar a l’escola és ajudar als alumnes a convertir-se en amos de seu destí, a desenvolupar i adquirir les capacitats que els permetin actuar i interactuar constructivament amb els altres i amb l’entorn” (C. Coll)

Quina definició més bonica! ¡Ja m’agradaria tenir la sensació de que és això, o alguna cosa similar, el que faig amb el meu treball diari a l’aula! Els llibres d’educació van plens d’aquestes definicions tan boniques. ¿ Però què fem realment els mestres en el nostre batallar diari amb els alumnes ?

Moltes vegades simplement presentem coneixements als alumnes, els hi proposem unes activitats per ajudar-los a assimilar aquests continguts, corregim les seves errades i avaluem la seva adquisició. Però al mig de tot aquest procés sorgeixen mil i un imprevistos que ens obliguen a canviar el que inicialment havíem previst: l’alumne que molesta, les conseqüències d’una baralla al pati, els dubtes sobre alguna qüestió, un tema d’actualitat que cal aprofitar, …

Realment a les escoles ajudem als alumnes a convertir-se en amos del seu destí ? M’agradaria pensar que si, però ¿com ho podem fer, si segurament nosaltres mateixos no som amos del nostre destí en moltes ocasions?

¿Els ajudem a interactuar constructivament amb els altres i amb l’entorn? Estaria bé que fos així, però aleshores ¿com podem explicar la gran quantitat de conflictes que hi ha a molts dels centres d’ensenyament? Segurament alguna cosa no devem fer bé.

 

28 setembre 2005

Un bon exemple

Filed under: Reflexions — @ 22:25

Poques vegades de l’esport professional es poden extreure lliçons que siguin aplicables a l’escola. En general és un món massa competitiu, on l’únic important són les diners i els triomfs. Els mitjans de comunicació tampoc ajuden massa a que altre tipus d’actituds i valors proliferin.

Quan es va anunciar que Ronaldhino i Deco no estaven convocats pel partit de lliga del dissabte, l’únic que interessava als mitjans era aconseguir unes declaracions dels jugadors on es demostressin les seves queixes per aquesta decisió de l’entrenador.

Ahir van jugar el partit de Champions i a més de ser els golejadors i van jugar un molt bon partit. De nou hi havia expectació per escoltar la queixa dels jugadors. No ha estat així. Han reconegut l’autoritat de l’entrenador i han acceptat les seves decisions, malgrat que reconeixen que els agradaria jugar sempre. Fins i tot, esportistes de la seva classe reconeixen que encara han de millorar i aprendre. Les declaracions de l’entrenador també han estat exquisites, com gairebé sempre que parla Rijkaard.

Segurament, tot això ha sigut així perquè en la plantilla del Barça actual hi ha un veritable esperit d’equip.

En l’esport escolar i en la pràctica de l’educació física a les escoles, és important que els aprenents d’esportistes i d’adults aprenguin:

 

    • a respectar les decisions de l’entrenador amb respecte tant si els hi agraden com si no,

 

 

    • l’equip està per sobre de les individualitats,

 

 

    • han de jugar tots, bons i dolents, i això ho han d’acceptar, sobre tot, els bons

 

 

    • tots poden aprendre, ningú en sap el suficient.

 

 

I moltes vegades és fa molt difícil nedar a contracorrent del que els nois i noies escolten que diuen els esportistes que ells admiren. Lo que ha passat aquests dies amb el Barça i els seus “cracks” és un bon exemple de bon utilitzar.

 

 

« Previous Page

© 2026 Fragments d'escola   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php